Voluntari al Ct.d'Espanya Absolut en Pista Coberta - Una experiència inoblidable

El passat cap de setmana va tindre lloc la disputa de la 47a edició del Campionat d'Espanya Absolut d'Atletisme en Pista Coberta a València. I jo vaig tenir l'oportunitat de viure aquest esdeveniment esportiu en primera persona. Esta vegada però, no com a atleta, sinó com a voluntari de l'organització (ja que el meu nivell no dóna per a participar en competicions d'aquesta magnitud...jejejeje).

En primer lloc, m'agradaria dir que aquesta experiència m'ha fet veure l'atletisme professional des d'un altre punt de vista, ja que he tingut accés a les entranyes de la competició: els comentaris i el nerviosisme als passadissos, els controls anti-dòping, les reaccions d'alegria, de ràbia, de fatiga, de tristesa... de tots i cadascun dels atletes que han competit aquest darrer cap de setmana al Palau Lluís Puig.

I vaig poder veure tot açò perquè em va tocar exercir de caça-atletes, la funció del qual consisteix en agafar als tres primers atletes classificats en les respectives finals, i conduir-los fins a la zona de pòdium. I a més, vaig tindre la enorme fortuna d'estar acompanyat en aquesta tasca per dos colaboradors inmillorables: el meu col·lega Miquel i la meua germana, Jésica.
Jo m'encarregava de coordinar les captures (per dir-ho d'alguna manera...), i els meus companys executaven ordres. Jo estava connectat a través d'un walkie-talkie amb el Cap de Protocol de la RFEA (Reial Federació Espanyola d'Atletisme), i amb la coordinadora de l'altre grup de caça-atletes, i si hi havia problemes o imprevistos, així ens ho comunicàvem.

La competició començà dissabte al matí, però nosaltres realment no vam entrar en acció fins a la vesprada. El matí va servir per conèixer en què anava a consistir la nostra tasca, per equipar-nos amb el xandall oficial del voluntari, i per esmorzar i dinar els entrepans que havien preparats per a la gent de l'organització i els voluntaris.

A la vesprada vam començar a actuar. Ens vam repartir la tasca entre els dos "comandos" de caça-atletes, i vam acordar la feina que ens tocava a cada grup. El dissabte vesprada va ser relativament tranquil, ja que vam fer la nostra tasca d'acord amb allò que s'esperava. L'únic problema va sorgir amb els finalistes del 3000 m.ll., doncs va resultar que els metges de la RFEA havien de fer-los unes proves inmediatament després de la carrera, i per altra banda la gent de protocol de la RFEA exigia que pujaren inmediatament per fer l'entrega de medalles. Finalment, va baixar el cap de protocol de la RFEA, i ho va sol·lucionar tot. Eixe va ser el moment més conflictiu del dissabte.

El diumenge al matí tenia lloc la darrera jornada del campionat. I en aquesta es concentraven gairebé totes les finals. Per tant, es podria dir que aquesta va ser la jornada en la qual vam treballar més intensament.

Es vam repartir les tasques de nou amb l'altre equip de caça-atletes. I vam tornar a la pista, per posar-nos mans en l'obra. Al principi del matí les coses van anar be, però conforme avançava la matinal i anaven disputant-se finals i més finals, unes darrere les altres, la feina se'ns va multiplicar. Per acabar-ho de complicar, els nanos de les cistelles només feien que entorpir la nostra tasca, demanant autògrafs als atletes que acabaven d'acabar les respectives finals, la qual cosa ens dificultava més si cap dur a terme la nostra missió.

Per acabar-ho de rematar, al 1500 m.ll. masculí vam tindre greus problemes a l'hora de caçar als atletes. Per una banda, Higuero, que estava fet una fera després de quedar 3r, ens va posar molts problemes i damunt se'ns va escapar. Olmedo, al seu aire, també es va esfumar. L'únic que vam aconseguir controlar va ser a Diego Ruiz, el 2n classificat. Després de nombrosos esforços per localitzar-los, i després de tindre que resistir els crits i les presses que em llançaven des de l'altre costat del walkie-talkie, finalment vam aconseguir reunir als tres medallistes de 1500 m.ll.

La resta de finals posteriors a aquesta, més o menys les vam solventar sense problemes. I finalment va concloure la jornada, amb la felicitació per part del Cap de Protocol de la RFEA, que em va felicitar a mi en particular, i al grup de caça-atletes en general, pel bon treball que vam realitzar durant el Campionat. Així doncs, vam finalitzar la nostra tasca amb la satisfacció d'haver-ho fet be, tot i les dificultats que vam haver d'anar superant al llarg de la competició.

En resum, aquesta oportunitat de participar com a voluntari en un esdeveniment esportiu d'estes característiques és inoblidable, una d'eixes coses que s'ha de fer almenys una vegada en esta vida, però també és cert que és una tasca prou esgotadora, especialment a nivell psicològic, i crec que si haçò haguera de fer-ho totes les setmanes, acabaria majara perdut...

Dit això, si hi ha una nova oportunitat, de segur que repetiré. Però tampoc hi ha pressa...

Pd: La foto de familia, on apareixem la meua germana, Miquel i jo, una vegada finalitzat el Ct. d'Espanya en Pista Coberta.

Ct. d'Espanya de Camp a Través per Equips - Punta Umbría 2011 (2a part - el dia de la carrera)

Al post de hui entraré en matèria, i comentaré la competició pròpiament dita, després d'haver relatat els prolegòmens i alguna que altra informació addicional al post anterior.

El diumenge a les 5 del matí començava per a mi la jornada, ja que necessite esmorzar quatre hores abans de la competició, i al competir a les 9 del matí (hora gens habitual per a mi) havia de fer aquest esforç, doncs esmorzar una o dues hores abans de la competició no em senta gens bé, i de fet la meua experiència així ho demostra. Això si, una vegada fet l'esmorzar em vaig gitar un parell d'horetes més, fins les 7'30 aproximadament.

Quan es vam alçar, es vam canviar ràpidament, vam agafar la furgoneta i vam posar rumb al circuit, al qual vam arribar sobre les 8'15 del matí. Vam buscar un lloc per instal·lar-nos, ens vam posar roba d'entrenament i vam començar a escalfar.

A les 9 del matí començava, amb rigorosa puntualitat, la primera prova del Campionat d'Espanya de Cross per Equips, la categoria Promesa (anys 89-90-91) masculina. I en eixa poblada línia d'eixida em trobava jo, disposat a fer un bon paper, tant a nivell individual, com a nivell col·lectiu. L'objectiu que ens vam marcar va ser que el C.A. Petrer aconseguira puntuar per primera vegada a un Campionat d'Espanya de Cross per equips (l'any passat ja hi van participar per primera vegada en la seua història, també en categoria promesa masculina, però no van aconseguir puntuar per equips, ja que no van acabar els 4 atletes que són necessaris per aparèixer a la classificació per equips).

El circuit en la nostra categoria constava de quatre voltes iguals a un recorregut de 2'5 quilòmetres, en total 10 quilòmetres. Com a principal dificultat, els troncs que us vaig comentar a l'anterior post (i que apareixen fotografiats il·lustrant el mateix). 36 troncs en total, 9 per volta, agrupats de 3 en 3.

La cursa es va iniciar, i una marabunta de 130 atletes es disposava a col·locar-se, per aconseguir la millor posició possible ja d'eixida. La veritat és que jo vaig eixir be, no vaig tindre problemes, ni enfrontaments, ni vaig rebre colzades. Em vaig instal·lar en un grupet d'uns 10 o 15 atletes i així vaig passar la primera volta.
A partir de la segona, però, vaig experimentar un mica de fatiga, no se si pel llarg viatge, si per haver dormit malament la nit anterior, perquè la setmana anterior no vaig poder entrenar al 100% degut a un inoportú constipat, o per tots aquestos factors alhora. Vaig anar perdent comba respecte al grupet i vaig seguir la meua marxa, a estones junt a alguns rivals, a estones en solitari.
La tercera volta se'm va fer eterna. Els troncs començaven a passar-me factura, notava algunes molèsties a la cadera, potser degut al impacte derivat del salt i aterratge dels troncs,no se... El cas és que no aconseguia retallar distàncies amb la gent que portava davant, però la gent que venia per darrere cada vegada estava més a prop.
La quarta i darrera volta va ser una lluita contra mi mateix. El final s'apropava, però la fatiga ja s'havia apoderat del meu cos. Vaig patir, vaig resistir com vaig poder, vaig perdre algunes posicions... Però vaig arribar a la línia de meta. Vaig tractar d'esprintar als darrers 100 metres, però no va estar possible la remuntada en la classificació, ja que els meus rivals més pròxims també van esprintar de valent i no vaig poder rebassar-los.
Finalment, vaig ser el 66 a meta, amb un temps de 35 minuts i 56 segons, empatat a temps amb el xaval que va entrar en la posició 65, i a només 2 segons del 64. Una llàstima, però arribats a eixe punt, les cames ja no donaven per a més, la veritat...

Per equips, un èxit, ja que vam aconseguir puntuar i aquest era l'objectiu que ens havíem marcat. Finalment els 18s, d'un total de 20 equips que van entrar en meta. Vam empatar a punts amb els 17s, a 283 punts concretament. Però com que per al desempat es mira com a criteri el primer atleta de cada equip, el seu primer atleta va entrar davant del nostre. Una llàstma.

Pel que fa a les posicions dels atletes del meu equip, destacar que el primer dels nostres en entrar a meta va ser Dani Díaz, atleta natural de Caudete (Albacete) en la 53 posició. En segon lloc vaig entrar jo, en la 66a posició. Despres de mi va entrar Alejandro Verdú, de Monforte del Cid (Alacant) en la 74a posició. I tancant l'equip, el meu company Carlos Montón, natural de Petrer (Alacant) i que va entrar en la 90a posició. Per la meua part només em queda felicitar-los, ja que sense ells aquest objectiu no haguera estat possible, i tots quatre vam competir al màxim de les nostres possibilitats.

Després de la cursa, vam esmorzar a un baret pròxim al circuit. Posteriorment vam anar a l'hotel, es vam dutxar i, sobre la 1 vam posar rumb a casa de nou. Jo vaig arribar a Ontinyent sobre les 9 de la nit del diumenge.

En resum, aquest Campionat d'Espanya de Cross per equips ha sigut tota una experiència: m'ho he passat genial, he tingut la oportunitat de competir en un circuit inmillorable (en el qual al proper mes de març acollirà el Ct. del Món de Camp a Través). En definitiva, tornaria a repetir si poguera!

Per hui això és tot. Només, i ja per acabar, comentar que este cap de setmana participaré com a voluntari al Ct. d'Espanya de Pista Coberta, que es disputa al Velòdrom Lluis Puig, a València. Així que en una propera actualització ja vos comentaré què tal la experiència!

Pd: La foto és del cross a Punta Umbría, l'he trobada a internet, ja que de moment encara no he rebut les fotos que van realitzar els meus companys de viatge.

Ct. d'Espanya de Camp a Través per Equips - Punta Umbría 2011 (1a part - el dia abans de la carrera)

El passat diumenge 13 de Febrer de 2011 va tindre lloc a Punta Umbría una nova edició del Campionat d'Espanya de Camp a Través per equips, el més multitudinari dels campinoats d'Espanya organitzat per la Reial Federació Espanyola d'Atletisme. Uns quasi 2300 corredors i 178 clubs diferents es trobaven classificats per prendre part en aquest camiponat, que és tot un referent pel que fa al atletisme en l'Estat Espanyol. I jo era un d'eixos 2300 atletes, i el meu equip, el C.A. Petrer, un dels 178 equips classificats.

El meu equip va eixir des de Petrer (fins on em vaig desplaçar des d'Ontinyent) a les 7 del matí de dissabte, ja que ens esperava un viatge llarg fins arribar al nostre destí (al voltant d'unes 8 o 9 hores de trajecte).

Vam parar a esmorzar a un poblet de Granada, on per cert, crec que vaig tastar un dels entrepans més deliciosos de la meua vida (i això que era de pernil amb formatge, però no se, tenia un toc especial, boníssim!). Vam prosseguir la marxa, creuant Andalusia d'extrem a extrem (vam travessar les províncies d'Almeria, Granada, Màlaga, Sevilla, Cadis i Huelva), entre camps d'oliveres primer, i albirant l'oceà després, una vegada estàvem ja fregant la província de Huelva.

Vam dinar ja a Punta Umbría, a un baret de mala mort, on ens van atiborrar a peix fregit i històries per l'estil (Punta Umbría és ciutat de peixcadors, i això és nota a l'hora d'anar a dinar o sopar a qualsevol bar o restaurant). Vaig fer un esforç, i vaig menjar algun entremés dels què em van traure, però amb els boquerons fregits no vaig poder, ho reconec!

Després de dinar, vam anar a l' apartahotel que teníem reservat per a dormir eixe dia. Ens vam instal·lar, vam deixar les maletes i vam anar a pegar una ullada a la zona d'oci de què disposava l'apartahotel. Al edifici principal hi havia una sala amb billars, dards i un futbolí. Vam pegar una partideta per rebaixar tensions i vam tornar a l'habitació.

Més tard, sobre les 6 de la vesprada o així vam eixir de l'hotel en direcció al circuit. Montón i Verdú, dos dels integrants del meu equip, van eixir abans ja que volien rodar una miqueta pel circuit, mentre que Dani i jo (que som els dos atletes que completem l'equip de quatre que vam anar a Punta Umbría) vam optar per anar caminant amb el President del club (que ens va portar a Punta Umbría en la seua furgoneta) i amb la nóvia de Dani, que també va vindre al viatge.

Una vegada al circuit, vam poder comprovar de primera mà la qualitat del mateix. Gespa natural ben cuidada, rodejat d'arbres, amb una part del circuit mirant directament a l'oceà Atlàntic... diguem-ne que el paisatge era espectacular. Si de cas, com a dificultats del circuit, senyalar que hi havien un parell de pujadetes, i especialment els troncs col·locats a l'efecte, per endurir el traçat del mateix, que era relativament pla.

Després de veure in situ el circuit, vam tornar a l'apartahotel. La majoria dels membres de la meua expedició se'n van anar a per els dorsals, al centre de la població de Punta Umbría. Jo però, vaig optar per quedar-me descansant a l'hotel. Em vaig dutxar per relaxar-me, i després vaig estar jugant a cartes amb Verdú, que també es va quedar a l'habitació.

Quan van tornar de recollir els dorsals, ens els van repartir juntament amb el xip. Posteriorment, sobre les 9 de la nit vam eixir de l'hotel per a sopar. Vam recollir al President, que estava a un bar veient l'Sporting-Barça, i vam anar a la recerca d'un lloc per a sopar.

No va ser tasca fàcil, ja que la zona on estàvem tenia pinta de ser turística d'estiu, i en hivern sembla que per allí no corre ni una ànima. Els pocs restaurants decents que hi havien, estavenj plens, i finalment vam optar per anar al centre de la ciutat, ja que, quan van anar a pels dorsals, els meus companys van veure una bocateria que estava prou bé.

Finalment vam agafar la furgoneta per anar fins al centre del poble, i vam sopar a la bocateria. Un entrepà senzill, de llomello amb formatge acompanyat d'unes creïlles fregides van ser el meu sopar. De seguida vam tornar cap a l'hotel, ja que al dia següent teníem que matinar, doncs la nostra cursa era la primera del programa, a les 9 del matí.

En arribar a l'hotel em vaig posar els dorsals (ja que als Cts. d'Espanya et fan posar-te un dorsal a la part davantera i un altre al darrere), i em vaig col·locar el xip a la sabata.

Fet això, se'n vam anar a dormir. Serien sobre les 11 de la nit.

Al proper post, m'encarregaré d'entrar en els detalls pròpiament dits de la cursa.

Pd: La foto la vaig fer al circuit, són els troncs que al dia seguent em farien patir...

Prèvia: Ct. d'Espanya de Cross per Equips - Punta Umbría 2011-

S'acosta el dia D. Aquest diumenge tindrà lloc una de les competicions més importants de Camp a Través a nivell estatal: el Campionat d'Espanya de Cross per equips. Aquesta competició és la que registra major nombre de participants d'entre totes les proves que organitza la Reial Federació Espanyola d'Atletisme (s'estima que el diumenge a Punta Umbría competiran 2.200 atletes en les diferents proves i categories).

I he de dir que jo seré una d'eixes 2.200 persones. El meu club, el C.A. Petrer, gràcies al bon paper realitzat a l'Autonòmic per equips disputat a Alzira, va aconseguir plaça per disputar aquesta prova.
Demà mateix, a les 7 del matí partirà des de Petrer la expedició amb el president i els quatre atletes que formem l'equip.

Pel que fa a la prova en si, destacar que el meu equip participarà en la categoria Promesa masculina, que serà la primera prova de la matinal, és a dir, correrem a les 9 del matí. La distància de la prova constarà de 10 quilòmetres, repartits en 4 voltes a un mateix circuit que té 2500 metres de distància.

Inconvenients? Sens dubte, l'hora de la prova. No estic gens acostumat a entrenar ni a competir a les 9 del matí (de fet, mai he competit a eixa hora, com a molt prompte, he disputat alguna cursa a les 10 del matí). La setmana passada però, vaig estar realitzant alguns entrenaments a aquestes hores, per aclimatar el cos una mica a l'esforç en eixes hores tan matineres.
D'altra banda, l'organització de la prova ha annunciat que per dificultar el perfil de la prova (sembla ser que el circuit és completament pla, i de gespa natural) va a instal·lar una série de troncs caiguts per endurir el circuit. D'entrada això sembla no ser res de l'altre món, però a la llarga, i conforme van avançant els quilometres, els troncs van passant factura. Hi haurà 9 troncs per volta, és a dir, 36 troncs en total. Espere adaptar-me bé i que aquestos no em passen molta factura...

Així doncs, per hui això és tot. Només afegir que vaig cap a Punta Umbría amb tota la il·lusió del món, a intentar fer-ho el millor possible. I si espot entrar entre els 50-70 primers, millor que millor... Però bé, el que tinga que ser, serà!

Pd: Foto del circuit de Punta Umbría. En ella apareixen atletes africans que han anat a visitar el circuit, doncs e3n aquest mateix escenari es disputarà el Ct. del Món de Camp a Través, en març de 2011.

Bon paper a l'Autonòmic de Cross (Castelló)

Després del fracàs a Villena, el passat diumenge 30 de gener vaig anar a Castelló, a disputar l'última prova del calendari autonòmic de Camp a Través. Aquesta carrera no era una carrera qualsevol, ja que al ser l'Autonòmic individual de Camp a Través, en aquesta carrera es decideixen no només les medalles autonòmiques, sinó també els llocs al Ct. d'Espanya Individual de Camp a Través en totes les categories.

Tenint en compte que en la meua categoria només hi ha 6 places disponibles per a anar a dit Ct. d'Espanya, i que el repartiment de les mateixes és aquest: 3 places per als tres primers atletes del Ct. Autonòmic, 1 plaça per al campió del Circuit Autonòmic de Camp a Través (en cas que coincidisca amb qualsevol dels 3 primers al autonòmic s'elegirà al següent atleta del rànquing que no tinga plaça assegurada) i 2 places per criteri tècnic de la federació, la veritat és que les meues possibilitats d'aconseguir la classificació més be eren remotes.

I de fet, tot i que només hi ha 4 places adjudicades després dels resultats a Castelló, i que falten 2 places per designar a criteri, la veritat és que tindrien que donar-se moltes circumstàncies per tal que jo fós un dels escollits...

Però be, entrem en detall... La carrera en si la vaig plantejar des d'un punt de vista conservador (potser influït pel desastre a Villena). La idea era anar de menys a més i caçar alguns cadàvers pel camí. Amb aquesta estratègia pretenia assegurar-me estar entre els 10 primers autonòmics. L'altre objectiu era puntuar per mantenir la 6a plaça a la classificació del Circuit Autonòmic de Camp a Través de la FACV, controlant als rivals directes i esperant un colp de sort per tal que alguns dels rivals més forts que no han competit massa esta temporada, no agafassen massa punts (cal destacar que a l'autonòmic es puntua doble; p.ex. si el 1r classificat habitualment obté 15 punts, esta vegada n'agafava 30, i així sucessivament...).

A la primera volta llarga al circuit les coses anaven tal i com havia planejat. Els rivals que estan al meu nivell aproximadament van eixir davant i havien punxat. Poc a poc els vaig anar caçant. A la tercera volta (haviem de donar 4 voltes al circuit, en total uns 9 km) vaig caçar a Dani, el meu company d'equip, al qual encara no havia passat enguany, i que en part està acusant unes molèsties que arrastra i li impedixen entrenar amb regularitat.
Finalment, a l'última volta, un dels meus rivals directes, que anava a roda meua durant gran part de la carrera, va començar a apretar-me. Jo, que començava a notar els signes de fatiga, vaig aguantar com vaig poder els seus atacs, però finalment, aquest xaval del C.A. Millenium de Torrevieja em va fer un canvi que no vaig poder respondre. Al final, vaig entrar 12é promesa i 9é a la classificació de l'autonòmic (ja que tres dels rivals que van entrar davant eren atletes d'altres CC.AA i no entraven en la classificació de l'autonòmic). Per tant, l'objectiu d'entrar entre els 10 primers i puntuar, el vaig poder complir. El de mantindre la 6a posició al Circuit Autonòmic de Camp a Través, també el vaig aconseguir, ja que, feta la suma dels punts, ningú dels que venia per darrere m'ha superat a la taula classificatòria. En eixe aspecte, també satisfet per la regularitat demostrada. Només lamentar no haver pogut entrar entre la 6a i la 8a posició a l'autonòmic, però també és cert que estaven tots els rivals potents que hi ha per aquestes terres, i que es va fer el que es va poder...

Després d'aquesta carrera, només queda una prova per acabar la temporada de Cross. I tindrà lloc d'aci a dues setmanes. Aquesta serà el Ct. d'Espanya de Camp a Través per equips, on tractaré de donar-ho tot i fer que el C.A Petrer puga obtindre una classificació meritòria.

Dit això, destacar que prompte faré una nova actualització destacant algunes qüestions que estic preparant de cara a eixa competició. Per tant, pronte actualitzaré amb nou material!

Pd: Foto del Cross de Castelló. Jo, patint, per a variar un poc...jajaja