València - Alcoyano

Ahir vaig estar al Mestalla veient el Valencia-Alcoyano. Va ser una experiència memorable, ja que mai havia estat en Tribuna a un estadi de 1a Divisió.
El preu de l'entrada, 12 euros, la veritat és que ajudava...I com que tenia curiositat, li ho vaig proposar a un amic meu de classe (Edi), que és del València, i allà que vam anar...

El partit va estar entretingut, ja que el que pareixia un pur tràmit per al València, es va anar complicant a mesura que passàven els minuts.
L'Alcoyano va eixir al camp una mica arrugat i el València va marcar un primer gol molt matiner de Marchena que aparentment havia deixat K.O. als d'Alcoi. Posteriorment Zigic va agafar un rebot a l'àrea i va clavar el 2-0. Tot això en els primers 20 minuts de partit.

Una vegada el València va baixar el pistó, l'Alcoyano es va crèixer i anà decididament a per la remuntada. Començà a atacar i a atacar, i fruit d'això arribà l'ansiat gol, un autèntic golàs de volea des de fora de l'àrea que va colpejar al pal i posteriorment va entrar a la porteria de Moyà.
Després d'eixa ocasió en tinguéren altra que es va estavellar al travesser de la porteria, i que hauria suposat l'empat per a l'Alcoyano.Entre aquestes dues accions cal ressenyar l'expulsió del central del València, Alexis, que va condicionar notablement el partit i va inclinar la balança més si cap a favor de l'Alcoyano...

Amb aquest panorama s'arribà al descans. I amb la reanudació, vinguéren els canvis. Emery llevà a Zigic i a Baraja per posar a Dealbert i Mathieu. Com podeu suposar, l'objectiu era reforçar la rereguarda després de l'expulsió abans esmentada...
El deixar a Miku com a única referència en atac va ser un autèntic error ja que es va mostrar completament inoperatiu durant tot el partit. I Joaquin no és que estiguera ahir precisament encertat...
Així doncs, el València no intimidava en atac, i l'Alcoyano es creixia.

De l'Alcoyano he de destacar al dorsal número 16, Diego, que va fer un partidàs. "El pelat de l'Alcoyano" estava a tots llocs, no sé ni cóm s'ho feia, però totes les jugades del seu equip passaven per ell i igual es trobava a la banda dreta que a l'esquerra, en atac o en defensa...

El panorama en la segona part era aquest, i en l'ambient es podia sentir que el segón gol de l'Alcoyano estava més a prop que el tercer del València...I així va ser. Al minut 40, en un aldarull a l'àrea del València, un jugador de l'Alcoyano va aconseguir perforar la porteria de Moyà per segona vegada.

El run-run a les grades es podia sentir, l'afició de l'Alcoyano, que va estar de 10, va apretar més encara, i l'eliminatòria estava oberta...
Van haver ocasions en ambdues àrees. Fins i tot al descompte va tenir una bona l'Alcoyano, però no va poder ser...

A la fí 2-2. Els aficionats de l'Alcoyano contents per la imatge donada, i els del València que, tot i haver passat la ronda, se'n anàren preocupats al veure cóm el seu equip era incapaç de resoldre amb solvència una eliminatòria front a un 2aB.

I per la meua banda afegir que va ser una experiència inoblidable, i què vaig gaudir molt de l'espectacle. Tot i no ser ni del València ni del Alcoyano...