Ahir, divendres 29 de març, vaig acudir juntament amb un grup de companys i companyes del TPT Ontinyent fins la localitat de Parcent -ubicada a l'interior de la comarca alacantina de la Marina Alta- per disputar una prova peculiar: un Crono-Duatló per equips.
Els equips, formats per dues persones (en eixe sentit destacar que els equips podien estar formats per 2 homes, 2 dones o bé podien ser mixtos home-dona) havien d'estar compostos per un corredor a peu i un ciclista cadascún. La prova es disputava en la modalitat contrarellotge, és a dir, els dos membres d'un mateix equip eixien alhora, sense cap tipus de referència i havien d'intentar marcar el millor temps possible al seu respectiu circuit. En el cas dels ciclistes, aquests havien de pujar el port de Coll de Rates, una carretera asfaltada amb uns 6'5 km de distància; els corredors havien de pujar també fins al cim de Coll de Rates, però camp a través, pujant a través de la muntanya per sendes rocoses i escarpades havent de cobrir una distància en total d'uns 3700 metres.
En total hi havia tres categories (masculina, femenina i mixta) i trofeus per als tres primers equips classificats en cadascuna d'aquestes categories. Cal destacar que per computar les classificacions finals es sumava el registre fet pel corredor a peu i pel ciclista d'un mateix equip i el temps total invertit era el que es tenia en compte. Així mateix, també hi havia premis especials per al millor registre en el segment ciclista i en el segment de carrera a peu tant en categoria masculina com en categoria femenina.
Jo vaig formar parella amb Alexis, un company ciclista del TPT d'Agullent, que viu i entrena al País Basc. El nostre objectiu era intentar ser els primers a la categoria masculina, si bé és cert que això anava a estar disputat ja que entre els rivals hi havia un ciclista professional del Caja Rural que sembla ser vivia per la zona i es trobava entre els inscrits.
A més, destacar que el tram de carrera a peu transcorria en la seua major part per la muntanya, i era molt tècnic. Un tipus de terreny sobre el qual jo no estic acostumat a córrer i que exigeix sabatilles més reforçades (de trail) ja que l'amortiguació és molt important. Jo no tinc sabatilles d'eixes característiques, per tant me la vaig jugar i em vaig posar les meues sabatilles d'entrenament, que tot i ser amortiguades, potser no tenien la suficient estabilitat com per a utilitzar-les en una prova de muntanya tan tècnica.
A partir de les 10 del matí va començar la competició, havent registrats 37 equips que anaven eixint d'un en un a intervals de 2 minuts cadascún. A nosaltres ens va tocar eixir en la 17a posició.
Una vegada ens van donar el tret d'eixida, Alexis va enfilar la carretera que posteriorment el conduiria al port i jo vaig tirar pel camí asfaltat que em conduiria fins la muntanya. El primer quilòmetre i mig va ser prou còmode, ja que si bé la carretera anava picant amunt poc a poc, aquesta estava asfaltada i no oferia la menor complicació, per tant vaig poder imprimir un bon ritme.
A partir del km 2 aproximadament vaig deixar arrere l'asfalt i vaig començar a tocar terreny "verge". Cada vegada hi havia menys camí de terra i més roques; la senda que anava seguint s'anava estretint més i més i l'estabilitat en la carrera s'anava perdent. Vaig agafar al atleta que havia eixit 2 minuts davant de mi (Edgar, un company del TPT) i vaig continuar avant. Conforme vaig anar avançant vaig donar caça a altra atleta, que anava caminant degut a la duresa del recorregut. Jo, però, en tot moment vaig continuar corrents en la mesura d'allò possible. Cada vegada pujava més alt, i cada vegada veia el cim més a prop, però la senda anava donant rodejos i semblava que allò mai acabaria.
A falta d'uns 400 metres vaig tindre que parar i caminar un poc, ja que davant de mi hi havia una pendent quasi vertical d'uns 40 metres amb moltes roques. Sabia que corrents no anava a avançar tampoc massa i vaig optar per fer eixe tram caminant amb cura. Una vegada superat vaig tornar a posar-me "en marxa i vaig arribar fins a la carretera, on ja es vislumbrava el final del port.
Una vegada vaig creuar la carretera només havia de continuar uns 200 metres per una pujada muntanyosa que em conduia fins al cim de Coll de Rates. Vaig tirar de mi mateix amb les forces que em quedaven i vaig arribar fins a línia de meta amb un temps de 21 minuts i 35 segons.
El meu company Alexis també va fer una gran ascensió al port de Coll de Rates i va marcar un temps final de 16 minuts i 57 segons.
Em van baixar fins la línia d'eixda en un dels cotxes de l'organització, i ja una vegada baix vàrem esperar a la suma dels resultats de tots els equips per veure si podriem optar a la victòria. Conforme anaven sumant els temps dels primers que havien arribat al cim anaven succceïnt-se els millors resultats, fins que van sumar el temps d'Alexis i meu; temps que ens va servir per aupar-nos al primer lloc de la classificació amb un registre global de 38 minuts i 28 segons, i que finalment ens va servir per obtenir la victòria definitiva en la classificació general. Cap dels equips que va entrar després de nosaltres va aconseguir rebaixar el nostre crono.
A banda d'això, jo personalment vaig marcar el millor temps dels 37 corredors que van prendre part a la prova, superant en 14 segons al segon millor registre. Per tant vaig pujar al pòdium dues vegades: em vaig emportar juntament amb Alexis el trofeu al millor equip masculí, i també em van obsequiar amb el premi al millor corredor en categoria masculina.
Així mateix, m'agradaria destacar també la participació d'altres companys del TPT que van obtenir bons resultats. Xavi Gironés (ciclista) i Mari Tamarit (corredora) van ser 2s en la categoria mixta, a pocs segons dels primers classificats en dita categoria. A títol individual, el meu company en la bicicleta, Alexis Gandia, va marcar el 3r millor registre ciclista en la pujada al port de Coll de Rates. I Mari Tamarit va marcar el millor temps en el circuit de carrera a peu en la categoria femenina.
També destacar la participació d'Abel Jiménez (ciclista) i Edgar Colomer (corredor) així com d'Alberto Martínez (ciclista) i Dani Ibàñez (corredor) que també ho vàren donar tot completant una gran actuació global del TPT com a col·lectiu.
I amb aquest bon resultat, tant individual com col·lectiu, agafe una miqueta de moral després de la decepció que em vaig emportar després de punxar a l'Autonòmic de 10.000 metres en pista. Ara esta setmana toca seguir desconectant una miqueta, i ja a partir de la pròxima tornarem a incloure series de nou per començar a perfilar un bon 5000 en pista de cara a la temporada d'estiu.
Salut i quilòmetres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada