Nou repte! Mitja Marató d'Elx

Si, així és. El proper diumenge 3 d'abril disputaré a Elx, per primera vegada en la meua carrera esportiva, una mitja marató.

La mitja, distància mítica (21,097 m) entre els corredors populars especialment, és una prova que ja fa temps em rondava pel cap, però que fins ara no m'havia atrevit a afrontar. Per una part, perquè no sóc especialista en llargues distàncies (de fet, jo diria que les proves entre 3 i 7 km són les que millor s'adapten a les meues característiques), i d'altra perquè no havia trobat el moment oportú entre la temporada de cross i la temporada de pista a l'aire lliure per fer-ho. Però enguany és diferent...

Com que ja no sóc universitari, no he pogut assistir al Ct.d'Espanya Universitari de Cross (tal i com vaig fer als darrers tres anys) que sol tindre lloc a finals de març. Per tant, entre Febrer i finals d'Abril, que és quan comença a haver cert moviment a la pista, hi ha un buit de competicions important. És per això que al final he decidit arrriscar-me, i vaig a provar sort a veure què passa...

Probablement no estic per a disputar una prova d'estes característiques al 100% de les meues possibilitats, però si que crec que puc finalitzar la prova amb cert èxit. El meu objectiu és acabar la prova en torn a 1h 18min, que seria un temps més que digne per a ser "el debut" sobre la distància. Segurament, si em preparara a consciència la prova i amb les meues prestacions podria rondar l'hora i catorze minuts, però això exigiria dedicació exclusiva a la llarga distància i eixa possibilitat no figura actualment entre els meus plans.

Per tant, el proper diumenge tindré davant de mi un gran repte. A Elx, tractaré d'acabar almenys, la carrera més llarga que hauré disputat en la meua vida (almenys fins a eixe moment...). Esperem que la sort m'acompanye!

Pd: Foto interessant que vaig trobar a internet, és del Cross d'Alzira, disputat el passat mes de Gener

XXXIII Pujada a la Font Roja

El passat diumenge 20 de març vaig tornar a posar-me un dorsal, després d'un mes de relax.

La darrera carrera que vaig disputar va ser el Ct.d'Espanya de Camp a Través per equips a Punta Umbría (Huelva). I després d'un parell de setmanes de merescut descans actiu, vaig tornar a preparar nous objectius. La primera parada d'aquest nou període ha estat Alcoi, on el passat diumenge es va disputar la XXXIII edició de la Pujada a la Font Roja, una prova consolidada i reconeguda al calendari de Carreres Populars del territori valencià.

Jo arribava a Alcoi sense saber ben bé quin era el meu estat de forma real, ja que, després d'un mes sense anar a cap carrera, el ritme de competició l'havia perdut una miqueta. A més, cal dir que mai havia disputat aquesta prova, i per tant, no sabia el que anava a trobar-me. Totes les referències que tenia sobre aquesta cursa eren d'oïdes, i a través de terceres persones. I tots afirmàven que aquesta era una carrera dura.

Sobre el paper tenien raó, ja que la prova (que constava de 8'5km) començava a una altura de 600 metres, i la meta es trobava a 900 metres d'altitud. Jo creia que tota la prova, des de l'inici fins l'arribada seria costera amunt, amb més o menys desnivell, però sempre picant amunt. Però ara ja puc afirmar que m'equivocava completament.

La cursa va començar puntual, a les 11 del matí. Eixírem des de la pista d'atletisme del poliesportiu Francisco Laporta d'Alcoi. Donàrem una volta a la mateixa, i eixirem del recinte esportiu per buscar ja la carretera que condueix al paratge de la Font Roja. Fins al quilòmetre 5, sembla una cursa normal, doncs puges, planeges, baixes una miqueta... Jo anava en un grupet d'unes quatre o cinc unitats, còmode, esperant que arribés la costera final i donar-ho tot.

A partir del km 6 la carretera va començar a picar cara amunt i el grup es va fragmentar. Vaig començar la meua aventura en solitari. A partir del km 7, les rampes ja picaven considerablement, la inclinació era brutal. A això cal afegir les curves del traçat, que encara dificultaven, més si cap, l'ascensió. Les meues cames començaven a fluixejar, notaven la falta de competició i el fet de no estar posat a pujar rampes d'eixes característiques. Per darrere em va caçar un perseguidor, i em va passar com un avió. Vaig començar a sentir els primers símptomes de "flato". Al voltant del km 8, i a falta de mig quilòmetre per finalitzar la prova, em va adelantar altre perseguidor. Les cames ja no donàven més de si. Vaig tractar de seguir-lo i aguantar la posició, ja que per darrere cada vegada s'acostaven més i més nous perseguidors...

Per sort vaig poder sortejar amb èxit les darreres rampes, vaig arribar a la zona recreativa de la Font Roja, i una vegada allà, només vaig tindre que fer un sprint de 50 metres a pis pla per creuar la línia de meta, que es trobava justament davant del Santuari.

Finalment vaig entrar el 15é a la classificació general, sent el 10é Sénior masculí (em van guanyar 5 veterans, els iaios van molt...jejeje). Com que a aquesta cursa hi havia trofeus per als 10 primers de cada categoria, vaig tindre l'oportunitat de pujar al pòdium, que es trobava baix, al Poliesportiu on vam prendre l'eixida.

Vam baixar en autobusos de la Font Roja, i ens van deixar al Poliesportiu. Ens vam esperar una mica a que baixaren tots els corredors, i, una vegada baixats tots, es va procedir a l'entrega de trofeus. Jo, com a 10é classificat sénior masculí vaig recollir un xicotet trofeu, i una botelleta d'oli. No va estar malament el detall!

Per tant, el retorn a la competició un mes després es podria dir que ha estat satisfactori. Hi ha marge de millora per davant, però cal anar poc a poc... Ja tinc preparat el proper repte, però de moment no us diré de què es tracta... Haureu d'esperar al proper post!

Pd: Foto de l'arribada a meta. Com podeu veure, la pujada final em va deixar reventat, sense gasolina...

I la gala de l'Esport 2010... On està? (Article d'opinió)

Én aquesta nova entrada us deixe un article escrit per mi, i que va ser publicat a la secció d'articles d'opinió del Periòdic d'Ontinyent num.830, el passat dissabte 12 de Març de 2011:

Fa poques setmanes vam parlar al voltant de la delicada situació en què es troba el Casal de la Joventut. Aquesta vegada el tema és diferent però la situació és prou semblant.

Des del BLOC JOVE: Compromís per Ontinyent volem denunciar que la Gala de l’Esport ontinyentí de l’any 2010 no s’ha celebrat, i a estes altures, passat més d’un any des de la celebració de la Gala de 2009 (que tingué lloc el 15/01/2010), segons ens han manifestat alguns joves (i no tan joves) esportistes ontinyentins, no hi ha cap indici ni cap declaració per part del Regidor d’Esports, Jorge Sanz, que indique que aquesta vaja a celebrar-se.

Al BLOC JOVE, sens cap mena de dubte, ens sorprén que la Gala de l’Esport de l’any 2010 haja desaparegut sense donar rastre ni indicis de vida, ja que, si tirem d’hemeroteca, podem comprovar que a la darrera edició celebrada, la de 2009, Jorge Sanz va introduir una sèrie de canvis en la mateixa. Canvis que presumptament es realitzaven per consolidar l’acte de reconeixement més important de l’any a nivell local per als esportistes ontinyentins.

Entre els canvis realitzats per l’actual Regidor d’Esports a la mencionada Gala, es trobaven:

· El canvi de data: La gala passava a celebrar-se en divendres, el dia 15 de Gener de 2010, segons paraules de Jorge Sanz en una roda de premsa de desembre de 2009 “per ajustar la gala a l’any natural, i per tal que puguen assistir esportistes d’elit a la Gala, ja que en dissabte els hi resulta difícil”. Tot i això, a la Gala només hi van acudir Victor Luengo (ex-capità del Pamesa València, retirat de la pràctica professional en maig de 2009), Máximo Caturla (Diputat Provincial del Partit Popular) i Silvia Ordiñaga (Directora General de Comerç i Consum).

· Augment de les categories: Fins a 6 concretament (Absoluta, Promesa, Millor Club, Millor Esportista Discapacitat, Tasca Tecnicoesportiva, i En Pro de l’Esport). Això sense afegir les tres mencions especials que es van atorgar.

· Canvi de lloc: La Gala per primera vegada es va celebrar fora del marc habitual, el Poliesportiu Municipal, passant a realitzar-se al Restaurant Casa Seguí.

· Participació del públic en l’elecció dels guardonats: A través de votacions a la pàgina web www.esportsontinyent.com (que actualment es troba fora de servei i no ofereix cap tipus de contingut; si ben és cert que al web de l’ajuntament, www.ontinyent.es, l’enllaç a dita pàgina amb el seu respectiu logotip segueix ocupant inexplicablement un espai preferent i ben visible als ulls de l’usuari). També cal assenyalar que, tot i la novetat que suposava l’obertura a la participació ciutadana, aquesta tenia un pes testimonial, doncs suposava un 10% del total en l’elecció dels respectius guanyadors. La resta del percentatge de vot es repartia entre el vot dels clubs esportius de la ciutat i el vot del comitè creat al efecte per la Regidoria d’Esports.

Per tancar el repàs de la darrera Gala de l’Esport realitzada, volem destacar unes paraules de Jorge Sanz, expressades en la presentació de l’esdeveniment, i que des del BLOC JOVE hem rescatat de la hemeroteca. Cita textual: “Amb els canvis introduïts a la Gala de l’Esport es pensa donar un salt qualitatiu i participatiu que reconega als nostres esportistes locals siga quina siga la seua disciplina i edat”.

A dia de hui la realitat, però, és altra. Les bones intencions que pretenia exhibir el Regidor d’Esports amb la remodelació de la Gala de l’Esport de l’any 2009 no han tingut continuïtat.

I més d’un any després, des del BLOC JOVE podem afirmar amb total seguretat que les paraules de Jorge Sanz s’han convertit en paper mullat. La realitat ens demostra que al Regidor d’Esports no li interessa l’esport ni el més mínim. I és per això que ha deixat morir, sense donar cap tipus d’explicació, l’acte anual més important per a l’esport ontinyentí, on es reconeix el mèrit d’aquells que, dia rere dia s’esforcen, es sacrifiquen, entrenen dur, competeixen i porten amb orgull el nom de la nostra ciutat, Ontinyent, allà on van.

Al BLOC JOVE: Compromís per Ontinyent som conscients de què Ontinyent és una ciutat eminentment esportiva, i és per això que ens preocupa la situació actual en què es troba la festa on es reconeix i es dóna suport als esportistes de totes les edats a la nostra ciutat, ja que això és en definitiva la Gala de l’Esport ontinyentí.

És per això que volem saber què ha passat amb la Gala de l’Esport de l’any 2010.

És per això que volem saber si la Regidoria d’Esports ha decidit suprimir unilateralment la festa dels esportistes ontinyentins sense consultar res prèviament amb els interessats, és a dir, els esportistes locals.

És per això que des del BLOC JOVE: Compromís per Ontinyent esperem que el Regidor d’Esports puga oferir a la ciutadania d’Ontinyent en general respostes convincents als interrogants que hem plantejat.

David Cañete Martínez

Col·lectiu Bloc Jove - Compromís per Ontinyent