Ahir a Faura, i hui...ja en tinc 21!

Doncs si, hui és el dia del meu aniversari, el què són les coses... Ja a 25 d'abril, i encara me'n recorde de 25s d'abril d'altres anys. Com quan era menut i portava ma mare un pastís a l'escola, doncs era el costum. I a l'hora del pati ens el menjàvem, i tots tan feliços...

Els anys passen, però hem d'assumir-ho. La vida és un cicle, i ara estic en una nova època del mateix. Amb la carrera quasi finalitzada, és hora d'anar plantejant-se el futur. El món laboral està cada vegada més a prop... Però no tinc por, m'agraden els reptes, i estic preparat per fer front a aquest nou període, ara que tinc 21 anys...

I be, també volia parlar-vos de la meua experiència com a presentador ahir a Faura. El cas és que m'ho van proposar i no m'ho vaig pensar dues vegades... L'altre dia em van passar un esbós de guió, i el divendres vaig estar adaptant-lo una miqueta al meu gust, per tal que quedara adequat segons el meu criteri...

El acte va consistir en una gala de ball que havia contractat l'ajuntament de Faura a una Escola de Ball d'ací d'Ontinyent, en la qual balla la meua germana. Jo el que havia de fer era presentar totes i cada una de les 13 actuacions que van representar.

Al principi, quan vaig pujar al escenari, la veritat és que em van atacar una miqueta els nervis, però a mesura que vaig començar a presentar, vaig anar trobant-me més còmode. I així fins a la fi de la gala. La experiència va ser molt gratificant, doncs no ho havia fet jo mai això de presentar per a gent desconeguda. I he de confessar que em va agradar i que tornaria a repetir-ho, sens dubte.

Be doncs, de moment és tot! Quan tinga altre moment d'inspiració, seguiré contant-vos més coses...

Pd: La foto és a l'escenari de Faura (una mica cutre, un entarimat a un pavellò d'esports, però per ahi s'escomença...jejejeje)

Subcampió Autonòmic Universitari en 10.000 m.l.

M'agradaria escriure amb més freqüència, però últimament m'està sent impossible. No perquè no tinga res que contar. Més bé ocorre tot el contrari: ultimament estic fent tantes coses que ja no tinc gaire temps per dedicar al blog.

Per damunt us comente: les pràctiques segueixen el seu curs; és a dir, van genial. Ara estic prenent part d'una iniciativa que s'anomena Escola d'Acollida (que és un curs per a Immigrants on es dóna història, valencià, questions jurídiques i preguntes i dubtes més frequents que puga tenir una persona nouvinguda al nostre país). Estic fent de professor, i està sent una grata experiència.
Si no fóra per la memòria que em duú de cap, tot seria perfecte...

I be, arriba l'hora d'explicar el títol de l'entrada.

Entre ahir i hui s'ha disputat l'autonòmic universitari d'Atletisme, a la pista de Castelló. A mi em tocava participar hui, en la prova dels 10.000 metres llisos. La distància era nova per a mi, i l'hora de la competició no era massa propícia (les 10:45). Més que res perquè el meu cos no està acostumat a córrer a eixes hores tan matineres, i certament, ho passe malament.

Es per això que lña competició de hui suposava un triple repte per a mi. Per una banda, l'hora. Per altra banda, distància nova (i a més cal considerar que un 10.000 a pista implica donar 25 voltes a la pista, no en và és la prova de major distància que es disputa a l'estadi d'atletisme.
I en tercer lloc, estava el repte d'aconseguir medalla. Als dos anys anteriors, per unes coses o per altres m'he quedat fora del caixò de pòdium. I enguany volia aconseguir el metall a tota costa.

No ha sigut fàcil, però, com podeu deduïr pel títol, ho he aconseguit. I estic satisfet per això.

No vull entrar en massa detalls, però la carrera s'ha disputat baix la pluja, cosa que ha dificultat més si cap la empresa. La meua carrera ha sigut un duel volta a volta amb un atleta de la Universitat Miguel Hernàndez. Ha hagut trams que he anat jo davant (la majoria) i altres en els quals ell ha anat tirant de mi. Però nosaltres no contàvem amb els de darrere. Anàvem tan enfrascats en el nostre duel que hem abaixat el pistò, i per darrere ens ha caçat un atleta de la Politècnica. Al remat, aquest s'ha escapat, jo he tractat de seguir-lo, i el meu rival de la UMH s'ha despenjat una mica. I això s'ha acabat la cursa. Coses que passen...

Però per a ser la primera vegada, jo considere que el fer 35:30 a un 10.000 tampoc està malament...Així doncs, a la pròxima, en una carrera en la qual no estiga present la pressió per aconseguir una medalla, tractaré de millorar aquest registre.

Això si, és una prova complicada, has de ser fort psicològicament per a resistir durant 25 voltes...Tot i això, crec que repetiré!

En fí, per hui ja està tot dit. A veure si puc escriure amb més frequència...

Pd: La foto és de hui, a Castelló. Isc jo amb la medalla de plata obtinguda aquest matí a la prova de 10.000 m.l., al Campionat Autonòmic Universitari.

Ct. Espanya Universitari Camp a Través 2010 (Albacete)

M'agradaria haver actualitzat abans, però des que estic fent les pràctiques a l'Ajuntament la veritat és que no tinc massa temps lliure. Sense anar més lluny, tots els matins de 8 a 3 estic allà clavat. I per les vesprades el que faig és descansar una miqueta, escriure al diari de pràctiques o avançar la memòria. I a partir de les 19'30, a entrenar. De ahi a sopar, i posteriorment a dormir.

Així doncs, no he trobat fins a hui l'oportunitat d'escriure una miqueta, en part perquè estic de vacances de pasqua i no tinc l'agenda tan apretada com de costum...

Albacete? Va estar genial. En quant al resultat de la carrera, considere que ho podria haver fet una miqueta millor, però he de dir que no em trobava al 100% físicament, i així és difícil rendir al máxim de les possibilitats que té cadascú. Tot i això, el resultat va seguir la tònica de resultats d'esta temporada de cross, ni millor ni pitjor. I això també està be, mantenir una regularitat. I més si tenim en compte que a l'últim cross on vaig participar (l'Autonòmic de l'Alcúdia), vaig haver de retirar-me...

Les classificacions les podreu trobar ací. Jo vaig entrar el 108 de la general, millorant una posició respecte a l'any passat. Això si, enguany ha hagut més nivell i participació, segurament degut a que aquest campionat era classificatori per a disputar el Mundial Universitari de Camp a Través, a disputar a Canadà. Per universitats, també vam fer un bon paper, tenint en compte l'equip que portàvem. Jo vaig ser el segón atleta de la UV en entrar a meta, i per universitats vam ser els 32 de 41, millorant la nostra actuació respecte a anys anteriors...

El viatge també va estar genial. Vam arribar a Albacete sobre les 14 hores. Una vegada a l'hotel vam dinar, i després vam eixir a fer la visita de rigor per la ciutat.
Sobre les 18 hores vam tornar a l'hotel per fer la "rodaeta" de costum. Me'n vaig anar amb les integrants de l'equip femení de la UV (Miriam, Benita i Andrea). En principi anàvem a rodar només mitja horeta, ja que ens havíen dit que el circuit de cross estava a uns 15 minuts de l'hotel. Així quev vam anar a vore si el trobàvem. Com que no hi havia manera d'arribar, i semblava estar més lluny del que pareixia, Miriam i Benita van decidir tornar cap a l'hotel, però Andrea i jo vam seguir fins arribar al circuit de la Pulgosa.
Al final ho vam aconseguir, però vam eixir per un camí diferent al que vam entrar. Jo em vaig fiar d'Andrea, perquè ella havia anat a competir a este mateix circuit (ja que l'any passat aquest va ser l'escenari del Ct. d'Espanya de Camp a Través Federat). Però al final tot era córrer i córrer i no hi havia manera de trobar l'hotel... Total que ens vam perdre.
Vam estar donant pals de cec durant més d'una hora (va ser una situació totalment surrealista), però al final ho vam aconseguir i després de preguntar a diverses persones vam aconseguir trobar el camí que ens va conduïr al hotel.

Després vam sopar (a les 9 de la nit, gràcies a Valero, el responsable de la UV que va tindre la "genial idea") i a les 10 i poquet ja estàvem a les habitacions. Vaig canviar l'hora per aclimatar-me, i se'n vam anar a dormir.

Al dia següent vaig esmorzar a les 8:30, mentre veia el GP de Fòrmula 1. Vam arribar al circuit sobre les 11, i la meua carrera era a les 13 hores.

El circuit semblava ràpid, però a mesura que nàven passant els quilòmetres les suaus costeretes que tenia anàven passant factura. A això cal afegir que no se me dóna massa bé competir en circuits d'herba...
Però bé, jo diria que l balanç del viatge ha estat positiu. Ha tingut de tot un poc, no m'he avorrit en cap mement i considere que he acomplit.

És una llàstima que l'any que vé deixe de ser universitari, ja que no podré repetir experiència...

En fí, ara a preparar els propers reptes que ja estan en ment!

A vore si puc anar escrivint més a sovint, que ultimament tinc el blog abandonat...

Pd: Ah si, se'm oblidava... He eixit a diverses publicacions de la premsa digital local i comarcal, us deixe els enllaços:

Notícia 1 Notícia 2

Pd 2: La foto és del diumenge passat a Albacete. Apareixem els quatre integrants de l'equip de cross de la UV. D'esquerra a dreta: David Molina, Charly, Jo i Rafel