dissabte, 20 de març del 2010

Encara estic viu!

Lamente no haver actualitzat abans, però la veritat és que no tenia massa ganes i he estat atrafegat amb el tema de les pràctiques, i algun que altre treballet que portava entre mans...

Però ací estic de nou. De moment, us dic que estic molt bé. Les pràctiques estan sent genials, em trobe molt integrat allà a l'ajuntament i no tinc cap queixa. Millor no podrien tractar-me.ç
Pel que fa al contingut de les pràctiques, tampoc puc queixar-me, doncs estic tocant de tot un poc. Cada dia és un nou repte, i mai saps a què vas a enfrontar-te...

Pel que fa a les pràctiques, res més puc dir, doncs entrar en detalls ací seria vulnerar el secret professional, regulat al codi professional del diplomat en Treball Social / Assistent Social (com podeu veure, estic ben aplicat...jajaja).

I be, estar ací a casa, a Ontinyent és el millor que em podia haver passat! Trobava molt a faltar la ciutat, la gent d'ací, ma casa... i és que com a casa no s'està enlloc! Està clar que hi ha algunes coses de Torrent i de la Universitat que trobe a faltar una miqueta, és normal, ja que he passat dos anys i mig de la meua vida allà. Però era el moment de tancar el cicle. I per a tancar un cicle i obrir-ne un de nou, res millor que fer-ho a casa!

D'ací sis mesos no se on estarè ni què estarè fent, i això, en certa mesura, m'agrada. Ara, a gaudir de les pràctiques, i a partir de Juliol...ja vorem!

Pel que fa a l'atletisme, he de dir que després del fracàs a l' autonòmic de cross he estat prou desmotivat. Però supose que també ha influit el adaptar-me a la nova dinàmica que porte ací, a Ontinyent. Necessitava un petit respir, per poder reubicar-me. Això si, ara ja torne a la càrrega. Però amb uns entrenaments diferents als que feia a Torrent. Estic rodant molt, i fent poques séries. No em trobe motivat encara per a fer moltes séries. Supose que amb el temps recuperaré el costum. Però de tota manera, ara mateix estic preparant llargues distàncies. Tinc diversos objectius en ment, i el fet de rodar molt a ritmes vius pot ser-me beneficiós per poder afrontar-los amb garanties.

Sense anar més lluny, el proper cap de setmana me'n vaig a Albacete, al Ct. d'Espanya Universitari de Camp a Través. Imagine que hauré de fer uns 12 km. Així que em vindran bé els quilòmetres d'estos dies... Però be, per hui crec que ja us he saturat massa. A vore si trobe un ratet i li dedique una entrada com es mereix al previ d'Albacete...

Tornaré aviat!