Campió Autonòmic Promesa en 1500 m.l.

Objectiu aconseguit! Per fi, he aconseguit ser campió autonòmic de la meua categoria en una distància que se'm resistia...els 1500 m.l. I això que és la prova que més vegades hauré corregut, tot i això, siga per A o per B, mai aconseguia passar del 4t lloc el dia de l'Autonòmic de Pista...

No és la primera vegada que guanye un autonòmic, doncs l'any passat vaig aconseguir-ho per primera vegada, però a la prova dels 5000 m.l. Enguany, però, volia llevar-me eixa espineta de damunt. Tot i que semble una victòria fàcil, no ho va ser....

En primer lloc, dir que l'Autonàmic es va celebrar a Castelló, la qual cosa implica una pallisa en cotxe important, ja que hi ha quasi dos hores si ixes des d'Ontinyent...Damunt, arribe a la pista, i em trobe que la pista està inundada, doncs va caure una tromba d'aigua mitja hora abans de que jo arribés. Sincerament, confome estava la pista quan jo vaig arribar, era difícil competir en condicions acceptables, i fer marca, gairebé impossible. Però be, com és un autonòmic...lo primer és la xapa!I vas mentalitzant-te...

Però això no era tot...Les proves anaven amb retràs i tot apuntava a que no eixiríem a les 19:35, tal i com estava previst...El que mai hauria pensat és que acabaria eixint a les 9 de la nit!!!

Resulta que quan estaven a punt de donar l'eixda del 3000 obstàcles masculí (després anava eixa distància en categoria femenina, i després la meua prova), es va escatxarrar la video-finish. Pel que vaig poder escoltar, sembla que hi havien nombrosos talls de llum, no se si per la tromba d'aigua d'abans o que...El cas és que l'aparatet no anava...I allí que estàvem esperant...
Nosaltres, els atletes, desesperats. Ja no sabíem ni què fer...Jo vaig començar a escalfar vora les 19:15, però vist el panorama, vaifg decidir parar, perquè veia que això anava per a llarg...

No em vaig equivocar, doncs serien les 20:30 la segona vegada que vaig eixir a escalfar. I així tot el món...Després de tot el tinglao eixe, és difícil estar motivat al 100%...Però és l'autonómic, i jo tenia moltes ganes d'aconseguir el or...

Una vegada a la linia d'eixida, vaig fixar-me en els rivals que podien disputar-me la xapa...Per rànking i marca havia de guanyar jo, però tot és possible, i si la carrera no anava ràpida tenia possibilitats de complicar-me la vida...Així que em vaig posar al grup capdavanter.
Com al mateix temps que l'autonòmic promesa, es disputava l'autonòmic veterà, vaig aprofitar per posar-me a roda de José Serrano, un atleta veterà d'Ontinyent, que és una bona referència.
Les restes de la tromba d'aigua dificultaven una mica la tasca, però em trobava còmode. Passà la primera volta, la segona...i seguia darrere de Serrano. Els meus rivals havien quedat despenjats. Tot apuntava a que anava a guanyar...
Al toc de campana, vam adelantar a un veterà que anava davant de nosaltres. Els darrers 400 metres se'm van fer eterns...Serrano se'm escapà, doncs com sempre, em falla el canvi final. Em trauria sobre un segón o segón i mig...

El cas és que ell va guanyar l'autonòmic en veterans, i jo en promeses. Dos ontinyentins campions autonòmics el mateix dia, a la mateixa prova. Una feliç coincidència...Això si, a la pròxima vegada espere que el desenllaç siga diferent i siga jo el qui guanye a Jose...

Ah si, se'm oblidava...Em vaig agafar de temps oficiós 4:21'33. El temps oficial pot ser no se sapia mai, doncs pel que em van dir...la foto-finish a la nostra carrera es va escatxarrar i no va agafar cap temps!!!!Pa flipar la d'incidents en un sol dia...Menys mal que vaig anar a Castelló a per la medalla, i ni vaig fer marca ni res que si no...A estes hores en lloc d'estar content, estaria mooooolt cabrejat...

Ara a desconnectar un poc de l'atletisme i a seguir estudiant, que és el que toca!

Pd: A la foto eixim jo i Jose Serrano, amb les respectives medalles d'or...

Millores a la Pista d'Atletisme?

Ara hauria d'estar estudiant, en lloc d'estar publicant una entrada al blog, però no ho he pogut evitar, doncs acabe de vore el video aquest, i bueno...
http://www.youtube.com/watch?v=PjNoOu-pgrA

En aquest video, bàsicament ens vénen la moto als usuaris de la pista d'atletisme d'Ontinyent, dient-nos que ens han posat una tanca que val 10.000 euros, i que això va a repercutir en la millor pràctica de la nostra activitat esportiva....(aquesta noticia tingué lloc ales de març, però la comente hui perquè he vist el video i m'he inspirat...)

Primer us situaré, a la contrarrecta de la pista, baix hi ha un camp de futbol de gespa artificial, i de vegades, algun que altre baló s'escapa i ve a parar a la pista.
A mi, sincerament, ni em molestava. Més be, als que perjudicava era als "futboleros", que tenien que pujar una riba i saltar una xicoteta tanca que separava ambdues instal·lacions. Tot era canviar eixa tanca quan la trencaven els "futboleros", i al cap d'uns mesos, tornava a estar igual de reventada que l'anterior.

El que em sorprén de tot açò no és la construcció de la tanca en sí, sinó que ens la vulguen vendre com a una "gran actuació" per part de "la regidoria d'esports", per a millorar "la pràctica de l'atletisme". Més que res perquè si volgueren millorar la pràctica del atletisme el que farien no seria posar una tanca, sinó canviar el tartan de la pista, que és totalment anacrònic. Un tartan que no ha sigut canviat des de la inauguració de la pista allà per l'any 1991...No dic més...

Açò de la tanca és un gest de cara a la galeria i per tapar algunes boques, doncs molts dels clubs d'atletisme de la ciutat s'han venut clarament al Regidor d'Esports, en busca del seu tros de la tarta, i no gossaraien mai de fer-li la contra. Hi ha certs "personatges" que unicament els interessa practicar el vassallatge al Regidor de torn, i traure el màxim benefici personal, sense importar-los el més mínim ni l'estat de la pista, ni les escoles esportives municipals, ni la pràctica de l'atletisme en si...Mentre tinguem a eixa classe de personatges "manejant el tinglao", em sembla que no es podrà mai dur a terme una satisfactòria pràctica de l'atletisme a la nostra ciutat (Ontinyent).

En fi, sols em queda felicitar als "futboleros", des de fa uns mesos que ja no tenen que pujar una riba i saltar una tanca per replegar els "balons perduts".

Pd: Ah, se m'oblidava...També es diu al video que s'ha arreglat la gàbia de llançaments...És cert, l'han pintat amb un pot de pintura que tindrien abandonat pel magatzem i em sembla que li han canviat la xarxa...Aixó que pot valer...100 euros?M'alegre també per les 2 persones que utilitzen la gabia dels llançaments, doncs s'han comportat amb ells...

Campió Provincial Promesa en 5000 m.l.

Hui estic cabrejat per diversos motius, però de moment, no pense comentar res al respecte...Temps al temps...

Per altra banda, assenyalar que el dissabte passat vaig competir. Era el campionat Provincial Promesa i vaig optar per fer un 5000 m.l. És una distància que es fa eterna, i més en pista, però tenia ganes de millorar el meu rècord personal, que datava de la temporada passada.

L'eixida, no va estar mal del tot, doncs si tenim en compte la gran quantitat de gent, i que el que anava davant de mi va caure...Vaig agafar bona posició i vaig sortejar be els obstàcles que van anar apareixent.
En passar el primer 1000, me'n vaig adonar que anava massa ràpid, però no em quedava més remei, doncs o seguia al grupet que tenia davant, o hauria de fer la cursa en solitari...
Vaig aguantar tot el que vaig poder a roda d'un rival, fins que aquest es va agrupar amb el grupet que teniem justament davant. I jo vaig seguir la meua aventura en solitari, a uns 20 metres de distància d'aquest grup.
Passat el km 3, van començar a fallar les forces, i cada vegada tenia més lluny al grupet que perseguia. Finalment, a falta de 2 voltes em vingué l'abaixó final, i em vaig mentalitzar per a arribar a la meta fora com fora...

Al final 16'20, això significa que vaig rebaixar en 10 segons la meua millor marca personal en la distància, que no està malament...Per desgràcia, acabe de mirar els resultats a la web de la federació, i m'han donat una marca que no és meua. M'han adjudicat un temps de 16 minuts exactes. Està clar que és un temps millor del que realment vaig fer, però a mi m'agrada ser honrat, i sé que eixe no és el meu temps, i a efectes de rànking em posa per davant de gent que en realitat, te millor marca que jo.

Pero bueno...Coses que passen, no és la primera vegada...Si no es posa atenció en les coses que es fan, doncs es fan mal...

I pròximament, escriuré altra entrada, però primer necessite recabar algunes dades...Sols diré una cosa...va de corrupcions...

Millorant dia a dia

Vaig a aprofitar per a actualitzar ara que no tinc res a fer, perquè d'aci a unes hores em serà impossible, i no se si en els pròxims dies podré escriure alguna cosa...
I la veritat és que hi ha algunes coses que contar, ja que com vaig dir a la meua darrera actualització, dissabte passat tenia una competició, que pintava bé, i que podia significar el primer rècord personal meu després de l'operació que em va tindre inoperatiu durant uns quants mesos...

Tot apuntava be, doncs la competició era per la vesprada, més o menys a les hores a les què estic habituat a entrenar, hi havia gent que anava a anar més o menys al ritme que a mi m'interessava, i els darrers entrenaments que vaig fer demostraven que estava en bona forma, i l'assalt al meu rècord personal del 1500 era factible. Després poden passar moltes coses però, en principi pintava bé la pel·lícula...

Les sensacions a l'escalfament eren bones, i hi havia ambient de competició. Els nervis, a flor de pell, com és habitual. S'hi feren 2 series de 1500. A la primera sortien "els tigres"(vamos, la gent més bona, per entendre'ns, la majoria d'ells amb marques inferiors a 4'05) i per altra banda eixiem els demés, amb marques molt dispars (hi havia des de gent amb 4'10, fins a gent que es troba per damunt dels 5 minuts).
Semblava que la carrera era idònia per baixar el 4'22 que vaig establir a Múrcia l'any passat per aquestes dates, aproximadament....

L'eixida va ser una mica complicada, doncs vaig tenir que superar un parell d'atletes que se'm havien posat per davant, i que sabia que si els hi portava molta estona davant anaven a destorbar-me, doncs jo soc prou superior a ells.
La meua referència era un atleta veterà, contra el que ja he competit algunes vegades, i que sempre m'havia guanyat. Sabia que ell faria una marca inferior a 4'20, i si aconseguia anar tota la cursa a roda seua, no hi tindria problemes per baixar el meu temps i establir un nou rècord.
La carrera va transcórrer tal i com jo preveia, així que vaig anar tota la estona darrere d'aquest home, i a falta de 300 metres per arribar a meta, li vaig clavar un canvi amb totes les forces que em quedaven, per tal de guanyar-lo, i de pas, marcar un bon registre...
Em va costar, però finalment vaig aconseguir que no em superés, doncs, al final ja gairebé no em quedaven forces. No sols vaig mantenir la posició, sinó que també vaig fer marca personal: 4:18'16, millor del que m'esperava...
Per fí he aconseguit trencar la barrera dels 4'20, eixa barrera que porte 3 anys tractant de superar i que no aconseguia mai d'acabar de superar-la...Ara que ja està trencada, espere seguir millorant registres...

Per hui ja és suficient. Si tinc una mica de temps lliure, tornaré a actualitzar...Ho promet!