Tal i com us vaig comentar en l'anterior post, enguany tocava canviar de Sant Silvestre. I l'escollida ha estat la I Sant Silvestre de Tavernes de la Valldigna. En part per el dia, i en part perquè mai no havia anat a aquesta població.
La cursa constava de 3 quilòmetres, i constava de dues voltes aproximades a un mateix circuit. En l'eixida unes 350 persones, i amb alguns rivals importants per a la lluita pel pòdium. L'eixida no va ser massa bona per a mi, ja que se me va clavar davant una persona que em va frenar considerablement (no entenc per què hi ha persones que es posen per a eixir en primera fila i després l'únic que fan és torpedejar a la gent que vol eixir de pressa...).
Tot i el percanç de l'eixida, vaig anar remuntant posicions i em vaig col·locar 5é. Però no em vaig acomodar, vaig seguir progressant i vaig arribar a anar en 3a posició. El problema va ser que el circuit no estava ben marcat, i jo no sabia ni per on anava, ni quina distància faltava per arribar a meta. Així, faltant vora 300 metres per arribar al final ens va agafar (a mi i al 4t classificat) un grup de 2 corredors que venien per darrere. Jo estava ja unia mica cansat, i no sabia on quedava la meta, però els que anaven amb mi sembla que si ho sabien, perquè van marcar un ritme infernal. Jo em vaig defendre be dels atacs, però de sobte algú va dir que quedaven 200 metres per arribar a meta. Vaig plantar les orelles i vaig reaccionar, però un dels meus rivals se me va avançar, i a l'esprint no li vaig poder donar caça.
Finalment vaig entrar 4t, a un segon escàs del 3r. Llàstima no haver arrancat abans, perquè eixa 3a posició hauria sigut meua. I fa ràbia no pujar al pòdium quan l'has tingut tan a prop... Però bé, crec que ho superaré...jejejeje.
L'atletisme és així, uns dies guanyes tu in-extremis, i altres dies et fan la bicicleta en l'últim segón. Ara a seguir entrenant per al proper objectiu, classificar al C.A. Petrer per al Ct. d'Espanya de Cross per Equips.
Ah! I el dijous a exhibir-se a la Sant Silvestre no competitiva d'Ontinyent tal i com marca la tradició!
Per hui és tot, ja comentaré més coses al proper post...
dimecres, 29 de desembre del 2010
dijous, 23 de desembre del 2010
3r al Cross de Benicarló
Diumenge passat vaig tornar a competir. Aquesta vegada tocava desplaçar-se fins a Benicarló (amb el que això suposa en quant a despeses per gasolina, peatges... per no parlar de les quasi 3 hores de viatge que hi han fins arribar a aquesta localitat, propera a Catalunya).
Però he de dir que l'esforç i el viatge va valdre la pena, ja que el resultat que vaig aconseguir allà va ser molt positiu.
La cursa constava de quasi 10 km, i el dia es presentava inestable, ja que tot el dia anterior va ploure, i de camí a Benicarló també estava dil·luviant de mica en mica. Però al arribar al circuit, vaig poder comprovar que allí no havia plogut en tot el matí. Per tant, en eixe aspecte vam tenir la sort de cara (la gent que va competir el mateix dia a Iecla no pot dir el mateix, ja que allà la prova es va disputar en un fangar de dimensions considerables...).
La carrera en si no em va eixir com jo volia, ja que als 3 darrers quilòmetres vaig punxar prou, i de fet, el quart classificat va estar ben prop de passar-me al final de la prova, si ben és cert també que vaig saber jugar les meues cartes, i no va aconseguir avançar-me en cap moment. Finalment doncs, 3r classificat en categoria promesa. Pòdium (que això sempre et puja la moral) i agafe uns puntets que m'aniran bé per situar-me a la part alta de la classificació del circuit autonòmic de Camp a Través (almenys de moment).
Després d'aquesta prova, la pròxima tindrà lloc ja en Gener de 2011, concretament el dia 9, a Alzira. Aquesta carrera és important, doncs és l'autonòmic per equips, i el meu club, el C.A. Petrer té opcions de classificar-se per al Campionat d'Espanya per equips de la especialitat. Per tant, estos nadals seguirem entrenant per aconseguir bons resultats en dita competició.
De tota manera, i tenint en compte que estem en l'època de les curses Sant Silvestre, imagine que alguna caurà (a banda de la d'Ontinyent, que no és competitiva). Encara no sé quina faré. Tot i això, ja us comentaré novetats en properes actaulitzacions...
Per hui això és tot!
dilluns, 13 de desembre del 2010
Millor debut impossible... CAMPIÓ PROVINCIAL PROMESA DE CROSS
Ahir diumenge es va iniciar per a mi la temporada oficial d'atletisme. Hauria d'haver debutat en novembre, però les seqüeles d'un virus estomacal m'ho van impedir. Per tant, ahir va arribar l'hora de la veritat.
Des que vaig començar la pretemporada, allà pel setembre, fins ara, han passat moltes coses, i el meu rendiment ha anat augmentant cada mes que passava. Tot i això, al no haver competit fins ara, no tenia referències reals sobre les meues prestacions en competició. Era optimista, ja que enguany estic rodant molt, agafant molt de fons, i això per a la temporada de Camp a Través va molt be. Però també és de veres que els ritmes que es porten als rodatges són ben diferents als que exigeix la competició...
Així que ahir, dia 12 de desembre era el dia. El lloc, L'Alcudia. I la competició, ni més ni menys que el Provincial de Camp a Través Individual i per Equips. L'objectiu, d'entrada era aconseguir medalla. Tenint en compte que els millors especialistes de cross de la meua categoria són en la seua majoria alacantins, només havia de fer un bon paper per assegurar la medalla.
La carrera en si va ser dura. El circuit constava de 9 quilòmetres (tot i que pense que al final hi havien alguns metres de més). L'eixida, complicada, ja que hi havia molta gent (nosaltres els promeses eixim juntament amb la categoria Senior masculí) tot i que vaig aconseguir colocar-me be, i no vaig tindre cap problema en eixe sentit. Els primers quilòmetres van ser de tantejament de la situació. Em vaig dedicar a comandar un xicotet grup d'atletes que anava a la caça d'un pelotó que teníem una mica més avant. Les cames responien be, tot i que tampoc volia forçar, no fóra cas que això em passara factura als quilòmetres finals. Tenint en compte que era el primer cross de la temporada, tampoc no volia arriscar massa (ja tindrem oportunitats per fer això). Arribats a la meitat de la prova tot seguia igual, alguns dels atletes que venien en el meu pelotó se'n van anar cap avant, i altres van seguir darrere de mi. Jo anava notant el pas dels quilòmetres i la irregularitat del terreny a les cames, però la meua estratègia conservadora estava eixint tal i com tenia previst, per tant podia resistir els primers símptomes de fatiga. A falta de 3 quilòmetres aproximadament per arribar a meta, un atleta promesa dels que sol guanyar-me estava a tir de pedra. Semblava que als primers quilòmetres havia arriscat massa, i ara estava pagant les conseqüències. Vaig anar a per ell i el vaig adelantar amb facilitat. Això em va fer guanyar una posició en la meua categoria.
Finalment, a l'última volta, dos atletes seniors que anaven just darrere de mi van intentar avançar-me. Durant més o menys mig quilòmetre vam mantenir una gran lluita per defendre les nostres posicions. Finalment, només un d'estos dos atletes va aconseguir entrar davant de mi en línia de meta, i jugant-se-la al sprint.
Una vegada entrat en meta, segons vaig poder intuir, jo era el campió provincial de Camp a Través en categoria Promesa, ja que no havia entrat cap altre atleta promesa de València a meta abans que jo. Pel que fa a la classificació general del cross en categoria promesa, segons els meus càlculs, vaig entrar cinquè. Segons vaig poder veure al entrar a meta, davant de mi van entrar tres atletes promesa d'Alacant i un de Castelló. Però això fins que no isquen els resultats oficials no ho podré confirmar...
D'entrada, personalment he de dir que aquesta carrera ha sigut tot un èxit. Encara no estic ni de lluny al 100%, però vaig fer una carrera molt digna, aconseguint la medalla d'or com a Campió Provincial, i aconseguint uns punts molt valuosos de cara al circuit autonòmic de Camp a Través. No esperava ser cinqué, de fet, la temporada passada aquest va ser el meu millor resultat en un cross, i va ser a Castelló, a un circuit que se'm dóna be. L'Alcudia, fins ara havia sigut un circuit en el qual no havia tingut molt bones actuacions ja que, de les dues vegades que l'havia fet, en una vaig fer un paper desastrós, entrant dels últims, i l'última vegada, que va ser l'any passat en l'Autonòmic de Camp a Través, em vaig haver de retirar perquè les cames no m'anaven...
En resum, sóc optimista de cara a esta temporada que acaba de començar, i espere aconseguir nous èxits (no vaig a aconformar-me només amb un campionat provincial...jejejeje). La pròxima parada, aquest diumenge a Benicarló. En el proper post donaré més detalls al respecte!
Des que vaig començar la pretemporada, allà pel setembre, fins ara, han passat moltes coses, i el meu rendiment ha anat augmentant cada mes que passava. Tot i això, al no haver competit fins ara, no tenia referències reals sobre les meues prestacions en competició. Era optimista, ja que enguany estic rodant molt, agafant molt de fons, i això per a la temporada de Camp a Través va molt be. Però també és de veres que els ritmes que es porten als rodatges són ben diferents als que exigeix la competició...
Així que ahir, dia 12 de desembre era el dia. El lloc, L'Alcudia. I la competició, ni més ni menys que el Provincial de Camp a Través Individual i per Equips. L'objectiu, d'entrada era aconseguir medalla. Tenint en compte que els millors especialistes de cross de la meua categoria són en la seua majoria alacantins, només havia de fer un bon paper per assegurar la medalla.
La carrera en si va ser dura. El circuit constava de 9 quilòmetres (tot i que pense que al final hi havien alguns metres de més). L'eixida, complicada, ja que hi havia molta gent (nosaltres els promeses eixim juntament amb la categoria Senior masculí) tot i que vaig aconseguir colocar-me be, i no vaig tindre cap problema en eixe sentit. Els primers quilòmetres van ser de tantejament de la situació. Em vaig dedicar a comandar un xicotet grup d'atletes que anava a la caça d'un pelotó que teníem una mica més avant. Les cames responien be, tot i que tampoc volia forçar, no fóra cas que això em passara factura als quilòmetres finals. Tenint en compte que era el primer cross de la temporada, tampoc no volia arriscar massa (ja tindrem oportunitats per fer això). Arribats a la meitat de la prova tot seguia igual, alguns dels atletes que venien en el meu pelotó se'n van anar cap avant, i altres van seguir darrere de mi. Jo anava notant el pas dels quilòmetres i la irregularitat del terreny a les cames, però la meua estratègia conservadora estava eixint tal i com tenia previst, per tant podia resistir els primers símptomes de fatiga. A falta de 3 quilòmetres aproximadament per arribar a meta, un atleta promesa dels que sol guanyar-me estava a tir de pedra. Semblava que als primers quilòmetres havia arriscat massa, i ara estava pagant les conseqüències. Vaig anar a per ell i el vaig adelantar amb facilitat. Això em va fer guanyar una posició en la meua categoria.
Finalment, a l'última volta, dos atletes seniors que anaven just darrere de mi van intentar avançar-me. Durant més o menys mig quilòmetre vam mantenir una gran lluita per defendre les nostres posicions. Finalment, només un d'estos dos atletes va aconseguir entrar davant de mi en línia de meta, i jugant-se-la al sprint.
Una vegada entrat en meta, segons vaig poder intuir, jo era el campió provincial de Camp a Través en categoria Promesa, ja que no havia entrat cap altre atleta promesa de València a meta abans que jo. Pel que fa a la classificació general del cross en categoria promesa, segons els meus càlculs, vaig entrar cinquè. Segons vaig poder veure al entrar a meta, davant de mi van entrar tres atletes promesa d'Alacant i un de Castelló. Però això fins que no isquen els resultats oficials no ho podré confirmar...
D'entrada, personalment he de dir que aquesta carrera ha sigut tot un èxit. Encara no estic ni de lluny al 100%, però vaig fer una carrera molt digna, aconseguint la medalla d'or com a Campió Provincial, i aconseguint uns punts molt valuosos de cara al circuit autonòmic de Camp a Través. No esperava ser cinqué, de fet, la temporada passada aquest va ser el meu millor resultat en un cross, i va ser a Castelló, a un circuit que se'm dóna be. L'Alcudia, fins ara havia sigut un circuit en el qual no havia tingut molt bones actuacions ja que, de les dues vegades que l'havia fet, en una vaig fer un paper desastrós, entrant dels últims, i l'última vegada, que va ser l'any passat en l'Autonòmic de Camp a Través, em vaig haver de retirar perquè les cames no m'anaven...
En resum, sóc optimista de cara a esta temporada que acaba de començar, i espere aconseguir nous èxits (no vaig a aconformar-me només amb un campionat provincial...jejejeje). La pròxima parada, aquest diumenge a Benicarló. En el proper post donaré més detalls al respecte!
divendres, 10 de desembre del 2010
Sobre el dopatge i altres assumptes...
Feia temps que no escrivia. La veritat és que entre unes coses i altres, no he trobat el moment oportú per actualitzar el blog com cal. I com que l'actualitat mana, vaig a alterar un a mica el ordre dels temes que volia compartir.
La meua idea era començar parlant sobre el meu debut oficial esta temporada, que tindrà lloc el diumenge al Cross de l'Alcudia. Però vista la repercussió de la "Operación Galgo", em sembla més adequat dedicar-li unes linies a aquest tema en primer lloc...
Per començar, he de dir que aquesta "moguda" m'ha sorprés, doncs mai esperes que una persona aparentment tan lluitadora i simpàtica per a l'aficionat d'a peu, estiga implicada en qüestions tan controvertides. Però els fets ahi estan, i la realitat és que la Guàrdia Civil ha desmantellat una xarxa que es dedicava a la distribució i subministrament de productes dopants. I una de les cares visibles d'aquesta sembla ser Marta Domínguez, atleta espanyola de prestigi internacional, campiona del món en 3000 obstacles i plusmarquista espanyola de la especialitat.
Està clar que tothom té dret a la pressumpció d'innocència fins que no es demostre el contrari davant dels jutjats, però les evidències i les informacions que s'estan filtrant a la premsa deixen pocs dubtes...
Davant d'aquesta situació, molta gent comença a dubtar sobre l'atletisme en particular i de l'esport en general. Personalment, he de dir que l'esport professional genera per si mateix aquestes possibilitats. Quan el teu sustent econòmic depén d'una marca, d'una carrera, d'un resultat... caure en aquest tipus de temptacions és més probable, fins i tot es pot arribar a comprendre. Tot i que això siga a costa de la resta de companys que no utilitzen pràctiques dopants, i sense oblidar que les substàncies dopants poden arribar a generar efectes secundaris a tot aquell que les consumeix, posant en risc fins i tot la seua pròpia vida.
L'esport exigeix sacrificis. En particular els esports de resistència com pugen ser l'atletisme i el ciclisme. Però la solució no és buscar formes artificials de millorar el rendiment a costa d'exposar la nostra salut. Cadascú ha d'acceptar els seus límits. Si amb l'entrenament, el sacrifici i el treball dur, l'organisme ens permet arribar fins a cert nivell, hem d'acceptar-ho. Però sembla que quan estas en la voràgine de la competició al més alt nivell, la necessitat d'obtindre resultats, prolongar la carrera esportiva, etc. són factors determinants per deixar l'ètica professional de banda i arriscar-se a obtindre la glòria pel camí més ràpid.
Després de tota aquesta "redada", crec menys en l'esport d'elit. Els ídols cada vegada més s'alcen sobre peus de fang. Espere que totes aquestes actuacions contra el dopatge servisquen per remoure consciències, i potser així recuperem algun dia el camí correcte, l'esperit de l'esport amateur, el de la superació dels límits humans per se, i no d'una manera artificial...
De segur que en els propers dies, la "Operació Galgo" ens depara noves informacions i més sorpreses. I espere que aquesta operació signifique el principi d'una nova forma de practicar l'esport de competició, sense trampes, sense enganys...
I be, per canviar de tema, el que comentava al principi, este diumenge primer cross de la temporada a L'Alcudia, que a més és Campionat Provincial de Cross Individual i per equips. Per tant, a la propera actualització us comentaré la carrera i les sensacions que aquesta em deixe.
Per hui és tot... Fins al proper post!
La meua idea era començar parlant sobre el meu debut oficial esta temporada, que tindrà lloc el diumenge al Cross de l'Alcudia. Però vista la repercussió de la "Operación Galgo", em sembla més adequat dedicar-li unes linies a aquest tema en primer lloc...
Per començar, he de dir que aquesta "moguda" m'ha sorprés, doncs mai esperes que una persona aparentment tan lluitadora i simpàtica per a l'aficionat d'a peu, estiga implicada en qüestions tan controvertides. Però els fets ahi estan, i la realitat és que la Guàrdia Civil ha desmantellat una xarxa que es dedicava a la distribució i subministrament de productes dopants. I una de les cares visibles d'aquesta sembla ser Marta Domínguez, atleta espanyola de prestigi internacional, campiona del món en 3000 obstacles i plusmarquista espanyola de la especialitat.
Està clar que tothom té dret a la pressumpció d'innocència fins que no es demostre el contrari davant dels jutjats, però les evidències i les informacions que s'estan filtrant a la premsa deixen pocs dubtes...
Davant d'aquesta situació, molta gent comença a dubtar sobre l'atletisme en particular i de l'esport en general. Personalment, he de dir que l'esport professional genera per si mateix aquestes possibilitats. Quan el teu sustent econòmic depén d'una marca, d'una carrera, d'un resultat... caure en aquest tipus de temptacions és més probable, fins i tot es pot arribar a comprendre. Tot i que això siga a costa de la resta de companys que no utilitzen pràctiques dopants, i sense oblidar que les substàncies dopants poden arribar a generar efectes secundaris a tot aquell que les consumeix, posant en risc fins i tot la seua pròpia vida.
L'esport exigeix sacrificis. En particular els esports de resistència com pugen ser l'atletisme i el ciclisme. Però la solució no és buscar formes artificials de millorar el rendiment a costa d'exposar la nostra salut. Cadascú ha d'acceptar els seus límits. Si amb l'entrenament, el sacrifici i el treball dur, l'organisme ens permet arribar fins a cert nivell, hem d'acceptar-ho. Però sembla que quan estas en la voràgine de la competició al més alt nivell, la necessitat d'obtindre resultats, prolongar la carrera esportiva, etc. són factors determinants per deixar l'ètica professional de banda i arriscar-se a obtindre la glòria pel camí més ràpid.
Després de tota aquesta "redada", crec menys en l'esport d'elit. Els ídols cada vegada més s'alcen sobre peus de fang. Espere que totes aquestes actuacions contra el dopatge servisquen per remoure consciències, i potser així recuperem algun dia el camí correcte, l'esperit de l'esport amateur, el de la superació dels límits humans per se, i no d'una manera artificial...
De segur que en els propers dies, la "Operació Galgo" ens depara noves informacions i més sorpreses. I espere que aquesta operació signifique el principi d'una nova forma de practicar l'esport de competició, sense trampes, sense enganys...
I be, per canviar de tema, el que comentava al principi, este diumenge primer cross de la temporada a L'Alcudia, que a més és Campionat Provincial de Cross Individual i per equips. Per tant, a la propera actualització us comentaré la carrera i les sensacions que aquesta em deixe.
Per hui és tot... Fins al proper post!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)