Res nou que contar. Estic de vacances, fent treballs a destall. Estem en una època d'estar uns dies amb la familia, altres amb els amics, altres fent feina de la universitat, i altres corrent alguna Sant Silvestre. Per cert...la Sant Silvestre d'Ontinyent un caos. Més mal organitzada no va poder estar...Se suposava que ixiriem a les 9, però al final...A les deu menys quart!!!Si es que jo no sé per a què van informatitzar la prova...I més una carrera que no és competitiva, que no hi ha premis als 3 primers ni res per l'estil...Aquest regidor d'Esports que tenim és un incompetent,dimissió JA! Esperem que hajen pres nota, i l'any que ve es munte millor el tinglao,perquè si no...
Demà, si res no falla, aniré a la Sant Silvestre de Gandia. A veure que tal s'ho monten per allà...Pitjor que Ontinyent impossible...A més, la de Gandia si que és competitiva, així que anirem a tope! A veure com funciona el cos després dels nadals...jejeje
En fi...Com fins l'any que ve no pense tornar a escriure...Només em queda desitjar un feliç any nou a tots els lectors i lectores d'aquest blog!Que ho passeu bé i compte amb els excessos!
dilluns, 29 de desembre del 2008
dilluns, 22 de desembre del 2008
Cross de Benicarló
Tal i com us vaig comentar al darrer post, ahir vaig acudir al cross de Benicarló. No estava al 100%, però com que era puntuable, no hi podia fallar. Tan bon punt em vaig posar a calfar ja notava sensacions extranyes. Alguna cosa no anava bé.
Tot i això, una vegada et trobes a l'eixida eixes coses s'obliden...però això no vol dir que desapareguen. Fins al quilòmetre 4 tot anà bé, anava ben situat, en un grupet compacte on es trobaven tots els meus rivals directes, tot anava bé. Després però, el grupet es va fragmentar i jo vaig començar a patir. Sentia les senyals de debilitat al meu cos, el refredat començava a fer efecte...
Del quilòmetre 4 al 10 va ser una lluita contra el refredat. El cos no donava més de si. Hauria d'haver-me retirat potser, però després d'haver fet més de 200 km per anar a Benicarló, no anava a parar-me. I encara que traguera pocs punts, més valia això que res...
Finalment vaig entrar 6é. No està malament del tot. Ara es tracta de recuperar el tó aquestos nadals, entrenar molt, i gaudir del temps lliure(en la mesura d'allò possible). En Gener més...
Tot i això, una vegada et trobes a l'eixida eixes coses s'obliden...però això no vol dir que desapareguen. Fins al quilòmetre 4 tot anà bé, anava ben situat, en un grupet compacte on es trobaven tots els meus rivals directes, tot anava bé. Després però, el grupet es va fragmentar i jo vaig començar a patir. Sentia les senyals de debilitat al meu cos, el refredat començava a fer efecte...
Del quilòmetre 4 al 10 va ser una lluita contra el refredat. El cos no donava més de si. Hauria d'haver-me retirat potser, però després d'haver fet més de 200 km per anar a Benicarló, no anava a parar-me. I encara que traguera pocs punts, més valia això que res...
Finalment vaig entrar 6é. No està malament del tot. Ara es tracta de recuperar el tó aquestos nadals, entrenar molt, i gaudir del temps lliure(en la mesura d'allò possible). En Gener més...
divendres, 19 de desembre del 2008
Vacances d'hivern...
Per fí! Una xicoteta treva...Arriben les vacances de Nadal. Tot i que enguany tocarà pringar, ja que a més d' acabar els treballs de rigor, seria interessant començar a estudiar les diferents assignatures de les qual hauré d'examinar-me a partir del 20 de Gener...
Em sembla que això es quedarà ahi,en la intenció. De fet...no sol dir-se que allò important és la intenció? Doncs jo intenció, en tinc...altra cosa es que done el següent pas, això ja costa més...
Doncs poca cosa més que contar, que en unes hores agafaré el tren que em porte destí a ma casa, a Ontinyent, on passaré aquestes dues setmanes de vacances. I que com tots els hiverns, sempre agafe la grip l'últim dia de classe, no falla...De tota manera ja estic automedicant-me, i espere estar recuperat ben aviat...
Per últim, us diré que este diumenge tinc competició, a Benicarló. Prou lluny, però toca anar...És el que té el sistema de carreres puntuables, que no pots fallar a cap...Espere que per a eixe dia la grip haja remitit, si no...mal assunt...
En fi, que la pròxima volta que escriga, ja estaré a Ontinyent. Seguiré informant-vos en Nadal, doncs no tanquem per vacances...Salutacions a tots i totes!
Em sembla que això es quedarà ahi,en la intenció. De fet...no sol dir-se que allò important és la intenció? Doncs jo intenció, en tinc...altra cosa es que done el següent pas, això ja costa més...
Doncs poca cosa més que contar, que en unes hores agafaré el tren que em porte destí a ma casa, a Ontinyent, on passaré aquestes dues setmanes de vacances. I que com tots els hiverns, sempre agafe la grip l'últim dia de classe, no falla...De tota manera ja estic automedicant-me, i espere estar recuperat ben aviat...
Per últim, us diré que este diumenge tinc competició, a Benicarló. Prou lluny, però toca anar...És el que té el sistema de carreres puntuables, que no pots fallar a cap...Espere que per a eixe dia la grip haja remitit, si no...mal assunt...
En fi, que la pròxima volta que escriga, ja estaré a Ontinyent. Seguiré informant-vos en Nadal, doncs no tanquem per vacances...Salutacions a tots i totes!
dilluns, 15 de desembre del 2008
VICTÒRIA!
Sóc feliç. Tot i que els exàmens estiguen al caure, i que aquest dimecres tinc un control de lectura, al voltant d'un llibre prou fotut d'entendre, anomenat "La crisis del Estado Providencia"...
Quina és la raó doncs, per sentir aquesta felicitat? El saber que puc tornar a ser el d'abans, abans d'eixa maleida operació que em va minar tant físicament com psicològicament. La llum cada vegada és més intensa, el túnel ja ha quedat darrere, sens dubte...
Dissabte passat em vaig llevar una espina que portava clavada des de feia un any quasi...
Es disputava la primera fase universitària de Camp a Través, i que és puntuable per al Campionat d'Espanya Universitari de Camp a Través. L'any passat vaig córrer fatal aquesta prova,entrant el tercer, i jugant-me la classificació al Zonal(he de dir que sols es classifiquen 3 atletes per al Ct d'Espanya). Tot i que no vaig aconseguir classificar-me dirèctament, el fet de ser el 1r reserva, i la renúncia d'un dels classificats em va permetre anar a Toro(Zamora), on l'any passat es va disputar aquest campionat.
Aquest any l'objectiu era entrar pels meus propis mèrits. Els dubtes després de la operació em feien dubtar de les meues possibilitats...Però l'objectiu estava en la meua ment...
Com deia abans, dissabte passat es va disputar la primera fase classificatòria, als jardins del Riu Túria...Pràcticament els mateixos rivals de l'any passat...Però alguna cosa al meu interior era diferent...
Ja des de l'eixida vaig eixir tirant, doncs les meues possibilitats passaven per imprimir un ritme dur a la prova des de l'inici. Era conscient de què si arribava junt amb algun dels meus rivals fins a l'últim quilòmetre, les possibilitats de victòria eren reduides, fins i tot nul·les...
Passat el primer quilòmetre anava al capdavant, i a més havia aconseguit treure una distància considerable als meus adversaris. Això no entrava als meus plans,però...em beneficiava. A partir d'eixe moment sols tenia que dossificar les forçes i mantenir la ventaja obtesa, si més nò ampliar-la lleugerament. Va ser una carrera contra mi mateix, si jo no fallava, la carrera estava guanyada, i a falta de la competició zonal, pràcticament m'assegurava la meua presència al Ct. d'Espanya...
Transcorreguts els 6km de què constava la prova, la victoria era meua...Per fí! Matava dos pardals d'un tir...No només em lleve el mal sabor de boca que em quedà després de disputar aquesta mateixa prova l'any passat, també deixe encarrilada la meua classificació al Ct. d'Espanya Universitari.
Encara no hi ha res decidit, pot passar qualsevol cosa...Però, si no ocorre cap desgràcia, està fet. Així doncs, un dels objectius prioritaris d'aquesta temporada està a l'abast de la mà...Ara, a esperar que fixen el lloc i data del Campionat Zonal de Camp a Través, que hauria de ser un tràmit, fer-ho el millor que es puga i a pensar en millorar el paper realitzat l'any passat a Toro (que va ser desastrós...).
Pd: Com no tinc cap foto del dissabte passat, he posat una de l'any passat, al Ct. d'Espanya Universitari de Camp a Través, disputat a Toro(Zamora)
dijous, 11 de desembre del 2008
Poca cosa que contar...
Doncs be, hui toca actualitzar. Tot i que no estic gens inspirat (serà la proximitat dels exàmens...)vull repasar com van les coses a dia de hui i que és el que m'espera per al que queda de setmana...
Estic contentissim,la veritat. En part perquè s'han solucionat alguns problemes personals que venien perseguint-me des de feia algunes setmanes. Ara ho veig tot des d'altra perspectiva,estic més relaxat. He recuperat el somriure...A pesar que cada vegada queda menys per al període d'examens i que no em lleve la feina de la universitat de les mans...
En altre ordre de coses...Aquest dissabte torne a competir. Serà el dissabte 13 a les 12'30 hores, als jardins del riu Turia, a València. Es tracta d'una competició que organitza la Universitat de València, i que és puntuable per al Campionat d'Espanya Universitari de Camp a Través. Seria important entrar dels 2 primers en eixa carrera, doncs tindria quasi assegurada la plaça a eixe Campionat d'Espanya, tot i que encara queda altra carrera que també és classificatoria. És a dir, no seria definitiu al 100%, però enfilaria la classificació...Anirem a per totes!!!
També han desaparegut les molèsties al bessó dret, que em van impedir entrenar amb normalitat al llarg de la setmana passada i principis d'aquesta. Ahir vaig fer un entrenament prou fort, i no em vaig resentir...Això és positiu...Pinta be la cosa de nou...
Això és tot de moment...Ja us comentaré els resultats de la carrera del pròxim dissabte, i a veure si recupere la inspiració i torne a escriure actualitzacions polèmiques d'eixes que tant m'agraden...Gràcies per seguir el meu blog!
Estic contentissim,la veritat. En part perquè s'han solucionat alguns problemes personals que venien perseguint-me des de feia algunes setmanes. Ara ho veig tot des d'altra perspectiva,estic més relaxat. He recuperat el somriure...A pesar que cada vegada queda menys per al període d'examens i que no em lleve la feina de la universitat de les mans...
En altre ordre de coses...Aquest dissabte torne a competir. Serà el dissabte 13 a les 12'30 hores, als jardins del riu Turia, a València. Es tracta d'una competició que organitza la Universitat de València, i que és puntuable per al Campionat d'Espanya Universitari de Camp a Través. Seria important entrar dels 2 primers en eixa carrera, doncs tindria quasi assegurada la plaça a eixe Campionat d'Espanya, tot i que encara queda altra carrera que també és classificatoria. És a dir, no seria definitiu al 100%, però enfilaria la classificació...Anirem a per totes!!!
També han desaparegut les molèsties al bessó dret, que em van impedir entrenar amb normalitat al llarg de la setmana passada i principis d'aquesta. Ahir vaig fer un entrenament prou fort, i no em vaig resentir...Això és positiu...Pinta be la cosa de nou...
Això és tot de moment...Ja us comentaré els resultats de la carrera del pròxim dissabte, i a veure si recupere la inspiració i torne a escriure actualitzacions polèmiques d'eixes que tant m'agraden...Gràcies per seguir el meu blog!
divendres, 5 de desembre del 2008
Setmana de la Solidaritat i la Cooperació (RESUM)
Tal i com vaig publicar a l'última actualització, des de dimarts passat fins ahir tingué lloc a la Facultat de Ciències Socials de la UVEG la Setmana de la Solidaritat i la Cooperació. En aquesta s'hi van incloure diverses ponències i tallers relacionats amb la temàtica de la mateixa.
Jo vaig tenir la oportunitat d'assistir, tal i com us vaig comentar, a la inauguració, que fou el dimarts, a més de tres conferències que m' agradaria comentar per damunt, i que us les resumiré en un ordre concret, des de la que em va semblar menys interessant, fins a la que em va cridar més l'atenció:
- La xarrada al voltant de Martin Luther-King, que va tenir lloc ahir dijous, va ser la que menys va despertar la meua atenció. Pot ser en part fos perquè al conferenciant se li va tirar el temps damunt, i no va poder explicar-nos tot el que volia sobre aquest personatge, que és tot un referent en la lluita per la igualtat de drets dels afroamericans als EUA. Tot i això va apuntar una série de pinzellades, combinades amb una série d'imatges impactants, que retractaven la discriminació que patiren els negres al llarg dels segles, fins i tot després de l'abolició de l'esclavitud; destacar la importància de la figura de Martin Luther-King, que va ser l'ideòleg de tot aquest moviment que perseguia la igualtat de drets, promovent la desobediència civil davant l' establishment que imposava la majoria blanca. Destacar també que Luther-King fou assassinat l'any 1968 a Memphis,Tenesse, en una manifestació, en la que donava suport als escombraires negres de la ciutat. La seua tasca despertava molts recels entre la població blanca més reaccionaria, i tenia molts enemics, que el volien baix terra. Així doncs, pergué la seua vida fent allò que sempre havia defensat, reclamant la igualtat de drets per als seus. És una figura que cal conéixer, respectar i admirar.
-La xarrada al voltant de la Revolució Bolivariana a Veneçuela certament em va sorprendre. Aquesta tingué lloc el dimarts, dia de la inauguració. El ponent, Pascual Serrano, era un gran coneixedor de la realitat política i social de Veneçuela, i ens va fer una introducció històrica que certament ajudava a comprendre el perquè de la revolució Bolivariana. Ú pot estar a favor o en contra de la personalitat i grandiloquencia d'Hugo Chávez, però cal dir al seu favor que està portant a terme una política social que està reduint la pobresa al seu país, a més d'haver introduit l'Assistència Primària de Salut en àrees on abans no hi havia aquest servei, i està portant una política en educació que està reduint la taxa d'analfabetisme a Veneçuela, a més de afavorir que la població puga optar a accedir a estudis universitaris, entre d'altres. En política econòmica està comprant accions de les companyies nacionals a la borsa, per assegurar-se el control en sectors estratègics, i no dependre d'inversors estrangers, entre d'altres mesures.
En part, per aquesta política en contra dels inversors estrangers i anti-capitalista, Chàvez s'ha guanyat poderosos enemics, que controlen mitjans de comunicació a l'occident, i que s'encarreguen de vendre'ns una imatge una mica distorsionada de tot allò que passa a Veneçuela. També se li poden fer algunse crítiques a la seua política, i queden coses per millorar, però per concloure, cal destacar que hi ha estadístiques que indiquen que Veneçuela és el segon país de llatinoamèrica que millor valora la seua democràcia, despres d'Uruguai...
-En darrer lloc, la xerrada al voltant d'una série d'experiències de cooperació, impartida per dos alumnes de Treball Social em va sorprendre gratament. Va ser un gran encert per part meua acudir a aquesta xerrada, és una d'aquestes experiènces que et fa reflexionar sobre la societat en general, i de la fortuna que tenim nosaltres per la vida que ens ha tocat viure...
En primer lloc Amparo (companya meua a l'assignatura de Cooperació) va parlar de la seua experiència a Xile, on va treballar en un menjador destinat als sense sostre que habiten a un barri desfavorit d'una ciutat xilena. Ens va explicar detalls de la situació que allà es vivia, els projectes que es van dur a terme per millorar en la mesura de lo possible les condicions de vida dels sense sostre, arribant-los a construir uns bungalows, on podien guarir-se del fred i dormir en unes condicions dignes. A més d'això ens va contar anècdotes que li passaren al viatge, algnes d'elles molt dures, però realment la realitat és així. Nosaltres vivim al nostre món i no ens n'adonem, però hi ha gent que ho passa molt malament, no sols a països llunyans, també a una distància relativament propera de nosaltres...Tal i com demostra la cooperació que duu a terme Juan Pedro, l'altre ponent, que ens va relatar la tasca que duu a terme amb els toxicòmans que habiten a la zona de "Les Canyes"en plena ciutat de València. La seua tasca consisteix en proporcionar als toxicòmans jeringues noves, a més de replegar les ja usades, aconsellar-los per tal que no practiquen conductes de risc i portar un seguiment de la seua situació. Aquesta tasca moltes vegades es veu entrebancada per diversos organismes com l'anjuntament, la policia i fins i tot les associacions de veins, que posen multitud d' inconvenients, que dificulten la seua tasca, realment necessaria a una societat tan individualista on cadascú es preocupa de sí mateix sense preocupar-se de què està passant al seu voltant. Aquesta és la realitat. Per sort, hi ha persones com Amparo i Juan Pedro, que s'impliquen, que no busquen cap benefici en la seua tasca que no siga el d'ajudar al pròxim. Les meues més sinceres felicitats des d'aci a aquestes dos persones per les tasques que duen a terme, s'han guanyat el meu respecte més sincer. Si tots fórem una mica més com ells, les coses canviarien...
Pd:Lamente la extensió del text...Però feia temps que no escrivia i tenia ganes...Espere que s'ho llegiu tot...Però sincerament us recomane el final,per si esteu gossos i no teniu massa ganes de calfar-vos el cap...
Salutacions!
Jo vaig tenir la oportunitat d'assistir, tal i com us vaig comentar, a la inauguració, que fou el dimarts, a més de tres conferències que m' agradaria comentar per damunt, i que us les resumiré en un ordre concret, des de la que em va semblar menys interessant, fins a la que em va cridar més l'atenció:
- La xarrada al voltant de Martin Luther-King, que va tenir lloc ahir dijous, va ser la que menys va despertar la meua atenció. Pot ser en part fos perquè al conferenciant se li va tirar el temps damunt, i no va poder explicar-nos tot el que volia sobre aquest personatge, que és tot un referent en la lluita per la igualtat de drets dels afroamericans als EUA. Tot i això va apuntar una série de pinzellades, combinades amb una série d'imatges impactants, que retractaven la discriminació que patiren els negres al llarg dels segles, fins i tot després de l'abolició de l'esclavitud; destacar la importància de la figura de Martin Luther-King, que va ser l'ideòleg de tot aquest moviment que perseguia la igualtat de drets, promovent la desobediència civil davant l' establishment que imposava la majoria blanca. Destacar també que Luther-King fou assassinat l'any 1968 a Memphis,Tenesse, en una manifestació, en la que donava suport als escombraires negres de la ciutat. La seua tasca despertava molts recels entre la població blanca més reaccionaria, i tenia molts enemics, que el volien baix terra. Així doncs, pergué la seua vida fent allò que sempre havia defensat, reclamant la igualtat de drets per als seus. És una figura que cal conéixer, respectar i admirar.
-La xarrada al voltant de la Revolució Bolivariana a Veneçuela certament em va sorprendre. Aquesta tingué lloc el dimarts, dia de la inauguració. El ponent, Pascual Serrano, era un gran coneixedor de la realitat política i social de Veneçuela, i ens va fer una introducció històrica que certament ajudava a comprendre el perquè de la revolució Bolivariana. Ú pot estar a favor o en contra de la personalitat i grandiloquencia d'Hugo Chávez, però cal dir al seu favor que està portant a terme una política social que està reduint la pobresa al seu país, a més d'haver introduit l'Assistència Primària de Salut en àrees on abans no hi havia aquest servei, i està portant una política en educació que està reduint la taxa d'analfabetisme a Veneçuela, a més de afavorir que la població puga optar a accedir a estudis universitaris, entre d'altres. En política econòmica està comprant accions de les companyies nacionals a la borsa, per assegurar-se el control en sectors estratègics, i no dependre d'inversors estrangers, entre d'altres mesures.
En part, per aquesta política en contra dels inversors estrangers i anti-capitalista, Chàvez s'ha guanyat poderosos enemics, que controlen mitjans de comunicació a l'occident, i que s'encarreguen de vendre'ns una imatge una mica distorsionada de tot allò que passa a Veneçuela. També se li poden fer algunse crítiques a la seua política, i queden coses per millorar, però per concloure, cal destacar que hi ha estadístiques que indiquen que Veneçuela és el segon país de llatinoamèrica que millor valora la seua democràcia, despres d'Uruguai...
-En darrer lloc, la xerrada al voltant d'una série d'experiències de cooperació, impartida per dos alumnes de Treball Social em va sorprendre gratament. Va ser un gran encert per part meua acudir a aquesta xerrada, és una d'aquestes experiènces que et fa reflexionar sobre la societat en general, i de la fortuna que tenim nosaltres per la vida que ens ha tocat viure...
En primer lloc Amparo (companya meua a l'assignatura de Cooperació) va parlar de la seua experiència a Xile, on va treballar en un menjador destinat als sense sostre que habiten a un barri desfavorit d'una ciutat xilena. Ens va explicar detalls de la situació que allà es vivia, els projectes que es van dur a terme per millorar en la mesura de lo possible les condicions de vida dels sense sostre, arribant-los a construir uns bungalows, on podien guarir-se del fred i dormir en unes condicions dignes. A més d'això ens va contar anècdotes que li passaren al viatge, algnes d'elles molt dures, però realment la realitat és així. Nosaltres vivim al nostre món i no ens n'adonem, però hi ha gent que ho passa molt malament, no sols a països llunyans, també a una distància relativament propera de nosaltres...Tal i com demostra la cooperació que duu a terme Juan Pedro, l'altre ponent, que ens va relatar la tasca que duu a terme amb els toxicòmans que habiten a la zona de "Les Canyes"en plena ciutat de València. La seua tasca consisteix en proporcionar als toxicòmans jeringues noves, a més de replegar les ja usades, aconsellar-los per tal que no practiquen conductes de risc i portar un seguiment de la seua situació. Aquesta tasca moltes vegades es veu entrebancada per diversos organismes com l'anjuntament, la policia i fins i tot les associacions de veins, que posen multitud d' inconvenients, que dificulten la seua tasca, realment necessaria a una societat tan individualista on cadascú es preocupa de sí mateix sense preocupar-se de què està passant al seu voltant. Aquesta és la realitat. Per sort, hi ha persones com Amparo i Juan Pedro, que s'impliquen, que no busquen cap benefici en la seua tasca que no siga el d'ajudar al pròxim. Les meues més sinceres felicitats des d'aci a aquestes dos persones per les tasques que duen a terme, s'han guanyat el meu respecte més sincer. Si tots fórem una mica més com ells, les coses canviarien...
Pd:Lamente la extensió del text...Però feia temps que no escrivia i tenia ganes...Espere que s'ho llegiu tot...Però sincerament us recomane el final,per si esteu gossos i no teniu massa ganes de calfar-vos el cap...
Salutacions!
dilluns, 1 de desembre del 2008
Setmana de la Solidaritat i la Cooperació
Una setmana despres...Torne a actualitzar! Ho lamente, però ultimament he estat molt ocupat fent una sèrie de treballs, que poc a poc van acumulant-se, i a última hora fan que tingues una acumulació exessiva de feina. Tot i que, per sort o per desgràcia...a mi m'agrada treballar sota pressió! És com millor funcione...(això si,no li ho recomane a ningú). Si podeu,feu les feines i treballs amb antelació...
Una vegada explicat això, m'agradaria parlar-vos de la Setmana de la Solidaritat i la Cooperació, que tindrà lloc del 2 al 4 de desembre a la facultat de Ciències Socials de la Universitat de València. En aquestos tres dies tindran lloc una sèrie d'activitats culturals, enfocades a projectar-nos la situació actual del món, abordant diversos temes d'especial interés.
Pel que a mi respecta, tinc pensat acudir a quatre actes dels que s'organitzaràn des de demà fins al pròxim dijous. Demà mateix tinc pensat acudir a la inauguració d' aquesta "Setmana de la Solidaritat i la Cooperació" que tindrà lloc a les 10'30 hores a la Sala d'Actes de la Facultat de Ciències Socials. Eixa mateixa vesprada, al mateix lloc, a les 4 de la vesprada es realitza una conferència anomenada "La revolución Bolivariana en Venezuela", impartida per Pascual Serrano, Periodista i membre de l'associació València Solidària.
El dimecres 3 de desembre, a les 6 de la vesprada acudiré a unes Video Experiències al voltant del tema de la Cooperació, realitzades per dos estudiants de la Facultat de Ciències Socials: Amparo Calvo (companya meua de classe) i Juan Pedro Rodríguez. Tot això a la Sala d'Actes de la facultat de CCSS.
I el dijous 4 de desembre, a les 4 de la vesprada pense acudir a una conferència sobre Martin Luther King, impartida per Enric Prat Carvajal, membre del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. També a la Sala d'Actes de la facultat de CCSS.
Així doncs...ja veieu que aquesta setmana ja la tinc completa...Tot siga per la cultura! Ja publicaré al voltant de les diverses conferències a les que hi vaja, i us comentaré si han estat interessants. En principi ténen bona pinta totes...
Una vegada explicat això, m'agradaria parlar-vos de la Setmana de la Solidaritat i la Cooperació, que tindrà lloc del 2 al 4 de desembre a la facultat de Ciències Socials de la Universitat de València. En aquestos tres dies tindran lloc una sèrie d'activitats culturals, enfocades a projectar-nos la situació actual del món, abordant diversos temes d'especial interés.
Pel que a mi respecta, tinc pensat acudir a quatre actes dels que s'organitzaràn des de demà fins al pròxim dijous. Demà mateix tinc pensat acudir a la inauguració d' aquesta "Setmana de la Solidaritat i la Cooperació" que tindrà lloc a les 10'30 hores a la Sala d'Actes de la Facultat de Ciències Socials. Eixa mateixa vesprada, al mateix lloc, a les 4 de la vesprada es realitza una conferència anomenada "La revolución Bolivariana en Venezuela", impartida per Pascual Serrano, Periodista i membre de l'associació València Solidària.
El dimecres 3 de desembre, a les 6 de la vesprada acudiré a unes Video Experiències al voltant del tema de la Cooperació, realitzades per dos estudiants de la Facultat de Ciències Socials: Amparo Calvo (companya meua de classe) i Juan Pedro Rodríguez. Tot això a la Sala d'Actes de la facultat de CCSS.
I el dijous 4 de desembre, a les 4 de la vesprada pense acudir a una conferència sobre Martin Luther King, impartida per Enric Prat Carvajal, membre del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. També a la Sala d'Actes de la facultat de CCSS.
Així doncs...ja veieu que aquesta setmana ja la tinc completa...Tot siga per la cultura! Ja publicaré al voltant de les diverses conferències a les que hi vaja, i us comentaré si han estat interessants. En principi ténen bona pinta totes...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)