La vida és estranya. Passes d'estar un dia guai a de sobte trobar-te en una situació més aviat trista, com és la mort d'un ser volgut. Si ben és cert que es veia vindre, doncs el càncer és una malaltia ben fotuda, i era ben trist veure cóm patia la meua iaia en les seues pròpies carns. Al final és preferible el descans etern a una agonia prolongada...
Així doncs, el diumenge, després d'assistir al soterrament, vaig marxar cap a Torrent. La rutina que torna, la vida segueix, i jo havia de fer un curset a València a partir del dilluns i fins al dijous.
I en això estic ara...És un curset certament interessant, tracta al voltant del Valencianisme polític al darrer segle. Però és més que això. Es parla de tot el ventall polític a la nostra Terra des de finals del S.XIX fins a l'actualitat. Jo li'l recomanaria a tota aquella persona que estiguera interessada per la història contemporània, la política i la realitat existent al nostre País.
El problema d'aquest curset és que no és gens dinàmic, doncs no hi ha interacció entre els alumnes. És una exposició teòrica per part del professor i gairebé no intervenim nosaltres, a no ser que tinguem un dubte. Per altra banda, com que el tema és interessant, tampoc tinc la necessitat de parlar amb ningú, ja que el que m'estan explicant és del meu interés.
L'altre curset, el de Eines per a la recerca de Treball era més avorrit en quant al contingut, però era més dinàmic, ja que si que hi havia més interacció entre els alumnes, i això em va permetre el conèixer a gent interessant.
Així doncs, fins al dijous estaré ocupat amb el curset. I a partir del dilluns...comença el 3r curs!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada