III Sant Silvestre Tavernes de la Valldigna - 28/12/2012

Ahir mateix per la vesprada, i després d'haver competit pel matí junt als meus companys del Training Pro Team al Triatló dels Pingüins (fet al qual faig referència a l'entrada anterior d'aquest mateix blog) vaig marxar en direcció a Tavernes de la Valldigna, per acabar de rematar el dia esportivament parlant, amb una Sant Silvestre.

La prova, que es disputava sobre una distància de 3000 metres, va tindre lloc a les 8 de la vesprada. Per sort, no va fer gaire fred, així que vaig poder competir amb pantaloneta curta i tirants sense problema. 

El circit, que transcorria pels carrers del centre de la ciutat, constava de dues voltes distintes. Tot i no estar indicat el circuit amb fletxes al terra (la qual cosa pot donar peu a confusions), no em vaig arribar a desorientar en cap moment perquè vaig tindre la referència visual de la moto que anava obrint la cursa en tot moment. Els punts quilomètrics si que es trobaven indicats amb cartells, la qual cosa  va facilitar que tinguera referències per regular el ritme i arribar sencer a línia de meta.

Pel que fa a la carrera en si, destacar que en la línia d'eixida em veia amb possibilitats de fer pòdium. Per una banda, perquè arribava amb molt bones sensacions després d'una setmana d'entrenaments ben fets. D'altra banda, el nivell dels rivals era relativament assequible, o almenys això em semblava a mi, ja que només coneixia a alguns dels que es trobaven a l'eixida, però eixa és la impressió que a mi em va donar.

L'eixida va ser prou neta, em vaig col·locar be i als pocs metres ja anava encapçalant la prova juntament amb Sergi Tomàs, jove atleta de Montaverner que milita enguany al C.A. Playas de Castelló. Fins el primer quilòmetre i mig vaig poder seguir el seu ritme, però poc a poc vaig començar a despegar-me. En certa manera era d'esperar, ja que encara no estic al 100% i sabia que anava a costar-me seguir-lo. El tercer atleta, Segio Rossell del Amateurs Sports, poc a poc anava retallant distàncies amb mi. Per sort, vaig saber gestionar be les forces i les distàncies, i en cap moment li vaig permetre que se'm posara a roda.

Finalment, quan ja quedaven uns 200 metres per al final de la prova vaig clavar un fort canvi de ritme i vaig assegurar la 2a posició. Sergi Tomàs, que ja va vèncer a la Sant Silvestre de Montaverner (on jo també vaig participar quedant 4t com vaig comentar a una entrada anterior d'este blog) es va imposar de nou amb un temps de 8 minuts i 56 segons. Jo vaig entrar en meta amb un temps de 9 minuts i 18 segons, la qual cosa implica que vaig anar a 3:06 el quilòmetre. El tercer classificat, el veterà Sergio Rosell, va entrar en meta a dos segons de mi, firmant un temps de 9 minuts i 20 segons.

Pel que fa als premis, destacar que em vaig emportar la copa de rigor juntament a una caixeta de Nadal, la qual cosa sempre és d'agrair!

Demà diumenge tindrà lloc la Sant Silvestre d'Ontinyent, en la qual participaré, però cal tindre en compte que aquesta és una prova no competitiva. Per tant, amb aquesta Sant Silvestre de Tavernes tanque l'any 2012 pel que fa a l'àmbit esportiu. 

De cara al mes que ve els objectius són clars: fer un bon paper al cross (especialment a l'Autonòmic per equips d'Alcoi) i provar sort en Pista Coberta amb un 3000 m.l. Però tot això ja anirà venint, i ara és moment de descansar i assaborir el moment!

*Foto del pòdium d'ahir (28/12/12) a la Sant Silvestre de Tavernes de la Valldigna.

Triatló dels Pingüins 2012

Bon dia! Hui toca parlar d'una prova "particular", pràcticament ludicofestiva diríem, si no hi haguera en joc entrades per al Festivern (festival de música alternativa que té lloc durant la nit de Cap d'Any). Aquesta prova, que té lloc al paratge municipal del Pou Clar d'Ontinyent s'anomena "El Triatló dels Pingüins".

La competició s'ha de realitzar per equips, composats aquests per un nadador, un atleta i un ciclista. El primer tram de la prova consisteix en nadar uns 50 metres a dintre de les aigues gèlides del Pou Clar amb un flam amagat on es puga, que servirà com a relleu. Una vegada finalitzat el tram de natació, el nadador li haurà de passar al atleta el flam. Aquest, haurà d'abocar el flam a un plat que li serà facilitat per l'organització i haurà de córrer amb el mateix fins arribar a la part baixa del paratge, on estarà esperant-lo el tercer rellevista, el ciclista. Una vegada arribats a la zona de les bicicletes, el atleta es menjarà el flam, i el ciclista haurà de recórrer un trajecte d'uns 500-600 metres amb la bici, fins arribar a la línia de meta.

L'altra particularitat de la prova és que els tres integrants de l'equip hauràn d'anar disfressats.

I una vegada feta l'explicació, al lio!

Aquest matí es disputava  la VI edició del Traitló dels Pingüins. I allà que he anat amb els meus companys del Training Pro Team (TPT). Sempre havia volgut participar en aquesta prova, però mai havia trobat persones per completar un equip de garanties. Enguany però, he conegut a la gent del TPT i amb la seua col·laboració ha estat possible la meua presència a aquesta competició tan "particular".

Finalment hem presentat tres equips, amb els diversos membres del TPT que han volgut prendre part d'aquesta aventura i en funció de la seua especialitat (natació, ciclisme, atletisme o triatló) s'ha intentat confeccionar tres equips igualats, per intentar copar el pòdium.

Enguany la participació segons l'organització s'ha duplicat, passant de 8 equips l'any passat als 15 que s'han presentat en la línia d'eixida en esta ocasió.

Pel que fa a la prova en si mateixa, cal destacar que el meu equip ha patit molt al primer tram de la prova, la natació. Dani, el nostre nadador ha tingut problemes per col·locar-se i ha saltat l'últim a l'aigua, perdent uns segons molt valuosos. Anant a remolc des d'un principi, finalment ha aconseguit acabar la seua part i m'ha passat a mi el relleu (el flam). Jo, que he eixit dels tres últims, he intentat retallar el màxim de distància que m'ha sigut possible. Cal destacar que el tram que es fa corrent és prou complicat, amb passadissos estrets, baixada d'escales i molta aigua i "xarcos", que dificulten la carrera. He solventat be la papereta, ja que no m'he caigut i he arribat amb el flam intacte fins a la zona on es trobaven els ciclistes. Una vegada allí, m'he menjat el flam i li he cedit el testic al meu company Alexis, que amb la bicicleta de muntanya ha portat a terme una remuntada espectacular que ens ha deixat finalment en la 5a posició, la qual cosa no està gens malament, i més tenint en compte els problemes que hem hagut d'anar superant durant la competició.

El balanç final és una mica decepcionant. Com a conjunt, des del TPT esperàvem copar el pòdium, i finalment "només" hem pogut col·locar un equip, que ha entrat en 2a posició. Els altres equips han entrat 4t i 5é (el meu). A nivell personal, crec que no ho he fet malament ja que les distàncies amb els primers classificats després de la natació eren insalvables, i tot i això he aconseguit retallar alguns segons amb la gent que tenia davant. I a més d'això, no m'he caigut (cosa que no poden dir altres corredors...).

Una llàstima, perquè volia traure'm "de gartis" l'entrada del Festivern i ara tindré que passar per caixa, però l'experiència ha estat satisfactòria i en general ens ho hem passat genial, que al final és el que importa...

Ara esta vesprada més, aniré a fer la Sant Silvestre de Tavernes (3 km de distància). A veure si em lleve el mal sabor de boca d'aquest matí!

*Foto d'aquest matí, amb la disfressa de "Rambo", a les immediacions del Pou Clar.

II Sant Silvestre de Montaverner - 22/12/2012

Ahir, dissabte 22 de desembre vaig acudir a Montaverner a disputar la primera Sant Silvestre d'aquestos nadals.

La prova, organitzada per els companys del C.A. Montaverner, constava d'uns 4 quilòmetres de distància distribuits en dues voltes petites i dos grans. El perfil del traçat no era en sí mateix complicat, però sí que és cert que a la volta gran hi havia una costera d'uns 300 metres que al final et passava factura.

En la línia d'eixida, el nivell d'alguns dels atletes presents garantia que la carrera anava a estar disputada, destacant els atletes locals José Mollà i Sergi Tomàs i els membres del TPT Ontinyent, Adrià Calatayud i Xavi Gironés.

Només donar-se el tret d'eixida se'm van "creuar els cables" i vaig imposar un ritme exigent al grup capdavanter. El fet que la carrera constara només de 4 km, les bones sensacions prèvies i les ganes de provar-me a mi mateix van fer que encapçalara la prova durant pràcticament tot el primer quilòmetre i mig. Per desgràcia, la jugada em va eixir malament, doncs vaig calibrar erròniament les meues forces i vaig punxar, sent adelantat per Jose Mollà, Sergi i Adrià.

Arribats a aquest punt, únicament em vaig dedicar a gestionar les forces que em quedaven per mantindre la quarta posició, ja que la distància amb el 3r classificat era insalvable. Finalment, vaig concloure quart, amb un crono de 12 minuts i 16 segons.

Aquesta carrera, tot i haver-me eixt malament, ha de servir-me com a lliçò. Per una banda, em torna a la cruda realitat, ja que amb dos mesos d'entrenament no puc anar fent eixides explosives, perquè això al final es paga molt car. D'altra banda, pense que si hagués gestionat millor la situació, podria haver estat lluitant per pujar al pòdium. Potser el resultat final hagués sigut el mateix, però de segur que la cursa hauria estat més disputada.

En darrer lloc, voldria destacar la participació de la meua germana, Jésica, a aquesta Sant Silvestre. El seu objectiu era participar i acabar la prova disfressada. I de fet, amb la seua disfressa de pirata va donar la sorpresa i va aconseguir guanyar el trofeu a la millor disfressa femenina. Enhorabona!

Finalment, i ja per tancar vull comentar els plans per a aquesta setmana, amb dies festius pel mig (i la distracció que això suposa), en la qual em marque tres objectuis:

• Seguir entrenant i assimilant la càrrega per estar "a tope" a finals de gener. 
• Provar sort a alguna Sant Silvestre més, per rectificar les errades comeses a aquesta carrera
• Participar i arrassar el proper divendres 28 al Triatló dels Pingüins 2012 amb els companys del Training Pro Team (TPT). Aquesta qüestió de fet es mereix un post propi, i potser al llarg de la setmana entre en detall amb aquest tema.

Bon Nadal!

* Foto amb el mànager-representant-apoderat (mon pare) uns instants després d'haver finalitzat la cursa.

"Cross Nacional Fiestas de la Virgen" de Iecla (Múrcia)

Ahir, diumenge 16 de desembre de 2012, es va disputar a la localitat murciana de Iecla el tradicional "Cross Nacional Fiestas de la Virgen". I allà que vaig acudir per tal de comprovar el meu estat de forma actual en estos inicis de la temporada hivernal i debutar per fí en competició oficial amb el meu nou equip, el C.A. L'Alcúdia.

La prova, que constava de cinc voltes a un circuit de 2000 metres, té un perfil dur, amb dues costeres que són autèntics "trenca-cames". A açò cal afegir alguns bots i l'arena existent a alguns trams, que dificultava l'adherència del corredor al circuit.

L'eixida va ser prou neta. De seguida el pelotó és va anar estirant, ja que les unitats capdavanteres, amb Carles Castillejo (que, a la postre, acabaria sent el vencedor de la prova) com a referència anaven imprimint un ritme infernal a la prova. Jo, per la meua banda, anava fent al meu ritme. Sense pressa però sense pausa vaig anar guanyant posicions durant totes i cadascuna de les cinc voltes de què constava el recorregut. Finalment vaig finalitzar els 10000 metres de què constava la prova en un temps de 36 minuts i 13 segons, entrant en la posició 71a de la prova Absoluta. Resultats complets, ací.

El fet que aquesta fóra la meua primera carrera de la temporada va determinar que utilitzara una tàctica prudent, per evitar esglais en forma de desfondament per sobreesforç. Assumint que només porte dos mesos d'entrenament, i a penes un parell de setmanes fent sèries, crec que el resultat final és més que acceptable.

Ara toca seguir entrenant i preparant-se per arribar en bones condicions a l'Autonòmic de Cross per Equips, on el C.A. L'Alcúdia es juga el prestigi i cal intentar contribuir amb el meu esforç a aconseguir un resultat digne que puga acostar-nos a les places que donen accés al Campionat d'Espanya de Camp a Través per Equips.

Però abans, i tenint en compte que estem en Nadal, alguna Sant Silvestre caurà... Anirem informant!

*Foto presa el 16/12/2012 al "Cross Nacional Fiestas de la Virgen" de Iecla (Múrcia).

Torne a tornar! I espere que esta vegada siga per molt de temps...

Després d'uns mesos torne a escriure a aquest bloc. Espere que aquesta vegada siga, per fi, per a quedar-me. Des de la darrera entrada publicada, en març de 2012 a hui, 15 de desembre de 2012, ha plogut molt. Han passat coses bones, i coses no tan bones. Èxits i fracassos. Decepcions i esperances. I la vida continúa, perquè així ha de ser.

No vaig a parlar al voltant de tot allò que ha passat als darrers mesos, només faré esment a un parell d'apunts que considere importants per reiniciar la meua marxa al blog.

En primer lloc, destacar la meua participació al IV Circuit de Carreres Populars de la Vall d'Albaida.

Després de la mala actuació al Ct. d'Espanya Universitari de Camp a Través a La Corunya (lògica d'altra banda, si tinc en compte que no havia entrenat lo suficient per obtenir un resultat bo, i en açò de l'atletisme no existeixen els miracles...), vaig recuperar poc a poc la motivació realitzant algunes carreres populars: Ibi, Castalla, Cerdà, Gandia, Vallés, Barxeta... Veure que anava millorant carrera a carrera em va estimular a entrenar cada vegada una mica més, però sense pressions ni obligació. I finalment em vaig decidir a plantejar-me un repte interessant: tractar de pujar al pòdium en la classificació global del Circuit de Carreres Populars de la meua comarca, la Vall d'Albaida.

El Circuit es composava de 12 proves, s'iniciava a finals de juliol i acabava en el mes de novembre. Per puntuar en la classificació general per categories calia finalitzar 8 proves com a mínim. I eixe precisament era un dels hàndicaps més importants a superar, ja que pràcticament totes les proves una vegada iniciat el circuit es realitzaven amb periodicitat setmanal, la qual cosa implicava encadenar moltes carreres seguides; amb el risc que suposa això de cara a possibles sobrecàrregues, lesions, baixons en l'estat de forma...

Però les ganes poden amb tot, i ho vaig intentar amb totes les meues forces. I la cosa va anar be.

Finalment, vaig completar 10 de les 12 proves de què constava el circuit. I vaig obtenir la 3a posició en la classificació general de la meua categoria: Sènior Masculí. Un resultat aconseguit a base de sacrificis, entrenament i superació personal. I la veritat és que em sent orgullós per haver-ho aconseguit.

I una vegada finalitzat el circuit, ara què? Doncs be, després d'haver passat una temporada en blanc pel que fa a l'atletisme federat, he decidit tornar a treure'm la fitxa. Vull tornar a competir en pista i camp a través. Sense pressió, això si. Per gaudir de l'esport que m'agrada, amb les exigències que jo vulga marcar-me i que puga assumir. Sense tornar-me boig ni per les marques ni per els resultats. Pel plaer que em suposa calçar-me les "voladores" i trobar-me en la línia d'eixida d'una competició.

La segona qüestió que m'agradaria destacar en aquesta tornada al blog és el descobriment del Training PRO Team. Gent jove, com jo, apassionada de la pràctica esportiva en distintes modalitats, agrupada baix unes sigles que crec que en un futur van a ser conegudes i reconegudes al panorama esportiu valldalbaidí en particular i valencià en general. M'alegra poder dir que he entrat a formar part d'aquest projecte que encara es troba en fase embrionària i que estic segur que en el futur anirà a més en molts aspectes...

En darrer lloc, destacar que demà tindrà lloc el meu debut en esta temporada 2012/2013 al Cross de Iecla, competició sobradament coneguda i d'una duresa considerable. Amb nou equip per a aquesta tornada a les competicions federades, el C.A. L'Alcúdia, però amb companys de viatge sobradament coneguts: Carlos Sauco, Adelino, Jose Mollà, Jesús Descals, Ximo... I per supost, Ricardo (el mànager i entrenador) que ha estat el motiu principal per el qual m'he decantat finalment per fitxar per aquest club i no altre.

Espere estar prompte per ací comentant els detalls del meu retorn a la competició. Salut!

PD: La foto pertany a la Gala d'entrega de trofeus del "IV Circuit de Carreres Populars de la Vall d'Albaida", pòdium Categoria Sènior Masculí. Presa el 23/11/12 a la Sala Gomis (Ontinyent).

Ct. d'Espanya Universitari de Camp a Través a La Corunya (11-03-12): La crònica

He tardat més d'una setmana en tornar a publicar: ho sé. La veritat és que han influït un parell de factors. En primer lloc, el fet que la competició no m'anara massa bé ha condicionat la meua tardança en escriure. Així mateix, el darrer pont de Falles he estat a Madrid visitant un amic, i he estat desconnectat del món digital, certament...

Però be, torne a ser ací de nou, i tal i com vaig prometre al darrer post, allà va la meua crònica!

El viatge fins La Corunya no va ser excessivament pesat. L'única pega que es podria posar és que vam eixir de València en direcció a l'aeroport del Prat (Barcelona) a les 6'15 del matí. I el ben cert és que vam arribar allà sobre les 10 del matí, i fins a les 12'30 no havíem d'embarcar.... Amb la qual vam passar dues hores mortes a la terminal de l'aeroport totalment innecessàries.

El viatge amb avió va transcórrer sense majors incidències, i vam arribar a La Corunya sobre les 3 de la vesprada. Acte seguit vam agafar un bus que va posar l'organització a la nostra disposició per tal d'arribar al hotel des de l'aeroport.

Vam dinar, i despres vam passar a ocupar les nostres habitacions. Per supost, va caure una migdiada, doncs ens trobàvem una mica cansats després del llarg viatge, el fet de matinar...

Sobre les 6 de la vesprada vaig eixir amb un company de l'equip de la UV a donar una volta per La Corunya. Vam arribar fins la platja de Riazor i les seues inmediacions. El paisatge, molt idíl·lic, la veritat. No té res a veure amb el que podem trobar ací a València...

En tornar vam baixar a sopar al menjador de l'hotel, i ràpidament ens vam gitar, ja que al dia següent tocava matinar, donat que el bus que arribava al circuit eixia a les 8 del matí des del nostre hotel.

Al dia següent, després d'esmorzar, vam carregar els "trastos" i vam pujar al bus que ens va deixar a la Torre d'Hèrcules. El paisatge, com no, impressionant... Les vistes eren increïbles!

Una vegada instal·lats al circuit, vam anar a donar una volta de reconeixement al voltant del mateix, per veure què era allò que ens esperava. La gespa no estava excessivament banyada, perquè sembla que enguany ha sigut un any poc plujós a Galícia, però tot i això semblava recomanable la utilització de sabatilles de claus. Això si, amb claus no excessivament llargs, ja que no eren necessaris...

Conforme anava avançant el matí, anava fent més calor. La veritat és que feia més calor a La Corunya que a València, sens dubte! Vaig arribar a veure termòmetres marcant els 24 graus... O siga que pintava bon dia per a eixir a fer esport...

L'hora de l'eixida de la cursa dels Universitaris masculins estava fixada per a les 11'10 hores. I sense un minut de retràs es va posar en marxa la prova.

L'eixida per mi no va ser massa bona. Em vaig doblar el turmell, ja que el circuit era una mica irregular, i potser vaig eixir més ràpit del que hauria estat recomanable tenint en compte el meu estat de forma actual... La primera volta al circuit (cal destacar que el circuit constava de 6 voltes a un recorregut d'aproximadament 2 km, és a dir, 12 km en total) vaig resistir com vaig poder. Però a partir de la segona volta, vaig començar a trobar-me buit. La herba se'm feia molt pesada, no em trobava a gust, i els claus estaven destrossant-me les plantes dels peus. Des de la tercera volta fins al final de la cursa vaig perdre moltes posicions. Va haver instants en què vaig pensar fins i tot en retirar-me. Però ja que havia aconseguit classificar-me, i arribar fins allí, no anava a tirar la tovalla a les primeres de canvi. Així doncs, vaig apretar les dents i vaig aconseguir acabar la prova, això si, amb molts problemes.

Finalment vaig entrar en la posició número 100. 127 atletes van acabar la cursa. Cal dir que aquesta és la millor posició que he aconseguit a un Ct. d'Espanya Universitari. Però no és menys cert que enguany s'ha registrat la participació més baixa dels quatre campionats als quals jo he acudit... Per tant, el resultat de la competició em deixa un sabor més bé amarg. Especialment pel fet d'haver sigut l'últim dels 4 components de l'equip de la Universitat de València en entrar a meta. Més tenint en compte que tenia serioses opcions de ser el tercer, ja que a un dels integrants del meu equip l'havia superat tant al Campionat Intern de la UV com al Autonòmic Universitari de Camp a Través...

Però be, això ja és passat. I em quede amb l'experiència d'haver viatjat per primera vegada a Galícia. També és cert que enguany no esperava acudir al Ct. d'Espanya Universitari, i allà que vaig estar... Potser és que sóc molt autocrític amb mi mateix i m'autoexigisc massa... Però què hi farem, sóc així!

Ara toca refer-se de les "ferides de guerra". Aquesta setmana passada no vaig entrenar, ja que dilluns i dimarts passsats vaig tindre classe, i dimecres pel matí vaig marxar a primera hora en direcció a Madrid, per passar allí 5 dies amb un col·lega que es troba allà estudiant. He aprofitat per desconnectar, fer turisme... I ara torne a ser ací de nou. Poc a poc tornaré a eixir a rodar, i poc a poc aniré marcant-me xicotets objectius, per anar motivant-me...

Poc a poc! De moment, això és tot... Ens llegim pròximament!!

*Foto presa a La Corunya el 11/03/12, Campionat d'Espanya Universitari de Camp a Través.

Ct. d'Espanya Universitari de Camp a Través: La prèvia

Be, hui estem a dijous dia 8 de Març, la qual cosa vol dir que la disputa del Ct. d'Espanya Universitari de Camp a Través està al girar la cantonada. I és per això que vull fer un xicotet repàs relatiu a la meua preparació de cara a aquesta cita, així com parlar sobre altres detalls més tècnics com són el pla de viatge, les característiques del circuit, la distància de la cursa...

Així doncs, comencem per parts!

En primer lloc, destacar que, tal i com vaig comentar a l'entrada anterior, no entrava en els meus plans classificar-me per a aquest campionat. De fet, en desembre vaig comprar dues entrades per acudir al concert de Manel que tindrà lloc aquest dissabte a València, i havia planificat un viatge a Madrid en les dates que van del 14 al 19 de març. Com a conseqüència d'haver obtingut la classificació per al Ct. d'Espanya Universitari, he hagut de renunciar a anar a veure als Manel (llàstima, perquè em feia molta il·lusió!) i el viatge a Madrid es manté, però a costa de no tindre temps per a descansar de tant de viatge...

Des del 15 de febrer passat, quan em vaig classificar, fins a dia de hui he incrementat la freqüència i intensitat dels meus entrenaments. La dinàmica ha estat la mateixa, rodar. Però la intensitat i la durada dels rodatges la he anat elevant progressivament. No he inclòs el fer sèries ni canvis de ritme perquè no he volgut arriscar-me; fins ara m'ha anat bé amb aquest plantejament, i sóc conscient de quina és la meua situació actual. Per tant, vaig a ser conseqüent amb els objectius que em plantege complir a aquesta competició, van a ser realistes i basats en les meues opcions d'acord als entrenaments i a l'estat de forma en què em trobe en l'actualitat. Més endavant incidiré en quins són eixos objectius...

Pel que fa al desplaçament fins La Corunya, per fí puc avançar quin és el pla de viatge que ens ha preparat el Servei d'Esports de la UV, ja que ahir vaig rebre el correu electrònic on se'ns detallava el mateix a grans trets. Eixirem dissabte de matí de València en autobús, rumb a Barcelona. Una vegada allà, anirem a l'aeroport per agafar un vol que ens deixarà a La Corunya a mitjan vesprada. Una vegada allí ens establirem a l'hotel i imagine que anirem a donar una volta pels carrers de La Corunya. El diumenge pel matí tocarà competir, i per la vesprada toca repetir viatge a la inversa, per tal de tornar a casa.

Cal destacar en relació al pla de viatge que la UV s'ho ha "currat" ja que anar en autobús des de València fins La Corunya hauria sigut una pallissa monumental. Anar de València a Barcelona en bus, i agafar un vol fins Corunya és més còmode, i ens permetrà als atlestes arribar en millors condicions a la competició. En eixe sentit, recorde un viatge que vaig fer al CT. d'Espanya de Cross per Equips a Jerez, quan estava al C.A. Guadassuar, on vam eixir divendres per la nit, ja que de València a Jerez hi ha 12 hores aproximadament amb bus, i vam haver de dormir a dintre del mateix. Va ser criminal, i el diumenge a la carrera ho vaig pagar car... Per tant, no podria estar més agrait a la UV pel pla de viatge que ens han preparat!

Pel que fa a la competició en si, destacar que el circuit on anem a disputar la cursa es troba a les inmediacions de la Torre d'Hèrcules, a La Corunya. Es troba pegat al mar, i la superfície del terreny presenta un aspecte verdós (gespa alta i frondosa), propi dels crossos del nord. No cal dir que ací a València és impossible trobar un circuit d'eixes característiques...

Si ben és cert que he competit a alguns crossos amb gespa natural (pocs, i fora del País Valencia en totes les ocasions), crec que poc tenen a veure amb el que vaig a trobar-me a La Corunya. Quan vaig córrer a Toro (Zamora) per exemple, el circuit també era de gespa, però aquesta era curta i el terreny estava sec, la qual cosa em va permetre competir amb sabates lleugeres, sense claus, sense cap tipus de problema. Aquesta vegada, però, tot apunta a que hauré de calçar-me les sabatilles de claus, pel que he pogut deduir al veure les fotos del circuit...

Pel que fa a la prova en si, aquesta consistirà en donar 6 voltes a un ciruit aproximat de 2 km. En total la prova constarà d'uns 12 km. Això en principi va a resultar-me un hàndicap, ja que a l'Autonòmic Universitari la distància era de 9 km, i la veritat és que fer 3 km més es nota. Tot i això, també és de veres que he augmentat el meu bagatge de quilòmetres estes darreres setmanes, i crec que estic en condicions d'afrontar eixa distància amb certes garanties (patiré, però acabaré, estic segur!). Altre factor a tindre en compte, com he dit abans, serà el terreny. Estic posar a competir en crossos e terra dura i ferma, amb gespa curteta, gairabé inexistent, fins i tot amb pedres envoltant el circuit. Però el que vaig a trobar-me a La Corunya és totalment distint... Espere adaptar-me a la superfície sense grans dificultats, ja que això afavoriria un millor resultat a la prova. altra qüestió a tindre en compte és si l'organització col·locarà o no troncs per endurir el traçat. Espere que no ho facen, perquè m'adapte molt malament als circuits amb aquest tipus d'"accidents" artificials. De tota manera, i pel que he pogut veure a les fotos de competicions que s'han fet en eixe mateix escenari, no apareixen troncs al traçat del circuit...

En darrer lloc, vaig a exposar quins són els meus objectius de cara a la competició d'aquest diumenge. He de dir que em trobe millor que fa tres setmanes, però també he de confessar que els altres anys que he anat al Ct. d'Espanya Universitari de Camp a Través em trobava en millor estat de forma que ara. Per tant, seria un poc surrealista demanar-me millorar la meua millor classificació, que va ser la 107a posició que vaig obtenir a Albacete l'any 2010. Tot i això, si que tinc esperances de fer un "bon paper" en funció de les meues possibilitats actauls, i l'objectiu que em marque és entrar entre els 110 i els 130 primers classificats. Crec que aquesta és una aspiració realista, i em donaria per satisfet aconseguint-la. Si el resultat fóra millor, això ja seria tot un èxit fora de les meues previsions més optimistes... En fí! Ja veurem cóm transcorre la prova!

Be, crec que la prèvia ha quedat prou completa... Aquesta va a ser la meua última publicació al blog abans de marxar cap a La Corunya, així doncs, em despedisc de tots vosaltres fins que torne del Ct. d'Espanya Universitari de Camp a Través. Ja us contaré l'experiència amb tot tipus de detalls... Esperem que vaja tot be!!!

Avís per navegants: Torna el Racó de David! (2a part)

Torne a ser ací de nou! Aquesta entrada és la continuació de la que vaig escriure el passat divendres, la qual va suposar el meu retorn al blog després de quasi un any sense publicar. Us recorde que en dita entrada vaig explicar els motius pels quals havia deixat abandonat el blog, així com les coses més destacades que m'han passat entre maig i desembre de 2011.

En aquesta segona part de la història acabaré de contar-vos les meues "aventures" transcorregudes entre gener i març de 2012, per tal d'introduir-vos en el present més immediat, on m'esperen reptes moilt interessants... Però be, no us avance més i vaig a entrar en matèria!

L'any 2012 no va començar massa be pel que fa referència al plànol esportiu, ja que vaig haver d'aparcar els entrenaments uns 12 dies perquè havia d'acabar un treball que m'havien manat al Màster a mode d'avaluació i la data d'entrega del mateix finalitzava el 13/01/2012. I a dia 2 de gener no havia escrit ni una sola línia... Per tant, vaig haver de dedicar-me en cos i ànima a fer feina de la universitat.

Quan vaig acabar el treball, sobre el 12 de gener, vaig tornar als entrenaments. Però, per desgràcia, vaig notar notablement la inactivitat d'eixos 12 dies. Al cap i a la fi, en desembre havia aconseguit agafar una miqueta de ritme, especialment després d'haver competit al CT. Intern de Camp a Través de la UV. Tot i això el "paró" em va fer perdre gran part d'eixe "ritme", i pràcticament vaig haver de començar de nou per tal d'agafar "fondo".

Amb l'objectiu del Ct. Autonòmic Universitari de Camp a Través a disputar el 15 de febrer a València en l'horitzó, vaig agafar certa motivació. Els meus entrenaments transcorrien entre València i Ontinyent, amb una freqüencia aproximada de 4 dies a la setmana, per terrenys variats amb rodatges la duració dels quals oscil·lava entre els 45 minuts i l'hora.

D'aquesta manera vaig arribar fins al dia 15 de febrer. Les incògnites sobre el meu estat de forma i sobre les meues possibilitats de cara a optar a acudir al CT. d'Espanya Universitari eren enormes, doncs per una banda no disposava de ritme de competició (l'única competició a què vaig participar havia tingut lloc feia ja quasi 2 mesos...) i d'altra banda no sabia fins a quin punt els entrenaments m'havien fet millorar respecte a desembre.

Una vegada en la linia d'eixida vaig analitzar les meues possibilitats. Per classificar-me, havia d'entrar entre els quatre primers de la meua Universitat (Universitat de València), per tant, la resta de rivals de les altres universitats valencianes no influien massa (si de cas, indirectament) en la meua possible classificació. Respecte a la competició interna, faltava l'atleta que va quedar just davant de mi. Però, per contra, hi havien dos atletes potents que no havien acudit a la competició interna. Per tant, així d'entrada, vaig considerar que tenia per davant pràcticament segur a 4 rivals. Baix el meu punt de vista, el millor al que podia aspirar era a entrar 5é, i que algú dels altres 4 renunciara a la seua participació al CT. d'Espanya per no poder acudir a la cita...

Mentre jo meditava totes aquestes qüestions, va sonar el tret d'eixida, i em vaig posar mans a l'obra. Seriem uns 80 atletes en total, de les 5 universitats públiques valencianes (UV, UPV, UMH, UA, UJI) més una privada (la UCV). El circuit constava de 6 voltes a un traçat que mesurava aproximadament 1500 metres a dintre del Llit Vell del Túria: en total uns 9km aproximadament.

El meu plantejament va ser conservador. No me la vaig jugar als primers quilòmetres, doncs no sabia fins on podrien portar-me les meues cames. Conforme anaven passant els quilòmetres, vaig anar caçant algun que altre "cadàver", la qual cosa em va permetre escalar algunes posicions. Tot i que patint, vaig poder mantindre un ritme més o menys constant al llarg dels 9 km de què constava la prova.

Finalment vaig entrar el 23 en la classificació general, sent el 5é atleta de la Universitat de València. Tal i com jo preveia, però amb un matís: l'atleta que va guanyar el Campionat Intern en desembre en aquesta cursa va "petar", i va entrar el 35a posició. En canvi, el 4t dels atletes de la UV, que va entrar en la 17a posició, per a mi era un desconegut (a l'intern no va participar), i per tant no havia contat amb ell. Dit això, i tenint en compte que els tres primers atletes de la UV van entrar en la 2a, 4a i 8a posició, semblava difícil que jo poguera estar enguany entre els quatre elegits per representar a la UV a La Corunya, però...

El cas és que els miracles existeixen. L'atleta que va entrar en 4a posició va haver de renunciar a la seua participació al Ct. d'Espanya Universitari de Camp a Través perquè el dia en què es disputa (11 de març) ell ha de competir a Donosti, al CT. d'Espanya Júnior de Pista Coberta. Per tant, eixa plaça lliure podia ser per a mi perquè fent el còmput entre els resultats de les dos competicions universitàries, jo eixia com a 1r reserva.

I dit i fet. Un parell de dies després de l'Autonòmic de Camp a Través universitari, vaig rebre un correu de l'entrenador d'Atletisme de la Universitat de València, confirmant-me que havia resultat seleccionat per representar a la Universitat al Ct. d'Espanya Universitari de Camp a Través, a disputar el diumenge 11 de març a La Corunya.

Aquesta classificació em va fer especial il·lusió. Tot i que ja he anat a 3 Campionats d'Espanya Universitaris de Camp a Través, aquest em fa especial il·lusió perquè ho veia llunyà, com una missió impossible. Pràcticament m'havia retirat de l'atletisme de competició, no estava federat, no estava motivat... Ho vaig intentar perquè si, perquè són molts anys en "açò", i perquè ho sentia pràcticament com un deure moral el fet d'intentar-ho, però la intenció era només participar, tornar a sentir-me atleta, però en plan "amateur"...

I res! Ara estic entrenant al màxim de les meues possibilitats per tal de fer un paper digne a la Corunya. Des de la meua classificació al CADU fins al Campionat d'Espanya Universitari només he disposat (dispose, de fet) de tres setmanes per preparar-me. Això si, la classificació ha suposat una motivació "extra". He arribat a entrenar cinc dies a la setmana, he incrementat tant la intensitat com la distància dels entrenaments... Tot això amb un objectiu: no fer el ridícul a La Corunya.

Ara ja us he posat al dia. Ja sabeu quin és l'objectiu que tinc marcat en el meu futur més pròxim... A la propera entrada us detallaré més en profunditat com han sigut estes tres últimes setmanes amb la preparació del Campionat d'Espanya i vos contaré, per una banda les meues sensacions, i d'altra, els objectius que em marque de cara a la cita del proper diumenge 11 de març a La Corunya.

Ens llegim pronte!

*La foto està presa el 15/02/2012, al Campionat Autonòmic Universitari de Camp a Través, disputat al Llit Vell del riu Túria, a València.

Avís per navegants: Torna el Racó de David! (1a part)

Ho sé. Fa ja quasi un any que no publique res a aquest blog. I de fet, pensava que mai més anava a tornar a publicar. Potser per desgana, potser per manca de motivació, potser per manca de temps lliure... Qui sap?

El cas és que des d'abril de 2011 fins a març de 2012 han passat moltes coses. I m'han passat moltes coses...: he treballat "de lo meu" durant set mesos, he tornat a la universitat, visc a València (sí, a València! i això que jo sempre he dit que odiava València i no viuria mai allà!)...

I entre tantes coses, l'atletisme ha quedat una mica de costat.

Després de la Mitja Marató d'Elx, i de la gran decepció patida, vaig perdre la motivació de competir. Ho vaig aparcar, em vaig centrar en altres qüestions (les eleccions municipals, per exemple) i vaig abandonar una mica els entrenaments. Després sonà la flauta, i en juny vaig començar a treballar a València, a la Direcció Territorial de Benestar Social (DTBS), Secció del Menor. Vaig deixar d'entrenar durant dos o tres setmanes. Pensava que havia arribat la meua fi com a atleta... Però no.

A les tres setmanes de trobar-me "a la gran ciutat", vaig començar a sentir el "mono", i no em va quedar més "remei" que posar-me a rodar altra vegada... No al nivell d'abans, però tampoc en "plan dominguero". L'objectiu era recuperar la forma per estar al peu del canó en estiu, a les carreres popular de la contornà fent un paper digne.

I ho vaig aconseguir. De juliol a setembre vaig estar a la linia d'eixida de Vallés, Vallada, Bolbaite, Moixent, Barx, La Font de la Figuera, Énguera, La Granja de la Costera...

I vaig acabar el meu cicle a Sant Rafel, com no! Amb la millor posició que he aconseguit en ma vida a la categoria absoluta: 4t classificat. Fregant el pòdium amb els dits... Ni en els meus millors somnis! No estava al 100%, ni molt menys, però em vaig conservar bé durant l'estiu, i això, sumat a l'experiència d'anys i anys dedicant-me a recórrer els carrers i avingudes de viles i ciutats van ser dos factors decisius que van contribuïr a la consecució d' aquesta fita personal.

Després de la cursa de Sant Rafel, em vaig agafar unes vacances. Al principi jo pensava que aquestes anaven a ser permanents. Per una banda, no em motivava seguir competint com abans, per altra, tenia massa fronts oberts (el Màster, el treball a la DTBS) i el meu temps lliure més bé escassejava...

Però arribà Novembre, i altra vegada "el mono" tornava a fer de les seues... Vaig començar a tindre alguna que altra vesprada lliure, i la vaig aprofitar per "eixir a rodar un poquet". Em vaig marcar un objectiu: el Campionat Intern de Camp a Través de la Universitat de València. I amb eixa fita en l'horitzó em vaig posar a còrrer de nou.

La intensitat no era la mateixa, els entrenaments eren més bé escassos (entre dos i quatre dies a la setmana; cal recordar que en els "meus millors temps" entrenava 6 dies a la setmana) i les cames no acabaven de respondre del tot, però la il·lusió per tornar a la competició, en plan amateur això sí, estava "a full" per dir-ho de forma col·loquial...

El 17 de desembre, tres mesos després de la darrera competició, tornava a trobar-me en una línia d'eixida. El Campionat intern de Camp a Través de la Universitat de València és una competició un poc light, ja que s'han de recórrer 6 quilòmetres a un circuit improvisat d'un quilòmetre (és a dir, 6 voltes) al Llit del Riu Túria. No seriem més de 30 participants, tirant per dalt. I hi havia gent prou forta, ja que les noves generacions vénen apretant fort...

El meu objectiu, segons jo havia planificat, havia de ser acabar la cursa, i entrar entre la 4a i la 5a posició. Veient el nivell existent i sent conscient del meu estat de forma, sabia que anava a ser difícil. Altres anys, a eixa mateixa competició, vaig guanyar, vaig quedar segón... Però esta vegada no podia demanar més. No hi ha res millor que ser realista.

I la realitat és que vaig complir amb allò que havia pronosticat! Vaig entrar 5é. Ho vaig passar molt malament, vaig resistir com vaig poder i en arribar a meta em vaig llançar a terra, exhaust com estava, perquè no podia amb la meua ànima... Però estava viu, i havia aconseguit l'objectiu!

Després de l'èxit (entre cometes) obtés, arribava el moment de marcar-se nous objectius. I el Campionat d'Espanya Universitari de Camp a Través quedava llunyà, però havia d'intentar classificar-me, tot i que no em veia en condicions d'aconseguir-ho... La part positiva (entre cometes també) és que el meu contracte a la Direcció Territorial de Benestar Social finalitzava en desembre, i a partir de gener tindria més temps lliure... la qual cosa em permetria preparar-me amb més garanties per al Ct. Autonòmic Universitari i tractar així d'aconseguir una de les quatre places que atorga la Universitat de València de cara a acudir al Ct. d'Espanya Universitari de Camp a Través, a disputar en La Corunya en març de 2012.

D'aquesta manera vaig acabar l'any 2011, i amb aquests objectius en ment a nivell esportiu entrava al 2012. Per no fer-ho més llarg, a la propera entrada us comentaré còm va acabar la cosa, i qué és el que m'ha passat entre gener i març de 2012.

Si us ha agradat, quedeu convidats a llegir la segona part de la història, la qual publicaré en breu!

*La fotografia pertany a l'entrada en Meta a la Cursa Popular de la Font de la Figuera, disputada el 3/09/2011