Objectiu aconseguit! Per fi, he aconseguit ser campió autonòmic de la meua categoria en una distància que se'm resistia...els 1500 m.l. I això que és la prova que més vegades hauré corregut, tot i això, siga per A o per B, mai aconseguia passar del 4t lloc el dia de l'Autonòmic de Pista...
No és la primera vegada que guanye un autonòmic, doncs l'any passat vaig aconseguir-ho per primera vegada, però a la prova dels 5000 m.l. Enguany, però, volia llevar-me eixa espineta de damunt. Tot i que semble una victòria fàcil, no ho va ser....
En primer lloc, dir que l'Autonàmic es va celebrar a Castelló, la qual cosa implica una pallisa en cotxe important, ja que hi ha quasi dos hores si ixes des d'Ontinyent...Damunt, arribe a la pista, i em trobe que la pista està inundada, doncs va caure una tromba d'aigua mitja hora abans de que jo arribés. Sincerament, confome estava la pista quan jo vaig arribar, era difícil competir en condicions acceptables, i fer marca, gairebé impossible. Però be, com és un autonòmic...lo primer és la xapa!I vas mentalitzant-te...
Però això no era tot...Les proves anaven amb retràs i tot apuntava a que no eixiríem a les 19:35, tal i com estava previst...El que mai hauria pensat és que acabaria eixint a les 9 de la nit!!!
Resulta que quan estaven a punt de donar l'eixda del 3000 obstàcles masculí (després anava eixa distància en categoria femenina, i després la meua prova), es va escatxarrar la video-finish. Pel que vaig poder escoltar, sembla que hi havien nombrosos talls de llum, no se si per la tromba d'aigua d'abans o que...El cas és que l'aparatet no anava...I allí que estàvem esperant...
Nosaltres, els atletes, desesperats. Ja no sabíem ni què fer...Jo vaig començar a escalfar vora les 19:15, però vist el panorama, vaifg decidir parar, perquè veia que això anava per a llarg...
No em vaig equivocar, doncs serien les 20:30 la segona vegada que vaig eixir a escalfar. I així tot el món...Després de tot el tinglao eixe, és difícil estar motivat al 100%...Però és l'autonómic, i jo tenia moltes ganes d'aconseguir el or...
Una vegada a la linia d'eixida, vaig fixar-me en els rivals que podien disputar-me la xapa...Per rànking i marca havia de guanyar jo, però tot és possible, i si la carrera no anava ràpida tenia possibilitats de complicar-me la vida...Així que em vaig posar al grup capdavanter.
Com al mateix temps que l'autonòmic promesa, es disputava l'autonòmic veterà, vaig aprofitar per posar-me a roda de José Serrano, un atleta veterà d'Ontinyent, que és una bona referència.
Les restes de la tromba d'aigua dificultaven una mica la tasca, però em trobava còmode. Passà la primera volta, la segona...i seguia darrere de Serrano. Els meus rivals havien quedat despenjats. Tot apuntava a que anava a guanyar...
Al toc de campana, vam adelantar a un veterà que anava davant de nosaltres. Els darrers 400 metres se'm van fer eterns...Serrano se'm escapà, doncs com sempre, em falla el canvi final. Em trauria sobre un segón o segón i mig...
El cas és que ell va guanyar l'autonòmic en veterans, i jo en promeses. Dos ontinyentins campions autonòmics el mateix dia, a la mateixa prova. Una feliç coincidència...Això si, a la pròxima vegada espere que el desenllaç siga diferent i siga jo el qui guanye a Jose...
Ah si, se'm oblidava...Em vaig agafar de temps oficiós 4:21'33. El temps oficial pot ser no se sapia mai, doncs pel que em van dir...la foto-finish a la nostra carrera es va escatxarrar i no va agafar cap temps!!!!Pa flipar la d'incidents en un sol dia...Menys mal que vaig anar a Castelló a per la medalla, i ni vaig fer marca ni res que si no...A estes hores en lloc d'estar content, estaria mooooolt cabrejat...
Ara a desconnectar un poc de l'atletisme i a seguir estudiant, que és el que toca!
Pd: A la foto eixim jo i Jose Serrano, amb les respectives medalles d'or...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada