dimarts, 28 d’abril del 2009

Denúncia Ecològica


Ei!Torne a escriure de nou...Ultimament no he tingut massa temps per meditar i escriure, ja que entre els treballs, el anviresari, etc...Doncs no em sentia inspirat, però...torne amb les piles carregades.

Ara que ja tinc 20 anys, he descobert una nova afició: la fotografia. Així que per al meu aniversari em vaig auto-regalar una càmera de fotos digital. Diumenge passat vaig anar a estrenar-la juntament amb la meua germana, Jésica, doncs havia de realitzar unes fotos per presentar-les a un concurs que organitzen al seu institut. Així doncs, vaig pensar en un parell de llocs als quals podríem anar i fer fotografies impactants, mostrant còm és Ontinyent a dia de hui.

La veritat es que sabia que la gent té poca consciència, però...el que vaig vore va ser vergonyós. Anàrem a la Font de la Puríssima, un naixement que hi ha prop de casa nostra, i quina va ser la nostra sorpresa quan el trobàrem ple de brutícia. He decidit penjar la foto dalt per tal que ho veieu amb els vostres propis ulls: llaunes, paquets, envasos...en fi, un panorama dessolador....

Sabia que la gent tenia poca consciència pel medi ambient, però fins a eixe punt...Hui en dia vas a un paratge natural i pots trobar qualsevol cosa, des de llavadores fins a rodes de cotxe, passant per bicicletes (de fet, en vaig trobar una i la tinc inmortalitzada en una foto...). Crec que des de la esfera municipal s'hauria de promoure la conservació del patrimoni local, i dedicant especial atenció a la cura dels espais comuns que existeixen al poble. No és de rebut que la situació siga tan lamentable. Pot ser s'hauria d'iniciar una campanya de conscienciació d'algun tipus.

Cada vegada que algú tira una llauna al terra, està embrutant el patrimoni de tots nosaltres. Si a casa seua no ho fa, per què ho fa als espais comuns que compartim tots els membres de la comunitat? Em sembla una falta de respecte immensa, tant de cara al medi ambient com de cara a la resta de la societat. Així em sembla i per això ho he tret a la llum. No sé si servirà per a alguna cosa però...els grans canvis partixen de petites accions.

Seguirem denunciant irregularitats!

dijous, 23 d’abril del 2009

Síndrome Post-vacacional

Torne a escriure. I m'ha costat perquè no em trobe gens inspirat...Serà el Síndrome post-vacacional...

Després d'unes pasques entretingudes en les que hi ha hagut de tot, des de retrobaments amb vells coneguts, a excursions per la muntanya, passant per monòlegs, i fins i tot la lectura d'un llibre...sense descuidar les tasques pròpies de la Universitat...Ara em trobe ací a València de nou. I ja no queda res per a acabar les classes, aproximadament mes i mig.
A açò hem de sumar la proximitat del meu aniversari, el 25 d'abril, que està al caure. 20 anys ja, com passa el temps...Ens anem fent vells a marxes forçades...jajaja Però be, és el cicle vital, i hi ha que seguir-lo, no queda altra...

Per altra banda, parlant estrictament d'atletisme, he de dir que m'ha costat entrenar estes pasques, doncs el poliesportiu ha estat tancat des de dijous de pasqua per la vesprada fins a dilluns. Vamos, que he hagut de tirar-me als camins com si fóra un bandoler...He hagut d'adaptar alguns entrenaments, degut a eixe contratemps i també per causes metereològiques, doncs l'oratge estes pasques ha estat una mica inestable...
Però he de dir que em trobe prou be, doncs ahir vaig fer un entrenament prou fort a Torrent, i vaig respondre perfectament. Així doncs, crec que he estat fent les coses be.
Per desgràcia, de moment no hi ha competicions a la vista, així que haurem d'esperar un poc per a reaparèixer per les pistes...

Mentrestant...seguirem entrenant dur!!!

dimecres, 8 d’abril del 2009

Pasqua, per fí!

Ja estic de vacances. Però ultimament, jo no se què passa, que quan falten un parell de dies per a agafar vacances, em constipe...Ja em va passar en Nadal, i ara, en Pasqua, altra vegada...

Així que, en unes hores, més be poques, estaré de camí a Ontinyent. A veure si amb el clima de la Vall d'Albaida em recupere de seguida...És una llàstima el haver caigut constipat en aquesta època de l'any, però és comprensible per altra banda, ja que els canvis de temperatura són constants. Igual estas al metro i t'encenen l'aire condicionat, i ixes fora i fa fred, o fa calor...en fi...que no hi ha qui s'aclare. I enguany sóc procliu a constipar-me. Damunt ara, que estava entrenant molt be, sembla que m'ha agafat amb les defenses baixes, i encara és pitjor. Però espere que demà s'amainen els símptomes.

He estat dos dies sense entrenar, per precaució, per no empitjorar la malaltia. Demà espere tornar als entrenaments. Esperem que el cos m'ho permitisca...

Per altra banda, ara tenim un periode de setmana i mitja per davant, en el qual vaig a tenir temps per a desconnectar, retrobar-me amb la gent d'Ontinyent i anar avançant els treballs de la uni que tinc pendents. Quan tornem, ja hi serem a la recta final del curs, i caldrà apretar a tope. Aixi que anem a carregar be les piles...

dijous, 2 d’abril del 2009

Conferència Serge Latouche

Torne a actualitzar de nou! La veritat és que no tinc massa coses que contar, simplement dir que estic en un període de temps complicat, perquè se 'm ha acumulat la feina de la universitat (si és que tant de viatge seguit no es bo...). I ara estic recuperant el temps perdut, fent feina i entrenant de debò per a sorprendre en la temporada de pista.

Hui he decidit actualitzar amb el resum que he fet d'una conferència, a la qual vaig assistir dimarts de la setmana passada i que em va semblar interessant. Us advertisc que el resum és una mica llarg, així que si aneu curts de temps, millor no el llegiu (o el mireu per damunt si de cas). El contingut de la xerrada fou interessant, i Serge Latouche és una eminència. De fet, la sala on es va fer la conferència estava plena de gom a gom. Jo, com que vaig arribar just de temps, vaig haver d'anar a veure la xerrada a una sala annexa on hi havia una pantalla, mitjançant la qual es veia tot el que estava succeint a la conferència. Us deixe el resum que jo mateix he elaborat d'aquesta conferència:

La xerrada, a càrrec de Serge Latouche, professor d’Economia a la Universitat Paris-Sud, tractà com a element central la teoria del decreixement, promulgada per ell mateix.

En el context global actual, travessant una crisi econòmica com la que estem patint, Latouche proposa un canvi de sistema. Per quina raó? El sistema actual, basat en el capitalisme ferotge, el creixement sense límits i el viure per a produir, no repercuteix en la nostra qualitat de vida, ni en la nostra felicitat, i hi ha nombroses estadístiques que així ho demostren.

Per altra banda, la producció sense límits xoca de ple amb la capacitat del nostre planeta per regenerar-se. La Terra té capacitat per renovar els seus recursos naturals, però no al ritme que marca el capitalisme. Així doncs, aquest sistema a la llarga no és sostenible.

A més d’això, estem assistint en les darreres dècades a la destrucció del territori global, doncs cada vegada el ritme de creixement és major i les necessitats (fabricades artificialment) es multipliquen, la qual cosa fa que s’ hagen d’explotar més i més recursos naturals arreu del planeta per satisfer els desitjos d’uns pocs.

És per això que Latouche proposa un sistema alternatiu al actual, basat en el decreixement. Aquest és un nou repartiment del pastís, que tracta de ser més equitatiu. El decreixement és un projecte polític amb unes bases sol·lides. Això si, no és una fórmula miraculosa. I tampoc pot ser aplicada de la mateixa manera a tots els llocs, s’hauria d’adaptar a les necessitats locals de cada territori.

Per tal que el decreixement siga vàlid i aplicable, cal conscienciar a la població, fer que la gent canvie el xip. Per exemple, cal deixar d’invertir en indústries nocives per al medi ambient, com puga ser la de l’automòbil, i apostar per energies renovables alternatives com és el cas de l’energia solar. Per a abandonar el capitalisme cal que anem contra el corrent, reutilitzar en compte de llançar al fem, estalviar energia; en definitiva, reduir la nostra petjada ecològica.

A més, cal afegir un aspecte novedós, com és la redistribució del treball. El decreixement proposa treballar menys hores, però això no té per què implicar una disminució de la producció, doncs es podria redistribuir el treball entre tota la població activa. Això provocaria que la taxa d’atur es reduís dràsticament i repercutiria en la nostra qualitat de vida i en la nostra felicitat.

Actualment som addictes al treball, ja que, sense aquest, no podem ser partícips del mode de vida capitalista; és a dir, vivim per a treballar. El que Latouche proposa és justament el contrari, s’ha de treballar, si, però això no és el més important de la nostra vida. Hi ha coses més importants, a banda del treball.

En darrer lloc, i per finalitzar la seua exposició, Latouche ens explica que, per tal que es pogués fer efectiu el canvi d’estat, s’haurien d’aplicar una série de mesures reformistes, concretament 9, que són claus per a la posada en marxa del model basat en el decreixement. Aquestes mesures són:

1- No solament cal consumir menys, també hem de canviar els hàbits de consum.

2- Cal reduir els transports i fer pagar el cost real del mateix (ecotaxes).

3- Cal relocalitzar les activitats.

4- Cal retrobar l’agricultura tradicional.

5- Caldria reinvertir els guanys de la productivitat en reduir les hores de treball.

6- Cal rellançar la producció de béns comuns.

7- S’ha de reduir el consum d’energia.

8- S’ha de limitar l’espai publicitari.

9- Cal que ens reapropiem dels diners. S’han de relocalitzar els diners.