Cartagena

S'han acabat els viatges per a competir amb la universitat (en principi...si no hi ha alguna sorpresa). Divendres i dissabte anàrem a Cartagena a disputar el zonal universitari de pista (que és una espècie d'autonòmic sols per a universitaris, però a més de les universitats de Castelló, València i Alacant, cal afegir les de Múrcia i Castella La-Manxa).

Eixirem divendres sobre les 9:30. L'autobús anava relativament plè. Aquesta vegada hi havia atletes de totes les especialitats existents a l'atletisme. És una gran oportunitat per conèixer atletes d'especialitats diferents a la teua, doncs habitualment (tal és el meu cas) et relaciones amb els teus rivals, però als atletes d'altres especialitats difícilment arribes a conèixer'ls.I la veritat és que va estar divertit el viatge. Aquesta vegada a base de partides de cartes vam passar el viatge. Grans partides ens vam pegar de camí a Cartagena.

Arribàrem a l'hotel a l'hora de dinar. Aquesta vegada, no va ser gran cosa. L'hotel Manolo es deia, si no recorde mal...A mi no em va agradar massa...i no solament perquè no hi havia cap "souvenir" per emportar, sinò que les habitacions eren prou més cutres, els menús eren prou més roins, i no hi havia buffet lliure tampoc (ni tan sols per al desdejuni). Damunt es trobava situat als afores de Cartagena, als "barris baixos" de la ciutat, diguerem...Prou depriment el paisatge...

Després de dinar marxàrem cap a la pista, on es disputava la competició. La meua prova era de les últimes. Així que vaig estar tota la vesprada esperant a que arribés el meu torn...
Quan per fí em vaig posar a escalfar, les sensacions van ser prou dolentes. La panxa em pegava voltes, i tenia la sensació de que, si apretava un poc, m'agafaria flato...No se si va ser el viatge, o que em sentà mal el dinar, o bé el esperar tant de temps el meu torn...Però em vaig mentalitzar a eixir, fer-ho el millor possible, i que passara el que passara...

Finalment en carrera les sensacions no van ser tan dolentes com al escalfament, i vaig acabar relativament be. La marca és millorable, doncs amb 17'01 al 5000 no vas a cap lloc, i el meu objectiu enguany és rebaixar el meu record personal, que està en 16'30. Però si analitzem tot el context, i les altures de la temporada a què estem, la veritat es que no està malament del tot. A la pròxima carrera baixem mig minutet del tiró i sol·lucionat....

Després de competir, tornàrem a l'hotel. Em vaig dutxar, i baixàrem a sopar. Després d'això, ens reunírem uns quants al hall de l'hotel i vam estar xarrant una bona estona. Els qui competien el matí seguent se'n anaren a dormir abans, i els que no teniem res al dia seguent, anàrem una mica més tard cap al llit.

El dissabte de matí, vaig exercir de fotògraf. Si hagués d'haver cobrat per cada foto que vaig tirar, m'hauria fet d'or...De totes maneres va estar divertit. Vaig estar experimentant amb l'art de la fotografia, i vaig aconseguir fer algunes fotos realment interessants. Em vaig sorprendre a mi mateix i tot...Anàven sorgint idees en la meua ment sobre com fer una foto original, i les plasmava, i el resultat quedà genial.

Després que finalitzaren les competicions de la segona jornada, tornàrem a l'hotel, on vam dinar. acte seguit, replegàrem els trastos, i pujàrem a l'autobús, per tornar a València.
A la tornada, més partides de cartes, més rises, més espectàcle. Immillorable.

Jo vaig baixar al parador de la Font La Figuera, ja que volia tornar a Ontinyent a passar el cap de setmana, i així m'estalviava uns 100 quilòmetres. Em vaig despedir de la resta de la expedició i vaig pujar al cotxe de mon pare, que va vindre a replegar-me.

I així acabà el zonal. Ara vull veure si puc estar 2 o 3 setmanes sense competir, per agafar forces, entrenar i carregar piles per a les pròximes curses. Esperem que tot vaja bé...

Resultats Cartagena: 1a Jornada , 2a Jornada

Pd: A la foto eixim Sergi (saltador, company d'equip al Torrent) i jo, a la seua habitació, en l'Hotel Manolo de Cartagena

Granada (2a part)

M'hauria agradat haver actualitzat ahir o despús-ahir, però he estat massa ocupat últimament. A més estava esperant a veure si em passaven alguna foto de la visita al centre de Granada, però , per problemes tècnics, no ha pogut ser. Així doncs, tal i com vaig prometre (i amb una mica de retràs, tot siga dit...) vaig a parlar de la part extra-esportiva del viatge a Granada.

Estàvem citats per a marxar cap a Granada a la Facultat d'Educació Física i Esport, a les 8'15. Tot i això, sempre hi ha gent que es retrassa, i fins les 8'30 no vam eixir...El primer "incident" es donà tan bon punt vam eixir de València, doncs Valero (el responsable de la Universitat que ens acompanyava) ens va preguntar si portàvem una foto de carnet i el dni per a poder confeccionar l'acreditació. Jo que ja tinc experiència en aquest tipus de campionats, si que la portava, però "les novates" no ho sabien...I sense foto de carnet no es pot fer l'acreditació...Aquest problema el solventàrem una vegada a Granada, però no per això va deixar de ser una odissea la questió...

Deixant de banda el tema foto, cal dir que el viatge se'm feu curt, tardàrem al voltant de 6 hores més les parades reglamentàries en arribar a Granada. Pel camí vam veure una pel·li, que es deia "Abajo el amor". Era rollo romàntica, ambientada en els EUA dels anys 60. El guió previsible, però tot i això tenia alguns tocs d'humor i moments que feren que la pel·li fós entretinguda. Ens vam quedar tots enganxats mirant-la...
Dinàrem de camí a Granada, a un parador que es trobava a Guadix. El menjar estigué prou bé, un primer plat amb macarrons, el segón plat amb peix i creilles i després postre. Això si, per agafar dos trossos de pà em cobràren suplement (quina colla de rates!!!). Per sort, Valero es va portar i va pagar el suplement.

Després d'açò, arribàrem a l'hotel. Serien en torn a les 16:30. Donà la casualitat que al nostre hotel s'hospedava també un equip de la lliga ACB de bàsquet, el CAI Zaragoza. Va ser curiós...jejeje. No havia vist mai tanta gent junta que superés els 2'oom d'alçada...
Una vegada fet el repartiment d'habitacions, vaig sortir amb les xiques a fer una mica de carrera contínua, per estirar les cames. No vam fer més de 20 minuts. Després d'açò, vingué el tema de les fotos de carnet...
Resulta que la reunió tècnica era a les 6, i les fotos eren necessàries. Les meues companyes trobàren un fotomatón, però aquest no funcionava. I diguem que van improvisar una sol·lució...Però aquesta no va funcionar tampoc i tingueren que anar al altre fotomatón del costat, al qual no havien intentat fer-se les fotos (tot i que mira que els hi vaig dir que provaren...)pero bueno...Coses de dones...Al final acabaren fent-se les fotos. Al final es fa tot, però a presses i corregudes...Espere que hajen aprés la lliçò per a la pròxima...jejeje

Després de l'escalfament, les xiques i jo acordàrem anar a pegar una volta pel centre de Granada, fins que es fés l'hora de sopar. Així que vam agafar l'autobus i ens vam aventurar per Granada. Baixàrem a una parada a la qual no hi havia rés d'interés, i tinguérem que caminar uns 20 minuts per trobar el centre històric. Per sort portàvem a Andrea, experta en centres en general, i en centres històrics en particular...La questió és que vam arribar, vam veure els carrers més cèntrics, on es troba tota la activitat econòmica i turística. Hi havia molt de tràfec de gent, es notava que era dissabte. Ens férem unes quantes fotos a la catedral i continuàrem el nostre camí fins arribar al mirador de l'Alhambra. L'ambient que es respirava als carrers era acollidor, si per mi haguera sigut, m'hauria quedat allí un parell de setmanes, però...Sols anàvem per a un cap de setmana i a competir. En fí, altra vegada serà...

Al voltant de les 20:40 arribàrem a la parada del bus, i ens retrobàrem amb Maria, una de les nostres companyes, que havia aprofitat el viatge per visitar dues amigues seues que viuen a Granada. Quan arribà el bus, pujàrem i arribarem al hotel al voltant de les 21:10.
Una vegada a la taula per sopar, l'entrenador de la Universitat ens repartí els dorsals i acreditacións, a més de descriure'ns per damunt el circuit, i fer-nos una série d'indicacións de tot allò que s'havia parlat a la reunió tècnica. Després de la xerrada sopàrem, i pronte anàrem cap a les habitacions. Jo em vaig gitar sobre les 11 de la nit, si no recorde malament.

El dia següent, em vaig alçar sobre les 9 del matí, i vaig baixar a desdejunar juntament amb el meu company d'habitació. Una vegada al menjador ens trobàrem amb els jugadors de bàsquet, que també estaven desdejunant.
A les 9:45 sortírem de l'hotel en direció a la Zubia, on poblet als afores de Granada, on es trobava el circuit on es disputava la cursa.
Els detalls de la cursa, com ja sabeu, els vaig contar a la primera part...
Una vegada va acabar la nostra pròva, sortírem ràpidament cap a l'hotel, on ens esperava el dinar. No ens donàren temps ni per a descalfar...Va ser acabar la carrera, posar-nos el xandall i pujar al microbús.
Hi havia fam, i per tant, el dinar va volar ràpidament. Del dinar destacar les preguntes de Valero a les estudiants de 1r de FCAFE, al voltant de questions jurídiques relacionades amb la pràctica esportiva. Està clar que el tio sap molt del tema, però em semblà una mica prepotent maxacar d'eixa manera amb preguntes que difícilment puga saber un estudiant de 1r de carrera ( i això que jo no estudie IVEF...), això no em va donar bona impressió. Cal dir que Valero és una mica estrany, doncs sap molt i té molts coneixements, però moltes vegades crec que li agrada vacil·lar al personal. Personalment, l'altre responsable d'esports de la Universitat, Miguel Ángel, em cau millor. Espere que demà a Cartagena vinga ell...

Ah si...I a la tornada...Més cine...Però aquesta vegada tocàven pelis de dibuixos. Un poc patètic però...Al final li pillaves el gust i tot! En primer lloc veierem la de Kung-Fu Panda, després la de Madagascar, i per finalitzar el cicle, veierem Ratatouille. Pràcticament sense adonar-nos, i contra tot pronòstic, arribàrem a València sobre les 10 de la nit.
Menys mal, perquè metros per a anar a Torren el diumenge a eixes hores...és difícil trobar-ne. De fet, vaig agafar el penúltim metro de la nit que anava a Torrent Avinguda, tota una sort.

I això és tot el que va donar de sí Granada, que no és poc!

Demà altra aventura. En esta ocasió el destí és Cartagena. I la competició que allí es disputa és el Campionat Zonal Universitari de Pista, al qual poden participar tots els atletes de les universitats de València, Alacant, Castelló, Castella-La Manxa i Múrcia. En aquesa ocasió vaig a fer un 5000, a veure que tal, després del cross. Si no passen coses estranyes, pot sortir-me una bona carrera, doncs l'hoa és ideal i la pista va ser inaugurada l'any passat. Així doncs, es donen molts factors a favor...ja veurem que passa...

Seguirem informant!

Granada (1a part)

Doncs si, hui toca parlar de Granada...i com que el tema dona per a molt, he decidit fer dues entregues. Hui vaig a escriure la primera part, que abordarà tot el tema esportiu, i demà o despús-demà escriuré una segona part, on comentaré tot allò a destacar dels temes extra-esportius relatius al viatge...

Així doncs, pel que fa estrictament a la competició, he de dir que va anar bé la cosa. Segurament podria haver anat millor si hagués sigut més ambiciós les dues primeres voltes, però per altra banda he de destacar que no em va adelantar ningú en carrera. Això és senyal de que les coses van anar més o menys be, del contrari m'hagués passat hasta l'apuntador.
El circuit es trobava a La Zubia, que és un poble que es troba als afores de Granada, a 800 metres d'alçada. El traçat discorria entre els pins d'un bosc que es trobava als afores del poble, doncs des del circuit es podien vore les cases. El terreny tal i com podreu suposar, era boscós, la qual cosa implica que el sòl siga dur i plé de pedres. A més, disposava dd'un parell de pujadetes "matadores" que feien d'aquest un autèntic circuit trenca-cames.
A la duresa del traçat cal afegir la distància, doncs vam fer 12 quilòmetres (6 voltes completes al circuit), mentre que les xiques feren 6 quilòmetres. Tot i això, he de dir-vos que a mi, eixe tipus de circuit m'encanta. Preferisc un circuit amb sòl dur, no apte per a claus, i amb pujades i baixades contínues que un circuit plà d'herba, on va a parar...Els durs són més entretinguts...jejeje
Així doncs, a l'eixida vaig ser conservador, tal i com ja he comentat abans, i volta a volta, motivat pel calor de l'afició* vaig anar escalant posicions fins arribar a meta en la posició 109. Sé que vaig dir que l'objectiu era baixar del 100, però analitzant la classificació fredament, i sabent còm ha anat enguany la temporada de cross, la veritat és que no és un mal resultat. Enguany hi havia més nivell que l'any passat de llarg, i també hi havia més participants. Això es va notar especialment a l'eixida, on em vaig veure atrapat a l'embús que es va formular, doncs els 100 primers metres vas per un camí ample, però al entrar al circuit, s' estretix el camí i es monta un embús impressionant. I jo em vaig veure implicat en el mateix. Vaig anar frenat al llarg dels primers 500 metres. Després s' estirà la cosa i ja vaig poder imprimir un ritme adequat. Però segurament vaig perdre vora mig minut en eixe embús. De tota manera, estes coses són positives, ja que és així com ú agafa experiència, en competició. Segur que això a la pròxima no em torna a passar...
En resum, tal i deia, me'n vaig satisfet amb la meua actuació al Campionat d'Espanya de Cross Universitari, tant a nivell individual (doncs l'any passat vaig entrar el 118, i les sensacions en carrera foren horribles) com a nivell d'equips (l'any passat forem els 32 de 33 universitats si no recorde mal, i enguany hem quedat quarts per la cua, els 31 de 34 universitats). Tot el que siga millorar, encara que siga poquet, és positiu...Per cert, les clacificacions les podeu vore clicant ací.

Ara si, la temporada de cross s'ha acabat...ara toca focalitzar les energies a la pista. Començem ja mateix, doncs en aquest esport no hi ha ni un segon de treva. Aquest divendres a Cartagena faré el primer 5000 de la temporada (finalment m'he decantat pel 5000 perquè veig possibilitats de fer un bon registre en eixa distància, tot i que serà difícil pillar xapa, segurament al 10000 no hagués tingut rival, però en açò de l'atletisme de vegades és millor quedar el 6é amb un bon registre que entrar 1r amb una marca patètica).

Vaja...Al final ha quedat bíblica aquesta primera part...I això que sols he contat una part del viatge...Pròximament, quan tinga altre ratet d'inspiració publicaré la segona entrega...

*Quan faig referència a l'afició estic parlant de les integrants de l' equip de cross femení (Cristina Maria i Andrea). Sense els seus crits de suport hagués sigut difícil finalitzar la prova (s'agarixen especialment els crits a la costera de la mort...)jajaja

Pd:La foto és de la carrera, al circuit de La Zubia (Granada). A la imatge es poden apreciar les característiques del circuit, i el meu sofriment intern...

Camí de Granada!!!

Gairebé ja no queda res...Demà a primera hora cap a Granada!Per fi...
Ja tenia jo ganes de que arribara el dia. Els entrenaments d'aquestes darreres dos setmanes m'han vingut de meravella, ja que m'han donat la motivació extra que necessitava (especialment els entrenaments que he estat realitzant aquesta darrera setmana de falles a Ontinyent, en la qual he estat "de concentració").
Ara bé, pot passar qualsevol cosa( i més coneixent-me com em conec, la meua irregularitat és el meu punt dèbil). Però les sensacions que he tingut als darrers entrenaments em fan ser optimista, em recorden als millors moments de la temporada passada...Potser això siga exagerar una mica massa, però...una mentalitat positiva de cara a la competició ajuda, i molt.

Marxe a Granada decidit a millorar l'actuació desastrossa de l'any passat, a Toro (Zamora), on vaig entrar el 118 de 135, si no recorde mal...Aquella carrera va ser un patiment, els nervis em van jugar una mala passada (això unit a que hi ha coses que no es convenient fer abans de competir, i es van fer...). Però dels errors també s'aprén. I vaig amb la lliçò ben apresa esta vegada...

Granada, allà vaig!

Pd: La foto és del Campionat d'Espanya Universitari de Camp a Través de l'any passat, a Toro. Esperem que no es repetisca una actuació com la d'aquell dia...

Anti-faller 100%

Estic fart d'anar pel carrer i veure a nanos tirar petards, armant escàndol (des de fa dues setmanes a esta part). Estic fart de veure els carrers plens de banderoles autonòmiques i estatals que no em diuen res. Estic fart de tornar de la universitat a les 2 i trobar-me que a l'estació de Bailén puja un munt de gent (generalment "nanos capullos") que vénen de la mascletà i no mostren cap tipus de civisme, avassallant, espentant al personal i pegant (crits) i pegant-se (a ells mateixos), com si fossin els únics usuaris del metro. En definitiva, estic fart de les FALLES. I això que encara no ha començat el "tinglao" de debò...

Per sort...Demà a primera hora seré ben lluny de València i tota la seua àrea metropolitana, doncs...torne al refugi!!! Torne a casa per preparar el Campionat d'Espanya Universitari de Camp a Través amb la tranquilitat que em proporciona el viure gairebé a la muntanya. Això unit al fet que les falles a Ontinyent tinguen una presència gairebé residual. Així doncs, des de demà i fins al dijous de la setmana que vé estaré entrenant a tope, aprofitant els pocs dies que em queden, per tal d'arribar a Granada en òptimes condicions.

La veritat que esta setmaneta de descans acadèmic pel tema de les falles és perfecta, ni feta a posta...Així doncs el divendres 20 pense partir cap a València, i el dissabte 21 a primera hora, eixirem cap a Granada. L'objectiu a aquest campionat ha de ser, en primer lloc realitzar un paper digne, i en segón lloc, és imprescindible millorar la actuació respecte a la de l'any passat, a Toro, que va ser lamentable, tant a nivell individual meu, com per al equip de la Universitat de València del qual formava part.

De moment els entrenaments van satisfactòriament. I els dubtes i les pors van quedant-se arrere, gairebé ja són coses del passat. Motivació al 100%, ganes al 100%. Pinta bé la cosa...

Seguirem informant!

Reflexions múltiples

A veure...Fa una setmana que no actualitze i ja va sent hora...I tinc diversos temes per analitzar...

En primer lloc, parlar del control en pista que tingué lloc el dimarts en la Pista del Politècnic. Està clar que era un tramit, ja que del que es tractava era de correr, per tal de classificar-se per anar al zonal de pista a disputar a Cartagena...però també era el meu debut a pista, la primera presa de contacte, i volia fer-ho be.
Al final, no se si la pressió, l' estat lamentable del tartàn de la pista, l'aire que bufava, el retràs que portava l'horari, o tot açò junt va fer que la carrera no m'eixira com esperava. Finalment 4'28 en 1500 m.l. No està mal del tot...però crec q estava per baixar de 25 fàcil...

Doncs be, esta vesprada he tingut entrenament. I clar...com la marca no ha sigut gran cosa, doncs ha tocat canya. La veritat es que ha sigut un gran entrenament. Jo crec que el millor d'aquesta temporada, fins i tot...Això fa que estiga plantejant-me una série de questions. Ja que...si entrenant va bé, per què no funcione igual a les competicions? I crec que és perquè em bloqueje a l'hora de competir. És tot mental. Així doncs...caldrà treballar la mentalització per millorar els resultats de cara a pròximes carreres.

L'altre enigma que queda per resoldre és la prova que faré a Cartagena, doncs m'he apuntat al 5.000 i al 10.000, però encara no sé segur quina de les dos distàncies faré...Veig aspectes positius i negatius a cadascuna de les dos proves, així que no acabe de decantar-me...Segurament em costarà encara alguns dies decidir-ho...

Per últim, assenyalar que cada dia que passa falta menys per al Campionat d'Espanya Universitari de Camp a Través que es disputarà a Granada el 22 de Març...I això es nota. La motivació puja, les ganes també. Esperem que la força ens acompanye...

Seguirem informant...

Moltes coses a dir, anem per parts...

En primer lloc, dir que estic contentissim. No tots els dies l'Athletic es classifica per a una final de Copa. I jo portava ja 19 anys esperant una alegria d'aquest tipus per part del "meu"equip.
No és fàcil ser d'un equip que en les darreres dècades ha passat d'estar entre els millors a lluitar per evitar el descens. És més còmode sens dubte ser d'un dels "grans" (Reial Madrid, Futbol Club Barcelona...). Les alegries són més constants i duradores en el temps, ténen bones plantilles i la lluita pels títols està garantida. En certa mesura pel potencial econòmic que ténen aquests equips, que paguen cantitats astronòmiques per fitxar a un jugador, i els salaris dels mateixos són desorbitats.
És per això que la "filosofia" de l'Athletic, alhora que li dóna un encant especial al equip, fa que les seues possibilitats de lluitar per un títol en una lliga tan globalitzada i mercantilitzada siguen escasses. Tot i ser un equip amb una tradició, amb diverses lligues i copes en les seues vitrines, als darrers 20 anys (salvant alguna temporada excepcional) el fet de jugar amb futbolistes de la seua cantera i, com a molt fitxar jugadors de la seua zona (País Basc, Navarra, País Basc-Francés i una part de la Rioja) ha limitat ostensiblement el seu potencial.
Per això, el que s'ha aconseguit hui té molt de mèrit. Arribar a una final de Copa amb tots aquests hàndicaps afegits és tot un luxe. La final es pot guanyar o es pot perdre, però ser en ella ja és un gran premi.
Per cert...La final és al Mestalla el 13 de Maig. Faré tot el possible per estar. Seria impressionant el poder estar allà, vivint eixe dia històric per a la història de l'Athletic. Que passe el seguent...que anem a per totes!!!!

Per altra banda, ahir hauria d'haver competit a les pistes del Riu Turia, però l'oratge ho va impedir. Així doncs em vaig quedar amb les ganes...En fi, el pròxim dimarts per la vesprada, a les Pistes de la Universitat Politècnica, es celebra el segon control universitari, al qual també tinc pensat acudir. Esperem que no ploga...