diumenge, 23 de novembre del 2008

Campionat Provincial de Cross -Utiel-


Doncs be, hui diumenge 23 de novembre es disputaba el campionat provincial de cross, i prova també puntuable per a la sel·lecció d'atletes que acudiràn al Ct. d'Espanya de Cross.

I cap allà que hem anat...Tot açò es disputava a la "Sierra del Negrete" que es troba al terme municipal d'Utiel, a una altura d'uns 1000 metres, que dificultaven, més si cap, la duresa del circuit.
La distància a recórrer era de 9 quilòmetres, en un circuit replet de pujades i baixades, amb moltes pedres soltes dintre del recorregut, que dificultaven, més si cap, la marxa.

Pel que a mi respecta, la carrera no ha sigut roïn del tot, però es podria haver fet millor. Al principi, quasi em veig afectat per una caiguda que ha tingut lloc justament al meu davant. Per sort, he mantingut l'equilibri i he anat cap avant. He anat de menys a més, caçant rivals (i també companys d'equip que possiblement han eixit massa de pressa). Es podria dir que he fet sol tota la carrera. Al final, als 2 últims quilòmetres les forçes ja anaven justetes, i he perdut alguna posició, però he arribat a meta, que és el que conta. Finalment crec que he entrat el 38 de la general (estimacions de ma mare...), i 7é de la meua categoria (promesa).
Si us sóc sincer...esperava haver entrat 4t o 5é, però despres de veure el nivell que hi ha enguany a la categoria, el fet de ser de 1r any, i que encara estem a principis de temporada, fa que mire les coses des d'una altra perspectiva...Anirem treballant carrera a carrera, a veure si podem millorar alguns llocs, i de passada batir a alguns dels rivals que ara estan per davant de mi, sense oblidar-se'n dels que vénen per darrere...

L'altre aspecte positiu de la cursa, és que havem guanyat per equips en la nostra categoria (promesa) gràcies al 1r lloc d'Ayman, la meua setena posició, el huité lloc de Carlos Montón, i la desena posició d'Álvaro Ginés. Almenys per equips pinta bé la cosa...Classificacions

Ara agafarem un paronet de competicions, que aprofitaré per a entrenar a tope, i veure si per a la pròxima cursa puntuable (Benicarló, 21 de desembre), podem millorar la posició obtinguda en el dia de hui...

L' esperança és l'últim que es perd!

Pd: A la foto, d'esquerra a dreta eixim Álvaro,jo mateix, Carlos i Ayman. Reflexa el moment en què hem pujat a pòdium per recollir el trofeu que ens acreditava com a campions per equips.

dijous, 20 de novembre del 2008

Gala de l'esport local?

Hui toca "rajar" de nou. El motiu? El passat dia 8 de Novembre es va celebrar la Gala de l'Esport d'Ontinyent. Podeu llegir detalls de la mateixa en aquesta noticia.

A mi mai em voreu en eixa gala, que se suposa que fa costat a tots els esportistes locals. Per quin motiu? Doncs perquè no forme part de cap club o associació local. És a dir, pot assistir a la gala de l' ESPORT una cicloturista que fa esport-salut (es a dir,no competix), o un membre de l'associació de colombicultura local, o un membre del club de dards, però un atleta local que competix a un equip de fora no serà mai invitat ( a no ser que siga Joan Carles Ferrero). Possiblement tinga mèrits de sobra, però no hi anirà perquè no pertany a cap entitat del poble. Aixi doncs...Aquesta gala de l'esport representa realment a TOTS els esportistes de la ciutat? Jo diria que NO.

En eixe cas...Per què es fa una gala de l'Esport en la qual no es troben representats vertaderament els esportistes ontinyentins?Si de cas, es troben representats els clubs i associacions ontinyentines al seu complet, però mai tots els esportistes. Amén de les despesses que suposa muntar un tinglao d'aquests...Que si contractar esportistes d'èlit que donen prestigi a la gala, alimentar-los,etc.

Em sembla que seria molt més útil que amb el pressupost de la Gala de l'Esport es confeccionaren una série de beques destinades als esportistes d' ONTINYENT, independentment del club al que pertanyen, ja siga de la ciutat o de fora.
A Torrent hi ha un sistema de beques prou interessant que distingueix els esports olímpics individuals, els esports olímpics colectius, i els esports no olímpics, tant en categoria masculina i femenina. Els esportistes han d'emplenar un formulari i aportar informació sobre els mèrits que han aconseguit al llarg de la temporada, i un comité s'encarrega d'assignar les beques a aquells que millor expedient esportiu presenten. Jo crec que aquesta és una manera de fer bé les coses.

Si el pastís es repartix entre els clubs i associacions, però aquestes no saben administrar aquests recursos per crear bones canteres de xavals que en un futur puguen tenir la sort de despuntar en els seus respectius esports...Les coses no funcionen...

I clar, acaba guanyant el premi de millor esportista local una cicloturista (aquest any), un atleta veterà (l'any passat) o Joan Carles Ferrero ( que l'ha guanyat 3 o 4 vegades)...
Eixe es el model d'esportista a Ontinyent...

Dintre de la noticia hi ha altres "afirmacions discutibles" que hui no pense abordar però que algun dia ho faré, en paraules del regidor d'esport (que és un incompetent). Això un altre dia...

Pd: El diumenge, me'n vaig cap a Utiel a competir en el Campionat Provincial de Cross, ja us publicaré el informe...jejejejeje

dilluns, 17 de novembre del 2008

El primer Cross de la temporada: QUINTANAR



Ja hi soc aqui altra vegada...Lamente no haver pogut actualitzar abans,però es que anava saturat de treballs i tal...

Doncs be, com ja us vaig comentar, el diumenge passat(a les 7 del matí) va eixir una expedició del C.A. Torrent en direcció a Quintanar de la Orden per disputar el "Cross Internacional Castellano-Manchego del Vino y el Queso". Aixi doncs,es podria dir que m'he passat el cap de setmana viatjant...Divendres de Torrent a Ontinyent, dissabte d'Ontinyent a Torrent, i diumenge de Torrent a Quintanar...Traieu càlculs...Hi ha molt de quilòmetre fet ahi...I per supost, no he vist ni de passada la fira d'Ontinyent, encara que crec que no m'he perdut massa tampoc...

Si parlem estrictament de la carrera, cal dir que es disputava sobre una distància de 9 km, sobre un circuit de terra dura, els claus no hi eren necessaris. Destacar també que hi havia els primers espasses de l'atletisme espanyol amén d'un parell de keniates contractats per la organització.
Ara que ja us haveu fet a la idea,us diré que jo vaig eixir amb tota eixa colla...Aixi doncs, que no us estranye si dic que vaig entrar el 70 i em va eixir una bona carrera...A més...Vaig eixir a la tele!!!Doncs la prova es retransmitia pel Teledeporte i en la eixida em vaig posar davant...Hui els entesos del tema només feien que dir-me que m'havien vist a la tv...jajajaja

En fi...Quan es va donar la sortida ja em trobava inmers en el pelotó, primer vaig haver de trobar el meu ritme, cosa que es important en una prova de fons. Al voltant del quilòmetre i mig m'agafà Carlos, un company d'equip, que és de Petrer i acaba de firmar enguany pel nostre club(el tio és un crack,l'any passat va anar al Campionat d'Espanya Individual de Cross Junior i tot,bon fixatge!!!). Aixi doncs,anarem tota la carrera junts, a ratos tirava ell i a ratos tirava jo. Va haver un moment en torn al Quilòmetre 5 o 6 que em va traure uns quants metres, però li'ls vaig retallar i seguirem junts fins l'última volta, quan vaig intentar una escapada en solitari, que no tingué éxit,doncs quan faltaven uns 500 metres ell m'agafà. Al final s'ho vam jugar en els ultims 200 metres, on vaig clavar un canvi que va fer efecte i li vaig traure un parell de segons finalment. Això si, m'ho posà ben difícil...
En la classificació per equips, destacar que el nostre, el C.A. Torrent entrà quart absolut (una llàstima,perquè d'haver sigut tercers hauriem guanyat diners...) i vam realitzar un paper digne.

Els resultats es poden consultar aci.

El balanç després del primer cross és positiu. Encara no hi sóc al 100%, hi ha marge de millora, però despres d'un estiu diguem "caòtic", m'alegre d'estar ahi altra vegada, barallant-me de tu a tu amb els meus rivals de sempre.
La pròxima etapa,este diumenge a Utiel...Ja us comentaré!

Pd: Ara si, la foto pertany al Cross de Quintanar, i en ella apareixem tots els atletes que ens vam desplaçar a competir a aquesta localitat toledana. D'esquerra a dreta: Miguel (el carnisser), Carla, Carrascosa, Carlos, jo mateix, i Lucia. El que es troba ajupit és Ayman.

divendres, 14 de novembre del 2008

Incompetència

Be, hui he decidit tornar a actualitzar. La veritat es que no he tingut massa temps per fer-ho (massa treballs...). I ho faré amb un video que em va ensenyar ahir el meu cosí. Us recomane que el veieu sencer encara que és llarg...Si no hi teniu temps de veure'l tot,doncs veieu el primer minut i mig...Es brutal...No se com és possible que puga haver gent tan incompetent...

http://es.youtube.com/watch?v=tlqP6TGDKrY

Pd1: Si sou treballadors socials (o estudiants de Treball Social), encara us semblarà més divertit...

Pd2: El diumenge debute en una competició oficial, tal i com ja havia publicat. Aquest diumenge a Quintanar de la Orden (Toledo) es disputa un cross internacional sobre una distància de 9 km. Es retransmitirà el mateix diumenge per teledeporte...Si algú s'avorrix que ho pose i que intente trobar-me entre la multitud...Sempre porte una cinta taronja al cap...
Ja us comentaré que tal la experiència...jejeje

dilluns, 10 de novembre del 2008

El debut: Pujada i Baixada al Preventori (Resum)


Doncs be, hui dilluns toca fer balanç de la carrera en la que vaig participar ahir, que suposava el meu debut aquesta temporada, i la primera carrera "seria" que disputava després de la operació.
La carrera, es va disputar a Alcoi, sobre una distància d' 11 km, i com podeu deduir pel títol, hi havia molta "pujada" i "baixada"...
Entrant en detall, us puc dir que la meua sortida no va ser bona, doncs em vaig quedar una mica despenjat del grup capdavanter, degut a que em vaig posicionar malament a la eixida. Són detalls que caldrà perfeccionar en el futur...Una vegada transcorreguts els primers metres s'hi formà un grup capdavanter amb 10 o 12 unitats, i per darrere hi havia un grupet perseguidor de 3 o 4 corredors,entre els quals em trobava jo. A partir del quilometre 2 vam abandonar el casc urbà i començaren les pujades. En aquest moment el grup de davant començà a perdre unitats i jo vaig anar remuntant posicions. Això si,anava amb compte perquè les pujades eren molt pronunciades, realment dures. Així fins aproximadament el quilòmetre 6 o 7. No era pujada continua, hi havia "falsos llanos" que feien que es poguessin soltar una mica les cames,però aquests no deixaven de picar lleugerament amunt.
Arribats a aquest punt de la carrera em trobava en un grupet amb 2 corredors més, quan començaren les baixades, també molt pronunciades. Anava molt be de cames i em trobava amb forces per tirar cap avant. Per desgràcia,a falta de 2 quilometres de meta em va agafar un "flato"molt intens, que em va obligar a aminorar la marxa,i feu que perdera un parell de posicions o tres. Això si, una vegada arribats al casc urbà, i sabent que ja quedava poc, vaig apretar les dents i vaig fer l'últim esforç. Finalment vaig fer un temps de 39 minuts i 38 segons, i vaig quedar segon de la categoria H1(de 16 a 21 anys). En total vaig entrar el 16é. Les classificacions finals les podeu trobar ací.


Així doncs no podria haver començat millor la temporada per a mi. Primera carrera, primer trofeu. I les sensacions són inmillorables. Se que ahir no ho vaig donar tot i van sorgir alguns problemes que hauré de sol·lucionar en carrera. Així doncs, el marge de millora encara és molt gran...
La pròxima cita,serà aquest diumenge 16, a Quintanar de la Orden (Toledo). En una pròxima actualització us parlaré d'aquesta cursa...Que es retransmitirà per Teledeporte!!!

divendres, 7 de novembre del 2008

Procés de Bolonya (II)

Acabe de llegir un article a la web de la Universitat de València que aclara els 10 punts més confusos respecte al procés de Bolonya. Us deixe l'enllaç per tal que pugueu llegir-lo,perquè em sembla que és molt interessant, i us aclarirà molts dels dubtes al voltant del famós "procés".
Pròximament publicaré a aquest blog la meua "postura oficial" al voltant del "Tema Bolonya", a veure que us pareix...

http://uvalnoti.uv.es/intranet/ficheros/noudise.pdf

dijous, 6 de novembre del 2008

Procés de Bolonya (I)

Ahir va ser un dia important a la Universitat de València. Com ja sabeu, als diferents campus de la nostra universitat hi ha tancades una série de persones que estan lluitant per aturar el Plà de Bolonya. Fins ara, han elaborat assemblees d'estudiants i han signat una série de demandes.
Tal i com us deia, ahir va ser un dia important, perquè el rector els va concedir un debat, per confrontar opinions, dintre del marc plural que defensa la nostra Universitat.
Tot el que va passar ahir ho reflectix molt bé aquest reportatge que apareix hui al diari El País:

REPORTAJE

El rector frente a mil alumnos

Tomás rechaza convocar un referéndum sobre el espacio universitario europeo


Después de años aparentemente adormecidos, los alumnos de la Universitat de València despertaron ayer para oponerse al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES). Cientos de universitarios acudieron a ver el cara a cara entre el rector, Francisco Tomás, y los representantes de los estudiantes que llevan dos semanas acampados en las facultades. La asistencia desbordó el aula magna de la Filosofía donde, apretados, sentados por los pasillos, se reunieron cerca de 500. La cola de acceso bloqueó el pasillo y alcanzó la escalera que lleva al primer piso de la antigua facultad de Derecho, en la avenida de Blasco Ibáñez. El debate fue también seguido por televisión, a través de Internet, en otros centros.

Tomás, acompañado por dos vicerrectores, acabó exhausto tras debatir durante casi cuatro horas: primero con los representantes estudiantiles, luego con los asistentes que pidieron la palabra desde el auditorio. El rector dio la razón a los alumnos en algunas críticas; felicitó a un participante; se esforzó por aclarar confusiones (por ejemplo, que el EEES no conllevará la desaparición del Derecho Romano como asignatura troncal en la carrera de Derecho); defendió buena parte de los grandes objetivos del proceso, y se negó, tal y como pretendían los jóvenes, a paralizar la adaptación a Europa en la Universitat de València y a convocar un referéndum sobre la cuestión.

Las críticas de los universitarios resultaron dispares. Algunas sonaron razonables: si, tal y como ha denunciado el equipo rectoral, la Administración autonómica y el Gobierno pretenden que la gran reforma se haga con coste cero, es probable que la única forma de llevarla a cabo sea hacerlo mal. Otras excedían el ámbito del rector y del mundo académico: las censuras al mercado laboral y al sistema capitalista. Y había también errores de interpretación, parte de los cuales parecen haber sido generados, voluntariamente o no, por sectores del profesorado que se oponen de plano a la reforma. Por ejemplo, que los alumnos que ya están estudiando tendrán que dejar sus actuales diplomaturas o licenciaturas e integrarse en los nuevos títulos de grado.

Esos errores y el desconocimiento que reconocían algunos asistentes (por no hablar del alumnado en general) sobre el EEES y el llamado Proceso de Bolonia, dejó clara una cosa: ni las universidades, ni la Generalitat, ni el Gobierno han transmitido suficiente información a los estudiantes sobre un cambio del sistema que se pretende, sin embargo, muy profundo. El rector reconoció el fallo, y se comprometió a poner los medios para subsanarlo.

El EEES fue lanzado en 1999 para armonizar los sistemas universitarios del continente y facilitar el reconocimiento de los títulos académicos entre los países, y se han ido sumando a él más de 40 Estados. En España, la adaptación al espacio europeo, implicará, entre otras cosas, la unificación de todas las modalidades de carreras (licenciaturas, diplomaturas, ingenierías) en una sola categoría, llamada grado. Y la aparición de un segundo nivel educativo llamado máster oficial. Sobre el papel, debería suponer también una gran transformación de la docencia, sustituyendo la lección magistral por formas más participativas de aprendizaje.

Buena parte de quienes ayer acudieron al debate saben todo eso y mucho más. Y lo rechazan. Consideran, por ejemplo, que el nuevo modelo de docencia, que exige una mayor implicación durante todo el curso (estudiando tanto dentro como fuera del aula), obligará a los universitarios a convertirse en "alumnos a tiempo completo". Y que eso acabará excluyendo de las facultades a aquellos que, además de estudiar, trabajan. Consideran también que la nueva estructura de grado más máster (el precio de cuyos créditos es superior) creará dos categorías de universitarios en función de lo que puedan pagar.

Temen que la filosofía del proceso, que aspira a mejorar la competitividad económica de Europa, acabe por llevarse por delante carreras poco rentables desde esa perspectiva, como las de Humanidades (aunque alguno reconociera ayer que muchos de esos titulados trabajan actualmente de camareros). Y hay quien está también convencido de que, para garantizar su futuro como servicio público, la universidad debe permanecer alejada de las empresas.

dimarts, 4 de novembre del 2008

Hui no toca política!


Doncs això, hui he decidit actualitzar el blog, despres d'uns dies sense poder fer-ho, doncs tenia molta feina acumulada...És el que té deixar-se les coses per a última hora...
Per no carregar-vos massa amb temes de tipus polític, i perquè ja tocava...hui actualitze al voltant del meu esport: l'atletisme. Porte practicant aquest esport des dels 14 anys, i us puc assegurar que seguix il·lusionant-me com el primer dia. Per a mi és l'equivalent a una droga, si no puc córrer no hi sóc a gust...Sé que sembla una mica estrany, però realment és així...
Per això, quan aquest estiu vaig tenir que deixar de competir per diversos motius (primer van ser les crisis d'ansietat, i despres fou la operació d'apendicitis) se'm caigué el món als peus. Ho vaig passar malament. Vaig estar quasi dos mesos i mig sense poder córrer (el periode més llarg de temps que he estat sense córrer des que vaig començar als 14 anys).
Per sort, al setembre vaig poder tornar als entrenaments, però no va ser fàcil...Les cames se'm resentien, em costava molt arrancar...Pensava que res tornaria a ser com abans, que l'atletisme de competició s'havia acabat per a mi...
Ara que estem a Novembre us puc dir que ho veig tot des d'altra perspectiva. Tornar a la rutina m'ha ajudat, anar a la universitat, retrobar-se amb els companys d'entrenament de Torrent i alguns sacrificis per la meua banda han fet que recobrara les ganes per lluitar, per intentar tornar a ser el que era abans...
I ara mateix em trobe be físicament, el cap em funciona de nou al 100% i tinc moltes ganes de tornar a la competició. Aquesta temporada promet, estem formant un bon equip de cross al C.A. Torrent que va a donar molta guerra, i la gent es troba molt motivada...
En darrer lloc, dir-vos que aquest diumenge inaugure la meua temporada a Alcoi, on es disputarà la Pujada i Baixada al Preventori, una carrera sobre asfalt amb 11 km de distància i que sembla que és d'un perfil dur...(ja us informaré del resultat)
Sols us diré altra cosa...Que vaig a per totes!!!