Volta a Peu a Bocairent (El debut)

Hui toca parlar d'atletisme. Este matí es disputava la Volta a Peu a Bocairent, i aquest és el lloc que he triat per desvetllar el misteri. Si, tinc nou club, i ja es pot annunciar perquè ja és oficial. Aquesta temporada competiré per al Club Atletisme Petrer.

Raons per les quals he fitxat per aquest club? Per una banda, perquè necessitava un canvi d'aires, després d'haver passat les darreres tres temporades al C.A. Torrent (i més tenint en compte les males passades que ens van jugar l'any passat, p.ex. no apuntar-nos al Ct. d'Espanya de Cross Curt com a reserves quan hauriem tingut plaça assegurada). D'altra banda, l'oferta era molt interessant, tant en el plànol econòmic (només he hagut de pagar una quantitat simbòlica en concepte d'inscripció al club; això comparat als 130€ que es paguen al C.A. Torrent... no hi ha color), com en el plànol esportiu (ja que hi ha la possibilitat real de presentar equip promesa per a classificar-nos al Ct. d'Espanya de Clubs en categoria Promesa).
A tots aquests motius caldria afegir l'amistat que m'uneix a Carlos, atleta promesa de Petrer i ex-company meu al C.A. Torrent, en l'any en què vam intentar fer equip promesa allà, però que finalment, i per raons que vaig descriure en el seu dia en aquest mateix blog, no va poder ser.

Així doncs, el punt de partida d'aquesta nova etapa s'iniciava a la Volta a Peu a Bocairent, que està inclosa al Circuit de Carreres Populars de la Vall d'Albaida.

El meu estat de forma encara no és el millor, però he pogut defendre'm amb solvència. He millorat respecte a passades competicions (Sant Rafel i La Vila d'Ontinyent) i he entrat en una més que digna 16a posició, i 7é en categoria Sénior, la qual cosa no està gens malament.
La distància no era excessiva (6800 m), la qual cosa a estes altures de la temporada em beneficiava. He eixit en el 2n grup, ja que davant de mi hi havia un pelotó d'unes 10 persones que anava tirant de valent, i el meu cos no està ara en condicions d'embarcar-se en eixe tipus d'aventures... Fins al km 5, he anat amb altres dos corredors, però passat aquest, he anat quedant-me poc a poc fins a despenjar-me d'aquests. Del km 6 fins al final he hagut de defendre'm dels atacs d'un grup de perseguidors que, després de punxar, havien anat a per mi, i els portava xafant-me els talons... Finalment he aconseguit frenar les seues embestides, i fins i tot he aconseguit posar terra de per mig als darrers 300 metres, afiançant així la meua posició.

Les sensacions han sigut positives, i he anat tota la cursa al ritme per al qual estic capcaitat ara mateix (en torn a 3'35 / 3'40). Encara queda molt per fer, i es poden millorar moltes coses, és qüestió de temps. Ara només queda seguir entrenant com ho he fet fins ara, o millor si cap...

De moment, no hi ha cap altra competició prevista en l'horitzó, tot i que ja gairebé estem en Novembre, i en aquest mes escomença la temporada de cross. Així que supose que no tardaré molt en tornar a l'acció... Ja us informaré quan hi hagen novetats!

Pd: La foto està presa hui, en el pavelló de l'IES de Bocairent, on ens hem refugiat de la pluja que ha caigut abans de l'eixida de la cursa. En ella, ja lluisc els colors del meu nou equip, el C.A. Petrer.

Gala de l'Esport de la UV, Temporada 09/10

Un dia després torne a ser ací de nou. Principalment perquè encara queden coses en el tinter, i vull mantenir aquest blog al dia. Així que vaig a posar-me mans en l'obra...

Després de la marxa de muntanya del diumenge, el dilluns per la vesprada tocava anar a València. El motiu? Estava citat per recollir un premi a la Gala de l'Esport de la Universitat de València.
L'any passat ja hi vaig anar, per primera vegada, ja que al campionat intern de Camp a Través vaig quedar 1r. Enguany però, "només" vaig poder quedar 2n. Tot i això, com hi dónen premis fins al 2n classificat, em va tocar anar a recollir premi.

Aquests tipus d'esdeveniments són una de les raons per les quals lamente més profundament haver acabat ja la carrera i estar desvinculat de la Universitat de València. Per una banda, perquè m'encantava competir per la Universitat, ja que tot eren facilitats (et pagaven els desplaçaments, et proporcionaven gratuitament les equipacions, et premiaven i reconeixien el teu esforç a la Gala de l'Esport...). I ara això, no només s'acabat, sinó que les perspectives laborals són més bé escasses...

Entrant en l'esdeveniment en si, destacar que vaig arribar tard, doncs vaig perdre el tren que volia agafar, el metro també el vaig perdre ja una vegada a la ciutat, damunt sembla que hi havia vaga i em vaig tenir que esperar... En definitiva, un desastre.
Això sí, només em vaig perdre els parlaments inicials, la presentació dels equips de la UV, i l'entrega de trofeus als esports d'equip. Així que es podria dir que vaig arribar just a temps.
5 minuts després de la meua arribada, rebia de mans del Rector de la UV, Esteban Morcillo, el guardó que em reconeixia com a 2n classificat al Campionat Intern de Camp a Través de la temporada 09/10.

Una vegada acabat l'acte de reconeixement als esportistes, i després del discurs d'acomiadament del Rector, vam ser conduïts al trinquet, on es va cel·lebrar la "picaeta", de la qual es podria dir que ésx un dels al·licients per a acudir a aquest esdeveniment, a banda de la recollida del trofeu...

El menjar estava exquisit, la beguda era abundant, i molt variada i els esportistes vam fartar com només nosaltres sabem... Només ús puc dir que en qüestió de minuts, la "picaeta" va volar. Finalment, van traure les postres, pastissets dolços de diferents sabors que estaven deliciosos... En fí, no es pot demanar més.

Una vegada finalitzat el banquet, me'n vaig anar del pavelló d'Esports de la UV, i cóm no, vaig perdre el metro baixant les escales. Es veu que no era el meu dia...

Al final vaig arribar a Ontinyent al voltant de les 11 de la nit, amb un trofeu més baix el braç.

I ara si que si, això és tot de moment. El proper esdeveniment que es veu ja a l'horitzó és la Volta a Peu a Bocairent, en la qual mesuraré el meu estat de forma actual, a veure si les primeres sèries estan ja sortint efecte... I a més d'això, aquesta cursa servirà per fer el debut amb el meu nou club. Però el nom del mateix el revel·laré al proper post. Aquesta informació de moment és confidencial...

P.S. : La foto que he decidit penjar és del "banquet" que ens van oferir després de la entrega de trofeus a la gala de l'esport de la UV. Més que res perquè se'n pugueu fer una idea i se vos posen les dents llargues...jajaja.

Marxa de Muntanya a la Font Roja 2010

Hi ha moltes coses a dir, però aniré poc a poc... Hui us parlaré de la marxa de muntanya que vaig fer el diumenge passat, tal i com ja vaig esmentar en anteriors posts.

El diumenge 24, a les 7 del matí es posava en marxa la X marxa de Muntanya a la Font Roja d'Alcoi, i cóm no, allà estava jo, per cinqué any consecutiu. Enguany anava ben acompanyat, tot s'ha de dir... ja que amb mi venien la meua germana Jésica, i el meu col·lega Miquel.

La primera part de la marxa no va ser massa agradable, ja que, com molts de vosaltres sabreu, el passat mes de setembre es va cremar gran part de la massa forestal que hi ha entre Ontinyent i Alfafara, i nosaltres haviem de passar per eixe lloc precisament. He estat comparant les fotos de l'any passat amb el paratge que m'he trobat enguany i el panorama és angoixant. Pareix que en lloc d'estar a la serra, estigues travessant la Lluna. D'aquesta primera part, des de l'eixida fins a arribar a Alfafara no hi ha res més a dir.

Una vegada en Alfafara, vam esmorzar, com fem tots els anys, amb la picaeta que proporciona l'organització, els nostres bocates, i, per descompat, el timonet calentet d'herbero que no pot faltar...

Després, engegem de nou la marxa i tirem cap amunt en direcció al Càmping de Mariola. En aquest tram, el paisatge dóna gust. Tot verd, natura en estat pur. Com hauria de ser.

En arribar a la font de Mariola, parem i repostem. Els organitzadors trauen peces de fruita i gots d'aquarius de taronja i de llima (eh, que lo blanc tamé és isostar!). Parem uns 15 minuts i seguim la marxa.

En aquest tram, el més destacable és "la costera de la mort", una baixada en pendent, en la qual s'ha d'anar baixant amb molta cura, doncs és ben fàcil perdre l'equilibri. Una vegada superat açò, l'únic tram dur que queda és la pujada al Parc Natural de la Font Roja.

Arribem a l'ultim avitualllament abans d'arribar al nostre destí. Tornem a carregar forces amb un parell de gots d'aquarius i un plàtan. I a més m'agafe unes quantes rosquilletes per menjar-les mentre anem fent camí.

Una vegada deixat enrere el darrer avituallament, tot és pràcticament costera amunt. Una vegada arribes a la carretera que puja al Parc Natural ja està quasi fet. Finalment, després de 27 km i pico, arribem al nostre destí; contents, potser una mica cansats, però satisfets.

Una vegada allà dalt dinem, mentre escoltem les parides dels "montañeros". De les més destacables, la dels tortelinis. Doncs resulta que una quadrilla d'amics portava una bombona de càmping-gas per fer-se uns tortelinis per a dinar. Mentre bolllien l'aigua, van posar rames de pi. I després se'ls van pegar els tortelinis a la cassoleta. Pels comentaris que escoltàvem, sembla que no estaven massa bons...

Després de dinar,vam pegar una volta per les inmediacions del Santuari, i vam veure el paisatge (envidiable) que es pot apreciar des de la Font Roja d'Alcoi. I sobre les 16:30 vam pujar a l'autobús de tornada a Ontinyent.

En el bus, cares de cansament, molts pegàvem cabotades i dormitàvem... Però crec que tots els que vam anar, si no passa res, repetirem l'any que vé, ja que és una activitat que enganxa, i molt...

Pel que fa a la marxa, això és tot. Al proper post us comentaré la gala de l'Esport de la UV, que va tenir lloc ahir, i en la qual vaig ser premiat.

Pd: La foto és de la marxa de 2009, ja que enguany no portava la càmera de fotos, però el paratge (exceptuant la 1a part del trajecte, que està cremada) és el mateix.

Novetats

Torne a escriure de nou, per explicar-vos les coses més rellevants que m'estan passant estos dies.

En primer lloc, destacar que al proper diumenge 24 d'octubre tindrà lloc la marxa a peu a la Font Roja, que es celebra anualment. Aquesta consta de 27 km, l'eixida té lloc a les 7 del matí des de l'estació de tren d'Ontinyent, i acaba al Santuari de la Font Roja, a Alcoi.
Des de fa 4 anys sóc un assidu a aquesta marxa, i enguany, a més m'acompanyen dues persones més: la meua germana Jésica (que em va acompanyar a les edicions de 2008 i 2007) i el meu col·lega Miquel (que va vindre amb mi la primera vegada en 2006 i va repetir experiència en l'edició de 2009).
Ja us comentaré per ací mateix les anècdotes de la jornada.

I per altra banda, he de comunicar-vos que he sigut premiat de nou a la gal·la de l'esport universitari, que organitza la Universitat de València, per haver quedat 2n al campionat intern de Camp a Través de la UV. Potser alguns ho recordareu, però per als que no ho sàpiguen, dir que aquesta no serà la primera vegada que acudisca a dita gal·la, ja que l'any passat vaig ser guardonat pel mateix motiu (amb la diferència de què al curs 08-09 vaig ser el campió del intern de Camp a Través, i al curs 09-10 "només" vaig poder ser 2n).
La gal·la tindrà lloc al pavelló d'esports de la UV, situat al C/ Menendez Pelayo, a València Capital, el proper dia 25 d'octubre. I si no passa res estrany, allí estaré jo.

Per acabar, comentar per damunt que hui me'n vaig a fitxar per el meu nou club d'atletisme. En breu desvetllaré aquest misteri...

De moment això és tot. Però tornanré amb novetats ben prompte!

Pd: La foto està presa al Parc Natural de la Font Roja d'Alcoi. Es la façana del museu que hi ha a dit paratge, i que és al costat del Santuari. La vaig fer a la darrera marxa, que va tenir lloc el 25-10-09.

Volta a Peu al Barri "La Vila" d'Ontinyent i altres qüestions...

Torne a escriure. He tardat una mica més del que esperava, probablement perquè he tingut més activitat durant la setmana de la que realment jo preveia en un principi.

El pont del 9 d'Octubre? Be, tranquilet. A destacar el passat diumenge 10 d'octubre, ja que vaig participar a la Volta a Peu al Barri "La Vila" d'Ontinyent.

Pel que fa a la cursa en si, destacar que em vaig trobar prou millor que a la carrera disputada a Sant Rafel, però encara em trobe lluny de ser competitiu. S'ha d'anar poc a poc i no donar massa importància als resultats a estes altures de la temporada. Estem començant la preparació, i és normal que els resultats no siguen els que m'agradarien, però s'ha de tenir paciència...

La resta del pont ha sigut tranquil·la, eixint a sopar, anant al cinema...

Dimecres vaig anar a València. A dia de hui estic ja oficialment col·legiat com a treballador social (en tràmit, això si). I a més vaig aprofitar per inscriure'm a un curs de formació organitzat pel col·legi, doncs, a falta de feina, està bé anar ampliant el currículum.
Després vaig anar a l'Acadèmia Luis Vives, a comprar el temari d'oposicions de Treballador Social per a l'ajuntament de València.

Dijous i divendres vaig estar revisant el temari, per adaptar-lo a les exigències de l'ajuntament d'Almussafes (ja que molts temes varien en funció de l'ajuntament que convoca les oposicions). Una vegada fets els ajustos oportuns, ja estic en condicions de començar a estudiar. Poc a poc, a veure si vaig agafant-me...

Ahir dissabte va ser dia de retrobaments. El meu col·lega Miquel acaba de tornar de Newcastle i tenia moltes ganes de tornar a veure'l. Vam quedar per veure el partit Barça-València, i ens vam posar al dia mútuament. Posterirment va arribar Bodí, i se'n vam anar al Jauja a cel·lebrar la tornada del nostre amic amb un soparot, com es mereixia l'ocasió.

Hui ha sigut un dia tranquil·let. Pel matí he anat a veure el debut oficial de la meua germana en el món del voleibol (l'equip ha començat amb derrota, però crec que necessiten temps per agafar el ritme, doncs moltes de les jugadores de l'equip són noves en aquest esport i encara estan un poc verdes). Les coses, poc a poc, van eixint.

Demà comença una nova setmana, que té bona pinta. Per una banda, esta serà la setmana en què fitxe per el meu nou club d'atletisme per a esta temporada, d'altra banda, hi ha la caminata a la Font Roja (de la qual sóc assidu des de fa 4 anys, i enguany no pense fallar tampoc) i de segur que alguna que altra cosa inesperada succeeix.

En fí, ja aniré comentant les novetats!

Reflexions d'un aturat...

Torne a ser ací. Hui fa una setmana que vaig acabar la meua tasca a l'ajuntament d'Ontinyent. Per tant, es podria dir que hui fa una setmana que estic totalment "aturat".
Pose la paraula aturat entre cometes, perquè la realitat és que si he estat fent gestions. No sé si tot el que he fet servirà d'alguna cosa o no, però al meu interior alguna cosa (potser siga la raó, la consciència, l'esperit o com vulgueu dir-li) em deia que això era el que s'havia de fer.

I qué és això que estat fent estos dies? Doncs bé, primer que res, m'he elaborat el meu propi currículum. Eixe és el primer pas previ a trobar feina. Fent-lo m'he adonat que, llevat del títol universitari de diplomat en Treball Social i el certificat de grau superior de Valencià de la JQCV, la resta de la meua formació complementària és molt pobra. Per tant, un dels objectius a curt-mig termini, si no trobe feina, serà millorar aquest currículum amb cursos que ajuden a complementar la meua formació.

En segon lloc, i una vegada elaborat el meu CV, he estat rastrejant empreses privades que es dediquen als Serveis de caire social. He enviat el meu currículum a diverses empreses, amb l'esperança que en algun moment alguna d'aquestes puga necessitar un treballador social, i potser, em criden per fer una entrevista.

De tota manera, no només estic treballant en aquesta via, ja que sóc conscient que el mercat laboral a dia de hui està complicat, i a més, el sector privat en el meu àmbit sol tenir molt mala fama (salaris més baixos, pitjors condicions laborals...). O almenys això és el que diu la gent amb que he tingut l'oportunitat de conversar, ja que jo, fins ara, no he tingut la possibilitat de treballar en una empresa del sector privat.

Per ara, he mencionat dues vies per a seguir el meu camí una vegada finalitzada la carrera. Per una part, la formació complementaria, i per altra, la recerca activa d'ocupació. Però també hi ha una tercera via, amb la qual també hi pense treballar. I aquesta és ni més ni menys que la preparació d'oposicions. De fet, dimecres passat vaig estar a València per tal d'encomanar un temari, per tal de començar a endinsar-me en aquesta nova aventura. Pròximament tindré el material, i a partir de la setmana que vé tinc pensat començar ja a estudiar per a les "opos".

A més de preocupar-me pel meu futur, esta setmana he fet altres coses també. Per una banda, entrenar. Estic començant la preparació de la nova temporada. Esta setmana he deixat de banda la preparació física, i estic començant a agafar volum. Les primeres séries, a ritmes suas i amb molta carrega pel que fa al volum, estan sent més complicades del que a priori haurien de ser-ho. Pero també és de veres que quan ú no es troba ejn les seues millors condicions físiques ha d'anar poc a poc, i la casa s'ha d'escomençar pels fonaments i no pel terrat, ja que del contrari, et trobes abocat al fracàs més estrepitós.

I, a banda de córrer, també he començat a llegir un llibre. Es diu "El món de Sofia", i és una novel·la de caire filosòfic. M'està resultant interessant, ja que amb ell estic refrescant els meus coneixements sobre filosofia, aquells que fa 3-4 anys vaig aprendre a la meua època a l'institut, i que ja creia esborrats... Però no! Simplement estaven en un raconet de la meua ment, esperant l'oportunitat idònia per reaparèixer. He de confessar que estic enganxadissim a aquesta novel·la, ja que tracta temes que m'interessen i a més la narració no deixa de sorprendre'm...

I de moment això és tot. Però tinc el pressentiment de què pronte tornaré a tindre noves coses que aportar... Aixi que és d'esperar que la propera entrada al blog siga escrita aviat...

Dia 1 d.a. (després de l'ajuntament)

He tornant a escriure. Si. La darrera vegada que ho vaig fer va ser ja farà uns mesos. Des d'aquell moment fins ara han passat moltes coses. Probablement si tractara de rememorar-les totes me'n deixaria alguna en el tinter... Per tant, no vaig a començar aquesta nova etapa rememorant el passat. Més bé, començaré per el present actual, que ja de per si és prou complex...

El títol de l'entrada ho deixa clar. Per a mi, hui, dilluns 3 d'octubre de 2010 comença una nova etapa. Després d'haver passat els darrers 7 mesos de la meua vida als serveis Socials de l'Ajuntament d'Ontinyent, dijous passat va acabar la beca que m'unïa amb aquesta institució. Han estat set mesos en els quals he aprés molt, m'han sigut útils i pense que estic totalment capacitat per iniciar el camí en direcció al mercat laboral.

Durant aquestos 7 mesos han hagut moments bons i moments dolents, persones que m'han recolzat, orientat i de les quals sempre guaradré un bon record, i persones que han tractat de torpedejar la meua tasca. Però bé, al cap i a la fí, eixes coses també passen al món real, i és bo enfrontar situacions d'aquest tipus, doncs això també et dóna experiència.

Però be, com he dit abans, eixe període de la meua vida va finalitzar dijous passat. Divendres, dissabte i diumenge van ser dies de relax, de transició. Però hui, dilluns, comença una nova etapa en la meua vida. Ara mateixa estic aturat, però l'objectiu d'aquesta nova etapa va a ser obrir-me pas en el mercat laboral, i a això pense dirigir tots els meus esforços.

Per a aquesta nova etapa, he decidit recuperar el blog, una eina de comunicació que tenia abandonada, bé per falta de temps per a actualitzar-lo, be per falta de ganes d'escriure... Això ara és indiferent. El cas és que torne a ser ací, amb nou disseny (tota nova etapa ha de vindre acompanyada de canvis, fins i tot en aquells aspectes més superficials...) i espere no defraudar als escassos seguidros d'aquest blog. Per la meua part, només dir que tracatré de posar el millor de mi mateix per a que aquesta eina de comunicació torne a funcionar, si cap, millor que abans...

Per hui això és tot. Però de segur que tornaré en breu amb més novetats...

PD: La foto que vaig a posar és de la meua visita al Estadi de l'Hèrcules d'Alacant, on vaig vore el partit Hèrcules - Athletic Club