 |
| Instantània del 10.000 m.ll. disputat el passat dissabte a la pista de la Universitat Jaume I de Castelló. Pegat a mi, el meu company del TPT Ontinyent Adrià Calatayud, representant a la Universitat de València. |
Com ja vaig avançar a la darrera entrada del blog, el passat dissabte vaig afrontar de nou el repte de donar 25 voltes a una pista d'atletisme. Va ser a Castelló -a les pistes de la Universitat Jaume I- en el marc del Campionat Autonòmic Universitari d'Atletisme, on jo, malgrat no ser ja universitari, vaig poder participar "fora de concurs" al estar federat.
El 10.000 m.ll. es disputava el dissabte 20 d'abril a les 10'45, la qual cosa va fer que hagués de matinar, ja que d'Ontinyent a Castelló hi ha vora 2 hores de viatge amb cotxe, i a més calia estar una hora abans de l'inici de la prova per confirmar la participació i recollir el dorsal.
A l'hora estipulada vam ser citats els atletes inscrits a la prova en la línia d'eixida. Contant-me jo mateix, erem 5 persones. Tres dels atletes presents eren universitaris -entre ells es trobava Adrià, company de fatigues del TPT i ontinyentí com jo- i els dos atletes restants anàvem fora de concurs.
La carrera es va iniciar i un dels atletes es va escapar en solitari, marcant un ritme elevat. Jo, que ja em suposava que això anava a passar, perquè coneixia al corredor i sabia que te molta qualitat, vaig optar per col·locar-me en segona posició, marcant el ritme que jo pensava que el meu cos podia assimilar (entre 3'21 i 3'24 el quilòmetre, aproximadament). El primer mil el vàrem passar en 3'23, segons el que jo més o menys tenia previst. Just darrere de mi, anava el meu company Adrià, que encapçalava la classificació dels universitaris. Per darrere i ja un poc despenjats, venien els altres dos corredors universitaris.
Fins al km 5 em vaig trobar be, passant els 400 metres en ritmes en torn al 1'20/1'21 aproximadament. I Adrià, venia pegat a mi, aguantant a la perfecció el ritme que jo marcava.
En arribar al km. 5 van passar vàries coses. En primer lloc, destacar que vaig passar el 5000 en un temps de 16 minuts i 54 segons, la qual cosa indicava que si continuava amb eixe ritme podria trencar la barrera dels 34 minuts. En segon lloc, comentar que el 1r classificat de la prova ens va doblar tot just en eixe moment, tant a Adrià com a mi. Jo vaig aprofitar l'avinentesa per pegar-me a ell i tindre una referència mentre em fós possible aguantar-lo. I en tercer lloc, assenyalar que en eixe moment vaig començar a posar terra de pel mig amb Adrià, que va començar a perdre metres respecte a mi.
Fins al quilòmetre 7 i pico vaig aguantar amb el 1r classificat. Primer, a roda seua, i finalment em vaig veure obligat a adelantar-lo, donat que semblava que havia punxat i estava fent-me baixar el ritme, raó per la qual vaig haver de desdoblar-me i tornar a iniciar una aventura en solitari. Però, sorprenentment, el meu rival es va recuperar i em va recuperar els 30 metres que li havia clavat quan a mi em faltava quilòmetre i mig per arribar a meta. No només això, a més encara em va treure uns 100 i pico metres addicionals.
A tot això, cal afegir que a mi els 2 darrers quilòmetres se'm van fer eterns. La gasolina va començar a fallar-me i vaig afluixar el ritme. Els darrers 400 metres vaig esprintar com vaig poder amb les poques forces que em quedaven i finalment vaig creuar la meta en un temps de 34 minuts, 4 segons i 29 centèsimes.
Finalment, em vaig quedar a tant sols 4 segons de trencar la barrera dels 34 minuts. No obstant, me'n vaig anar amb bon sabor de boca ja que aquest registre és marca personal, superant en més de 50 segons el meu anterior rècord, fet fa a penes un mes a Alcúdia (el dia que vaig "punxar" al Autonòmic Absolut de 10.000 en pista). Em quede amb la sensació de que puc baixar de 34 minuts, però necessite tindre referències que circulen més o menys al meu ritme, ja que tirar sol pràcticament tota la carrera en els instants finals et passa factura. A més, sempre motiva tindre als rivals al costat, anant a un ritme similar al teu. Espere que si l'any que ve tinc l'ocasió de poder intentar-ho de nou, em toque una carrera on hi haja molta participació i cert nivell, ja que entenc que així puc continuar millorant la meua marca personal.
Així mateix, destacar que done per tancat el 10.000 en pista per a enguany. Es una prova que desgasta molt psicològicament i, certament, necessite plantejar-me nous reptes. Així que a partir de ja inicie la preparació per a fer un bon 5.000 en pista.
Respecte a la cursa de 10.000 en pista de l'Autonòmic Universitari a Castelló, i ja per concloure, m'agradaria fer menció del gran resultat obtingut pel meu company Adrià. Com he dit abans, va resistir darrere de mi fins al 5000 i es va mantindre fins aconseguir un brillant registre de 34 minuts i 23 segons, que li va valdre per ser medalla d'or, traent-li més de 2 minuts al 2n classificat. Enhorabona, Adrià!
Ara, esta setmana toca refer-se de les "ferides" i recuperar-se muscularment, per començar a introduïr les primeres sèries ja centrades en distàncies inferiors. I a partir de maig reprendré de nou les competicions en pista, en proves de 3000 i 5000 metres.
Salut i quilòmetres!
