"Pebrasseros"

Ahir va ser dia de "pebràs". Quan arriba aquesta època, a Ontinyent arriba una espècie de versió autòctona de "la fiebre del oro". Tot el món parla del mateix. Que si jo he fet X cistelles, doncs jo he estat no se ón i també n'he collit, etc, etc. Els rumors van escampant-se arreu del poble, i un allau de cotxes envaeix al llarg del cap de setmana totes les serres que envolten el terme municipal...

El "pebrassero" és un mentider per excel·lència. Un "pebrassero", mai et dirà on ha fet la cistella de la qual presumeix, i si t'ho diu, una de dos, o clarament t'està enganyant, o t'està dient el lloc on va anar perquè té la certesa de que ja no queda cap pebràs a la zona (és a dir, ja s'ha encarregat ell de "netejar-la").

Així doncs, sabent cóm estava el panorama, coneixent els rumors que hi havien i les ganes que hi tenia per provar fortuna,vaig anar a veure si podia fer, més que fora una cistelleta...

És per això que vaig quedar al llarg de la setmana passada amb el meu company de pebràs per excel·lència, el senyor Vidal. Ens entenem a la perfeció a l'hora d'explorar la serra en busca del preciat rovelló. Formem un gran equip i ambdós estem preparats per patejar els terrenys de serra més inhòspits...

El diumenge pel matí va ser el dia fixat per a la recerca. Vam anar a un paratge que es troba situat entre els termes municipals d' Ontinyent i Bocairent (tot i que, com a pebrassero, us podria estar mentint, per si de cas algun altre pebrassero pretén furtar-me el territori...jejeje).

Sobre les 10 del matí es vam endinsar en la matèria, i vam superar el primer tram, que és una mica pedregós i d'una dificultat considerable. Una vegada salvat aques tram, vam fer una primera incursió no massa fructífera, ja que vam patejar i patejar per un lloc una mica complicat, i al final només vam aconseguir un únic pebras que, per a més inri, estava a 4 metres de la vora del camí...O siga que vam perdre un temps preciós i es vam deixar les cames durant hora i pico, i els resultats van ser escassos. Però són coses que poden pasar. El "pebràs" no és una ciència exacta...
Després vam reprendre la marxa, per tal de trobar el lloc on vam trobar una quantitat acceptable de pebrassos l'any passat. El problema va ser que ens vam perdre. I vam arribar a un lloc al qual mai haviem estat abans. Com que no trobàvem la nostra "zona", vam decidir buscar una mica pel lloc al qual haviem arribat a parar. El resultat va ser completament insatisfactori. Res de res.
Tot i això, no vam perdre l'esperança, i vam tornar sobre els nostres passos, a veure si podíem trobar el lloc on l'any passat vam estar. Finalment, i després de caminar una mica, vam començar a albirar algunes coses que ens éren conegudes. Havíem trobat el lloc de l'any passat.
Així que vam deixar la cistella i vam començar la recerca del "pebràs" com dos bojos. Als 10 minuts començàrem a obtenir resultats satisfactoris...Vam pentinar tota la zona, i vam aconseguir fer uns 10 o 12 pebrassets. No està gens malament. Més si teniu en compte el poc èxit que havien tingut les nostres incursions anteriors...

Motivats per les troballes, ens vam endinsar en un terreny que estava al costat del què acabàvem d'explorar. I vàrem provar fortuna, amb resultats també satisfactoris. Definitívament, havíem trobat "la zona".

Després de pentinar la zona i traure els pebarssos que hi havíen, vam parar a dinar. En acabar, vam prosseguir la nostra marxa, per un terreny una mica més complicat i dificultós (molts esbrazers dificultàven el pas). Semblava no ser zona de pebràs, però...no se ni cóm, vaig mirar al terra mentre seguia a Vidal, i vaig trobar un parell de pebrassos. De seguida vingué ell i els vam collir. Al instant en vaig veure un altre que estava prop dels dos anteriors, i vam decidir fer un rastreig de la zona. Barallant-nos amb els esbarzers, vam traure prou de profit a la zona...

Una vegada pentinada eixa zona, veient que no en trobàvem molts, i que el temps començava a complicar-se (del cel queien gotes finetes que no semblàven massa preocupants però que anàven calant-te poc a poc) vam decidir tornar cap a casa. Vam trobar la senda que ens havia portat fins enllà, i vam agafar el camí per tornar on ens havia deixat pel matí mon pare.

Però encara no havíem dit l'última paraula, en quant a pebrassos...Quan em vaig aturar per cridar a mon pare, per avisar-lo de què estàvem arribant al lloc on ell ens havia deixat, i que ja podia venir a per nosaltres, Vidal va fer una xicoteta incursió pels voltants que va ser exitosa. Va trobar el pebrás més gran de la jornada, sens dubte, el que jo anomenaria un "Senyor Pebràs", i a més, va descobrir altres dos pebrassos que van arredonir la nostra collita.

Després d' eixe "arreó final" vam tornar al punt de partida, on ens esperava mon pare amb el cotxe. En arribar a ma casa, vam fer la repartició del "tresor", a parts iguals, com sempre, doncs som i funcionem com un equip. I en un equip no hi ha d'haver rivalitats, sinó col·laboració. Així sempre s'obtenen millors resultats.

La meua valoració d'aquesta primera incursió és positiva. Tal i com podeu observar a la foto, vam fer una collita acceptable. Si a això afegim la gran quantitat de pebrassos podrits que vam tenir que tirar...probablement hauriem pogut plenar la cistella. Una vertadera llàstima...

De segur que a la propera incursió en busca del pebrás ens superem, eh Vidal?