La Ràdio (entrevista al Benicadell Esportiu)

Tal i com vaig esmentar en anteriors posts, disabte passat vaig ser entrevistat al programa "El Benicadell Esportiu" de Ritmo FM (una emissora ontinyentina).

La experiència va ser positiva, sens dubte.

El meu entrevistador era Salva, un home al que conec des de fa uns 5 anys aproximadament, ja que es dedica al atletisme popular, i hem coincidit diverses vegades a la pista d'atletisme d'Ontinyent.

Les preguntes feien referència a temes de caràcter atlètic, fent referències als èxits de la temporada anterior, i també explicant cómes presenta la temporada que fa no-res acaba de començar. Així mateix, va haver pregntes de caire més personal, relacionades amb l'estudi i tot el que suposa compatibilitzar entrenaments i estudis.

La entrevista va durar uns 10 minuts, i perquè ens van tallar, doncs el programa havia de seguir...Tot i que es van quedar algunes coses al tinter, no puc queixar-me...

A veure si hi ha sort, la temporada segueix el seu curs, i van venint els èxits poc a poc. D'eixa manera, és possible que em tornen a cridar per fer altra entrevista, qui sap...

Això si, per aconseguir-ho haurem de seguir entrenant de valent, i no baixar la guàrdia, ja que si ens confiem pot passar el mateix que a Vinaròs l'altre dia. I no és plan...

Desastre Monumental

Sé que encara no he parlat de la experiència del dissabte a la ràdio. Eixa me la deixe per a un altre dia en què jo estiga més inspirat...

Hui, el que faré és parlar del que possiblement haja sigut el pitjor cross de la meua carrera esportiva: el Cross de Vinaròs.

No sabria ben bé explicar el per què. Potser haja influit el viatge de 3 hores per arribar al llindar entre Castelló i Tarragona, potser haja estat determinant el constipat que he anat arrossegant al llarg de la setmana...No se. El cas és que la carrera ha sigut un desastre i ha acabat abans d'hora. Si.
És la primera vegada que em retire a una competició oficial. Sempre he tractat de finalitzar una carrera, encara que les cames no anaren més. Però aquesta vegada era tal la impotència, que, quan quedava una volta, he decidit parar-me. Era més fort el patiment psicològic que anava arrosegant que l'ogull d'acabar.

Respecte a Vinaròs, no hi ha res més a dir.

Ara el que em queda és el consol de què els entrenaments (tot i la desfeta de hui) estàn sent bons, i, per tant, és questió de temps el enganxar una bona carrera. A la ment ja està el dia 2...
Esperem que eixe dia tot vaja bé.

Ah!I la propera actualització anirà sobre l'entrevista a la ràdio...No falla!

Fresh news!

Hui per fi puc confirmar-vos-ho amb total certesa. Aquest dissabte 21, seré entrevistat al programa radiofònic local "El Benicadell Esportiu", a l'emissora Ritmo FM.

A la mateixa entrevista parlaré sobre els meus èxits a la temporada passada, les expectatives davant la nova temporada que ja està en marxa, les properes competicions que disputaré...així com aspectes més generals com puga ser la situació de l'atletisme en Ontinyent, per què la gent opta per fitxar per clubs de fora de la localitat, etc.

Per escoltar l'entrevista, es pot fer de dues maneres:

- Si sou a Ontinyent o rodalies, podeu sintonitzar el dial 104.6 de la FM (Ritmo FM)
- Si sou fora d'Ontinyent podeu provar a escoltar el programa a través d'internet, mitjançant la web d' Ontinyentdigital. Tal i com podeu veure, al marge esquerre superior posa "Escuchar Ritmo FM", cliqueu ahi i de seguida estareu escoltant la mencionada emissora.

Dit queda!Ja us comentaré la setmana que vé la experiència de ser entrevistat a la ràdio.
Ah si!I el diumenge, a Vinaròs. Primera cursa del Circuit Autonòmic de Camp a Través. Ja vorem què passa...

València - Alcoyano

Ahir vaig estar al Mestalla veient el Valencia-Alcoyano. Va ser una experiència memorable, ja que mai havia estat en Tribuna a un estadi de 1a Divisió.
El preu de l'entrada, 12 euros, la veritat és que ajudava...I com que tenia curiositat, li ho vaig proposar a un amic meu de classe (Edi), que és del València, i allà que vam anar...

El partit va estar entretingut, ja que el que pareixia un pur tràmit per al València, es va anar complicant a mesura que passàven els minuts.
L'Alcoyano va eixir al camp una mica arrugat i el València va marcar un primer gol molt matiner de Marchena que aparentment havia deixat K.O. als d'Alcoi. Posteriorment Zigic va agafar un rebot a l'àrea i va clavar el 2-0. Tot això en els primers 20 minuts de partit.

Una vegada el València va baixar el pistó, l'Alcoyano es va crèixer i anà decididament a per la remuntada. Començà a atacar i a atacar, i fruit d'això arribà l'ansiat gol, un autèntic golàs de volea des de fora de l'àrea que va colpejar al pal i posteriorment va entrar a la porteria de Moyà.
Després d'eixa ocasió en tinguéren altra que es va estavellar al travesser de la porteria, i que hauria suposat l'empat per a l'Alcoyano.Entre aquestes dues accions cal ressenyar l'expulsió del central del València, Alexis, que va condicionar notablement el partit i va inclinar la balança més si cap a favor de l'Alcoyano...

Amb aquest panorama s'arribà al descans. I amb la reanudació, vinguéren els canvis. Emery llevà a Zigic i a Baraja per posar a Dealbert i Mathieu. Com podeu suposar, l'objectiu era reforçar la rereguarda després de l'expulsió abans esmentada...
El deixar a Miku com a única referència en atac va ser un autèntic error ja que es va mostrar completament inoperatiu durant tot el partit. I Joaquin no és que estiguera ahir precisament encertat...
Així doncs, el València no intimidava en atac, i l'Alcoyano es creixia.

De l'Alcoyano he de destacar al dorsal número 16, Diego, que va fer un partidàs. "El pelat de l'Alcoyano" estava a tots llocs, no sé ni cóm s'ho feia, però totes les jugades del seu equip passaven per ell i igual es trobava a la banda dreta que a l'esquerra, en atac o en defensa...

El panorama en la segona part era aquest, i en l'ambient es podia sentir que el segón gol de l'Alcoyano estava més a prop que el tercer del València...I així va ser. Al minut 40, en un aldarull a l'àrea del València, un jugador de l'Alcoyano va aconseguir perforar la porteria de Moyà per segona vegada.

El run-run a les grades es podia sentir, l'afició de l'Alcoyano, que va estar de 10, va apretar més encara, i l'eliminatòria estava oberta...
Van haver ocasions en ambdues àrees. Fins i tot al descompte va tenir una bona l'Alcoyano, però no va poder ser...

A la fí 2-2. Els aficionats de l'Alcoyano contents per la imatge donada, i els del València que, tot i haver passat la ronda, se'n anàren preocupats al veure cóm el seu equip era incapaç de resoldre amb solvència una eliminatòria front a un 2aB.

I per la meua banda afegir que va ser una experiència inoblidable, i què vaig gaudir molt de l'espectacle. Tot i no ser ni del València ni del Alcoyano...

VI Cross d'Atapuerca

Tal i com ja us vaig avançar en posts anteriors, el passat cap de setmana em vaig desplaçar, juntament amb companys del C.A.Torrent, del C.A. Silla i del C.A. La Ribera, fins a la localitat burgalesa d'Atapuerca, on es cel·lebrava la primera competició atlètica oficial de la temporada 09-10.

Vam eixir en bus des de Torrent dissabte de matí. Vam travessar les províncies de València, Castelló, Terol i Sòria, fins que, finalment vam arribar a la província de Burgos.
En primer lloc ens vam desplaçar a Atapuerca per veure in-situ el circuit pel qual havia de transcórrer la competició del dia seguent. Posteriorment vam anar a la ciutat de Burgos, on es trobava la pensió a la qual ens vam allotjar.

De la pensió dir que per a ser un "pis patera", no estava malament...La calefacció funcionava a la perfecció (cosa que s'agraeix, tenint en compte que a Burgos mentre vam estar nosaltres les temperatures oscil·laven entre els 5 i els 10 graus...), les habitacions, malgrat que petites, eren confortables i el w.c., malgrat ser comunitari, no estava mal del tot...

Una vegada instal·lats a les habitacions, vam eixir a fer la visita turística de rigor per la ciutat. Burgos és la típica ciutat de Castella i Lleó, amb la seua Catedral, avingudes amples, carrers cèntrics amb molt de comerç degut a la seua ubicació propera als enclavaments turístics, etc.

Una vegada finalitzada l'excursioneta, se'n vam anar en direcció al baret on teniem contractat el sopar. Per sopar, espaguetis (lo típic en estos viatges) i Calamars a la Romana amb creilles fregides. Un sopar més que digne.

Després de sopar vam marxar cap a l'hostal. Sobre les 12 de la nit més o menys jo ja estava gitat...

El dia seguent, diumenge, ens vam alçar vora les 8 del matí. Després de canviar-nos, vam marxar a esmorzar. L'esmorzar va consistir en un got de llet calenta amb cola-cao i una tostada que no estava gens malament...

Finalitzat l'àpat, vam marxar en direcció a Atapuerca.

Una vegada al circuit, vam replegar els dorsals i vam estar per allà passejant fins que arribés l'hora de l'eixida, que en el meu cas, éren les 13:20.
Destacar que feia molt de vent, i una rasca considerable. Si no recorde mal, em van dir que al circuit, tot i que lluia el sol, estàvem a 5 graus...

Tal i com us vaig comentar, el meu entrenador em va inscriure a la Popular Absoluta, i no a la Senior-Promesa masculina, que era on estava tota la èlit. Tot i que en un principi m'hauria agradat més eixir contra els cracks, ara que ja ha passat crec que la decisió de competir a la Popular Absoluta va estar encertada. Per una banda, si haguera competit contra els cracks, possiblement hauria entrat del lloc 100 en avall. Damunt, hi havia que fer més quilòmetres. I tenint en compte que porte més i mig entrenant i no estic ni de lluny al 100%, val la pena anar poc a poc buscant sensacions.

La cursa, va ser bona. El circuit era totalment plà, d'herba, però no eren necessaris els claus. Jo, de fet, no me'ls vaig posar. A la sortida, molta gent, ja que als de la Popular Absoluta ens van juntar amb els Veterans Masculins (que en són un fum). Això va fer que el moment de la sortida fóra un poc caòtic, ja que havies d'anar en compte per no tropessar amb ningú, ni que ningú t'espentara. A més d'això, com portava la marabunta davant, no veia el circuit i em guiava per intuició, seguint la gent que portava al davant. Salvat l'obstàcle de la sortida, una vegada estabilitzada la carrera, vaig anar progressivament, de menys a més, adelantant rivals, trobant-me francament bé, tot i que la altura dificultava una mica el procés de respiració.
Així doncs, vaig anar francament bé a la primera volta xicoteta i a les dos primeres voltes llargues. Però a la tercera (i última) volta, ja em va costar una mica més, el cansanci anava acumulant-se, i les cames notaven el fet d'haver entrenat només un més i mig després de les vacances. Tot i això, vaig resistir com vaig poder, entrant a meta en un meritori 7é lloc a la categoria Popular Absoluta. Les classificacions al complet, les podeu veure ací.

El balanç general de la cursa és positiu. Per ser la primera, les cames han respost a la perfecció. Ara cal seguir entrenant progressivament per afrontar futurs compromisos important que estàn al caure...Ja aniré comentant-vos al respecte...

Una vegada acabat tot açò, vam tornar a l'hostal, on ens vam dutxar, ens vam arreglar una mica, dinàrem al baret (altra vegada espaguetis i Calamars...) i sobre les 16:30 vam emprendre el viatge de tornada cap a València.

Vam arribar a Torrent al voltant de les 11 de la nit.

I aquest és el resum de la primera competició de la temporada, doncs...

Pd:Us deixe una série de notícies que vfan referència al Cross d'Atapuerca perquè veieu l'impacte mediàtic que té aquesta competició...
Noticia Atapuerca 1
Noticia Atapuerca 2
Noticia Atapuerca 3

Comença la temporada: Atapuerca

Si, per fí...comença l'espectace!!! Demà a les 8 del matí agafaré l'autobús que em conduirà en direcció a Burgos, camí del meu debut...

El meu estat de forma és una incògnita. Aquestes darreres setmanes he estat entrenant ja a un ritme més o menys competitiu. Però a principi de temporada mai se sap...És per això que em vindrà be debutar a un Cross Internacional com és el d'Atapuerca. Així sabré des d'on partim i què és el que cal millorar per a properes cites importants, com la del 2 de desmbre (Interzonal Universitari, on em jugue la meua presència al Ct d'Espanya de cross Universitari).

Com que enguany els reptes importants vénen prompte, hi ha que agafar el bou per les banyes i posar-se el mono de feina...No vaig a Atapuerca a fer turisme (que també, però no és l'objectiu principal...). Així que a banda de vore llocs mítics com la Sima de los Huesos, l'objectiu és deixar petjada en la mesurà d'allò possible. Esperem que les cames responguen...

Coses a destacar:
1- El cross d'Atapuerca serà retransmitit per Teledeporte, però com que han decidit separar la carrera d'èlit de la dels corredors amateurs, doncs crec que em quedaré amb les ganes d'eixir per la tele...
2-No solament hi haurà dues carreres, una per a cracks i altra per amateurs, sinó que les distàncies també seràn diferents. Mentre que els cracks farán 8'3 km, nosaltres únicament farem 6'3 km. Això pot beneficiar-me, ja que encara no tinc tort el fons que m'agradaria, i eixos dos quilòmetres de menys es notaràn...

Doncs res, queda tot dit!Ja us informaré de cóm ha anat el debut...

Pd: La imatge pertany al Cross d'Atapuerca, edició del 2008