3000 m.ll. Campionat Provincial Juvenil + V Control Absolut (Xàtiva) - 25/05/2013

El passat dissabte 25 de maig, a les 10'30 hores aproximadament, i en la pista d'atletisme de Xàtiva, vaig tornar a competir en pista de nou. La darrera vegada que vaig xafar una pista va ser farà vora un mes, al Ct. Autonòmic Universitari de Pista. En aquella ocasió vaig disputar el 10.000 m.ll., però en esta ocasió, la prova en la qual m'havia inscrit era la del 3000 m.ll.

Aquesta participació en la prova dels 3000 m.ll. es trobava emmarcada en la meua preparació de cara a aconseguir la classificació per a l'Autonòmic Absolut de Pista, en la prova dels 5000 m.ll. Com que encara no havia tingut l'oportunitat de competir en proves de distàncies inferiors als 10.000 m. a l' aire lliure, era una gran oportunitat per testejar el meu estat de forma i conèixer quins aspectes cal millorar de cara als mesos de juny i juliol.

En la llista d'inscrits a la prova, hi havia dos atletes amb marques millors que la meua -Ivan, company de fatigues a la pista d'Ontinyent, i un atleta del Atlético San Sebastián que fa obstacles-, la resta d'atletes inscrits es trobaven prou per davall de les meues prestacions. No obstant, jo esperava que la carrera es desenvolupara ràpida almenys durant el primer tram. 

Una vegada donat el tret de sortida, vaig haver de controlar l'ímpetu d'alguns atletes juvenils que van eixir disparats. Ho vaig aconseguir a mitges, ja que entre el segon atleta -Ivan- i jo, es van colocar dos juvenils que em van fer pantalla durant tot el 1r quilòmetre. En primer lloc destacat es va posar l'atleta del Atlético San Sebastián, que va eixir a ritme de baixar de 9 minuts el 3000.

Així que al pas pel km. 1 vaig arribar en la 5a posició, passant el 1000 en 3'04. Era un bon ritme per fer 9'15 en 3000 m., no obstant calia desfer-se dels dos juvenils perquè m'estaven frenant. De seguida em vaig llevar de damunt al juvenil que portava just davant, i em vaig pegar a l'esquena de l'altre juvenil. Al pas pel 1600 aproximadament vaig decidir jugar-me-la i adelantar tant al juvenil com a Ivan, ja que semblava que el ritme estava decaiguent. Així que em vaig col·locar 2n, i vaig tractar de tirar.

Una vegada em vaig posar davant, vaig veure que cada vegada teníem més a prop al atleta que anava primer, i que caçar-lo era qüestió de metres. Però en arribar al km. 2, l'atleta que anava primer es va parar en sec, i es va retirar. I en arribar jo al km 2. -en un temps de 6'12-, vaig sentir com Ivan, que anava darrere de mi, també parava i es retirava.

Així que a falta d'un quilòmetre em vaig trobar tot sol, en primera posició. Això va provocar que, en certa manera, em relaxara. Per una banda, vaig començar a notar-me fatigat amb les cames prou pesades, i d'altra, al veure que no tenia ningú amb qui "picar-me", inconscientment vaig disminuir el ritme que portava.

Finalment vaig doblar algun que altre atleta a l'última volta, i vaig acabar entrant en meta amb un temps de 9:22.92. Aquest crono suposa rebaixar en mig segon aproximadament la meua millor marca personal, que datava de l'any 2008. No obstant, me'n vaig amb la sensació de que podria haver fet millor registre. 

Va haver alguns aspectes tàctics que no vaig aplicar be, i reconec també que em vaig relaxar al final quan vaig començar a patir, la qual cosa no ajuda quan es tracta d'aranyar segons al rellotge. També és cert que va ser una carrera "rara", on les dos persones amb marques superiors a la meua van abandonar, i em vaig quedar sol a falta d'un quilòmetre sense esperar-ho. Potser en una carrera amb més gent d'un nivell superior al meu m'hauria obligat més, no ho sé. De tota manera, em quede amb la part positiva, doncs vaig fer marca personal a pesar de no haver corregut de la millor forma possible.

Ara, a continuar afinant durant aquesta setmana, amb la intenció de debutar este dissabte per fi en la prova dels 5000 m.ll. Serà la primera presa de contacte amb la distància esta temporada, i espere complir amb escreix. Per ser la primera, jo crec que baixar de 16'10 estaria bé, i si baixara de 16'00 a la primera ja seria fantàstic. No obstant, intuisc que no va a ser gens fàcil. Per tant, caldrà tindre paciència i anar poc a poc.

Per ara això és tot. Continuarem afinant la preparació de cara al dissabte i esperem oferir un bon 5000 a Alfàs del Pi.

Salut i quilòmetres!

XII Pujada a Sant Pasqual (Ibi) - 18/05/2013

Foto d'equip, amb els meus companys del TPT Xavi Gironés i Alberto Martínez, al esglaó més alt del pòdium de la Pujada a Sant Pasqual d'Ibi.

El passat dissabte 18 de maig em vaig desplaçar fins la localitat alacantina d'Ibi, junt als meus companys del TPT Xavi i Alberto, per disputar la XII edició dela Pujada a Sant Pasqual.

Aquesta cursa és una prova de 4 quilòmetres que es sol celebrar sobre la tercera setmana del mes de maig, coincidint amb la festivitat de Sant Pasqual. L'eixida de la mateixa es realitza des de la plaça de l'Ajuntament d'Ibi, i la meta es troba a l'ermita que dóna nom a la carrera. Durant eixos quatre quilòmetres, es recorre una part del casc urbà d'Ibi fins eixir del mateix, i a través dels camins que envolten el terme municipal, acabem arribant al paratge on es troba l'ermita dedicada al Sant anteriorment citat. El perfil de la prova és relativament "trenca-cames", especialment a l'eixida -on cal pujar d'entrada una costera d'uns 200 metres- i a la meta -destacar que els darrers 500 metres són "cara amunt", amb una pendent molt pronunciada-.

Després d'haver competit l'any passat a aquesta prova, i gaudir del bon ambient que en ella es respira, enguany tenia previst tornar-hi. Per mi, esta prova és especial per diversos elements: en primer lloc, perquè la inscripció és gratuïta, en segon lloc, perquè en creuar la meta l'organització obsequia als corredors amb un entrepà i un refresc -a altres curses pagues i no et donen ni la meitat de coses-, i en tercer lloc perquè és una carrera entretinguda, destacant especialment la rampa del final, i per tant, és una prova en la qual l'estratègia i el fet de córrer "amb el cap" són més importants si cap que a altres competicions.

Enguany arribava a la línia d'eixida amb dos objectius en ment. El primer era superar el temps que el meu company de fatigues Jose Serrano va marcar l'any passat -15 minuts i 25 segons-, i que li va servir per ser 2n en la classificació general de la prova. D'altra banda, la intenció era entrar dels tres primers de la general, agafar bones sensacions de cara a les properes competicions de pista i pujar al pòdium.

Amb el tret de sortida vam eixir disparats, ja que un atleta va començar a marcar un ritme infernal des de l'inici, i la resta el vàrem seguir. Jo em vaig ubicar al grup capdavanter, però amb certa distància prudencial. Per una banda, no volia deixar-me vore des del principi ja que preferia anar "tapat" i ensenyar les meues cartes més avant, d'altra banda el ritme que portava el cap de carrera no era el més recomanable per arribar relativament be al tram final de la cursa.

En passar el 1r quilòmetre la cosa va anar definint-se, i vàrem quedar un grup de 5 atletes, que ja es veia que seriem els que anàvem a jugar-nos els llocs de privilegi en la classificació final. Jo no coneixia cap dels rivals que m'acompanyaven en eixe moment, doncs no estic posat a competir a la zona d'Alacant, però es veia que hi havia nivell entre els qui comandaven el grup junt a mi.

Arribats al km. 2 l'atleta amb la equipació del Apol·lana d'Alacant va fer una arrancada espectacular, emportant-se amb ell a dos corredors més. Jo en eixe moment vaig preferir ser conservador i no jugar-me-la, esperant que uns metres més avant la cosa no acabara de quallar i recuperar posicions. Sabia que l'atleta del Apol·lana no anava de farol, se'l veia curtit, i de fet, abans de l'eixida jo ja imaginava que seria un dels clars candidats a la victòria final sense conèixer-lo de res. Però als altres dos no els veia aguantant el ritme que marcava aquest atleta més de 200 o 300 metres.

I efectivament, abans del km. 3 vaig tornar a adelantar als dos atletes que esmentava abans. L'atleta del Apol·lana el veia a uns 50 metres, una distància curta però suficient en una prova de 4 quilòmetres. Sabia que anava a ser difícil aconseguir la 1a posició, no obstant, anava 2n en solitari i el 3r anava uns quants metres per darrere.

En arribar al km. 3 la carretera va començar a picar més amunt encara, ens apropàvem fins l'ermita. No escoltava a ningun rival que anara acaçant-me, i el primer continuava la seua marxa a uns 60 o 70 metrex davant. Vaig adaptar el meu ritme a la duresa de la rampa final, tirant de patiment per pujar eixe "rampaco" final que estava acabant de rematar-me després d'una carrera intensa des de l'inici. Una vegada vaig pujar fins al final de la rampa que conduïa a l'ermita, ja veia l'arc de meta, a escassos 100 metres, al final d' una espècie de recta per asfaltar. Una vegada arribat a eixe punt "pla", tampoc és que poguera esprintar massa, les cames estaven fatigades per la duresa de la pujada. No obstant, tenia un avantatge més que suficient respecte al 3r classificat, i vaig creuar la meta còmode, assegurant eixa 2a posició a la classificació General de la prova.

Una vegada creuada la meta, observe el crono realitzat, 15 minuts i 3 segons marca el meu rellotge. Objectiu aconseguit: no només rebaixe el temps de Serrano de l'any passat, també el de l'atleta que va aconseguir la victòria l'any passat. Finalment, vaig ser premiat com a primer classificat en categoria Senior Masculina, ja que l'atleta que em va guanyar -per a la meua sorpresa i la dels meus companys TPT que m'acompanyaven- era Veterà B. I no només això, després em vaig enterar de que el "xaval", en la seua joventut va ser professional en ciclisme amb el Kelme, vamos, el que ve a ser un super-classe. Un exemple a seguir, en definitiva.

Respecte a la resta de companys del TPT que em van acompanyar fins a Ibi, destacar la gran actuació de Xavi Gironés, que a falta de contrastar la classificació General definitiva que encara no està penjada al web dels organitzadors de la cursa, va entrar dins del TOP-10 i estimem que en 5a posició en categoria Senior Masculina, amb un crono de 16 minuts i 12 segons, superant en mig minut el registre que vaig marcar jo mateix l'any passat a aquesta mateixa cursa. Alberto Martínez també va complir amb les seues expectatives, entrant per davall dels 21 minuts i retrobant-se amb les bones sensacions després d'haver estat arrastrant problemes de salut durant aquesta última setmana que li han impedit entrenar amb normalitat.

La meua propera cursa serà ja en pista, per fí. El dissabte 25 de maig tinc previst córrer un 3000 m.ll. en la pista d'atletisme de Xàtiva. La intenció és pulveritzar el meu rècord actual en 3000 metres, que està en 9 minuts i 23 segons, i agafar confiança de cara al 5000 m.ll., que és la prova que estic preparant a consciència de cara a l'Autonòmic Absolut de Pista que es disputarà en juliol.

De moment, sembla que la preparació va pel bon camí, i el resultat de Ibi no fa més que confirmar les bones sensacions que ja percibia durant els darrers entrenaments. Això si, cal no adormir-se i seguir treballant per afinar l'estat de forma el màxim que es puga.

De moment, això és tot. La setmana que ve, més! 

Salut i quilòmetres!

XXV Volta a Peu a L'Alcúdia - 04/05/2013

El passat dissabte 4 de maig amb el meu company de fatigues Xavi Gironés (TPT Ontinyent) després de completar els 10.000 metres de què constava la XXV Volta a Peu a L'Alcúdia.

El darrer cap de setmana vaig realitzar un petit incís en la meua preparació de cara al 5000 m.ll. en pista... Una mica per compromís, una mica perquè també tenia ganes de deixar-me veure, el passat dissabte vaig disputar la XXV Volta a Peu a L'Alcúdia: una prova popular organitzada pel meu Club d'Atletisme -el C.A. L'Alcúdia- que constava de 10 quilòmetres per asfalt amb un perfil pla, relativament assequible per al corredor.

No tenia previst fer cap cursa de distància superior als 5000 metres després de la disputa del 10.000 metres en pista de fa dues setmanes a Castelló. De fet, els meus entrenaments han variat notablement, ja que he disminuit el volum en rodatges i series, per contra he augmentat la intensitat de les mateixes, buscant ajustar-les al que ha de ser el meu pas del 5k, que jo estime en torn als 16 minuts justos. No obstant això, per les raons abans comentades, el passat dissabte 4 de maig a les 19 hores em trobava en la línia d'eixida ubicada a l'Avinguda Antoni Almela de L'Alcúdia. 

Vaig plantejar els 10 quilòmetres de la cursa com un entrenament més, doncs tant dimarts com dijous vaig realitzar sèries curtes a la pista, i la veritat és que arribava amb les cames notablement carregades. Assumint que això anava a lastrar-me un poc, em vaig marcar com a objectiu pujar al pòdium en categoria Sènior Masculina, sense importar-me ni el registre a realitzar ni la posició final en meta.

Una vegada donat el tret de sortida, el meu company d'entrenaments Xavi Gironés -que em va acompanyar fins l'Alcúdia des d'Ontinyent- va protagonitzar l'escapada inicial de la carrera, marxant en solitari fins gairebé el Km. 2. Per darrere, un grup nombrós i compacte en el qual em trobava jo mateix, anava reduïnt les distàncies, fins que el vàrem neutralitzar. 

A partir del Km 3, es va formar un grup capdavanter amb quatre corredors -entre els quals es trobaven els meus companys d'equip al C.A.L'Alcúdia Ximo Mollà i Jesús Descals-. Per darrere, un segon grup, amb unes 8 unitats aproximadament, anava avançant a una distància prudencial respecte al grup capdavanter. En eixe grup em vaig ubicar, tirant del mateix per contribuïr a reduir les distàncies respecte al cap de la prova.

Al voltant del km. 5 vam neutralitzar a un dels corredors que s'havia escapat, i vàrem continuar la marxa pels camins rurals plens de tarongers que conformaven el paisatge. 

En torn al km. 7, el grup en el qual em trobava va començar a trencar-se, ja que alguns dels atletes vàren atacar. Jo vaig respondre amb dificultat a dits atacs. Per una banda, perquè em notava una mica carregat de cames -intuisc que per les sèries realitzades al llarg de la setmana-, d'altra banda, un problema inesperat en el calçat feu que em sorgira una incòmoda ampolla a la planta del peu dret, cosa que em va provocar una sensació de malestar i em va fer baixar una miqueta el ritme que portava. 

En arribar al Km. 9 ja només quedava enfilar la llarga avinguda on al final es trobava ubicada la meta. Vaig resistir tot el que vaig poder, vaig gestionar el dolor de la planta del peu i, finalment, vaig aconseguir mantindre la 8a posició de la classificació General i 2a posició en categoria Sènior* amb un registre de 34 minuts i 32 segons. Per consultar la classificació final de la prova, punxeu ací.

Les sensacions no van ser del tot bones. Les cames van respondre relativament be, però em preocupa el fet que em sorgisquen ampolles a les plantes dels peus durant la competició. El calçat és força nou, no obstant ja l'havia utilitzat en alguns entrenaments i en el 10.000 m.ll. en pista. Crec que eixe no pot ser el motiu de la molèstia. Potser siga convenient canviar els calcetins de competició, doncs ja ténen un any, i vaig notar com els peus m'abrasaven pel contacte amb l'asfalt calent pel sol radiant que va fer durant tot el dia. Cap la possibilitat de que el desgast dels calcetins haja provocat eixa sensació d'abrassió als peus, i derivat d'això, l'aparició d'ampolles. De tota manera, aquesta setmana provaré de nou les "voladores de competició" durant les sèries, per veure si em tornen a donar problemes.

I bé, de moment això és tot. Aquesta setmana continuaré aprofundint en la preparació del 5000 m.ll., i espere poder tornar a competir de nou en un parell de setmanes aproximadament, en una distància inferior als 5km. Més endavant aniré desvelant nous detalls sobre aquesta qüestió...

Salut i quilòmetres!

* En aquest punt vull aclarir que, en un principi, vaig ser 1r Sénior; i de fet, amb el reglament en la mà ho hauria sigut, però el meu company d'equip Jesus Descals va reclamar ja que, tot i ser de l'any 1978 -any en que es preveu l'inici de la categoria de Veterans A- encara li falta un mes per complir els 35 anys -edat que estableix la RFEA per entrar en la categoria de Veterans- i ell considerava que no havia d'entrar en la categoria de Veterans A, sinó en la Sènior; l'organització -és a dir, el nostre club-, li va donar la raó, i punt i final a la història...