Fent balanç...

Porte uns dies pegant-li voltes. I hui per fí m'he decidit. Hui toca parlar dels estudis. És hora de fer balanç del primer quatrimestre, ara que ja són oficials totes les notes...

Pel que fa als resultas dels exàmens i notes...cal dir que han sigut bons. Però amb algun matís. La veritat és que la nota del treball de l'assignatura de Treball Social amb Families ha deslluit un poc la resta dels resultats. No se si un 6 és la nota justa per a eixe treball, però vists els resultas globals...millor callar-se i no reclamar, no siga cas que...D'uns 40 alumnes, sols han aprovat 8. La resta, tots suspesos. Per a mi, la culpa és en gran part de la professora, que ha explicat malament les coses, i ha deixat el treball per al final (vam saber més o menys el que havíem de fer a meitats de desembre...). Les explicacions eren soporíferes. He de reconéixer que no he aprés gairebé res a eixa assignatura. Si pogués tornar arrere en el temps i tornar a elegir les assignatures...No l'hauria triada, sens dubte.
En fi...lo bo és que ja no tindré que vore-li la cara a eixa professora...La llàstima és que m'ha baixat un peliu la mitja. Però tampoc massa. Res que no es puga arreglar...
La resta d'assignatures quadrimestrals, perfectes. A Política Social, un 10. Inmillorable. L' única pega que se li podria posar a esta nota és que no m' han donat la Matrícula d'Honor, tot i tenir la nota més alta de la classe. Per què? Sospite alguna cosa...(enxufisme). Però a mi m'és igual...la matrícula me la paga l'estat! Així que li perdonarem esta jugada al senyor Vila...
En l'assignatura de Treball Social, Cooperació i Relacions Internacionals, un 9. Estic molt satisfet amb el resultat d' aquesta assignatura. El professor, un crack. Crec que és l'assignatura més motivant i entretinguda que he tingut aquest quatrimestre. A més, el treball grupal final ens va quedar niquelat...La veritat és que em vaig implicar molt, i finalment això s'ha vist reflectit al resultat.
I d'Antropologia Urbana què podria dir...un 8. Encara no m'ho crec ni jo...Sens dubte, era l'assignatura més complicada d'aquest quatrimestre. La professora és molt exigent, ja que és una eminència en el camp de l'Antropologia Urbana, i és super-exigent. Per sort, s'ha notat el meu grau d'implicació a classe, el fer tot el que ella manava. I l'exàmen...complicadissim. Vaig traure un 7, la nota més alta de la classe...això ho diu tot. Gairebé la meitat dels que es van presentar van suspendre. Vamos, que em puc donar per satisfet...
Finalment, a l'única assignatura anual que tinc, Intervenció, he tret un 7 a l'exàmen...Sé que puc traure més; així que al segon quatrimestre haurem d'apretar una mica més...

Per concloure, dir que ja porte 3 setmanes del segon quatrimestre, i que estic començant a calar als professors nous...En un pròxim post expressaré les meues opinions respecte al que em pareix que va a ser aquest segon quatrimestre. M'hauria agradat fer hui també eixe balanç, però seria carregar massa informació en un dia...

A la pròxima més i millor!

Hem lluitat i hem fracassat...però encara ens queda combat!

Toca parlar del que passà ahira Elx. Pel que a mi respecta, un desastre. Encara no sé què és el que va fallar. Aquesta setmana als entrenaments m'havia trobat exepcionalment bé. Tot apuntava a que el diumenge a l'Autonòmic em trobaria en condicions de donar una sorpresa a més d'un...Però no va ser així. Més bé al contrari. La sorpresa me la vaig trobar jo amb mi mateix.

La primera volta no va ser dolenta del tot, de fet anava amb alguns dels meus rivals, però potser anaram és ràpit del que em tocava. Després em vaig anar despenjant, i a cada volta que passava anava perdent posicions de manera estrepitosa. De fet, no sé ni per què no em vaig retirar. Possiblement hauria sigut millor. Igual no m'hauria menjat tant el tarro com ho he fet entre ahir i hui. Segurament enguany no era la meua temporada. Tal vegada a la pista...esperem que vaja bé, perquè estic segur de que estic entrenant bé. Tard o prompte eixiran els resultats. Estic segur.

Per altra banda, vull felicitar al meu company Carlos, que ahir es va proclamar bronze a la mateixa cursa, doncs va ser el 3r promesa valencià en entrar a meta (els 4 components de l'esquadra àrab no conten a efectes de classificació per a l'autonòmic). Així doncs, i amb el reglament en la má, està classificat per al Campionat d'Espanya Individual de Camp a Traves a disputar en Albacete el 15 de Març. La meua més sincera enhorabona per a ell. S'ho mereix. No ha tirat la tovalla en cap moment, i carrera a carrera ha anat millorant fins a aconseguir eixa medalla a l'autonòmic. Felicitats, Carlos! (Això si, a l'aire lliure no t'ho posaré tan fàcil...jejejeje).

En fi...A veure si superem la crisi existencial. Seguirem informant!

¡Va por ti, Carlos!

Hui he decidit escriure sobre un company d'equip. Per què? En part perquè en certa manera l'he perjudiact, i per altra banda, perquè tot i que no fa massa que ens coneguem personalment (des d'octubre de l'any passat fins ara més o menys) jo el considere un gran amic i company.

Estic parlant de Carlos Montón, un company d'equip, que és de Petrer, i que, per circumstàncies de la vida ha acabat fitxant pel meu club (el C.A. Torrent). Ell la temporada anterior estava al C.A. Silla, on també disposava equip de cross, i on va aconseguir molt bons resultats, que el van portar a formar part de la sel·lecció valenciana de Cross Junior al Ct. d'Espanya.
Jo a ell no el coneixia personalment, ni havia parlat mai amb ell, tot i que haviem sigut rivals en diverses carreres.

Per terceres persones vaig contactar amb ell, per tal de convèncer-lo, ja que estavem preparant un bon equip de cross a Torrent de cara a aquesta temporada, anavem a fer diversos fitxatges i tot apuntava a que el nostre equip anava a ser el més fort a nivell autonòmic. Al seu equip (el Silla) també tenien equip per a enguany, però va apostar per vindre amb nosaltres. Juntament amb ell, vam fitxar a tres persones més. L' equip prometia, però...

Conforme avançaven els mesos, ens anàrem coneguent millor i vam fer amistat de seguida. A nivell esportiu les coses anaven bé. La rivalitat entre els dos ens feia millorar. A Utiel vam aconseguir ser campions provincials de cross per equips. Semblava que l'autonòmic seria un passeig...

Però pel desembre, un dels integrants de l'equip es va lesionar de gravetat. Altre dels integrants de l'equip encara no havia debutat, i afirmava que fins a Gener no ho faria. I un altre va decidir centrar-se en la pista coberta, i deixar el cross de banda...

En Gener es veia vindre. A les curses sols acudiem Ayman, Carlos i jo. De la resta, pràcticament no sabiem res. Per a fer equip a l'autonòmic es necessiten 4 atletes, ja que amb tres no vas a cap lloc. El somni d' anar a Càceres anava esfumant-se poc a poc...

Ja en Febrer, les noticies eren dolentes. L'autonòmic de pista coincidia amb el de cross. Així que un dels membres de l'equip no acudiria. L'altre seguia lesionat i no es recuperava. I de l'altre no en sabiem res...Confiàvem en que acudís el dia 15 a Castelló, encara que no estigués entrenant, per tal de fer equip i classificar-nos. Encara que no quedàrem ni primers ni segons...
Li vam intentar parlar pel msn, i no contestava. Fins i tot, li vaig enviar un missatge recordant-li que el diumenge el necessitàvem. Però no va vindre...
El dia abans de la carrera m'envia un missatge a les 9 de la nit dient-me que portava un mes lesionat, que ho sentia molt i que no podia vindre...N'estic quasi segur que tot eren excuses, ja que hi ha moltes coses que no em quadren...

En fi, que per eixa raó, el dia D, a l'hora H sols érem els de sempre: Carlos, Ayman i jo. I passà el que tenia que passar...No ho volíem aceptar, però es veia vindre...El nostre somni, trencat, per la falta de compromís d'algunes persones. És el que hi ha. Al final acabes per desconfiar de tothom per sistema...

Per sort sempre hi ha exepcions que confirmen la regla. Com Carlos...

Ell es va comprometre a vindre, a fitxar pel club i la responsabilitat que això comporta. Ha vingut a totes les carreres que s'han disputat fins ara, fins i tot a algunes que es trobaven a més de dos hores en cotxe des del seu poble (indrets com Benicarló o Utiel). I ho ha donat tot en cada carrera. Que és el que s'ha de fer. A més a més, com a persona té un 10. M'alegre d'haver-lo conegut. Tot i que no puc deixar de sentir-me culpable per haver-lo portat fins aci. Ja que si haguera seguit al C.A. Silla, si que hagués anat al Ct. d'Espanya de cross per Equips. Per això lamente haver-lo arrastrat a aquesta situació...

Per altra banda vull desitjar-li sort de cara al diumenge, a l'autonòmic de Cross individual, a Elx (on es tornarem a veure les cares), ja que ell té alguna possibilitat d'acudir al Ct. d'Espanya de cross Individual, a disputar en Albacete. Jo, degut als constipats m'he quedat despenjat al rànking, i gairebé no tinc cap possibilitat. Així que m'alegraria molt que almenys ell pogués anar a Albacete, ja que s'ho mereix.
¡Suerte Carlos!

Pd: La foto és de la temporada passada, al cross de Castelló, quan érem rivals encara...

Les coses passen perquè ténen que passar...

De vegades succeixen coses bones que no esperaves que anaren a donar-se. Altres vegades passa just al contrari, coses que donaves per fetes s'esvaeixen sense remei. Ú moltes vegades no pot decidir el seu destí, sols cal acceptar cóm vénen les coses i prou. No donar-li voltes al que podria haver sigut i no fóu. Cal seguir endavant. Passe el que passe.

A què ve tot això? Fàcil. Com ja vaig comentar, ahir es disputava el Campionat Autonòmic de Camp a Través per equips a Castelló. Enguany nosaltres (el C.A. Torrent), haviem confeccionat un equip prou fort, i que anava a donar molta guerra, tant a nivell autonòmic, com a nivell nacional. Jo de fet, ja em veia dintre d'un més al Campionat d'Espanya, amb els meus companys, a Càceres.Però...

Un cúmul de situacions han fet que ahir a Castelló no poguérem formar equip. Per a formar equip es necessiten com a mínim 4 atletes. A l'equip enguany érem 6. Ahir sols érem 3. Dels altres 3 restants, cal dir que hi havia algún que tenia excusa (lesió), però altres m'han decepcionat. El que més m'ha dolgut d'aquesta situació és haver confiat en algú, portar-lo al meu equip, parlant be d'ell a entrenador i president, i després no vore-li el pèl en tota la temporada. No m'agrada eixe tipus de gent. No m'esperava que pogués ser així... Ha jugat amb les il·lusions de la resta de companys que confiàvem en poder estar a Càceres al mes de Març. Això no es fà. I si s'ha de fer, com a mínim hauria d'haver avisat amb molta més antelació de la que ho va fer. No es pot dir un dia abans que no aniràs posant excuses falses. Així no es fan les coses. Les coses es fan de cara.
No hi ha rés més a dir d' aquest tema...

A banda d'això, destacar el meu paper a Castelló, ja torne a estar en condicions de plantar cara als meus rivals habituals (a que sí, Carlos?). L' arma secreta ha fet miràcles. Una llàstima que no haja servit per a res ni el meu paper (13é), ni el de Carlos (11é), ni el d'Ayman (2n). Ho vam donar tot, encara que sabíem que no anava a haver cap tipus de recompensa. Però ho fem perquè som gent compromesa amb el nostre club i ens agrada el nostre esport. I punt.

El proper diumenge tenim un altra cita, el Campionat Autonòmic de cross individual, a Elx. Allí estarem. Esperem estar una mica més avant i donar algun que altre esglai a algun rival confiat...

Aquesta setmana pareix que estic inspirat, així que igual cauen un parell d'actualitzacions més...

Pd: Resultats de Castelló (per si algú té curiositat) ací.
Pd2: La foto és d'ahir, al Cross de Castelló.

Comencem de nou!

Hui primer dia de classe del segon Quatrimestre. De moment pinta bé aquesta segona part del curs. M'han fet bona impressió els dos nous professors que he tingut hui. Esperem que dintre d'un mes seguisca pensant el mateix...
Pel que fa al primer quatrimestre, a falta de saber una nota, les tinc totes aprovades, amb notes prou decents, així que no em puc queixar...sols esperar que el segon quatrimestre siga tan bó o millor que el primer!

En quant al cross d'Elda, que va tenir lloc ahir diumenge, destacar que per a portar dues setmanes entrenant amb normalitat després del paró forçat, tampoc va anar tan malament...Crec que vaig entrar el 8é de la meua categoria, i les sensacions van ser prou favorables, tot i que sé que ho puc fer molt millor. Espere que en l'Autonòmic de cross per equips a Castelló tot isca perfecte, doncs en eixa carrera és on s'ha de demostrar el potencial.

Per hui és tot. A la pròxima més...

Que s'acaben les vacances...

Seguim de vacances...tot i que ja queda menys per què començe el 2n quatrimestre. També començen a aparéixer les primeres notes. I amb les primeres notes, les primeres sorpreses, i les primeres decepcions també...
De moment però, no em va malament. Llàstima que a l'assignatura de Cooperació, el treball grupal no estigués tan bé com a mi em semblava, ja que considere que hauria pogut traure més d'un 7, però la veritat és que no està malament del tot... I la sorpresa positiva ha arribat amb Política Social. Jo sabia que l' exàmen m'havia eixit francament bé, però ja està. La meua sorpresa ha arribat al veure la nota, un 10, ni més ni menys... És el primer 10 que trac des que estic a la Universitat... així que de moment estic contentíssim.
Ara a esperar a veure la resta d'assignatures que encara no han eixit les notes... Especial por em fa la nota d'Antropologia Urbana, ja que el treball grupal va eixir desastrós, i a l' exàmen tampoc és que me'n eixira... Però bé, eixes coses ja aniran eixint... Don't worry, be happy!

En altre ordre de coses, cal destacar que estic entrenant amb regularitat altra volta, i si ben és cert que encara no hi soc al 100% físicament, hi ha que reconéixer que em trobe millor que la setmana passada.
Aquest diumenge hi ha cross a Elda. Segurament em tocarà anar. Tal vegada encara no estic en condicions de competir com abans de tenir que parar...però la millor manera de saber cóm està ú mateix és competint. Així que tocarà emplear-se a fons a Elda...
Ara mateixa el que més m'importaria seria acabar la carrera amb bones sensacions. Ja que la cursa important serà la setmana que vé a Castelló, on es juguem el anar al Campionat d'Espany de Cross per Equips. Tenim moltes possibilitats d'anar, però caldrà fer-ho bé. Es podria dir que Elda serà la prova de foc abans de Castelló, que és la carrera més important que disputaré aquest mes, segurament...

En fi...Ja us seguiré comentant. Esperem que tot vaja bé...

Vacas, Cerdos, Guerras y Brujas...

Estic en l'equador d'eixes "mini-vacances" post-exàmens, que m'estan servint per recobrar la cordura cerebral, perduda al llarg de les setmanes d'estudi precedents als fatídics exàmens.
De dilluns a dimecres, em vaig dedicar al sillon-ball pels matins i part de la vesprada. Al voltant de les 7 de la vesprada eixia de casa, i anava a recuperar l'estat de forma perdut a les pistes d'atletisme de Torrent. El dijous vaig decidir tornar a Ontinyent, on tenia que fer una sèrie de "gestions"(a més, com a casa no s'està a cap lloc...). Els dies que he pasat a casa els he aprofitat llegint i entrenant. Hui dilluns he decidit tornar a Torrent, ja que al final ú acaba cansant-se d'estar a un lloc fixe, i és divertit anar i tornant...

En fi...Que hui volia escriure per una senzilla raó. Volia parlar-vos del llibre que vaig començar a llegir el divendres passat. S'anomena Vacas, Cerdos, Guerras y Brujas, Los enigmas de la cultura i està escrit per Marvin Harris, un antropòleg americà de renom i ben contrastat. La pretensió d'aquest llibre és donar una visió diferent, pràctica, d'alguns tabús, enigmes i/o pràctiques aparentment estranyes des del nostre punt de vista (occidental), però que analitzades dintre del seu context són certament lògiques i fins i tot encertades. El llibre tracta des de la prohibició de matar vaques a la Índia, passant per la porcofobia que manifesten els musulmans, contrastat amb l'amor que manifesten alguns pobles primitius per la figura del porc, i altres enigmes, com puga ser el del cargo fantasma, que es dona entre d'altres llocs a l'illa de Nova Guinea. Què més podria dir...si encara no me'l he acabat i ja m'ha fascinat...
Sols afegir que si algun dia teniu temps de sobra, esteu queferosos, i us apteix llegir un poc, i de passada aprendre curiositats al voltant de cultures diverses, aquest llibre de Marvin Harris us sorprendrà.

Si en el fons els humans no som tan diferents com pareix...