Ultima hora!He aprovat el Superior!!!

En estos moments estic flipant! Acabe d'entrar a la web de la junta qualificadora de coneixements del Valencià per consultar a veure si ja estàven els resultats de la prova de Grau Superior. Les meues esperances d'aprovar eren nul·les, doncs després de veure la plantilla de l'exàmen, vaig considerar que havia arriscat massa, i què era impossible tenir alguna opció d'aprovar...

Però, com sol dir-se, la realitat supera a la ficció. I la realitat m'acaba de demostrar que totes les meues especulacions eren solament això, especulacions, ja que...He aprovat!!!

A més a més, cal afegir que ni havia preparat la prova. Era la primera vegada que em presentava al Superior. Em vaig apuntar dirèctament a la convocatòria de novembre, per veure si sonava la flauta...i vaja si ha sonat! Màxima rendibilitat amb mínim esforç...Increïble, però cert!

Després d'açò, ja puc esperar-me qualsevol cosa. En fi, necessitava escriure açò...Seguiré informant al llarg dels nadals, no vos preocupeu!

Ah!I per si de cas, desitge un Bon Nadal a tots els lectors d'aquest blog!Passeu-ho be!

Tancant l'any amb bon peu

Doncs si. Sembla que estic acabant l'any amb inèrcia positiva...

Tot i que ja queda menyse per als exàmens, i que tinc un munt de feina per fer aquestes vacances, la veritat és que no em puc queixar... Respecte als treballls, tot i que encara me'n queden uns quants, vaig pel bon camí, i he avançat molt als darrers dies. Així doncs, caldrà apretar estos nadals, però el volum de feina serà inferior al que jo preveïa fa només un parell de setmanes...

D'altra banda, tal i com vaig comentar a l'anterior post, el dissabte passat vaig competir al riu. Ja sabeu, el cross intern de la UV, el que em servia per a classificar-me definitivament per al Ct. d'Espanya...

Això també va anar segons el guió previst. La meua intenció era guanyar (tal i com vaig fer l'any passat), però enguany m'has resultat impossible, doncs tenia un adversari que, hui per hui, s'ha mostrat superior.

Jo vaig mostrar les meues cartes des d'un inici, imposant un ritme dur a la prova, doncs era conscient de què si no tirava jo, ningú anava a moure's...I de fet així va ser.
Únicament em va seguir el qui al final em va guanyar, i és lógic. Jo sabia que si passats el primers 4 km no es quedava, la carrera estava perduda. I en efecte, doncs al km 5 (la distància total del cross eren 6 km) em vaig despenjar una mica. Per sort, li havia tret una distància important al tercer, la qual cosa em va permetre regular i assegurar la segona posició sense problemes.

Aquesta segona posició, a més d'assegurar la meua presència al Ct. d'Espanya de Camp a Través Universitari, a disputar en Albacete, també garanteix la meua presència a la Gala de l'Esport Universitari com a segon clasificat del Campionat Intern de Camp a Través (recordar que a la gala solament van el primer i segon classificats de les competicions internes de la UV). Així que ja puc anar reservant un lloc a la meua agenda per a Octubre de 2010...

Així doncs, no puc queixar-me. Ara, el que toca és agafar vacances, posar-se a treballar de valent, i seguir entrenant en la línia que porte enguany. De segur que si la cosa continua així, hi haurà més éxits en tots els aspectes...

Per hui és tot.Demà ja de nou a casa!De totes maneres, tractaré de fer una última actualització per tancar l'any i fer balanç...

Pd: La foto és del Autonòmic Universitari del dia 2 de desembre, doncs no en tinc cap de la competició del dissabte passat...

Cross Iecla/Nevada Ontinyent

Torne a escriure! Hi ha moltes coses que contar, però tractaré de condensar-les en una sola actualització. Així estalvie temps, i energia...

Comencem per Iecla.

Tal i com us vaig dir en anteriors posts, aquest diumenge es va disputar el Cross Nacional "Fiestas de la Virgen" a Iecla (Múrcia). Tenint en compte la duresa del circuit (jo crec que és el més fotut de tots els que he fet al llarg de la meua carrera esportiva...), la distància (10 km, ni més ni menys), i l'oratge (mala rasca no queia...) el resultat hauríem de calificar-lo com a positiu.
La carrera en si la tenia ja plantejada des de casa. Per tal de no socarrar-me a les primeres de canvi (com a Vinaròs), la idea era eixir progressivament, de menys a més, i anar replegant "cadàvers" a partir de la 2a volta. I així va ocórrer.
Vaig saber controlar els impulsos suïcides a l'eixida, i després només vaig tenir que anar donant gas poc a poc, avançant a tots aquells que havien pecat d'excés a l'eixida. A la darrera volta, això si, vaig començar a notar el cansament, i vaig tenir que afluixar un poc la marxa.
Finalment, vaig ser el 8é promesa i el 59 a la general. Classificacions ací.

Així doncs, la carrera va ser bona, però encara hi ha una série de detalls per polir. Per tant, caldrà seguir treballant estes vacances de nadal per arribar en condicions òptimes als propers crossos.

I l'altre tema que toca tractar és la nevada! El canvi climàtic ja està ací! De cop i volta estem en desembre i anem en mànega curta, i uns dies després cau una nevada del 15. Hi ha coses que no acabaré d'entendre mai...Tot i això m'alegre què haja nevat, doncs és el que toca en esta època de l'any.

Si em pregunten fa una setmana si enguany nevaria hauria dit amb total seguretat que no, doncs vist el què hem vist, i la calor dels darrers mesos semblava impossible. Pero mira, t'ho pots esperar tot al s. XXI...

I be, este matí ja ha eixit el sol, i he pogut arribar a la estació del tren, per marxar cap a València, doncs la Universitat no espera a ningú i les classes estan en marxa...

Doncs res!Ara a acabar de passar la setmana, i el disabte a competir altra vegada! Ara toca competir per la Universitat a l'intern. És un tràmit, però cal anar. Intentarem fer un bon paper! A veure si segueix la bona ratxa...

Pd: La foto és d'este matí, del "Transsiberià" que passa per Ontinyent...

Feina, feina, feina...

Ara mateix no hi ha molt que contar. La veritat és que ja estem al desembre, i la recta final s'aproxima...I això fa que baixe la meua freqüència a l'hora d'actualitzar aquest espai. Conseqüència més que evident de la saturació de feina a la qual estic sotmés últimament...

Algunes coses a ressenyar, si de cas:

1- El dia 29 de desembre em llevaré el queixal del judici. Tot i que ja no em fa mal, el dentista no em va garantir que la inflamació desapareguera per complet únicament amb el tractament que he seguit aquest pont, i per tant, he decidit fer-la fóra.
Ara mateixa el queixal no em molesta, però sempre queda el "i si...". A més, si el dolor tornara quan estic d'exàmens, seria una gran putada. Per tant, crec que és millor previndre que guarir. Esperem que l'extracció em siga lleu...

2- Aquest pont, no he eixit gaire de casa. Tot i ser festa a Ontinyent, el queixal m'ha marcat molt els darrers dies i no tenia massa ganes de moviment. Per tant, he estat aprofitant el temps, i podria dir-se que aquest ha resultat ser un pont bastant productiu en l'aspecte acadèmic. Tot i això encara hi ha molta feina per davant...

3- Este diumenge, torna l'espectacle! Arriba el Cross de Iecla, un dels més fotuts (si no el que més) dels que he fet al llarg de la meua vida atlètica. La idea és anar de menys a més i fer un bon paper. Els entrenaments estos darrers dies, tot i el mal de queixal, han sigut bons. Per tant, hi ha motius per a l'esperança. Tot i això, aquest és un esport imprevisible, i mai se sap...

Doncs res!Quan tinga altra estoneta, tornaré a escriure. Ja us contaré què tal a Iecla...
Us deixe, que tinc feina!

Campionat Autonòmic Universitari de Camp a Través

Hui toca parlar d'una carera important. Este matí ha tingut lloc el Campionat Autonòmic Universitari de Camp a Través. En aquesta carrera em jugava moltes de les opcions que tenia per anar al Campionat de Espanya Universitari...

I aquesta vegada no he fallat.

El plantejament ha sigut encertat. He anat a un ritme continu, d'arrere cap avant. Sols tenia que vigilar a la gent de la meua universitat, ja que és amb ells amb els qui em jugava el anar o no al Ct. d'Espanya.
Al final, he entrat 2n dels meus i el 14é de la general, que no està malament, veient el nivell dels equips (especialment els de la Politècnica que han portat un equipaç).

A tot això cal afegir també que el queixal del judici m'està fent la vida impossible. Però en carrera s'ha portat i no m'ha fet massa mal. La qual cosa no lleva que siga una putada això de suportar el dolor. Demà he d'anar al dentista a vore quina sol·lució em dóna...

En resum, estic satisfet. Damunt hem pujat al pòdium per equips, doncs en el còmput global hem quedat segons. Millor, impossible...

Ara a solventar el tema del queixal, a seguir entrenant, i millorant en la mesura del que siga possible...I el dia 19 a certificar la classificació a l'intern de Cross de la UV!

pd:La foto és al pòdium, recollint el trofeu que ens acreditava als de la UVEG com a 2s per universitats en el còmput general de la prova.

La Ràdio (entrevista al Benicadell Esportiu)

Tal i com vaig esmentar en anteriors posts, disabte passat vaig ser entrevistat al programa "El Benicadell Esportiu" de Ritmo FM (una emissora ontinyentina).

La experiència va ser positiva, sens dubte.

El meu entrevistador era Salva, un home al que conec des de fa uns 5 anys aproximadament, ja que es dedica al atletisme popular, i hem coincidit diverses vegades a la pista d'atletisme d'Ontinyent.

Les preguntes feien referència a temes de caràcter atlètic, fent referències als èxits de la temporada anterior, i també explicant cómes presenta la temporada que fa no-res acaba de començar. Així mateix, va haver pregntes de caire més personal, relacionades amb l'estudi i tot el que suposa compatibilitzar entrenaments i estudis.

La entrevista va durar uns 10 minuts, i perquè ens van tallar, doncs el programa havia de seguir...Tot i que es van quedar algunes coses al tinter, no puc queixar-me...

A veure si hi ha sort, la temporada segueix el seu curs, i van venint els èxits poc a poc. D'eixa manera, és possible que em tornen a cridar per fer altra entrevista, qui sap...

Això si, per aconseguir-ho haurem de seguir entrenant de valent, i no baixar la guàrdia, ja que si ens confiem pot passar el mateix que a Vinaròs l'altre dia. I no és plan...

Desastre Monumental

Sé que encara no he parlat de la experiència del dissabte a la ràdio. Eixa me la deixe per a un altre dia en què jo estiga més inspirat...

Hui, el que faré és parlar del que possiblement haja sigut el pitjor cross de la meua carrera esportiva: el Cross de Vinaròs.

No sabria ben bé explicar el per què. Potser haja influit el viatge de 3 hores per arribar al llindar entre Castelló i Tarragona, potser haja estat determinant el constipat que he anat arrossegant al llarg de la setmana...No se. El cas és que la carrera ha sigut un desastre i ha acabat abans d'hora. Si.
És la primera vegada que em retire a una competició oficial. Sempre he tractat de finalitzar una carrera, encara que les cames no anaren més. Però aquesta vegada era tal la impotència, que, quan quedava una volta, he decidit parar-me. Era més fort el patiment psicològic que anava arrosegant que l'ogull d'acabar.

Respecte a Vinaròs, no hi ha res més a dir.

Ara el que em queda és el consol de què els entrenaments (tot i la desfeta de hui) estàn sent bons, i, per tant, és questió de temps el enganxar una bona carrera. A la ment ja està el dia 2...
Esperem que eixe dia tot vaja bé.

Ah!I la propera actualització anirà sobre l'entrevista a la ràdio...No falla!

Fresh news!

Hui per fi puc confirmar-vos-ho amb total certesa. Aquest dissabte 21, seré entrevistat al programa radiofònic local "El Benicadell Esportiu", a l'emissora Ritmo FM.

A la mateixa entrevista parlaré sobre els meus èxits a la temporada passada, les expectatives davant la nova temporada que ja està en marxa, les properes competicions que disputaré...així com aspectes més generals com puga ser la situació de l'atletisme en Ontinyent, per què la gent opta per fitxar per clubs de fora de la localitat, etc.

Per escoltar l'entrevista, es pot fer de dues maneres:

- Si sou a Ontinyent o rodalies, podeu sintonitzar el dial 104.6 de la FM (Ritmo FM)
- Si sou fora d'Ontinyent podeu provar a escoltar el programa a través d'internet, mitjançant la web d' Ontinyentdigital. Tal i com podeu veure, al marge esquerre superior posa "Escuchar Ritmo FM", cliqueu ahi i de seguida estareu escoltant la mencionada emissora.

Dit queda!Ja us comentaré la setmana que vé la experiència de ser entrevistat a la ràdio.
Ah si!I el diumenge, a Vinaròs. Primera cursa del Circuit Autonòmic de Camp a Través. Ja vorem què passa...

València - Alcoyano

Ahir vaig estar al Mestalla veient el Valencia-Alcoyano. Va ser una experiència memorable, ja que mai havia estat en Tribuna a un estadi de 1a Divisió.
El preu de l'entrada, 12 euros, la veritat és que ajudava...I com que tenia curiositat, li ho vaig proposar a un amic meu de classe (Edi), que és del València, i allà que vam anar...

El partit va estar entretingut, ja que el que pareixia un pur tràmit per al València, es va anar complicant a mesura que passàven els minuts.
L'Alcoyano va eixir al camp una mica arrugat i el València va marcar un primer gol molt matiner de Marchena que aparentment havia deixat K.O. als d'Alcoi. Posteriorment Zigic va agafar un rebot a l'àrea i va clavar el 2-0. Tot això en els primers 20 minuts de partit.

Una vegada el València va baixar el pistó, l'Alcoyano es va crèixer i anà decididament a per la remuntada. Començà a atacar i a atacar, i fruit d'això arribà l'ansiat gol, un autèntic golàs de volea des de fora de l'àrea que va colpejar al pal i posteriorment va entrar a la porteria de Moyà.
Després d'eixa ocasió en tinguéren altra que es va estavellar al travesser de la porteria, i que hauria suposat l'empat per a l'Alcoyano.Entre aquestes dues accions cal ressenyar l'expulsió del central del València, Alexis, que va condicionar notablement el partit i va inclinar la balança més si cap a favor de l'Alcoyano...

Amb aquest panorama s'arribà al descans. I amb la reanudació, vinguéren els canvis. Emery llevà a Zigic i a Baraja per posar a Dealbert i Mathieu. Com podeu suposar, l'objectiu era reforçar la rereguarda després de l'expulsió abans esmentada...
El deixar a Miku com a única referència en atac va ser un autèntic error ja que es va mostrar completament inoperatiu durant tot el partit. I Joaquin no és que estiguera ahir precisament encertat...
Així doncs, el València no intimidava en atac, i l'Alcoyano es creixia.

De l'Alcoyano he de destacar al dorsal número 16, Diego, que va fer un partidàs. "El pelat de l'Alcoyano" estava a tots llocs, no sé ni cóm s'ho feia, però totes les jugades del seu equip passaven per ell i igual es trobava a la banda dreta que a l'esquerra, en atac o en defensa...

El panorama en la segona part era aquest, i en l'ambient es podia sentir que el segón gol de l'Alcoyano estava més a prop que el tercer del València...I així va ser. Al minut 40, en un aldarull a l'àrea del València, un jugador de l'Alcoyano va aconseguir perforar la porteria de Moyà per segona vegada.

El run-run a les grades es podia sentir, l'afició de l'Alcoyano, que va estar de 10, va apretar més encara, i l'eliminatòria estava oberta...
Van haver ocasions en ambdues àrees. Fins i tot al descompte va tenir una bona l'Alcoyano, però no va poder ser...

A la fí 2-2. Els aficionats de l'Alcoyano contents per la imatge donada, i els del València que, tot i haver passat la ronda, se'n anàren preocupats al veure cóm el seu equip era incapaç de resoldre amb solvència una eliminatòria front a un 2aB.

I per la meua banda afegir que va ser una experiència inoblidable, i què vaig gaudir molt de l'espectacle. Tot i no ser ni del València ni del Alcoyano...

VI Cross d'Atapuerca

Tal i com ja us vaig avançar en posts anteriors, el passat cap de setmana em vaig desplaçar, juntament amb companys del C.A.Torrent, del C.A. Silla i del C.A. La Ribera, fins a la localitat burgalesa d'Atapuerca, on es cel·lebrava la primera competició atlètica oficial de la temporada 09-10.

Vam eixir en bus des de Torrent dissabte de matí. Vam travessar les províncies de València, Castelló, Terol i Sòria, fins que, finalment vam arribar a la província de Burgos.
En primer lloc ens vam desplaçar a Atapuerca per veure in-situ el circuit pel qual havia de transcórrer la competició del dia seguent. Posteriorment vam anar a la ciutat de Burgos, on es trobava la pensió a la qual ens vam allotjar.

De la pensió dir que per a ser un "pis patera", no estava malament...La calefacció funcionava a la perfecció (cosa que s'agraeix, tenint en compte que a Burgos mentre vam estar nosaltres les temperatures oscil·laven entre els 5 i els 10 graus...), les habitacions, malgrat que petites, eren confortables i el w.c., malgrat ser comunitari, no estava mal del tot...

Una vegada instal·lats a les habitacions, vam eixir a fer la visita turística de rigor per la ciutat. Burgos és la típica ciutat de Castella i Lleó, amb la seua Catedral, avingudes amples, carrers cèntrics amb molt de comerç degut a la seua ubicació propera als enclavaments turístics, etc.

Una vegada finalitzada l'excursioneta, se'n vam anar en direcció al baret on teniem contractat el sopar. Per sopar, espaguetis (lo típic en estos viatges) i Calamars a la Romana amb creilles fregides. Un sopar més que digne.

Després de sopar vam marxar cap a l'hostal. Sobre les 12 de la nit més o menys jo ja estava gitat...

El dia seguent, diumenge, ens vam alçar vora les 8 del matí. Després de canviar-nos, vam marxar a esmorzar. L'esmorzar va consistir en un got de llet calenta amb cola-cao i una tostada que no estava gens malament...

Finalitzat l'àpat, vam marxar en direcció a Atapuerca.

Una vegada al circuit, vam replegar els dorsals i vam estar per allà passejant fins que arribés l'hora de l'eixida, que en el meu cas, éren les 13:20.
Destacar que feia molt de vent, i una rasca considerable. Si no recorde mal, em van dir que al circuit, tot i que lluia el sol, estàvem a 5 graus...

Tal i com us vaig comentar, el meu entrenador em va inscriure a la Popular Absoluta, i no a la Senior-Promesa masculina, que era on estava tota la èlit. Tot i que en un principi m'hauria agradat més eixir contra els cracks, ara que ja ha passat crec que la decisió de competir a la Popular Absoluta va estar encertada. Per una banda, si haguera competit contra els cracks, possiblement hauria entrat del lloc 100 en avall. Damunt, hi havia que fer més quilòmetres. I tenint en compte que porte més i mig entrenant i no estic ni de lluny al 100%, val la pena anar poc a poc buscant sensacions.

La cursa, va ser bona. El circuit era totalment plà, d'herba, però no eren necessaris els claus. Jo, de fet, no me'ls vaig posar. A la sortida, molta gent, ja que als de la Popular Absoluta ens van juntar amb els Veterans Masculins (que en són un fum). Això va fer que el moment de la sortida fóra un poc caòtic, ja que havies d'anar en compte per no tropessar amb ningú, ni que ningú t'espentara. A més d'això, com portava la marabunta davant, no veia el circuit i em guiava per intuició, seguint la gent que portava al davant. Salvat l'obstàcle de la sortida, una vegada estabilitzada la carrera, vaig anar progressivament, de menys a més, adelantant rivals, trobant-me francament bé, tot i que la altura dificultava una mica el procés de respiració.
Així doncs, vaig anar francament bé a la primera volta xicoteta i a les dos primeres voltes llargues. Però a la tercera (i última) volta, ja em va costar una mica més, el cansanci anava acumulant-se, i les cames notaven el fet d'haver entrenat només un més i mig després de les vacances. Tot i això, vaig resistir com vaig poder, entrant a meta en un meritori 7é lloc a la categoria Popular Absoluta. Les classificacions al complet, les podeu veure ací.

El balanç general de la cursa és positiu. Per ser la primera, les cames han respost a la perfecció. Ara cal seguir entrenant progressivament per afrontar futurs compromisos important que estàn al caure...Ja aniré comentant-vos al respecte...

Una vegada acabat tot açò, vam tornar a l'hostal, on ens vam dutxar, ens vam arreglar una mica, dinàrem al baret (altra vegada espaguetis i Calamars...) i sobre les 16:30 vam emprendre el viatge de tornada cap a València.

Vam arribar a Torrent al voltant de les 11 de la nit.

I aquest és el resum de la primera competició de la temporada, doncs...

Pd:Us deixe una série de notícies que vfan referència al Cross d'Atapuerca perquè veieu l'impacte mediàtic que té aquesta competició...
Noticia Atapuerca 1
Noticia Atapuerca 2
Noticia Atapuerca 3

Comença la temporada: Atapuerca

Si, per fí...comença l'espectace!!! Demà a les 8 del matí agafaré l'autobús que em conduirà en direcció a Burgos, camí del meu debut...

El meu estat de forma és una incògnita. Aquestes darreres setmanes he estat entrenant ja a un ritme més o menys competitiu. Però a principi de temporada mai se sap...És per això que em vindrà be debutar a un Cross Internacional com és el d'Atapuerca. Així sabré des d'on partim i què és el que cal millorar per a properes cites importants, com la del 2 de desmbre (Interzonal Universitari, on em jugue la meua presència al Ct d'Espanya de cross Universitari).

Com que enguany els reptes importants vénen prompte, hi ha que agafar el bou per les banyes i posar-se el mono de feina...No vaig a Atapuerca a fer turisme (que també, però no és l'objectiu principal...). Així que a banda de vore llocs mítics com la Sima de los Huesos, l'objectiu és deixar petjada en la mesurà d'allò possible. Esperem que les cames responguen...

Coses a destacar:
1- El cross d'Atapuerca serà retransmitit per Teledeporte, però com que han decidit separar la carrera d'èlit de la dels corredors amateurs, doncs crec que em quedaré amb les ganes d'eixir per la tele...
2-No solament hi haurà dues carreres, una per a cracks i altra per amateurs, sinó que les distàncies també seràn diferents. Mentre que els cracks farán 8'3 km, nosaltres únicament farem 6'3 km. Això pot beneficiar-me, ja que encara no tinc tort el fons que m'agradaria, i eixos dos quilòmetres de menys es notaràn...

Doncs res, queda tot dit!Ja us informaré de cóm ha anat el debut...

Pd: La imatge pertany al Cross d'Atapuerca, edició del 2008

Premiat a la Gala de l'Esport de la UV

Tal i com vaig avançar a la darrera actualització, ahir, dia 29 d'Octubre tingué lloc la Gala de l'Esport de la Universitat de València. Com que jo vaig guanyar el campionat intern de Camp a Través (o Cross, com vulgueu dir-li), em pertocava un trofeu.

No vaig ser l'únic premiat, ni molt menys...Allò estava plé de gom a gom d'esportistes de les diverses modalitats que són practicades al sí de la Universitat. És el moment en què es reconeix l'esforç que venim realitzant els esportistes de la UV en un acte institucional que estigué presidit per algun que altre vicerector (no recorde exactament de qui es tractava, però be, tampoc és un detall rellevant...).

L'acte escomençà una mica tard, doncs, segons el programa, hauria d'haver-se iniciat a les 19:30, però fins aproximadament les 20:00 no vam accedir al pabelló. Tot i això l'acte es va agilitzar més del que jo preveia.
En primer lloc, van fer la presentació de tots els equips d'esports col·lectius de la UV (futbol, bàsquet, handbol, volei...tant en categoria masculina com en femenina). Una vegada presentats de manera ràpida els components de tots i cadascún dels equips mencionats anteriorment, es va procedir a entregar els premis a tots aquells esportistes que van ser finalistes a les diverses competicions esportives internes que han tingut lloc a la UV en la temporada 08/09. Primer van entregar els trofeus als esports d'equip, i posteriorment arribà el torn dels esports individuals. Quan arribà el torn del Camp a Través arribà el meu "moment de glòria". Em donàren el trofeu, vaig donar la ma a les personalitats que hi havia presents, que em van donar l'enhorabona, i es vam fer la foto de rigor, tant jo, com el 2n classificat, que també obtingué trofeu com a finalista.

Posteriorment, van entregar obsequis a tots aquells esportistes de la UV que havien obtés medalla als seus respectius Campionats d'Espanya Universitaris.

En acabar les entregues de trofeus pròpiament dites, les personalitats van fer un xicotet discurs de cloenda, i ja ens en anàrem directes cap a la "picaeta".

La "picaeta" estava ubicada al frontó cobert de què disposa la UV al magnífic Pabelló d'Esports ubicat al Campus de Blasco Ibàñez. Quan arribàrem estava tot el menjar i la beguda disposats en taules, esperant-nos...

En un tres i no res les taules s'ompliren d'esportistes famèlics que devoràven tot el que hi havia als plats. El menjar estava boníssim. Llàstima que no hi tingués massa gana, perquè la veritat és que podria haver-me posat les botes. I és que quan no entra, no entra...

Tot i això crec que vaig menjar prou. Esta vesprada a cremar en l'entrenament les calories acumulades ahir...

Després de la Gala, i aprofitant la motivació que suposa el ser guardonat amb un trofeu d'aquestes característiques...vaig a posar-me les piles i a donar-ho tot en cada entrenament per iniciar amb bon peu la temporada que ja estem a punt de començar.

Primer repte, Atapuerca, dia 8 de Novembre. Ja aniré comentant al respecte...

Hui fa un any...

Hui fa un any iniciava el meu periple en aquest blog. Encara no se ben bé perquè em vaig decidir a obrir-lo. El que si us puc dir és que ara mateix no gosaria de tancar-lo...

La experiència ha estat clarament positiva. Independentment de què arribe a més o menys públic o de que puga interessar en major o menor grau al personal, per a mi aquest blog és una eina que m'ajuda a expressar-me, tal i com soc. Aquest blog jo diria que és un reflex de la meua personalitat. En ell he anat actualitzant al voltant de diversos fets, ja siguen experiències personals o reflexions que m'han sorgit en un moment determinat.

Ara, si tire enrere i veig les actualitzacions fetes en mesos anteriors, recorde tots i cadascún dels moments que relate. Tal vegada, si això no ho hagués reflexat per escrit, ja ni tant sols ho recordaria, o se'm passarien detalls importants, ja que el cap no pot retindre mil coses alhora.

També és cert que no dispose de tot el temps que m'agradaria per poder actualitzar, i per això de vegades hi ha alguna temporadeta en què les actualitzacions aparéixen amb compta-gotes. Però ja us dic, és questió de manca de temps lliure...

En darrer lloc afegir que el fet d'escriure a aquest blog crec que m'ha ajudat a millorar en la meua expressió escrita. El fet de redactar ací m'ha beneficiat a nivell acadèmic, doncs la desimboltura i el fet d'utilitzar un ampli vocabulari a totes les meues entrades del blog, després les he traslladat als treballs, exàmens i demés activitats acadèmiques...

Per tant, i en resum, assenyalar que la experiència d'administrar el meu propi blog ha sigut enriquidora, i, de cara al futur seguiré endavant amb aquesta experiència, en la mesura en què el meu temps lliure m'ho permeta...

Per altra banda, i canviant completament de tema, volia destacar que demà tindrà lloc la Gala de l'Esport de la Universitat de València (més info ací). He de dir-vos que estic convidat, i que sóc un dels premiats. La veritat és que tinc curiositat, a veure cóm funciona allò, doncs és la primera vegada que estic convidat a aquest event.

De tota manera, ja us informaré, amb tot luxe de detalls, del que passe a la mencionada Gala...

Marxa a la Font Roja

El diumenge passat tingué lloc un event que ja s'ha convertit en una tradició per a mi: la Marxa a peu a la Font Roja. Des que per allà pel 2006 vaig anar per primera vegada amb Miquel i Javi, no he fallat a cap edició. Han variat els companys de viatge i les condicions metereològiques any rere any, però allí he estat jo...

Enguany, tocava tornar als inicis. La meua germana, que ha sigut la meua acompanyant a les edicions del 2007 i el 2008, enguany ha renunciat a vindre. En subsitució seua ha estat Miquel, que em va acompanyar en l'edició del 2006 i que els anys seguents no ha pogut vindre per causes diverses. Les condicions metereològiques, semblants a les del 2006, un dia molt agradable i assolejat, que contrastava totalment amb l'oratge que vam tenir que suportar l'any passat al llarg de tota la marxa, on la pluja, el vent i el fred van ser les notes dominants...

Com tots els anys, vam eixir a les 7 en punt des de l'estació del tren, direcció al Torrater. Em sembla que enguany érem menys participants que als anys anteriors. No se la raó, però ho vaig comentar amb altra gent que vingué l'any passat i així m'ho van confirmar.
Una vegada vam deixar enrere el Torrater ens vam dirigir cap a la població d'Alfafara, on vam esmorzar, a base d'entrepà, pastetes i el tradicional "timonet". Amb el mos a la panxa vam tirar Alafafara amunt en direcció al Càmping de Mariola. Allà vam fer altra paradeta per carregar combustible a base de begudes isotòniques i una mica de fruita. Després vam posar rumb a Alcoi. La darrera parada va ser a una casa de camp que hi ha pel cami. Allà vam tornar a repostar benzina a base d'isotòniques i les típiques rosquilletes, que sempre ens les donen al final. Jo com sempre, per seguir amb la tradició, vaig agafar un bon grapat de rosquilletes per fer-me-les pel camí...
I ja finalment vam anar en direcció a la Font Roja, en el tram més complicat de tota la marxa, doncs picava amunt, i de valent. Si a això afegim els quilòmetres que ja portàvem recorreguts...Però nosaltres som tios preparats i vam aguantar de valent fins al final.
En arribar al Santuari de la Font Roja, sobre les 3 de la vesprada, havent-nos "cascat" uns 27 quilòmetres i havent pujata fins a una altura màxima d'uns 1100 metres, ens havíem guanyat el dinar, sens dubte...
Després de dinar, vam estar explorant els voltants del Santuari, i les vistes que des d'allà es poden contemplar, que, per altra banda, són magnífiques...Quina enveja! Me cague'n els alcoians...(eh Maik?jajaja).
Sobre les 4'30 van vindre els autobusos que havien de replegar-nos. Nosaltres vam pujar al que tenia 2 pisos. Això si, baixar amb autobus la carretera que va a la Font Roja acollona i molt...Les corbes que hi ha són molt tancades i els conductors han de fer mil i una maniobres per tal de què el vehicle no se'n vaja avall...

Una vegada passat el "perill", sobre les 5'15 vam arribar a Ontinyent. Després d'això, vaig anar a casa, em vaig dutxar i em vaig canviar ràpidament per tal de marxar en direcció a València en el tren de les 6 i 37. Digam-ne que va ser un dia molt mogudet...

Pronte hi haurà nova actuació, doncs estic convidat a la Gala de l'Esport de la Universitat, que tindrà lloc aquest dijous, i si no m'han enganyat...tindré trofeu i tot!!!Ja vos informaré...

"Pebrasseros"

Ahir va ser dia de "pebràs". Quan arriba aquesta època, a Ontinyent arriba una espècie de versió autòctona de "la fiebre del oro". Tot el món parla del mateix. Que si jo he fet X cistelles, doncs jo he estat no se ón i també n'he collit, etc, etc. Els rumors van escampant-se arreu del poble, i un allau de cotxes envaeix al llarg del cap de setmana totes les serres que envolten el terme municipal...

El "pebrassero" és un mentider per excel·lència. Un "pebrassero", mai et dirà on ha fet la cistella de la qual presumeix, i si t'ho diu, una de dos, o clarament t'està enganyant, o t'està dient el lloc on va anar perquè té la certesa de que ja no queda cap pebràs a la zona (és a dir, ja s'ha encarregat ell de "netejar-la").

Així doncs, sabent cóm estava el panorama, coneixent els rumors que hi havien i les ganes que hi tenia per provar fortuna,vaig anar a veure si podia fer, més que fora una cistelleta...

És per això que vaig quedar al llarg de la setmana passada amb el meu company de pebràs per excel·lència, el senyor Vidal. Ens entenem a la perfeció a l'hora d'explorar la serra en busca del preciat rovelló. Formem un gran equip i ambdós estem preparats per patejar els terrenys de serra més inhòspits...

El diumenge pel matí va ser el dia fixat per a la recerca. Vam anar a un paratge que es troba situat entre els termes municipals d' Ontinyent i Bocairent (tot i que, com a pebrassero, us podria estar mentint, per si de cas algun altre pebrassero pretén furtar-me el territori...jejeje).

Sobre les 10 del matí es vam endinsar en la matèria, i vam superar el primer tram, que és una mica pedregós i d'una dificultat considerable. Una vegada salvat aques tram, vam fer una primera incursió no massa fructífera, ja que vam patejar i patejar per un lloc una mica complicat, i al final només vam aconseguir un únic pebras que, per a més inri, estava a 4 metres de la vora del camí...O siga que vam perdre un temps preciós i es vam deixar les cames durant hora i pico, i els resultats van ser escassos. Però són coses que poden pasar. El "pebràs" no és una ciència exacta...
Després vam reprendre la marxa, per tal de trobar el lloc on vam trobar una quantitat acceptable de pebrassos l'any passat. El problema va ser que ens vam perdre. I vam arribar a un lloc al qual mai haviem estat abans. Com que no trobàvem la nostra "zona", vam decidir buscar una mica pel lloc al qual haviem arribat a parar. El resultat va ser completament insatisfactori. Res de res.
Tot i això, no vam perdre l'esperança, i vam tornar sobre els nostres passos, a veure si podíem trobar el lloc on l'any passat vam estar. Finalment, i després de caminar una mica, vam començar a albirar algunes coses que ens éren conegudes. Havíem trobat el lloc de l'any passat.
Així que vam deixar la cistella i vam començar la recerca del "pebràs" com dos bojos. Als 10 minuts començàrem a obtenir resultats satisfactoris...Vam pentinar tota la zona, i vam aconseguir fer uns 10 o 12 pebrassets. No està gens malament. Més si teniu en compte el poc èxit que havien tingut les nostres incursions anteriors...

Motivats per les troballes, ens vam endinsar en un terreny que estava al costat del què acabàvem d'explorar. I vàrem provar fortuna, amb resultats també satisfactoris. Definitívament, havíem trobat "la zona".

Després de pentinar la zona i traure els pebarssos que hi havíen, vam parar a dinar. En acabar, vam prosseguir la nostra marxa, per un terreny una mica més complicat i dificultós (molts esbrazers dificultàven el pas). Semblava no ser zona de pebràs, però...no se ni cóm, vaig mirar al terra mentre seguia a Vidal, i vaig trobar un parell de pebrassos. De seguida vingué ell i els vam collir. Al instant en vaig veure un altre que estava prop dels dos anteriors, i vam decidir fer un rastreig de la zona. Barallant-nos amb els esbarzers, vam traure prou de profit a la zona...

Una vegada pentinada eixa zona, veient que no en trobàvem molts, i que el temps començava a complicar-se (del cel queien gotes finetes que no semblàven massa preocupants però que anàven calant-te poc a poc) vam decidir tornar cap a casa. Vam trobar la senda que ens havia portat fins enllà, i vam agafar el camí per tornar on ens havia deixat pel matí mon pare.

Però encara no havíem dit l'última paraula, en quant a pebrassos...Quan em vaig aturar per cridar a mon pare, per avisar-lo de què estàvem arribant al lloc on ell ens havia deixat, i que ja podia venir a per nosaltres, Vidal va fer una xicoteta incursió pels voltants que va ser exitosa. Va trobar el pebrás més gran de la jornada, sens dubte, el que jo anomenaria un "Senyor Pebràs", i a més, va descobrir altres dos pebrassos que van arredonir la nostra collita.

Després d' eixe "arreó final" vam tornar al punt de partida, on ens esperava mon pare amb el cotxe. En arribar a ma casa, vam fer la repartició del "tresor", a parts iguals, com sempre, doncs som i funcionem com un equip. I en un equip no hi ha d'haver rivalitats, sinó col·laboració. Així sempre s'obtenen millors resultats.

La meua valoració d'aquesta primera incursió és positiva. Tal i com podeu observar a la foto, vam fer una collita acceptable. Si a això afegim la gran quantitat de pebrassos podrits que vam tenir que tirar...probablement hauriem pogut plenar la cistella. Una vertadera llàstima...

De segur que a la propera incursió en busca del pebrás ens superem, eh Vidal?

Històries de reis i bufons

Ahir vaig anar per primera vegada al Teatre El Micalet de València. El motiu? Anar a veure a eixe personatge del que tot el món parla, el crack de l'humor en clau valenciana...
Supose que molts de vosaltres ja haureu deduit que estic parlant de Xavi Castillo.

He de dir que havia sentit parlar d'ell, he vist alguns dels seus videos que es troben penjats al seu web, o al youtube mateix. Però no l'havia vist mai en directe...fins ahir. Així mateix he de dir que ni en les meues millors previsions mai hauria imaginat que m'ho anava a passar tan be a la funció...

Per anar a veure'l vaig quedar amb dos amics de tota la vida (Ruth i Javi), que també es morien de ganes per veure a Castillo en acció, i a última hora s'hi van apuntar alguns companys de carrera dels que estan en 2n (el que jo anomene el comando Virgínia...). Així doncs, moltes cares conegudes entre el públic.

L'espectacle va començar passades les 20:30, i des del principi va ser un no parar...En primer lloc, canya al Gurtel, imitacions de Ricardito Costa, Camps, la Gran Rita...Després li tocà el torn al ja arxiconegut personatge de Castillo "El Capità Moro d'Alcoi" i la frase que ja ha fet història (el famós "Això eu pague jo..."). Brutal...
Després de parlar-nos d'Alcoi, la seva infància, dels pijos d'Alcoi, les festes de Moros i Cristians, etc. va passar a narrar-nos els seus durs inicis com a joglar a les fires medievals, destacant entre totes elles la de Cocentaina...i de nou més i més rialles, allò era un no-parar...

Arribats a aquest punt, tocava la interacció entre Xavi i el públic. I per això va anar a agafar a dos persones...I a que no sabeu qui va eixir a la palestra? Si...Ruth i jo vam ser els elegits. El meu "moment de glòria" al Micalet compartint escenari amb Xavi Castillo va ser brutal...I si no, sols cal preguntar als que allí van estar presents...jajaja. Va ser indescriptible...

Després d'això seguí amb les històries "medievals", imaginant cóm seria un viatge en el temps (amb una màquina del temps dissenyada per Calatrava, tot molt Valencià...xD) de tota la societat valenciana actual, i cóm s'organitzaria aquesta en una hipotètica València medieval...
En eixe viatge no falten els personatges clàssics com Rita, Camps, Alfonso Rus, Fabra, els beatos amb les restes de la visita del Papa a València, els pijos (Redeu, pegues una patà a València i t'ixen 20 pijos!A las dársenas...jajaja) la guàrdia personal de Rita composada per Falleres Guerreres...i cóm no, no podia faltar el Capità Moro d'Alcoi; tal i com deia abans, tot molt valencià...i molt medieval alhora!

A més d'això va tocar altres temes "controvertits" com Canal 9 (Bufa'm un ou), Jorge Alarte (Sabeu qui és? jajaja), Garcia Gascó, i cóm no el cas del Cura de la Llosa de Ranes, no podia faltar...Va haver canya per a tot el món...

L'espectacle va concloure amb una reflexió del propi Xavi Castillo, molt interessant per cert...i a les 10:30 va quedar conclosa la funció.

2 hores ben intenses, rient sense parar. A més, cal destacar l'esforç que va realitzar Xavi, doncs eixia d'una laringitis i la gola encara la tenia una mica fotuda...De fet, l'obra s'estrenava dimecres passat, però la funció va haver de ser suspesa, pel tema de la laringitis, així que, la sessió d'ahir va ser la funció inaugural d'aquesta obra de Xavi Castillo, anomenada "Històries de Reis i Bufons", que va ser estrenada al mateix teatre pel febrer, i que, degut al èxit ha tornat a la cartellera del Micalet.

Així doncs, si teniu l'oportunitat, aneu a vore-la, no us en penedireu...La funció te lloc de dimecres a diumenge duran 3 setmanes, des d'ahir fins a l'1 de Novembre. Així que no teniu excusa!

Pont entretingut i accidentat alhora...

Què ràpit que passen les festes...Pareix que el pont ja s'ha acabat i toca tornar a la rutina diària...

Tot i això, he de dir que han estat entretinguts aquests darrers dies. Començant pel dijous a la nit, quan vaig eixir de sopar de classe amb la gent de 2n. No coneixia quasi ni a la meitat dels que érem abans del sopar, i he de dir que em van sorprendre molt gratament...Espere poder tornar a compartir sopar, taula i temps d'oci amb ells...

El divendres vaig tornar a Ontinyent per la vesprada. Una mica cansat i amb molta son, com és lògic...Tot i això, la meua germana i jo vam decidir anar al cine, per fer alguna cosa i no apalancar-me...
Al final vam sopar al Centre Comercial i vam anar a veure la peli "Rec 2". Jo no havia vist la 1, però tampoc em feia falta, doncs la meua germana ja me l'havia contat fil per randa unes 2 o 3 vegades...I a dir veritat, m' esperava més...Tanta nomenada i total que el guió era patètic i els esglais mancaven per la seua absència...Hauria sigut molt més productiu anar a veure "Ágora"; en fi, a la propera visita al cine no falla...

El dissabte va ser un dia per a dormir i carregar forces. Un poc de lectura per entretindre'm, anar al Mercadona a comprar i a dormir pronte, que el diumenge tocava matinar...

El diumenge es va disputar la Volta a Peu al Barri de la Vila, a Ontinyent. Tot i no estar encara en òptimes condicions, vaig decidir participar (ja que era al meu poble, no tenia excusa...).
Al final no va anar del tot malament, doncs vaig entrar el 9 de la general, i ja van vislumbrant-se les 3 setmanes d'entrenament que ja porte. Això em dóna ànims per seguir en aquesta línia, i seguir treballant fort, doncs en Novembre comença "lo bó"...Esperem arribar en un nivell de forma més que acceptable per als primers crossos...
Com a curiositats, destacar l'anècdota de la jornada...Resulta que a la cursa havíem de creuar el Riu Clariano, a l'altura de la Cantereria. Les pluges de les darreres setmanes han fet que el cabdal del riu vingués una mica crescudet, i que creuar-lo sigués més difícil del que ho hauria sigut en condicions "habituals"... Així doncs, passat el primer quilòmetre i mig, tocava travessar el maleït riu. I clar...Jo anava llançat, no vaig mesurar el risc que corria travessantr el riu a la velocitat a la que anava, i bueno...El cas és que vaig patinar i vaig caure de cap al riu...Per sort no em vaig banyar del tot, ja que vaig poder recolzar-me, i l'impacte no va ser tan fort com realment ho podia haver sigut...Això si, al recolzar-me vaig tenir la gran mala sort de recolzar una mà sobre una pedra que hi havia al fons del riu, i em vaig fer una ferida significativa al palmell de la mà... De fet, la sang no deixava de brollar. Jo em vaig adonar passats uns metres, una vegada ja m'havia refet de la caiguda. Però com que tampoc era una dolència que m'impedira continuar, i a més a més, anava ben posicionat...vaig decidir seguir avanaat afins acompletar els 8 km de què constava el recorregut.
En acabar la cursa, vaig anar a l'ambulància de Creu Roja, on em van curar la ferida i em van aplicar un aparatós bendatge a la mà...
De tota manera, no us preocupeu, no és gens greu i ja gairebé ha cicatritzat la ferida....

El dilluns també va ser un dia de relax, i per la vesprada vaig pillar el tren que va d'Ontinyent a València per tal de tornar a la rutineta...I ací estic!

De moment, això és tot. Però de segur que prompte hi ha nous motius per a actualitzar...

Que vé el Pont! (Aprofitant per a actualitzar...)

Demà comença el pont. I aprofitant que no tinc massa feina de classe ara mateixa, vaig a tornar a actualitzar...
Aquesta darrera setmana he fet moltes coses, però no he tingut gaire temps per sentar-me a reflexionar i escriure. Això és degut en part al fet de tenir que anar dilluns i dimarts a classe també per les vesprades, i a les tasques de lectura que ens ha manat alguna professora, la metodologia docent de la qual sembla inspirada en el Taylorisme...

Deixant de banda les qüestions acadèmiques, he de dir que el darrer cap de setmana passat vaig estar realitzant diverses activitats culturals diverses, ara que encara puc...

Pel matí vaig estar a la dansà popular de les festes del Barri de Sant Rafel. Tot i que ja no visc allí, seguisc considerant que aqueix és el meu barri, i de quant en quant m'agrada visitar-lo, passejar pels seus carrers...

Per la vesprada, vaig visitar un lloc on feia temps que no anava, i que ja tocava tornar a anar-hi: l' estadi del Clariano. Així doncs, en assabentar-me que l'Ontinyent jugava el seu partit dissabte de vesprada, en lloc de diumenge de vesprada(tal i com és habitual), i tenint en compte que no hi tenia res millor a fer eixe dia...vaig assistir.
El preu de l'entrada a general, 18 euros, una mica excessiu al meu parer, però com no és una despesssa que faça habitualment...me la podia permetre. L'ambient a dintre del estadi, animat. La veritat és que no m'imaginava que l'Ontinyent C.F. tingués tants seguidors...
El partit en sí, una mica avorrit, doncs l'Alacant es va tancar en defensa i va jugar brut (per eixa mateixa raó van acabar el partit amb 10 jugadors, després de l'expulsió del "pelat"...). Això si, els darrers 10 minuts van valdre la pena, doncs l'Ontinyent marcà un gol espectacular (una xilena dintre de l'àrea que va convertir en gol el davanter del Ontinyent) i la grada va embogir...
Després del gol, tots fent força per tal que no se'ns escapés la victòria...I al remat, tots els aficionats contents cap a casa. 1-0 i amb el lideratge del grup III de la Segona B a la butxaca...

Llàstima que ahir ens eliminés la Cultural Leonesa de la Copa del Rei al penalts...Hagués sigut una oportunitat d'or per veure a l'Ontinyent front a un equip de Primera Divisió, dels que participen a competicions europees...Però la loteria dels penalts és així...Llàstima!

Ara a gaudir del pont! I si no m'apreten molt els professors, pronte hi haurà noves actualitzacions, doncs m'he deixat algunes notícies rellevants en el tinter...

Pd: La foto és de la dansà popular a Sant Rafel. Una de les que apareix (la de roig) és la meua cosina, Célia.

Reflexions d'un dia de pluja...

Hi ha dies que, no se per què, em vénen una série de coses al cap. Em plantege qüestions que semblen una parida, però que m'afecten.

Per exemple: per què hi ha assignatures a la carrera que s'oferixen en principi (i així consta a la pàgina web de la Universitat i als diversos fullets que hi ha a l'abast dels estudiants) en Valencià si després descobreixes que el professor no sap parlar la nostra llengua?
Això si, ell o ella dirà "Si yo entiendo"... I a mi què!!! Jo m' he matriculat en Valencià per rebre la docència en Valencià, i no m'agrada que m'enganyen. Si no hi ha cap professor capacitat per donar la docència en Valencià, doncs que ho diguen amb antelació. Així la gent que es matricula per rebre docència en Valencià ja sap el que hi ha prèviament. D'altra banda pense que és impossible que no hi haja cap persona capacitada per donar en valencià les diverses matèries que cursem al llarg de la carrera...

D'altra banda, em fot prou que hi haja professors que impartisquen docència en valencià quan és més que evident que el seu domini del valencià és prou patètic. No els hi dóna ni per a aprovar el grau mitja...(I fins i tot, tinc en ment una professora, la qual tinc seriosos dubtes que estiga capacitada per superar l'elemental...). Després ens diuen que no volen rebre treballs amb faltes d'ortografia...Cóm es pot ser tan hipòcrita? Si és evident que el nivell d'eixe professor o professora està molt per davall del d'alguns alumnes, és impossible que ell o ella estiga capacitat per a corregir possibles errades. Per això mateix és delicat posar a donar classe a un professor o professora que no té suficient competència lingüística.

En fí, aquestes són les reflexions d'un dia de pluja...

Comença la Uni (i cross de Sant Rafel...)

Començem per ordre cronològic,no? Millor si...

El dissabte passat vaig participar, com tots els anys des que tinc memòria fins ara, a la cursa del meu barri: Sant Rafel.
Si ben és cert que encara no estic en un bon moment de forma (de fet, sols portava dos entrenaments quan vaig participar a la cursa), vaig realitzar una bona actuació, millor del que esperava. Pot ser la motivació de córrer a casa (mai millor dit) i tindre a la meua gent pels carrers animant-me em va donar eixe plus psicològic que de cap de les maneres podia demanar-li al meu cos, que ja va fer prou en aguantar els 7 quilòmetres sense sentir cap tipus de molèstia (d 'altra banda una cosa normal si pensem que he estat un mes inactiu, pel que fa a la pràctica de l' atletisme...). Al final cinqué de la general i 4t sénior masculí. No es pot demanar més a estes altures...

D'altra banda, hui ha començat oficialment el curs. Ja tocava...
De moment: presentacions, retrobament amb els companys, i coneixent a la gent que puja de primer, en fí, el que és típic a finals de setembre.

Així mateix, he tornat al grup d'atletisme d'aci de Torrent, ja els trobava a faltar...I és com si no hagueren passat gairebé els mesos. He tornat després de l'estiu i com si això hagues estat la setmana passada. Això sols passa quan et trobes totalment integrat en un grup...

De moment, açò és tot. Però segur que pronte hi ha novetats...

La vida segueix

La vida és estranya. Passes d'estar un dia guai a de sobte trobar-te en una situació més aviat trista, com és la mort d'un ser volgut. Si ben és cert que es veia vindre, doncs el càncer és una malaltia ben fotuda, i era ben trist veure cóm patia la meua iaia en les seues pròpies carns. Al final és preferible el descans etern a una agonia prolongada...

Així doncs, el diumenge, després d'assistir al soterrament, vaig marxar cap a Torrent. La rutina que torna, la vida segueix, i jo havia de fer un curset a València a partir del dilluns i fins al dijous.
I en això estic ara...És un curset certament interessant, tracta al voltant del Valencianisme polític al darrer segle. Però és més que això. Es parla de tot el ventall polític a la nostra Terra des de finals del S.XIX fins a l'actualitat. Jo li'l recomanaria a tota aquella persona que estiguera interessada per la història contemporània, la política i la realitat existent al nostre País.

El problema d'aquest curset és que no és gens dinàmic, doncs no hi ha interacció entre els alumnes. És una exposició teòrica per part del professor i gairebé no intervenim nosaltres, a no ser que tinguem un dubte. Per altra banda, com que el tema és interessant, tampoc tinc la necessitat de parlar amb ningú, ja que el que m'estan explicant és del meu interés.

L'altre curset, el de Eines per a la recerca de Treball era més avorrit en quant al contingut, però era més dinàmic, ja que si que hi havia més interacció entre els alumnes, i això em va permetre el conèixer a gent interessant.

Així doncs, fins al dijous estaré ocupat amb el curset. I a partir del dilluns...comença el 3r curs!

Cursets...

Mai havia fet un curset de lliure elecció dels que organitza la Universitat...fins ara. I la veritat, és que són més profitosos i entretinguts del que jo em pensava...

De fet, jo em pensava que anava a patir aquesta setmana, aguantant rotllos de 4 a 8 de la vesprada, perquè això d' "Enies bàsiques per a la recerca del treball"no sonava massa entretingut, la veritat... Però el dilluns vam començar i em va sorprendre la vessant pràctica del curset, el dinamisme, la participació... Al mateix temps conéixes gent simpàtica, divertida, interessant, que pot ser d'altra manera mai hauries arribat a conèixer. I aprens una série de conceptes que d'altra manera possiblement mai hauries tocat. Així mateix, el fet que aquest curset siga a l'extensió Universitaria d'Ontinyent, encara em facilita més les coses, ja que ho tinc al costat de casa.

Està clar que les quatre hores no són entretingudes, doncs hi ha moments i moments...Però val la pena. Jo recomane a tot aquell que mai s' haja matriculat a un curset de lliure elecció dels que organitza la Nau dels Estudiants, que es matricule. Almenys una vegada. Serà una experiència divertida. Us ho garantitze. Paraula.

Comença la "Pre-temporada"

S'han acabat les vacances. Toca de nou entrenar de valent. Ha sigut quasi un mes d'inactivitat pel que fa a la pràctica de l'atletisme, però m'ha vingut be per a desconnectar, carregar les piles i tornar amb ilusions renovades.

Això si, de moment no vaig a començar a entrenar com de costum. Durant aquestes dues primeres setmanes vaig a potenciar algunes condicions físiques bàsiques que no entrenaré després al llarg de la temporada, i que ara és un bon moment per explotar-les una mica. És per això que m'he tret l'abonament de la piscina coberta, per tal de poder fer una mica de natació i estimular els braços, i bicicleta estàtica per fer cames, a banda de l'us que puga fer del gimnàs...

Crec que aquesta "pre-temporada" em pot ser útil al llarg dels propers mesos. De tota manera, el temps ho dirà...

S'acabaren les festes...que no les vacances!(Pero casi)

Les festes de moros i cristians a Ontinyent ja han finalitzat. Per a mi han sigut unes festes una mica desastroses. Per què?Doncs perquè dijous a la nit vaig començar a trobar-me una mica constipat, i la cosa va anar a més conforme anaren passant els dies. El dijous sols tenia un poc de malestar. El divendres tenia afectada la gola, el dissabte aparegueren els mocs, i el diumenge estava K.O. i fora de circulació.

Així doncs han sigut unes festes una mica light. De tota manera els dies que he pogut eixir, i en la mesura que m'ha respectat la salut ho he passat be.

Això si, s'ha acabat la festa. Els qui han de recuperar alguna assignatura es troben enclaustrats als seus respectius llocs d'estudi. Els qui no hem de passar per cap recuperació perquè vam fer els deures en el moment que tocava, ja estem pensant en la tornada a la rutina. I les coses son així.

De fet, sól coincidir amb el darrer dia de festes el que aparega el primer anunci del "Corte Inglés" anunciant la temuda "Vuelta al cole" a tots els xiquets i xiquetes, que en veure aquest anunci, senten un calfred pertot el cos, doncs saben que la tornada a les classes és inminent. Per altra banda, els adolescents tambè s'inquieten doncs ells són els seguents en tornar, després dels nanos...

I per altra banda estem els universitaris, que, curiosament, la majoria tenim ganes de tornar...Almenys així és en el meu cas i d'altres que conec...Si la universitat no tinguera els periodes examinals de Gener i Juny (i Setembre per als recuperadors...)seria perfecta.

Però com que Gener queda lluny encara, i enguany és el meu ultim any de la diplomatura...tinc ganes de què començe el "show"...

L'estiu segueix el seu curs...

Toca tornar a escriure...

Segueix transcorrent l'estiu, tal qual me'l imaginava. Ara ja puc dir que estic de vacances totals. El dia 7 vaig córrer la meua última cursa de la temporada a Castelló de Rugat. No ho vaig fer malament del tot, tot i que el cansanci acumulat a les cames després de tota una temporada donant la talla ja anava fent-se palés, i això ho notava especialment als últims quilòmetres de les carreres.

Això si, ara ja no he de preocupar-me per això. El meu temps d'oci ara transcorre entre llibres, excursions a la muntanya, activitats esportives vàries que no tinc temps a practicar quan estic entrenant, i, per supost, vore Perdidos. Estic enganxadissim! És una série que no em deixa de sorprendre. Quan ja no penses que puga passar res més interessant...Pum! Hi ha un gir argumental inesperat que encara t'enganxa més. I ara acaben d'estrenar la quarta temporada, que encara no l'havia vista, així que...

A més d'això, cal destacar que pronte Ontinyent estarà en festes. Així doncs la setmana que ve serà intensa i mogudeta...

De moment, això és tot. Pot ser estiga alguna setmana sense escriure, però...com sempre...Tornaré!

Ja estem en Agost...

Bufff...Feia temps que no escrivia. El no tenir internet a casa es nota...Però vaig a aprofitar este ratet a la biblioteca per escriure alguna cosa...

Ja estem en Agost,si. De moment, el estiu rutlla bé, tal vegada està sent una mica monòton, però això no té per què ser dolent.

Per altra banda, les forces a les cames començen a abandonar-me, per tant, pronte haurè d'agafar-me les merescudes vacances atlètiques. Ahir ho vaig veure clar. Tot i quedar el 2n de la meua categoria, a la cursa popular de Rafelguaraf, la motivació ja és escassa, el calor no deixa de ser asfixiant i les cames (com ja he dit abans) no em responen tal i com ho feien farà un parell de setmanes...

Així que segurament aquest divendres, a Castelló de Rugat pose punt i final a la temporada; i encetaré el mes de vacances atlètiques. En eixe mes reflexionaré al voltant de la propera temporada, sobre què fare, si seguiré al mateix club, si canvie d'aires, si em centraré en una disciplina o en altra...en fi, moltes reflexions.

A partir del divendres doncs, em dedicaré a explorar noves formes d'oci per matar el temps lliure que em proporciona el fet d'estar de vacances totals. Supose que alguna cosa se'm ocurrirà...

La vida segueix el seu curs...

Tot aclarit. Per fí...

Tots els papers que havia d'entregar a la secretaria de la Universitat estàn lliurats. Així que tan sols queda esperar al setembre a que isquen les llistes de la gent que ha demanat l'autopràcticum. En eixe moment serà totalment oficial el meu retorn a Ontinyent allà pel Febrer de 2010...

Per altra banda, dissabte passat vaig concloure la temporada oficial d'Atletisme (ara seguiré fins a meitat d'agost, fent populars, per matar l'avorriment, i després m'agafaré les merescudes vacances atlètiques).
Al final no m'isqué tan mal com jo esperava. Tenint en compte que tots els rivals eren fràncament superiors, em vaig defendre dignament, vaig fer una marca acceptable (al voltant de 4'22, que no està gens malament per a com ha anat l'any...) i vaig entrar penúltim (és a dir, el 13 de 14).
Per a ser la meua 1a participació a un Autonòmic Absolut (la competició més important de la temporada a nivell autonòmic), i haver fet el 1500, quan jo pensava que el meu entrenador m'inscriuria al 5000, on jo crec que hauria tingut més possibilitats de fer un gran paper, he de dir que tanque la temporada oficial fent un balanç positiu.

Potser altre dia pormenoritze més a fons, però, a grans trets, ha anat millor del que pintava l'any passat per estes dates, doncs un dia com hui del 2008 em trobava a l'hospital, superant la intervenció sobtada que vaig patir a causa d'una apendicitis. En aquell moment no donava un duro per aquesta temporada; i al final fins i tot he millorat registres en 1500 i 5000 m.l.

Les coses no s'on com s'escomencen, sinò cóm s'acaben, i la temporada, tot i que aquestes darreres dues o tres setmanes he abaixat el pistó considerablement, ha sigut bona. Ara ja cal anar plantejant-se poc a poc el futur, a vore que farem l'any que ve...

Quina Odisea!

Quina setmana! Pareix mentida que estiga de vacances, doncs només que faig que anar d'un lloc a un altre...
Per què?La resposta és senzilla i alhora complicada. Així que us posaré al corrent...

Fa ja un mes i pico que va eixir la preinscripció per fer les pràctiques de la carrera al curs 2009-2010. Jo volia fer l'autopràcticum, ja que així m'assegurava el poder tornar al poble en febrer de l'any que vé, i a més, poder fer les pràctiques a casa, amb la comoditat que això suposa...
Així que vaig engegar la maquinària i vaig fer totes les gestions pertinents per poder fer les pràctiques a l'ajuntament. Però, la burocràcia és lenta...

Vaig portar un paper que havien de cumplimentar-me els de serveis socials, però el tenia que entregar a l'àrea de Educació, que són els que s'encarreguen de tot el tema de les pràctiques universitàries...I clar, el meu paper ha anat rulant de despatx en despatx...

Jo no tenia noticies de l'ajuntament, així que vaig pensar que potser havien passat de mi; o tal vegada s'havia extraviat el ditxós paperet, qui sap...
El cas és que com el 10 de juliol es tancava el termini de presentació de sol·licituds, vaig decidir passar de fer l'autopràcticum, i inscriure'm a la bossa general. Ja havia perdut la fe en l'ajuntament, i realment em donava igual on fer les pràctiques, ja no m'interessava el tema...

Però dilluns passat, és a dir, dia 13 de juliol, un fet inesperat va succeir...
Ni més ni menys que em cridava el coordinador de Benestar SWocial de l'Ajuntament d'Ontinyent, preguntant-me si encara estava interessat en fer allà les pràctiques...
Jo, que era conscient de que el termini ja s'havia acabat, li vaig dir que no, doncs el plaç estava esgotat, i passava un poc del tema...Però la seua insistència va fer que canviés d'opinió. Ell realment volia que jo fera allí les pràctiques. I jo, en realitat, tambe volia tornar al poble en febrer...Així que li vaig dir que intentaria vore si allò es podia modificar encara...

El dimarts vaig marxar en direcció a València. Va ser un viatge rellàmpec, doncs va ser arribar el tren, anar a la Secretaria de la Uni, i tornar. El viatge no va ser en va, ja que vaig aconseguir convèncer als de secretaria per modificar la meua preinscripció i demanar l'autopràcticum. Això si, hauria ser diligent, ja que em van dir que els portara els papers el dimecres, és a dir, hui.

Hui he tornat a vindre a València a entregar els papers pertinents. Per desgràcia, els de lo'ajuntament no m'han donat un programa d'activitats, cosa que era vital per fer val·lida la sol·licitud. Així que, a presses i corregudes, ací a València, he fet un copy-paste d'un Programa d'activitats que he trobat per internet, l'he transformat un poc, i he anat en direcció a secretaria.

Hauria anat perfecte, de no ser perquè el meu "Programa d'Activitats" no portava segell i signatura de l'Ajuntament. De tota manera, he guanyat una mica de temps, i a final de setmana tindré eixe document amb segell i signat, doncs he parlat amb el coordinador, ell ho ha comprés, i m'ha dit que sense problemes...

En fi, espere que tot aquest tràfec de viatges i burocràcia haja servit per a alguna cosa...

Actualització breu

De moment va tot be. No tinc hui masssa temps per a actualitzar, però us promet que pròximament faré una actualització de les bones.
Encara em falta una nota per saber, però de moment tot està aprovat. He començat a fer alguna que altra popular, i no estic fent-ho gens malament...
Seguiré ampliant informació!

50 actualitzacions!

La de hui és una actualització especial. Pareix que fora ahir quan vaig començar a escriure el blog. No sabia jo si açò anava a tindre molt d'èxit o què, tenia els meus dubtes...Tampoc imaginava que arribaria a fer entre 5 i 7 actualitzacions tots els mesos...I pensar que jo creia que no tenia res que contar...

Però tal i com haveu pogut anar llegint en els darrers mesos, tinc moltes coses a dir, i aquesta eina m' oferix la possibilitat d'expressar-me. No me'n arrepentisc d'haver entrat en la blogosfera.
Ara sols espere poder seguir signant actualitzacions; pròxim objectiu: 100 entrades!

A banda d'això, he de dir que, oficialment, ja estic de vacances. Per fi! M'han tocat tots els exàmens a ultima hora, i he resistit com he pogut, tancat al pis, suant com un condemnat (a Torrent fa una calor i una basca insuportables). Damunt, els tres darrers exàmens els tenia seguits (dies 30, 1 i 2) amb la dificultat que això suposa. Açò,en argot ciclista, és com "passar els alps". Tres etapes dures, exigents (la ment al final acaba destrossada...).

Però tot això forma ja part del passat! Ara sols queda gaudir de les vacances, i esperar que vagen apareixent notes i resultats. De moment se tres notes (totes aprovades), i me'n queden 2 per saber. Com sol passar en aquests casos, les 2 que encara no se són les que més por em fan...però eixes coses val la pena no pensar-les...El que tinga que ser serà!

En fi, que tenia moltes ganes de tornar a escriure, ja que durant el període examinal no he tingut l'ocasió ( ja que amb el fet d' estudiar ja tenia prou...).

Tot i que ací a Ontinyent no tinc internet, promet seguir escrivint amb certa frequència. Si cal, baixaré a la biblioteca una o dos vegades per setmana. Aixi que...us mantindré informats!

Campió Autonòmic Promesa en 1500 m.l.

Objectiu aconseguit! Per fi, he aconseguit ser campió autonòmic de la meua categoria en una distància que se'm resistia...els 1500 m.l. I això que és la prova que més vegades hauré corregut, tot i això, siga per A o per B, mai aconseguia passar del 4t lloc el dia de l'Autonòmic de Pista...

No és la primera vegada que guanye un autonòmic, doncs l'any passat vaig aconseguir-ho per primera vegada, però a la prova dels 5000 m.l. Enguany, però, volia llevar-me eixa espineta de damunt. Tot i que semble una victòria fàcil, no ho va ser....

En primer lloc, dir que l'Autonàmic es va celebrar a Castelló, la qual cosa implica una pallisa en cotxe important, ja que hi ha quasi dos hores si ixes des d'Ontinyent...Damunt, arribe a la pista, i em trobe que la pista està inundada, doncs va caure una tromba d'aigua mitja hora abans de que jo arribés. Sincerament, confome estava la pista quan jo vaig arribar, era difícil competir en condicions acceptables, i fer marca, gairebé impossible. Però be, com és un autonòmic...lo primer és la xapa!I vas mentalitzant-te...

Però això no era tot...Les proves anaven amb retràs i tot apuntava a que no eixiríem a les 19:35, tal i com estava previst...El que mai hauria pensat és que acabaria eixint a les 9 de la nit!!!

Resulta que quan estaven a punt de donar l'eixda del 3000 obstàcles masculí (després anava eixa distància en categoria femenina, i després la meua prova), es va escatxarrar la video-finish. Pel que vaig poder escoltar, sembla que hi havien nombrosos talls de llum, no se si per la tromba d'aigua d'abans o que...El cas és que l'aparatet no anava...I allí que estàvem esperant...
Nosaltres, els atletes, desesperats. Ja no sabíem ni què fer...Jo vaig començar a escalfar vora les 19:15, però vist el panorama, vaifg decidir parar, perquè veia que això anava per a llarg...

No em vaig equivocar, doncs serien les 20:30 la segona vegada que vaig eixir a escalfar. I així tot el món...Després de tot el tinglao eixe, és difícil estar motivat al 100%...Però és l'autonómic, i jo tenia moltes ganes d'aconseguir el or...

Una vegada a la linia d'eixida, vaig fixar-me en els rivals que podien disputar-me la xapa...Per rànking i marca havia de guanyar jo, però tot és possible, i si la carrera no anava ràpida tenia possibilitats de complicar-me la vida...Així que em vaig posar al grup capdavanter.
Com al mateix temps que l'autonòmic promesa, es disputava l'autonòmic veterà, vaig aprofitar per posar-me a roda de José Serrano, un atleta veterà d'Ontinyent, que és una bona referència.
Les restes de la tromba d'aigua dificultaven una mica la tasca, però em trobava còmode. Passà la primera volta, la segona...i seguia darrere de Serrano. Els meus rivals havien quedat despenjats. Tot apuntava a que anava a guanyar...
Al toc de campana, vam adelantar a un veterà que anava davant de nosaltres. Els darrers 400 metres se'm van fer eterns...Serrano se'm escapà, doncs com sempre, em falla el canvi final. Em trauria sobre un segón o segón i mig...

El cas és que ell va guanyar l'autonòmic en veterans, i jo en promeses. Dos ontinyentins campions autonòmics el mateix dia, a la mateixa prova. Una feliç coincidència...Això si, a la pròxima vegada espere que el desenllaç siga diferent i siga jo el qui guanye a Jose...

Ah si, se'm oblidava...Em vaig agafar de temps oficiós 4:21'33. El temps oficial pot ser no se sapia mai, doncs pel que em van dir...la foto-finish a la nostra carrera es va escatxarrar i no va agafar cap temps!!!!Pa flipar la d'incidents en un sol dia...Menys mal que vaig anar a Castelló a per la medalla, i ni vaig fer marca ni res que si no...A estes hores en lloc d'estar content, estaria mooooolt cabrejat...

Ara a desconnectar un poc de l'atletisme i a seguir estudiant, que és el que toca!

Pd: A la foto eixim jo i Jose Serrano, amb les respectives medalles d'or...

Millores a la Pista d'Atletisme?

Ara hauria d'estar estudiant, en lloc d'estar publicant una entrada al blog, però no ho he pogut evitar, doncs acabe de vore el video aquest, i bueno...
http://www.youtube.com/watch?v=PjNoOu-pgrA

En aquest video, bàsicament ens vénen la moto als usuaris de la pista d'atletisme d'Ontinyent, dient-nos que ens han posat una tanca que val 10.000 euros, i que això va a repercutir en la millor pràctica de la nostra activitat esportiva....(aquesta noticia tingué lloc ales de març, però la comente hui perquè he vist el video i m'he inspirat...)

Primer us situaré, a la contrarrecta de la pista, baix hi ha un camp de futbol de gespa artificial, i de vegades, algun que altre baló s'escapa i ve a parar a la pista.
A mi, sincerament, ni em molestava. Més be, als que perjudicava era als "futboleros", que tenien que pujar una riba i saltar una xicoteta tanca que separava ambdues instal·lacions. Tot era canviar eixa tanca quan la trencaven els "futboleros", i al cap d'uns mesos, tornava a estar igual de reventada que l'anterior.

El que em sorprén de tot açò no és la construcció de la tanca en sí, sinó que ens la vulguen vendre com a una "gran actuació" per part de "la regidoria d'esports", per a millorar "la pràctica de l'atletisme". Més que res perquè si volgueren millorar la pràctica del atletisme el que farien no seria posar una tanca, sinó canviar el tartan de la pista, que és totalment anacrònic. Un tartan que no ha sigut canviat des de la inauguració de la pista allà per l'any 1991...No dic més...

Açò de la tanca és un gest de cara a la galeria i per tapar algunes boques, doncs molts dels clubs d'atletisme de la ciutat s'han venut clarament al Regidor d'Esports, en busca del seu tros de la tarta, i no gossaraien mai de fer-li la contra. Hi ha certs "personatges" que unicament els interessa practicar el vassallatge al Regidor de torn, i traure el màxim benefici personal, sense importar-los el més mínim ni l'estat de la pista, ni les escoles esportives municipals, ni la pràctica de l'atletisme en si...Mentre tinguem a eixa classe de personatges "manejant el tinglao", em sembla que no es podrà mai dur a terme una satisfactòria pràctica de l'atletisme a la nostra ciutat (Ontinyent).

En fi, sols em queda felicitar als "futboleros", des de fa uns mesos que ja no tenen que pujar una riba i saltar una tanca per replegar els "balons perduts".

Pd: Ah, se m'oblidava...També es diu al video que s'ha arreglat la gàbia de llançaments...És cert, l'han pintat amb un pot de pintura que tindrien abandonat pel magatzem i em sembla que li han canviat la xarxa...Aixó que pot valer...100 euros?M'alegre també per les 2 persones que utilitzen la gabia dels llançaments, doncs s'han comportat amb ells...

Campió Provincial Promesa en 5000 m.l.

Hui estic cabrejat per diversos motius, però de moment, no pense comentar res al respecte...Temps al temps...

Per altra banda, assenyalar que el dissabte passat vaig competir. Era el campionat Provincial Promesa i vaig optar per fer un 5000 m.l. És una distància que es fa eterna, i més en pista, però tenia ganes de millorar el meu rècord personal, que datava de la temporada passada.

L'eixida, no va estar mal del tot, doncs si tenim en compte la gran quantitat de gent, i que el que anava davant de mi va caure...Vaig agafar bona posició i vaig sortejar be els obstàcles que van anar apareixent.
En passar el primer 1000, me'n vaig adonar que anava massa ràpid, però no em quedava més remei, doncs o seguia al grupet que tenia davant, o hauria de fer la cursa en solitari...
Vaig aguantar tot el que vaig poder a roda d'un rival, fins que aquest es va agrupar amb el grupet que teniem justament davant. I jo vaig seguir la meua aventura en solitari, a uns 20 metres de distància d'aquest grup.
Passat el km 3, van començar a fallar les forces, i cada vegada tenia més lluny al grupet que perseguia. Finalment, a falta de 2 voltes em vingué l'abaixó final, i em vaig mentalitzar per a arribar a la meta fora com fora...

Al final 16'20, això significa que vaig rebaixar en 10 segons la meua millor marca personal en la distància, que no està malament...Per desgràcia, acabe de mirar els resultats a la web de la federació, i m'han donat una marca que no és meua. M'han adjudicat un temps de 16 minuts exactes. Està clar que és un temps millor del que realment vaig fer, però a mi m'agrada ser honrat, i sé que eixe no és el meu temps, i a efectes de rànking em posa per davant de gent que en realitat, te millor marca que jo.

Pero bueno...Coses que passen, no és la primera vegada...Si no es posa atenció en les coses que es fan, doncs es fan mal...

I pròximament, escriuré altra entrada, però primer necessite recabar algunes dades...Sols diré una cosa...va de corrupcions...

Millorant dia a dia

Vaig a aprofitar per a actualitzar ara que no tinc res a fer, perquè d'aci a unes hores em serà impossible, i no se si en els pròxims dies podré escriure alguna cosa...
I la veritat és que hi ha algunes coses que contar, ja que com vaig dir a la meua darrera actualització, dissabte passat tenia una competició, que pintava bé, i que podia significar el primer rècord personal meu després de l'operació que em va tindre inoperatiu durant uns quants mesos...

Tot apuntava be, doncs la competició era per la vesprada, més o menys a les hores a les què estic habituat a entrenar, hi havia gent que anava a anar més o menys al ritme que a mi m'interessava, i els darrers entrenaments que vaig fer demostraven que estava en bona forma, i l'assalt al meu rècord personal del 1500 era factible. Després poden passar moltes coses però, en principi pintava bé la pel·lícula...

Les sensacions a l'escalfament eren bones, i hi havia ambient de competició. Els nervis, a flor de pell, com és habitual. S'hi feren 2 series de 1500. A la primera sortien "els tigres"(vamos, la gent més bona, per entendre'ns, la majoria d'ells amb marques inferiors a 4'05) i per altra banda eixiem els demés, amb marques molt dispars (hi havia des de gent amb 4'10, fins a gent que es troba per damunt dels 5 minuts).
Semblava que la carrera era idònia per baixar el 4'22 que vaig establir a Múrcia l'any passat per aquestes dates, aproximadament....

L'eixida va ser una mica complicada, doncs vaig tenir que superar un parell d'atletes que se'm havien posat per davant, i que sabia que si els hi portava molta estona davant anaven a destorbar-me, doncs jo soc prou superior a ells.
La meua referència era un atleta veterà, contra el que ja he competit algunes vegades, i que sempre m'havia guanyat. Sabia que ell faria una marca inferior a 4'20, i si aconseguia anar tota la cursa a roda seua, no hi tindria problemes per baixar el meu temps i establir un nou rècord.
La carrera va transcórrer tal i com jo preveia, així que vaig anar tota la estona darrere d'aquest home, i a falta de 300 metres per arribar a meta, li vaig clavar un canvi amb totes les forces que em quedaven, per tal de guanyar-lo, i de pas, marcar un bon registre...
Em va costar, però finalment vaig aconseguir que no em superés, doncs, al final ja gairebé no em quedaven forces. No sols vaig mantenir la posició, sinó que també vaig fer marca personal: 4:18'16, millor del que m'esperava...
Per fí he aconseguit trencar la barrera dels 4'20, eixa barrera que porte 3 anys tractant de superar i que no aconseguia mai d'acabar de superar-la...Ara que ja està trencada, espere seguir millorant registres...

Per hui ja és suficient. Si tinc una mica de temps lliure, tornaré a actualitzar...Ho promet!

Que açò s'acaba...

Doncs si...Gairebé queda una setmana de classe, qui ho diria...
Pareix que fora ahir quan vam començar el 2n quatrimestre, però la realitat està ahi, i de fet, ja hi ha algunes assignatures en què no tinc classe perquè ja hem donat tota la matèria.

La majoria de treballs ja estan entregats, o a punt de ser acabats, i per tant, això vol dir que d'ací quatre dies estarem estudiant a mort ja per als exàmens.
He de dir que, en el meu cas això encara queda una mica lluny, ja que, a diferència de molts altres companys universitaris que, o be ja han començat o estan a punt de començar els exàmens, jo hauré d'esperar fins al dia 19 de Juny per fer el primer. Això si, acabaré el 2 de Juliol, quan la majoria de gent fins i tot ja se sap les seues notes...

No sé si és millor o pitjor, però és el que hi ha, i així ho acceptaré. Tot és questió de mentalitzar-se...L'any passat, de fet, ho vaig tindre igual o pitjor, doncs, si no recorde mal vaig acabar el 7 de Juliol...I vaig sobreviure, més o menys...jejeje

Canviant de tema, aquest dissabte competició de nou. Això si, aquesta vegada un 1500...A veure si per fi trenquem la barrera psicològica de 4'20 que ja va sent hora...Els entrenaments van genial i això em fa ser optimista. En carrera pot passar qualsevol cosa, però la motivació és important, i en eixe aspecte em trobe al 100%...

En fi..Ja us contaré!

Dos anys després...un 8!

Últimament no he pogut escriure massa, doncs tinc molts treballs per fer, i es nota que estem a les últimes setmanes del curs i que s'acosten sigilosament els exàmens...Per tant seré breu...

Aquesta vegada toca parlar d'atletisme, doncs ahir vaig competir. A destacar, que vaig fer una prova que feia gairebé dos anys que no tocava, el 800 m.l. I això es va notar...
En primer lloc perquè els meus entrenaments res ténen a veure amb el que aquesta prova exigeix. Per a fer un 800 has de ser ràpid, explosiu. Jo em caracteritze justament pel contrari...sóc resistent, però gairebé no tinc velocitat. Per altra banda no és una prova que em motive massa...
Però el meu entrenador i jo vam decidir que podia estar be fer-la a mode d'entrenament.

La carrera no va ser dolenta del tot. Vaig eixir a la série més fluixa, com era d'esperar, i el registre va ser discret, al final em donaren 2:10'14. No vaig millorar la meua millor marca personal, que data de quan jo era juvenil, per aquells temps jo encara corria al CAVA...
Les sensacions van ser extranyes. Com ja he dit abans, un 800 és totalment diferent a una prova de llarga distància, les sensacions a les cames al acabar la cursa també són totalment diferents.

En fi...Ara toca carregar les piles, doncs aquest cap de setmana de segur que toca competir de nou...

Polèmiques sobredimensionades

No sabia si escriure o no sobre el tema, però al final m'he decidit. Ara que ja han passat uns dies de la final de Copa, m'agradaria comentar l' "incident" de l'himne, o la visió que jo tinc del mateix...

En primer lloc, dir que els de la 1 es van equivocar totalment CENSURANT l'himne, doncs Rtve no era l'única televisió que estava donant el partit en directe (EiTB i TV3 també el van retransmetre). Això afegit a la difusió que ténen actualment les noves tecnologies, fan gairebé ocultar un fet d'eixes característiques. El posar l'himne al descans, amb el sò netejat i imatges molt preparades encara fa més gran la "cagada". Això si, també vos dic una cosa, la culpa no la té ni el realitzador ni el director d'esports de TVE. Les ordres venien de dalt, i la destitució d'un directiu és una mesura de cara a la galeria, és com si diguerem "la cabeza de turco" que necessitaven per apaciguar els ànims.

Per altra banda, això de la pitada al himne ja es sabia (jo fa més de 2 mesos que sabia que es pitaria el himne, doncs amb internet hui en dia pots saber qualsevol cosa...). No pilla de nou a ningú. El que realment hagués sorprés jo crec que hauria sigut justament el contrari, que no s'hagués pitat al Rei i a la Marxa Reial. Cadascú ha de ser consequent amb les seues idees, i si ets basc o català, i nacionalista és normal que pites al Rei, que és un símbol que representa tot allò contra el que lluites.

Per altra banda, altre comentari que he sentit és que no es deu mesclar el futboli i la política. Això és una estupidesa. El futbol i la política han anat sempre lligades, i és fàcilment demostrable. Algun dia, quan tinga temps, faré una actualització on aportaré exemples, juntament amb referència bibliogràfica. Política és tot. Estem envoltats de política. Comportar-se d'una manera o d'una altra, portar determinades senyes d'identitat en la nostra manera de vestir, penjar un cartell aparentment innocent, etc, etc.Tot això te un grau de relació(pot ser major o menor)amb la política.

Les idees s'han de respectar. Cadascú pensa d'una manera distinta i defén uns objectius i interessos diferents. El que no es pot fer és tractar d'anular a aquell que pensa diferent perquè va en contra dels teus interessos.

En fi...Per hui ja va be d'aquest tema...Si de cas, altre dia ja el continuaré...

Final de Copa

Ahir va ser un gran dia. Tot i que no aconseguirem guanyar al Barça... El que vaig viure ahir a València va ser espectacular. Un espectacle. I això que ni tant sols tenia entrada per veure el partit en directe...Però jo no era l'unic que no tenia entrada i volia viure de primera mà els instants previs al partit al Mestalla.

Milers i milers de persones es situaren a tots els llocs possibles, per veure l'arribada dels jugadors a l'estadi. Nosaltres vam arribar sobre les 18:30 i vam agafar un bon lloc, des d'on es veia perfectament l'arribada de les autoritats, i posteriorment l' arribada dels equips.

L'espera era amenitzada pels càntics de les dues aficions. Hi havia càntics pròpis de l'afició del Barça, càntics pròpis de l'afició de l'Athletic, i després estaven els càntics conjunts (els classics "bote bote bote madridista el que no bote", "Guti Maricón", o "Arde Madrid"). Sempre hi ha un enemic comú...

Altra cosa que em va cridar l'atenció era el gran desplegament policial. Mai havia vist a tant de policia junt. Allò era increible...A cavall, a peu, en furgó...De fet, va haver un moment en què hagueren d'actuar, doncs els "Boixos Nois" van començar a encendre bengales i a provocar altercats. Com no...

A banda d'això, no hi hagueren majors complicacions. Sobre les 8 passades arribà l'autocar de l'Athletic. Per desgràcia, nosaltres no vam poder veure als jugadors entrar a l'estadi, ja que el furgó de la Policia Nacional ens impedia veure còm desfilaven els jugadors cap a dintre de l'estadi. El mateix passà posteriorment amb l'arribada del Barça...

Una vegada arrribats els equips, vam marxar cap al pis d'un company meu. Del partit, res a dir...L'Athlètic va eixir enxufat els primers 15 minuts, i Toquero (tal i com jo ja sabia que faria) va marcar el gol de l'Athlètic. Després es vam tancar en defensa i això va ser la nostra mort. Començàren a arribar els gols del Barça en tromba, i no es podia fer res més...Així doncs, el Barça fou just guanyador de la Copa.

L'afició de l'Athlètic, increible!Tot i anar perdent, seguien animant a l'equip. No van abandonar l'estadi fins que no es va acabar la final. Van esperar als jugadors, per aclamar-los. Brutal...

En fi...No se si tornaré a viure una experiència com aquesta, però us assegure que si es pogués repetir, sens dubte m'agradaria...

Invasió "Zurigorri" a València

És increible...En la vida havia somiat que viuria una cosa així. I es que ser de l'Athletic és diferent. No se si guanyarem la final o no, però el que s'està vivint hui a València no es pot descriure amb paraules...

Hi ha més de 35000 seguidors de l'Athletic vinguts de tots els punts de Biskaia, Euskadi, i de la resta de llocs de l'Estat Espanyol. Puges al metro, i a cada vagó hi veus un grup de seguidors. I la zona de les carpes que hi ha al riu...Allò ja és el summum. En aquest punt és on es troben concentrats tots els seguidors de l'Athletic Club, digam que és la base...Allà hi ha una série de xiringuitos on es pot degustar menjar típic basc, prendre refrescos, comprar productes oficials a la tenda, i fins i tot una pantalla gegant on hi apareixen imatges de partits importants jugats per l'Athletic, o missatges d'ànim d'ex-jugadors mítics, que donen suport a la causa.

L'ambient que es respira a la carpa és de confraternització total, mires on mires veus camises roig-i-blanques, o ikurriñes...A més, a la carpa hi sona música en euskara, està molt be, la veritat.

Hem anat cap allà Victor (un amic meu que també és del Athletic) i jo. Per a nosaltres caminar per aquelles carpes era com caminar pel paradís. Els dos estàvem al·lucinant amb allò que veiem...Jo portava la càmera de fotos i he fet diverses instantànies. Vaig a penjar ací alguna de les més representatives, per tal que veieu còm estava allò.

Pel que fa a les aficions, he de dir que hi ha més gent de l'Athletic que del Barça, increible, però cert. La gent de Bilbao s'ha mobilitzat molt amb la copa. També influeix que fa ja 25 anys que el Athletic no guanya cap títol. La gent està ilusionada i es veu amb possibilitats reals d'emportar-se el títol cap a Bilbo.

Segurament el Barça te millor equip i desplega millor futbol, però el Athletic conta amb el suport de l'afició, que li va a donar un extra, i això va equilibrar la balança...No se que passarà, però jo confie en el meu equip...Gora Athletic!!!