Ahir va ser un gran dia. Tot i que no aconseguirem guanyar al Barça... El que vaig viure ahir a València va ser espectacular. Un espectacle. I això que ni tant sols tenia entrada per veure el partit en directe...Però jo no era l'unic que no tenia entrada i volia viure de primera mà els instants previs al partit al Mestalla.
Milers i milers de persones es situaren a tots els llocs possibles, per veure l'arribada dels jugadors a l'estadi. Nosaltres vam arribar sobre les 18:30 i vam agafar un bon lloc, des d'on es veia perfectament l'arribada de les autoritats, i posteriorment l' arribada dels equips.
L'espera era amenitzada pels càntics de les dues aficions. Hi havia càntics pròpis de l'afició del Barça, càntics pròpis de l'afició de l'Athletic, i després estaven els càntics conjunts (els classics "bote bote bote madridista el que no bote", "Guti Maricón", o "Arde Madrid"). Sempre hi ha un enemic comú...
Altra cosa que em va cridar l'atenció era el gran desplegament policial. Mai havia vist a tant de policia junt. Allò era increible...A cavall, a peu, en furgó...De fet, va haver un moment en què hagueren d'actuar, doncs els "Boixos Nois" van començar a encendre bengales i a provocar altercats. Com no...
A banda d'això, no hi hagueren majors complicacions. Sobre les 8 passades arribà l'autocar de l'Athletic. Per desgràcia, nosaltres no vam poder veure als jugadors entrar a l'estadi, ja que el furgó de la Policia Nacional ens impedia veure còm desfilaven els jugadors cap a dintre de l'estadi. El mateix passà posteriorment amb l'arribada del Barça...
Una vegada arrribats els equips, vam marxar cap al pis d'un company meu. Del partit, res a dir...L'Athlètic va eixir enxufat els primers 15 minuts, i Toquero (tal i com jo ja sabia que faria) va marcar el gol de l'Athlètic. Després es vam tancar en defensa i això va ser la nostra mort. Començàren a arribar els gols del Barça en tromba, i no es podia fer res més...Així doncs, el Barça fou just guanyador de la Copa.
L'afició de l'Athlètic, increible!Tot i anar perdent, seguien animant a l'equip. No van abandonar l'estadi fins que no es va acabar la final. Van esperar als jugadors, per aclamar-los. Brutal...
En fi...No se si tornaré a viure una experiència com aquesta, però us assegure que si es pogués repetir, sens dubte m'agradaria...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada