Torne a escriure! i cross d'Alcúdia

Torne a escriure. La veritat es que ja tenia ganes... Havia deixat el blog una mica abandonat (i el blog no és la única cosa que havia deixat oblidada...) a causa dels exàmens. He centrat tots els meus esforços en l'estudi, que se suposa que és el que haurà de donar-me de menjar en el futur. Lo primer és lo primer...
I ara que, per fí els he acabat, i tinc dues setmanetes de vacances, vaig a reprendre tot allò que havia deixat aparcat.

No tenia pensat hui parlar d'això, però parlaré de la meua actuació al cros d'Alcudia(ja que els admiradors anònims ho soliciten...). Va ser desastrosa. Tampoc esperava fer molt, ja que portava gairebé dues setmanes sense entrenar, primer per una grip i després perquè els estudis absorvien tot el meu temps.
Així que em vaig presentar a la línia d'eixida sense haver fet cap tipus d'exercici físic en dos setmanes. No hauria anat a l'Alcudia de no ser perquè allí es disputava el Interzonal Universitari de Camp a Través, i em jugava certificar la meua classificació al Ct. d'Espanya Universitari. Menys mal que vaig guanyar la primera fase, que si no...segur que no m'hauria classificat, doncs vaig entrar el cinqué de la meua universitat. Un desastre.
Des del primer quilòmetre vaig patir. Damunt la distància era de 10500 metres, que se'm van fer eterns. Vaig pensar en retirar-me, però un Ct. d'Espanya és motiu més que suficient per donar-ho tot.
No se ni en quina posició vaig entrar, quan pengen la classificació ja us diré, però arrere arrere segur...

En fi...Ara ja ha passat tot, hi ha temps de sobra per agafar la forma, ja que fins a Març no hi fan els Campiontas d'Espanya. Així que a descansar, a entrenar i a viure!

Primer post del 2009

La primera actualització del 2009, que ja tocava...
En fi, que hui era el dia de tornar a la rutina, i que ja tocava, perquè estar de vacances està bé, però és un descontrol...Necessitava la rutina JA. Tot i que ara ve lo bo...exàmens d'aci a no-res, primera competició de l'any en pista coberta el dissabte...Hi ha que posar-se les piles, si no,malament.

A destacar dels darrers dies del 2008 la meua participació a la Sant Silvestre de Gandia, on vaig ser quart(una llàstima, doncs als 3 primers els van donar una caixa de nadal...). Però vaig eixir amb bones sensacions, ja que ni esperava estar tan avant. La setmana anterior havia arrastrat una sésrie de molèsties que no em van deixar entrenar amb normalitat, i realment pensava que hauria de renunciar a anar-hi. Finalment, gràcies als dies de descans que em vaig agafar, les molèsties van desapareixer i les sensacions en carrera foren bones. La millor manera d'acabar el any,sens dubte.

Tot això va ser el dia 30. I el 31 vaig marxar cap a Torrent, on vaig passar el cap d'any amb els companys d'equip. Una manera diferent de rebre l'any nou,sens dubte. Tenia ganes de canviar, perquè fer tots els anys el mateix es torna avorrit i repetitiu. De vegades val la pena experimentar coses noves. En aquest cas, va ser genial...Nit memorable!L'any que ve ja vorem on acabem...

I el dia 1 tornada a casa. Any nou, preus nous. Els transports públics han pujat, i la meua butxaca se'n resentix. Tots els anys la mateixa pel·licula. A este pas, per a 2020 el bitllet de tren de València a Ontinyent costarà 20 euros...Incomprensible.

Respecte als reis, una paraula ho defineix tot: CRISI.

I el dia 6 tornada al pis de Torrent, amb les piles carregades i amb ganes d'afrontar tot el que se'm ve damunt en les pròximes setmanes...

Pd: La foto és de la Sant Silvestre de Gandia. Jo en plena acció...