Que açò s'acaba...

Doncs si...Gairebé queda una setmana de classe, qui ho diria...
Pareix que fora ahir quan vam començar el 2n quatrimestre, però la realitat està ahi, i de fet, ja hi ha algunes assignatures en què no tinc classe perquè ja hem donat tota la matèria.

La majoria de treballs ja estan entregats, o a punt de ser acabats, i per tant, això vol dir que d'ací quatre dies estarem estudiant a mort ja per als exàmens.
He de dir que, en el meu cas això encara queda una mica lluny, ja que, a diferència de molts altres companys universitaris que, o be ja han començat o estan a punt de començar els exàmens, jo hauré d'esperar fins al dia 19 de Juny per fer el primer. Això si, acabaré el 2 de Juliol, quan la majoria de gent fins i tot ja se sap les seues notes...

No sé si és millor o pitjor, però és el que hi ha, i així ho acceptaré. Tot és questió de mentalitzar-se...L'any passat, de fet, ho vaig tindre igual o pitjor, doncs, si no recorde mal vaig acabar el 7 de Juliol...I vaig sobreviure, més o menys...jejeje

Canviant de tema, aquest dissabte competició de nou. Això si, aquesta vegada un 1500...A veure si per fi trenquem la barrera psicològica de 4'20 que ja va sent hora...Els entrenaments van genial i això em fa ser optimista. En carrera pot passar qualsevol cosa, però la motivació és important, i en eixe aspecte em trobe al 100%...

En fi..Ja us contaré!

Dos anys després...un 8!

Últimament no he pogut escriure massa, doncs tinc molts treballs per fer, i es nota que estem a les últimes setmanes del curs i que s'acosten sigilosament els exàmens...Per tant seré breu...

Aquesta vegada toca parlar d'atletisme, doncs ahir vaig competir. A destacar, que vaig fer una prova que feia gairebé dos anys que no tocava, el 800 m.l. I això es va notar...
En primer lloc perquè els meus entrenaments res ténen a veure amb el que aquesta prova exigeix. Per a fer un 800 has de ser ràpid, explosiu. Jo em caracteritze justament pel contrari...sóc resistent, però gairebé no tinc velocitat. Per altra banda no és una prova que em motive massa...
Però el meu entrenador i jo vam decidir que podia estar be fer-la a mode d'entrenament.

La carrera no va ser dolenta del tot. Vaig eixir a la série més fluixa, com era d'esperar, i el registre va ser discret, al final em donaren 2:10'14. No vaig millorar la meua millor marca personal, que data de quan jo era juvenil, per aquells temps jo encara corria al CAVA...
Les sensacions van ser extranyes. Com ja he dit abans, un 800 és totalment diferent a una prova de llarga distància, les sensacions a les cames al acabar la cursa també són totalment diferents.

En fi...Ara toca carregar les piles, doncs aquest cap de setmana de segur que toca competir de nou...

Polèmiques sobredimensionades

No sabia si escriure o no sobre el tema, però al final m'he decidit. Ara que ja han passat uns dies de la final de Copa, m'agradaria comentar l' "incident" de l'himne, o la visió que jo tinc del mateix...

En primer lloc, dir que els de la 1 es van equivocar totalment CENSURANT l'himne, doncs Rtve no era l'única televisió que estava donant el partit en directe (EiTB i TV3 també el van retransmetre). Això afegit a la difusió que ténen actualment les noves tecnologies, fan gairebé ocultar un fet d'eixes característiques. El posar l'himne al descans, amb el sò netejat i imatges molt preparades encara fa més gran la "cagada". Això si, també vos dic una cosa, la culpa no la té ni el realitzador ni el director d'esports de TVE. Les ordres venien de dalt, i la destitució d'un directiu és una mesura de cara a la galeria, és com si diguerem "la cabeza de turco" que necessitaven per apaciguar els ànims.

Per altra banda, això de la pitada al himne ja es sabia (jo fa més de 2 mesos que sabia que es pitaria el himne, doncs amb internet hui en dia pots saber qualsevol cosa...). No pilla de nou a ningú. El que realment hagués sorprés jo crec que hauria sigut justament el contrari, que no s'hagués pitat al Rei i a la Marxa Reial. Cadascú ha de ser consequent amb les seues idees, i si ets basc o català, i nacionalista és normal que pites al Rei, que és un símbol que representa tot allò contra el que lluites.

Per altra banda, altre comentari que he sentit és que no es deu mesclar el futboli i la política. Això és una estupidesa. El futbol i la política han anat sempre lligades, i és fàcilment demostrable. Algun dia, quan tinga temps, faré una actualització on aportaré exemples, juntament amb referència bibliogràfica. Política és tot. Estem envoltats de política. Comportar-se d'una manera o d'una altra, portar determinades senyes d'identitat en la nostra manera de vestir, penjar un cartell aparentment innocent, etc, etc.Tot això te un grau de relació(pot ser major o menor)amb la política.

Les idees s'han de respectar. Cadascú pensa d'una manera distinta i defén uns objectius i interessos diferents. El que no es pot fer és tractar d'anular a aquell que pensa diferent perquè va en contra dels teus interessos.

En fi...Per hui ja va be d'aquest tema...Si de cas, altre dia ja el continuaré...

Final de Copa

Ahir va ser un gran dia. Tot i que no aconseguirem guanyar al Barça... El que vaig viure ahir a València va ser espectacular. Un espectacle. I això que ni tant sols tenia entrada per veure el partit en directe...Però jo no era l'unic que no tenia entrada i volia viure de primera mà els instants previs al partit al Mestalla.

Milers i milers de persones es situaren a tots els llocs possibles, per veure l'arribada dels jugadors a l'estadi. Nosaltres vam arribar sobre les 18:30 i vam agafar un bon lloc, des d'on es veia perfectament l'arribada de les autoritats, i posteriorment l' arribada dels equips.

L'espera era amenitzada pels càntics de les dues aficions. Hi havia càntics pròpis de l'afició del Barça, càntics pròpis de l'afició de l'Athletic, i després estaven els càntics conjunts (els classics "bote bote bote madridista el que no bote", "Guti Maricón", o "Arde Madrid"). Sempre hi ha un enemic comú...

Altra cosa que em va cridar l'atenció era el gran desplegament policial. Mai havia vist a tant de policia junt. Allò era increible...A cavall, a peu, en furgó...De fet, va haver un moment en què hagueren d'actuar, doncs els "Boixos Nois" van començar a encendre bengales i a provocar altercats. Com no...

A banda d'això, no hi hagueren majors complicacions. Sobre les 8 passades arribà l'autocar de l'Athletic. Per desgràcia, nosaltres no vam poder veure als jugadors entrar a l'estadi, ja que el furgó de la Policia Nacional ens impedia veure còm desfilaven els jugadors cap a dintre de l'estadi. El mateix passà posteriorment amb l'arribada del Barça...

Una vegada arrribats els equips, vam marxar cap al pis d'un company meu. Del partit, res a dir...L'Athlètic va eixir enxufat els primers 15 minuts, i Toquero (tal i com jo ja sabia que faria) va marcar el gol de l'Athlètic. Després es vam tancar en defensa i això va ser la nostra mort. Començàren a arribar els gols del Barça en tromba, i no es podia fer res més...Així doncs, el Barça fou just guanyador de la Copa.

L'afició de l'Athlètic, increible!Tot i anar perdent, seguien animant a l'equip. No van abandonar l'estadi fins que no es va acabar la final. Van esperar als jugadors, per aclamar-los. Brutal...

En fi...No se si tornaré a viure una experiència com aquesta, però us assegure que si es pogués repetir, sens dubte m'agradaria...

Invasió "Zurigorri" a València

És increible...En la vida havia somiat que viuria una cosa així. I es que ser de l'Athletic és diferent. No se si guanyarem la final o no, però el que s'està vivint hui a València no es pot descriure amb paraules...

Hi ha més de 35000 seguidors de l'Athletic vinguts de tots els punts de Biskaia, Euskadi, i de la resta de llocs de l'Estat Espanyol. Puges al metro, i a cada vagó hi veus un grup de seguidors. I la zona de les carpes que hi ha al riu...Allò ja és el summum. En aquest punt és on es troben concentrats tots els seguidors de l'Athletic Club, digam que és la base...Allà hi ha una série de xiringuitos on es pot degustar menjar típic basc, prendre refrescos, comprar productes oficials a la tenda, i fins i tot una pantalla gegant on hi apareixen imatges de partits importants jugats per l'Athletic, o missatges d'ànim d'ex-jugadors mítics, que donen suport a la causa.

L'ambient que es respira a la carpa és de confraternització total, mires on mires veus camises roig-i-blanques, o ikurriñes...A més, a la carpa hi sona música en euskara, està molt be, la veritat.

Hem anat cap allà Victor (un amic meu que també és del Athletic) i jo. Per a nosaltres caminar per aquelles carpes era com caminar pel paradís. Els dos estàvem al·lucinant amb allò que veiem...Jo portava la càmera de fotos i he fet diverses instantànies. Vaig a penjar ací alguna de les més representatives, per tal que veieu còm estava allò.

Pel que fa a les aficions, he de dir que hi ha més gent de l'Athletic que del Barça, increible, però cert. La gent de Bilbao s'ha mobilitzat molt amb la copa. També influeix que fa ja 25 anys que el Athletic no guanya cap títol. La gent està ilusionada i es veu amb possibilitats reals d'emportar-se el títol cap a Bilbo.

Segurament el Barça te millor equip i desplega millor futbol, però el Athletic conta amb el suport de l'afició, que li va a donar un extra, i això va equilibrar la balança...No se que passarà, però jo confie en el meu equip...Gora Athletic!!!

Moltes coses a dir, i poc temps lliure...

Tinc moltes coses a dir, i poc temps lliure. Per això fa ja més d'una setmana que no escric. Però ja va sent hora de tornar a deixar una actualització, i per a això aprofitaré que acabe d'acabar el treball que tenia que entregar demà, i, abans d'anar a dormir, vaig a deixar un escritet...

Be, el dissabte passat vaig competir altra volta. No estava previst, però va sorgir un control, ho vaig veure, i com que l'altre dia a Elx em vaig quedar amb ganes de més, doncs em vaig proposar anar.
Aquesta vegada la competició es realitzava a Sueca, a una pista en la qual encara no hi havia competit. Això si, el tartàn està en perfectes condicions, ja que la pista no té més de tres anys.

Al final vaig decidir fer un 3000, ja que la setmana passada havia fet un 1500 i encara enguany no havia corregut aquesta distància. El llistó en esta prova el tinc prou alt, doncs el meu record està en 9 minuts i 23 segons. Tot i això, anava amb voluntat de fer-ho el millor possible, i si cau cau, però era conscient de que encara em falta un poc per adquirir el nivell de l'any passat...

Quan vaig arribar, vaig veure el panorama un poc desert...la veritat es que no hi havia massa gent competint...i això no em beneficiava. Sempre es bo tenir rivals que puguen estar al teu nivell, doncs la competència beneficia a l'hora de competir.

Tal i com jo pensava, a l'eixida sols hi havia un atleta a priori superior a mi, i no em servia, doncs no estava al seu nivell. Així que vaig emprendre una aventura en solitari...El primer 1000 el vaig passar massa ràpit i això em va trencar un poc, tot i això vaig aguantar prou satisfactòriament. Finalment vaig entrar amb un temps de 9'26, a 3 segons de la meua marca personal, totalment sol. Això em dóna esperances...No m'esperava ni tant sols baixar de 9'30....Així que ara la moral està pels núvols. Això és beneficiós de cara als futurs compromisos...

Pel que fa a atletisme, això és tot. Fins d'aci un parell de setmanes no hi ha competicions...
Demà si tinc una estona tornaré a actualitzar, sobre altres temes no relacionats amb l'atletisme...Ho promet!!!

Pont complet!!!Un poc de tot...

Aquest darrer pont ha estat prou complet. Des del dijous a la nit fins al diumenge ha hagut activitats. Així doncs, es pot dir que ha estat un pont ben aprofitat...

El dijous, tornàrem a anar a veure el monòleg que fan tots els dijousos a Escuela de Calor. Aquesta vegada va ser més fluix, no se si en part a causa del guirigall que armaven els qui estaven al fons que no mostraven interés per la funció, però el que és ben cert és que de vegades fins i tot costava sentir allò que estava dient el monologuista. Per una banda em sembla una falta de respecte distorsionar una actuació així, més que res per la gent que sí està interessada en escoltar l'actuació. Per altra banda, si volen parlar, poden fer-ho, però una de dos, o parlen més baix, o que se'n vagen a altre local. En fi...Deixant de banda este tema, la nit estigué diferent, entretinguda. De cop en cop està be assistir a una actuació d'aquest tipus, les rialles estan assegurades. I a això cal afegir que la programació cultural a Ontinyent és ben be escassa, aixi que...per a una vegada que fan alguna cosa que està be...No es pot fallar!

El divendres va ser un dia de relax, pel matí entrenament suau, ja que el dissabte havia d'anar a competir a Elx. Per la vesprada, vaig pegar una becadeta que no em va venir gens malament, i després vaig estar fent alguna feina de la universitat que tenia pendent.

Dissabte va ser el dia en que, després d'un mes i pico...tornava a competir. La cursa va tenir lloc a Elx. Una mica lluny, però ja que per la zona de València de moment no hi ha controls, i hi havia ganes de competir...doncs vam baixar cap a la zona d'Alacant. Vaig arribar a la pista i em vaig adonar que no era l'únic que havia baixat des de València a competir...si es que al final sempre som els mateixos...Ja pot ser la competició a Elx, a Castelló, a Sagunt o a Pekin...Hi ha una sèrie de persones que les trobes allà on vages....jejejeje
Pel que fa a la competició en si, em vaig decantar per fer un 1500. Pot ser estava en millors condicions per a fer un 3000, però tenia ganes de provar-me en una prova un poc més curta, ja que com no estic entrenant eixe tipus de prova...a vore fins on podia arribar.
Finalment vaig acabar en un temps de 4:24'74, la meua millor marca de la temporada en eixa prova, i a aproximadament 2 segons del meu millor registre personal. Per a ser la primera carrera en mes i pico...no està mal...Tot i això, vaig cometre un parell d'errors de principiant en carrera, que possiblement em van limitar al final, i que, si no els haguera comés, possiblement la marca hauria sigut prou millor. Però be, lo fet, fet està. A la pròxima carrera més i millor!

I el diumenge, aprofitant que no tenia que entrenar, perquè havia competit el dia anterior, vaig anar, juntament amb la meua germana d'excursió al Torrater. Sempre que vaig allà passe corrent, i m'apetia gaudir del paisatge d'altra manera, podent recrear-me amb la varietat de vistes que ens dóna la muntanya. A més, vaig agafar la càmera de fotos, i vaig realitzar algunes instantànies. Hi vaig fer moltes, però he decidit penjar ací una de les més boniques. En aquesta es pot veure còm el bosc poc a poc està tornant a aparèixer després dels incendis que tingueren lloc a la dècada dels 90 i que van afectar a la Serra de Mariola (concretament, l'incendi tingué lloc l'any 1994). Us deixe un document visual on podreu vore més concretament què és el que va passar eixe Juliol de 1994, ací.
També em sembla interessant aquest extracte d'un programa d'Informe Semanal, on es parla sobre l'incendi, i que es pot trobar aci.

De moment és tot, però segurament pronte hi haurà noves actualitzacions...