Tal i com us vaig comentar en l'anterior post, enguany tocava canviar de Sant Silvestre. I l'escollida ha estat la I Sant Silvestre de Tavernes de la Valldigna. En part per el dia, i en part perquè mai no havia anat a aquesta població.
La cursa constava de 3 quilòmetres, i constava de dues voltes aproximades a un mateix circuit. En l'eixida unes 350 persones, i amb alguns rivals importants per a la lluita pel pòdium. L'eixida no va ser massa bona per a mi, ja que se me va clavar davant una persona que em va frenar considerablement (no entenc per què hi ha persones que es posen per a eixir en primera fila i després l'únic que fan és torpedejar a la gent que vol eixir de pressa...).
Tot i el percanç de l'eixida, vaig anar remuntant posicions i em vaig col·locar 5é. Però no em vaig acomodar, vaig seguir progressant i vaig arribar a anar en 3a posició. El problema va ser que el circuit no estava ben marcat, i jo no sabia ni per on anava, ni quina distància faltava per arribar a meta. Així, faltant vora 300 metres per arribar al final ens va agafar (a mi i al 4t classificat) un grup de 2 corredors que venien per darrere. Jo estava ja unia mica cansat, i no sabia on quedava la meta, però els que anaven amb mi sembla que si ho sabien, perquè van marcar un ritme infernal. Jo em vaig defendre be dels atacs, però de sobte algú va dir que quedaven 200 metres per arribar a meta. Vaig plantar les orelles i vaig reaccionar, però un dels meus rivals se me va avançar, i a l'esprint no li vaig poder donar caça.
Finalment vaig entrar 4t, a un segon escàs del 3r. Llàstima no haver arrancat abans, perquè eixa 3a posició hauria sigut meua. I fa ràbia no pujar al pòdium quan l'has tingut tan a prop... Però bé, crec que ho superaré...jejejeje.
L'atletisme és així, uns dies guanyes tu in-extremis, i altres dies et fan la bicicleta en l'últim segón. Ara a seguir entrenant per al proper objectiu, classificar al C.A. Petrer per al Ct. d'Espanya de Cross per Equips.
Ah! I el dijous a exhibir-se a la Sant Silvestre no competitiva d'Ontinyent tal i com marca la tradició!
Per hui és tot, ja comentaré més coses al proper post...
dimecres, 29 de desembre del 2010
dijous, 23 de desembre del 2010
3r al Cross de Benicarló
Diumenge passat vaig tornar a competir. Aquesta vegada tocava desplaçar-se fins a Benicarló (amb el que això suposa en quant a despeses per gasolina, peatges... per no parlar de les quasi 3 hores de viatge que hi han fins arribar a aquesta localitat, propera a Catalunya).
Però he de dir que l'esforç i el viatge va valdre la pena, ja que el resultat que vaig aconseguir allà va ser molt positiu.
La cursa constava de quasi 10 km, i el dia es presentava inestable, ja que tot el dia anterior va ploure, i de camí a Benicarló també estava dil·luviant de mica en mica. Però al arribar al circuit, vaig poder comprovar que allí no havia plogut en tot el matí. Per tant, en eixe aspecte vam tenir la sort de cara (la gent que va competir el mateix dia a Iecla no pot dir el mateix, ja que allà la prova es va disputar en un fangar de dimensions considerables...).
La carrera en si no em va eixir com jo volia, ja que als 3 darrers quilòmetres vaig punxar prou, i de fet, el quart classificat va estar ben prop de passar-me al final de la prova, si ben és cert també que vaig saber jugar les meues cartes, i no va aconseguir avançar-me en cap moment. Finalment doncs, 3r classificat en categoria promesa. Pòdium (que això sempre et puja la moral) i agafe uns puntets que m'aniran bé per situar-me a la part alta de la classificació del circuit autonòmic de Camp a Través (almenys de moment).
Després d'aquesta prova, la pròxima tindrà lloc ja en Gener de 2011, concretament el dia 9, a Alzira. Aquesta carrera és important, doncs és l'autonòmic per equips, i el meu club, el C.A. Petrer té opcions de classificar-se per al Campionat d'Espanya per equips de la especialitat. Per tant, estos nadals seguirem entrenant per aconseguir bons resultats en dita competició.
De tota manera, i tenint en compte que estem en l'època de les curses Sant Silvestre, imagine que alguna caurà (a banda de la d'Ontinyent, que no és competitiva). Encara no sé quina faré. Tot i això, ja us comentaré novetats en properes actaulitzacions...
Per hui això és tot!
dilluns, 13 de desembre del 2010
Millor debut impossible... CAMPIÓ PROVINCIAL PROMESA DE CROSS
Ahir diumenge es va iniciar per a mi la temporada oficial d'atletisme. Hauria d'haver debutat en novembre, però les seqüeles d'un virus estomacal m'ho van impedir. Per tant, ahir va arribar l'hora de la veritat.
Des que vaig començar la pretemporada, allà pel setembre, fins ara, han passat moltes coses, i el meu rendiment ha anat augmentant cada mes que passava. Tot i això, al no haver competit fins ara, no tenia referències reals sobre les meues prestacions en competició. Era optimista, ja que enguany estic rodant molt, agafant molt de fons, i això per a la temporada de Camp a Través va molt be. Però també és de veres que els ritmes que es porten als rodatges són ben diferents als que exigeix la competició...
Així que ahir, dia 12 de desembre era el dia. El lloc, L'Alcudia. I la competició, ni més ni menys que el Provincial de Camp a Través Individual i per Equips. L'objectiu, d'entrada era aconseguir medalla. Tenint en compte que els millors especialistes de cross de la meua categoria són en la seua majoria alacantins, només havia de fer un bon paper per assegurar la medalla.
La carrera en si va ser dura. El circuit constava de 9 quilòmetres (tot i que pense que al final hi havien alguns metres de més). L'eixida, complicada, ja que hi havia molta gent (nosaltres els promeses eixim juntament amb la categoria Senior masculí) tot i que vaig aconseguir colocar-me be, i no vaig tindre cap problema en eixe sentit. Els primers quilòmetres van ser de tantejament de la situació. Em vaig dedicar a comandar un xicotet grup d'atletes que anava a la caça d'un pelotó que teníem una mica més avant. Les cames responien be, tot i que tampoc volia forçar, no fóra cas que això em passara factura als quilòmetres finals. Tenint en compte que era el primer cross de la temporada, tampoc no volia arriscar massa (ja tindrem oportunitats per fer això). Arribats a la meitat de la prova tot seguia igual, alguns dels atletes que venien en el meu pelotó se'n van anar cap avant, i altres van seguir darrere de mi. Jo anava notant el pas dels quilòmetres i la irregularitat del terreny a les cames, però la meua estratègia conservadora estava eixint tal i com tenia previst, per tant podia resistir els primers símptomes de fatiga. A falta de 3 quilòmetres aproximadament per arribar a meta, un atleta promesa dels que sol guanyar-me estava a tir de pedra. Semblava que als primers quilòmetres havia arriscat massa, i ara estava pagant les conseqüències. Vaig anar a per ell i el vaig adelantar amb facilitat. Això em va fer guanyar una posició en la meua categoria.
Finalment, a l'última volta, dos atletes seniors que anaven just darrere de mi van intentar avançar-me. Durant més o menys mig quilòmetre vam mantenir una gran lluita per defendre les nostres posicions. Finalment, només un d'estos dos atletes va aconseguir entrar davant de mi en línia de meta, i jugant-se-la al sprint.
Una vegada entrat en meta, segons vaig poder intuir, jo era el campió provincial de Camp a Través en categoria Promesa, ja que no havia entrat cap altre atleta promesa de València a meta abans que jo. Pel que fa a la classificació general del cross en categoria promesa, segons els meus càlculs, vaig entrar cinquè. Segons vaig poder veure al entrar a meta, davant de mi van entrar tres atletes promesa d'Alacant i un de Castelló. Però això fins que no isquen els resultats oficials no ho podré confirmar...
D'entrada, personalment he de dir que aquesta carrera ha sigut tot un èxit. Encara no estic ni de lluny al 100%, però vaig fer una carrera molt digna, aconseguint la medalla d'or com a Campió Provincial, i aconseguint uns punts molt valuosos de cara al circuit autonòmic de Camp a Través. No esperava ser cinqué, de fet, la temporada passada aquest va ser el meu millor resultat en un cross, i va ser a Castelló, a un circuit que se'm dóna be. L'Alcudia, fins ara havia sigut un circuit en el qual no havia tingut molt bones actuacions ja que, de les dues vegades que l'havia fet, en una vaig fer un paper desastrós, entrant dels últims, i l'última vegada, que va ser l'any passat en l'Autonòmic de Camp a Través, em vaig haver de retirar perquè les cames no m'anaven...
En resum, sóc optimista de cara a esta temporada que acaba de començar, i espere aconseguir nous èxits (no vaig a aconformar-me només amb un campionat provincial...jejejeje). La pròxima parada, aquest diumenge a Benicarló. En el proper post donaré més detalls al respecte!
Des que vaig començar la pretemporada, allà pel setembre, fins ara, han passat moltes coses, i el meu rendiment ha anat augmentant cada mes que passava. Tot i això, al no haver competit fins ara, no tenia referències reals sobre les meues prestacions en competició. Era optimista, ja que enguany estic rodant molt, agafant molt de fons, i això per a la temporada de Camp a Través va molt be. Però també és de veres que els ritmes que es porten als rodatges són ben diferents als que exigeix la competició...
Així que ahir, dia 12 de desembre era el dia. El lloc, L'Alcudia. I la competició, ni més ni menys que el Provincial de Camp a Través Individual i per Equips. L'objectiu, d'entrada era aconseguir medalla. Tenint en compte que els millors especialistes de cross de la meua categoria són en la seua majoria alacantins, només havia de fer un bon paper per assegurar la medalla.
La carrera en si va ser dura. El circuit constava de 9 quilòmetres (tot i que pense que al final hi havien alguns metres de més). L'eixida, complicada, ja que hi havia molta gent (nosaltres els promeses eixim juntament amb la categoria Senior masculí) tot i que vaig aconseguir colocar-me be, i no vaig tindre cap problema en eixe sentit. Els primers quilòmetres van ser de tantejament de la situació. Em vaig dedicar a comandar un xicotet grup d'atletes que anava a la caça d'un pelotó que teníem una mica més avant. Les cames responien be, tot i que tampoc volia forçar, no fóra cas que això em passara factura als quilòmetres finals. Tenint en compte que era el primer cross de la temporada, tampoc no volia arriscar massa (ja tindrem oportunitats per fer això). Arribats a la meitat de la prova tot seguia igual, alguns dels atletes que venien en el meu pelotó se'n van anar cap avant, i altres van seguir darrere de mi. Jo anava notant el pas dels quilòmetres i la irregularitat del terreny a les cames, però la meua estratègia conservadora estava eixint tal i com tenia previst, per tant podia resistir els primers símptomes de fatiga. A falta de 3 quilòmetres aproximadament per arribar a meta, un atleta promesa dels que sol guanyar-me estava a tir de pedra. Semblava que als primers quilòmetres havia arriscat massa, i ara estava pagant les conseqüències. Vaig anar a per ell i el vaig adelantar amb facilitat. Això em va fer guanyar una posició en la meua categoria.
Finalment, a l'última volta, dos atletes seniors que anaven just darrere de mi van intentar avançar-me. Durant més o menys mig quilòmetre vam mantenir una gran lluita per defendre les nostres posicions. Finalment, només un d'estos dos atletes va aconseguir entrar davant de mi en línia de meta, i jugant-se-la al sprint.
Una vegada entrat en meta, segons vaig poder intuir, jo era el campió provincial de Camp a Través en categoria Promesa, ja que no havia entrat cap altre atleta promesa de València a meta abans que jo. Pel que fa a la classificació general del cross en categoria promesa, segons els meus càlculs, vaig entrar cinquè. Segons vaig poder veure al entrar a meta, davant de mi van entrar tres atletes promesa d'Alacant i un de Castelló. Però això fins que no isquen els resultats oficials no ho podré confirmar...
D'entrada, personalment he de dir que aquesta carrera ha sigut tot un èxit. Encara no estic ni de lluny al 100%, però vaig fer una carrera molt digna, aconseguint la medalla d'or com a Campió Provincial, i aconseguint uns punts molt valuosos de cara al circuit autonòmic de Camp a Través. No esperava ser cinqué, de fet, la temporada passada aquest va ser el meu millor resultat en un cross, i va ser a Castelló, a un circuit que se'm dóna be. L'Alcudia, fins ara havia sigut un circuit en el qual no havia tingut molt bones actuacions ja que, de les dues vegades que l'havia fet, en una vaig fer un paper desastrós, entrant dels últims, i l'última vegada, que va ser l'any passat en l'Autonòmic de Camp a Través, em vaig haver de retirar perquè les cames no m'anaven...
En resum, sóc optimista de cara a esta temporada que acaba de començar, i espere aconseguir nous èxits (no vaig a aconformar-me només amb un campionat provincial...jejejeje). La pròxima parada, aquest diumenge a Benicarló. En el proper post donaré més detalls al respecte!
divendres, 10 de desembre del 2010
Sobre el dopatge i altres assumptes...
Feia temps que no escrivia. La veritat és que entre unes coses i altres, no he trobat el moment oportú per actualitzar el blog com cal. I com que l'actualitat mana, vaig a alterar un a mica el ordre dels temes que volia compartir.
La meua idea era començar parlant sobre el meu debut oficial esta temporada, que tindrà lloc el diumenge al Cross de l'Alcudia. Però vista la repercussió de la "Operación Galgo", em sembla més adequat dedicar-li unes linies a aquest tema en primer lloc...
Per començar, he de dir que aquesta "moguda" m'ha sorprés, doncs mai esperes que una persona aparentment tan lluitadora i simpàtica per a l'aficionat d'a peu, estiga implicada en qüestions tan controvertides. Però els fets ahi estan, i la realitat és que la Guàrdia Civil ha desmantellat una xarxa que es dedicava a la distribució i subministrament de productes dopants. I una de les cares visibles d'aquesta sembla ser Marta Domínguez, atleta espanyola de prestigi internacional, campiona del món en 3000 obstacles i plusmarquista espanyola de la especialitat.
Està clar que tothom té dret a la pressumpció d'innocència fins que no es demostre el contrari davant dels jutjats, però les evidències i les informacions que s'estan filtrant a la premsa deixen pocs dubtes...
Davant d'aquesta situació, molta gent comença a dubtar sobre l'atletisme en particular i de l'esport en general. Personalment, he de dir que l'esport professional genera per si mateix aquestes possibilitats. Quan el teu sustent econòmic depén d'una marca, d'una carrera, d'un resultat... caure en aquest tipus de temptacions és més probable, fins i tot es pot arribar a comprendre. Tot i que això siga a costa de la resta de companys que no utilitzen pràctiques dopants, i sense oblidar que les substàncies dopants poden arribar a generar efectes secundaris a tot aquell que les consumeix, posant en risc fins i tot la seua pròpia vida.
L'esport exigeix sacrificis. En particular els esports de resistència com pugen ser l'atletisme i el ciclisme. Però la solució no és buscar formes artificials de millorar el rendiment a costa d'exposar la nostra salut. Cadascú ha d'acceptar els seus límits. Si amb l'entrenament, el sacrifici i el treball dur, l'organisme ens permet arribar fins a cert nivell, hem d'acceptar-ho. Però sembla que quan estas en la voràgine de la competició al més alt nivell, la necessitat d'obtindre resultats, prolongar la carrera esportiva, etc. són factors determinants per deixar l'ètica professional de banda i arriscar-se a obtindre la glòria pel camí més ràpid.
Després de tota aquesta "redada", crec menys en l'esport d'elit. Els ídols cada vegada més s'alcen sobre peus de fang. Espere que totes aquestes actuacions contra el dopatge servisquen per remoure consciències, i potser així recuperem algun dia el camí correcte, l'esperit de l'esport amateur, el de la superació dels límits humans per se, i no d'una manera artificial...
De segur que en els propers dies, la "Operació Galgo" ens depara noves informacions i més sorpreses. I espere que aquesta operació signifique el principi d'una nova forma de practicar l'esport de competició, sense trampes, sense enganys...
I be, per canviar de tema, el que comentava al principi, este diumenge primer cross de la temporada a L'Alcudia, que a més és Campionat Provincial de Cross Individual i per equips. Per tant, a la propera actualització us comentaré la carrera i les sensacions que aquesta em deixe.
Per hui és tot... Fins al proper post!
La meua idea era començar parlant sobre el meu debut oficial esta temporada, que tindrà lloc el diumenge al Cross de l'Alcudia. Però vista la repercussió de la "Operación Galgo", em sembla més adequat dedicar-li unes linies a aquest tema en primer lloc...
Per començar, he de dir que aquesta "moguda" m'ha sorprés, doncs mai esperes que una persona aparentment tan lluitadora i simpàtica per a l'aficionat d'a peu, estiga implicada en qüestions tan controvertides. Però els fets ahi estan, i la realitat és que la Guàrdia Civil ha desmantellat una xarxa que es dedicava a la distribució i subministrament de productes dopants. I una de les cares visibles d'aquesta sembla ser Marta Domínguez, atleta espanyola de prestigi internacional, campiona del món en 3000 obstacles i plusmarquista espanyola de la especialitat.
Està clar que tothom té dret a la pressumpció d'innocència fins que no es demostre el contrari davant dels jutjats, però les evidències i les informacions que s'estan filtrant a la premsa deixen pocs dubtes...
Davant d'aquesta situació, molta gent comença a dubtar sobre l'atletisme en particular i de l'esport en general. Personalment, he de dir que l'esport professional genera per si mateix aquestes possibilitats. Quan el teu sustent econòmic depén d'una marca, d'una carrera, d'un resultat... caure en aquest tipus de temptacions és més probable, fins i tot es pot arribar a comprendre. Tot i que això siga a costa de la resta de companys que no utilitzen pràctiques dopants, i sense oblidar que les substàncies dopants poden arribar a generar efectes secundaris a tot aquell que les consumeix, posant en risc fins i tot la seua pròpia vida.
L'esport exigeix sacrificis. En particular els esports de resistència com pugen ser l'atletisme i el ciclisme. Però la solució no és buscar formes artificials de millorar el rendiment a costa d'exposar la nostra salut. Cadascú ha d'acceptar els seus límits. Si amb l'entrenament, el sacrifici i el treball dur, l'organisme ens permet arribar fins a cert nivell, hem d'acceptar-ho. Però sembla que quan estas en la voràgine de la competició al més alt nivell, la necessitat d'obtindre resultats, prolongar la carrera esportiva, etc. són factors determinants per deixar l'ètica professional de banda i arriscar-se a obtindre la glòria pel camí més ràpid.
Després de tota aquesta "redada", crec menys en l'esport d'elit. Els ídols cada vegada més s'alcen sobre peus de fang. Espere que totes aquestes actuacions contra el dopatge servisquen per remoure consciències, i potser així recuperem algun dia el camí correcte, l'esperit de l'esport amateur, el de la superació dels límits humans per se, i no d'una manera artificial...
De segur que en els propers dies, la "Operació Galgo" ens depara noves informacions i més sorpreses. I espere que aquesta operació signifique el principi d'una nova forma de practicar l'esport de competició, sense trampes, sense enganys...
I be, per canviar de tema, el que comentava al principi, este diumenge primer cross de la temporada a L'Alcudia, que a més és Campionat Provincial de Cross Individual i per equips. Per tant, a la propera actualització us comentaré la carrera i les sensacions que aquesta em deixe.
Per hui és tot... Fins al proper post!
dilluns, 15 de novembre del 2010
La setmana no ha transcorregut tal i com havia previst...
Tot el plànning que us vaig avançar al anterior post finalment ha estat modificat. No massa, però la setmana no ha transcorregut com jo tenia previst. I això? Doncs perquè ú mai pot endevinar que va a agafar un virus estomacal...
El dimecres vaig començar a trobar-me malament, alguna cosa a la panxa no funcionava bé, i jo n'era conscient. Vaig anar al curset per la vesprada a Vlc, però estava fet pols. Tot i això vaig aguantar com un campió.
El dijous vaig seguir amb les molèsties. Per la vesprada vaig anar a entrenar, però em trobava sense forces, així que vaig rodar suau i després vaig fer alguns exercicis i estiraments.
El divendres tenia que anar a les jornades de FEAFES-CV sobre inserció socio-laboral de persones amb malaltia mental. I de fet vaig anar. No em trobava massa bé, però la processó anava per dins. Així que vaig aguantar altra vegada. Les jornades en si van estar interessantíssimes, no només perquè els diversos ponents van exposar experiències interessants, a això cal afegir el desplegament organitzatiu ja que el lloc on es van realitzar les conferències(Centre Cultural Caixa Ontinyent, a Ontinyent) era molt confortable i amb totes les comoditats, amb picaeta, café i beguda a tots els descansos que es feien. I amb dinar inclòs el primer dia. I tot això gratis! Per a llevar-se el barret...
El dissabte pel matí vig acudir a la segona jornada de FEAFES-CV i vaig assistir a la conclusió de les mateixes. Eixe dia ja sabia que el diumenge no aniria a competir a Vinaròs, després de tota una setmana amb el maleït virus.
I arriba el diumenge, i em quede a casa. Tot i que el diumenge ja em trobava recuperat (i de fet, vaig eixir a rodar una horeta), la veritat és que sabent que Vinaròs està a més de 2 hores de camí, després de no haver entrenat massa esta setmana, sent coneixedor de que hi havia la possibilitat de fer fallida a meitat de carrera per no estar del tot recuperat i tindre que retirar-me, i tenint en compte que Alonso es jugava el títol mundial de F-1 eixe mateix diumenge i jo volia veure eixa cursa... finalment vaig optar per quedar-me a casa.
No si si esta decisió va ser la correcta o no, però va ser una decisió i ja està.
Pel que respecta a Fernando Alonso, la veritat és que no li va anar be la carrera, i no va poder ser el emportar-se el 3r títol mundial de F-1, però bé, s'ha de reconèixer que la Escuderia Red-Bull enguany era molt superior. Les coses com són...
I dit açò, i fetes les aclaracions pertinents, em despedisc fins al proper post!
El dimecres vaig començar a trobar-me malament, alguna cosa a la panxa no funcionava bé, i jo n'era conscient. Vaig anar al curset per la vesprada a Vlc, però estava fet pols. Tot i això vaig aguantar com un campió.
El dijous vaig seguir amb les molèsties. Per la vesprada vaig anar a entrenar, però em trobava sense forces, així que vaig rodar suau i després vaig fer alguns exercicis i estiraments.
El divendres tenia que anar a les jornades de FEAFES-CV sobre inserció socio-laboral de persones amb malaltia mental. I de fet vaig anar. No em trobava massa bé, però la processó anava per dins. Així que vaig aguantar altra vegada. Les jornades en si van estar interessantíssimes, no només perquè els diversos ponents van exposar experiències interessants, a això cal afegir el desplegament organitzatiu ja que el lloc on es van realitzar les conferències(Centre Cultural Caixa Ontinyent, a Ontinyent) era molt confortable i amb totes les comoditats, amb picaeta, café i beguda a tots els descansos que es feien. I amb dinar inclòs el primer dia. I tot això gratis! Per a llevar-se el barret...
El dissabte pel matí vig acudir a la segona jornada de FEAFES-CV i vaig assistir a la conclusió de les mateixes. Eixe dia ja sabia que el diumenge no aniria a competir a Vinaròs, després de tota una setmana amb el maleït virus.
I arriba el diumenge, i em quede a casa. Tot i que el diumenge ja em trobava recuperat (i de fet, vaig eixir a rodar una horeta), la veritat és que sabent que Vinaròs està a més de 2 hores de camí, després de no haver entrenat massa esta setmana, sent coneixedor de que hi havia la possibilitat de fer fallida a meitat de carrera per no estar del tot recuperat i tindre que retirar-me, i tenint en compte que Alonso es jugava el títol mundial de F-1 eixe mateix diumenge i jo volia veure eixa cursa... finalment vaig optar per quedar-me a casa.
No si si esta decisió va ser la correcta o no, però va ser una decisió i ja està.
Pel que respecta a Fernando Alonso, la veritat és que no li va anar be la carrera, i no va poder ser el emportar-se el 3r títol mundial de F-1, però bé, s'ha de reconèixer que la Escuderia Red-Bull enguany era molt superior. Les coses com són...
I dit açò, i fetes les aclaracions pertinents, em despedisc fins al proper post!
dijous, 11 de novembre del 2010
Setmana mogudeta...
Després d'un mes d'octubre complicat, sembla que amb el mes de Novembre arriba per fí certa activitat. Sense anar més lluny, aquesta setmana tinc esdeveniments pràcticament tots els dies. Així que anem per parts...
En primer lloc, destacar que dilluns passat vaig començar el meu primer curs de formació específic després d'haver acabat la carrera. Està organitzat pel Col·legi Oficial de Treballadors Socials de València i està enfocat a la formació de treballadors socials per a treballar en Punts de Trobada Familiar. Aquest recurs s'utilitza en casos de separació o divorç, en els quals no hi haja acords per a establir els intercanvis i visites dels fills de la parella, i amb prèvia sentència i derivació per part dels jutjats competents. Això explicat de manera molt ràpida, per tal que se'n feu una idea.
Destacar que, tot i que el camp de treball de família i menor no és precisament el que més m'entusiasma, he de reconèixer que fins ara el curs està semblant-me molt interessant.
L'única pega que li trobe? Que he de desplaçar-me a València els dilluns i els dimecres per realitzar-lo, i això em consumeix pràcticament tota la vesprada-nit. Però aquest és un sacrifici que he de realitzar.
I per al divendres i dissabte estic inscrit a unes jornades que organitza FEAFES CV, sobre "Intervenció i sensibilització en l'àmbit laboral i socio-sanitari en persones amb malalties mentals". I es celebra al Centre Cultural Caixa Ontinyent, ací al poble. O siga que no tinc excusa per no anar. A més d'això, afegir que la inscripció a les jornades era gratuita. Així que vaig a aprofitar-ho, i a seguir formant-me i adquirint coneixements de totes les àrees i camps possibles.
I per al diumenge què? Doncs comença oficialment la temporada de Camp a Través, i hauré de desplaçar-me a Vinaròs per a realitzar la primera competició oficial de la temporada. La veritat és que esta setmana ha sigut complicada per a realitzar els entrenaments, especialment per culpa del vent que ha estat bufant amb intensitat als darrers tres dies, però sembla que hui ja va remitint, i de cara al diumenge espere que l'oratge acompanye.
Així doncs, aquest és el panorama que se'm presenta per a aquesta setmana. La questió és fer coses, si no, el cap es distreu i no funciona bé. La veritat és que ho preferisc així, preferisc estar ocupat... Dit tot açò, em despedisc fins a la pròxima, i ja aniré informant puntualment amb els fets més destacats que vagen ocurrint.
Fins prompte!
En primer lloc, destacar que dilluns passat vaig començar el meu primer curs de formació específic després d'haver acabat la carrera. Està organitzat pel Col·legi Oficial de Treballadors Socials de València i està enfocat a la formació de treballadors socials per a treballar en Punts de Trobada Familiar. Aquest recurs s'utilitza en casos de separació o divorç, en els quals no hi haja acords per a establir els intercanvis i visites dels fills de la parella, i amb prèvia sentència i derivació per part dels jutjats competents. Això explicat de manera molt ràpida, per tal que se'n feu una idea.
Destacar que, tot i que el camp de treball de família i menor no és precisament el que més m'entusiasma, he de reconèixer que fins ara el curs està semblant-me molt interessant.
L'única pega que li trobe? Que he de desplaçar-me a València els dilluns i els dimecres per realitzar-lo, i això em consumeix pràcticament tota la vesprada-nit. Però aquest és un sacrifici que he de realitzar.
I per al divendres i dissabte estic inscrit a unes jornades que organitza FEAFES CV, sobre "Intervenció i sensibilització en l'àmbit laboral i socio-sanitari en persones amb malalties mentals". I es celebra al Centre Cultural Caixa Ontinyent, ací al poble. O siga que no tinc excusa per no anar. A més d'això, afegir que la inscripció a les jornades era gratuita. Així que vaig a aprofitar-ho, i a seguir formant-me i adquirint coneixements de totes les àrees i camps possibles.
I per al diumenge què? Doncs comença oficialment la temporada de Camp a Través, i hauré de desplaçar-me a Vinaròs per a realitzar la primera competició oficial de la temporada. La veritat és que esta setmana ha sigut complicada per a realitzar els entrenaments, especialment per culpa del vent que ha estat bufant amb intensitat als darrers tres dies, però sembla que hui ja va remitint, i de cara al diumenge espere que l'oratge acompanye.
Així doncs, aquest és el panorama que se'm presenta per a aquesta setmana. La questió és fer coses, si no, el cap es distreu i no funciona bé. La veritat és que ho preferisc així, preferisc estar ocupat... Dit tot açò, em despedisc fins a la pròxima, i ja aniré informant puntualment amb els fets més destacats que vagen ocurrint.
Fins prompte!
diumenge, 31 d’octubre del 2010
Volta a Peu a Bocairent (El debut)
Hui toca parlar d'atletisme. Este matí es disputava la Volta a Peu a Bocairent, i aquest és el lloc que he triat per desvetllar el misteri. Si, tinc nou club, i ja es pot annunciar perquè ja és oficial. Aquesta temporada competiré per al Club Atletisme Petrer.
Raons per les quals he fitxat per aquest club? Per una banda, perquè necessitava un canvi d'aires, després d'haver passat les darreres tres temporades al C.A. Torrent (i més tenint en compte les males passades que ens van jugar l'any passat, p.ex. no apuntar-nos al Ct. d'Espanya de Cross Curt com a reserves quan hauriem tingut plaça assegurada). D'altra banda, l'oferta era molt interessant, tant en el plànol econòmic (només he hagut de pagar una quantitat simbòlica en concepte d'inscripció al club; això comparat als 130€ que es paguen al C.A. Torrent... no hi ha color), com en el plànol esportiu (ja que hi ha la possibilitat real de presentar equip promesa per a classificar-nos al Ct. d'Espanya de Clubs en categoria Promesa).
A tots aquests motius caldria afegir l'amistat que m'uneix a Carlos, atleta promesa de Petrer i ex-company meu al C.A. Torrent, en l'any en què vam intentar fer equip promesa allà, però que finalment, i per raons que vaig descriure en el seu dia en aquest mateix blog, no va poder ser.
Així doncs, el punt de partida d'aquesta nova etapa s'iniciava a la Volta a Peu a Bocairent, que està inclosa al Circuit de Carreres Populars de la Vall d'Albaida.
El meu estat de forma encara no és el millor, però he pogut defendre'm amb solvència. He millorat respecte a passades competicions (Sant Rafel i La Vila d'Ontinyent) i he entrat en una més que digna 16a posició, i 7é en categoria Sénior, la qual cosa no està gens malament.
La distància no era excessiva (6800 m), la qual cosa a estes altures de la temporada em beneficiava. He eixit en el 2n grup, ja que davant de mi hi havia un pelotó d'unes 10 persones que anava tirant de valent, i el meu cos no està ara en condicions d'embarcar-se en eixe tipus d'aventures... Fins al km 5, he anat amb altres dos corredors, però passat aquest, he anat quedant-me poc a poc fins a despenjar-me d'aquests. Del km 6 fins al final he hagut de defendre'm dels atacs d'un grup de perseguidors que, després de punxar, havien anat a per mi, i els portava xafant-me els talons... Finalment he aconseguit frenar les seues embestides, i fins i tot he aconseguit posar terra de per mig als darrers 300 metres, afiançant així la meua posició.
Les sensacions han sigut positives, i he anat tota la cursa al ritme per al qual estic capcaitat ara mateix (en torn a 3'35 / 3'40). Encara queda molt per fer, i es poden millorar moltes coses, és qüestió de temps. Ara només queda seguir entrenant com ho he fet fins ara, o millor si cap...
De moment, no hi ha cap altra competició prevista en l'horitzó, tot i que ja gairebé estem en Novembre, i en aquest mes escomença la temporada de cross. Així que supose que no tardaré molt en tornar a l'acció... Ja us informaré quan hi hagen novetats!
Pd: La foto està presa hui, en el pavelló de l'IES de Bocairent, on ens hem refugiat de la pluja que ha caigut abans de l'eixida de la cursa. En ella, ja lluisc els colors del meu nou equip, el C.A. Petrer.
dimecres, 27 d’octubre del 2010
Gala de l'Esport de la UV, Temporada 09/10
Un dia després torne a ser ací de nou. Principalment perquè encara queden coses en el tinter, i vull mantenir aquest blog al dia. Així que vaig a posar-me mans en l'obra...
Després de la marxa de muntanya del diumenge, el dilluns per la vesprada tocava anar a València. El motiu? Estava citat per recollir un premi a la Gala de l'Esport de la Universitat de València.
L'any passat ja hi vaig anar, per primera vegada, ja que al campionat intern de Camp a Través vaig quedar 1r. Enguany però, "només" vaig poder quedar 2n. Tot i això, com hi dónen premis fins al 2n classificat, em va tocar anar a recollir premi.
Aquests tipus d'esdeveniments són una de les raons per les quals lamente més profundament haver acabat ja la carrera i estar desvinculat de la Universitat de València. Per una banda, perquè m'encantava competir per la Universitat, ja que tot eren facilitats (et pagaven els desplaçaments, et proporcionaven gratuitament les equipacions, et premiaven i reconeixien el teu esforç a la Gala de l'Esport...). I ara això, no només s'acabat, sinó que les perspectives laborals són més bé escasses...
Entrant en l'esdeveniment en si, destacar que vaig arribar tard, doncs vaig perdre el tren que volia agafar, el metro també el vaig perdre ja una vegada a la ciutat, damunt sembla que hi havia vaga i em vaig tenir que esperar... En definitiva, un desastre.
Això sí, només em vaig perdre els parlaments inicials, la presentació dels equips de la UV, i l'entrega de trofeus als esports d'equip. Així que es podria dir que vaig arribar just a temps.
5 minuts després de la meua arribada, rebia de mans del Rector de la UV, Esteban Morcillo, el guardó que em reconeixia com a 2n classificat al Campionat Intern de Camp a Través de la temporada 09/10.
Una vegada acabat l'acte de reconeixement als esportistes, i després del discurs d'acomiadament del Rector, vam ser conduïts al trinquet, on es va cel·lebrar la "picaeta", de la qual es podria dir que ésx un dels al·licients per a acudir a aquest esdeveniment, a banda de la recollida del trofeu...
El menjar estava exquisit, la beguda era abundant, i molt variada i els esportistes vam fartar com només nosaltres sabem... Només ús puc dir que en qüestió de minuts, la "picaeta" va volar. Finalment, van traure les postres, pastissets dolços de diferents sabors que estaven deliciosos... En fí, no es pot demanar més.
Una vegada finalitzat el banquet, me'n vaig anar del pavelló d'Esports de la UV, i cóm no, vaig perdre el metro baixant les escales. Es veu que no era el meu dia...
Al final vaig arribar a Ontinyent al voltant de les 11 de la nit, amb un trofeu més baix el braç.
I ara si que si, això és tot de moment. El proper esdeveniment que es veu ja a l'horitzó és la Volta a Peu a Bocairent, en la qual mesuraré el meu estat de forma actual, a veure si les primeres sèries estan ja sortint efecte... I a més d'això, aquesta cursa servirà per fer el debut amb el meu nou club. Però el nom del mateix el revel·laré al proper post. Aquesta informació de moment és confidencial...
P.S. : La foto que he decidit penjar és del "banquet" que ens van oferir després de la entrega de trofeus a la gala de l'esport de la UV. Més que res perquè se'n pugueu fer una idea i se vos posen les dents llargues...jajaja.
dimarts, 26 d’octubre del 2010
Marxa de Muntanya a la Font Roja 2010
Hi ha moltes coses a dir, però aniré poc a poc... Hui us parlaré de la marxa de muntanya que vaig fer el diumenge passat, tal i com ja vaig esmentar en anteriors posts.
El diumenge 24, a les 7 del matí es posava en marxa la X marxa de Muntanya a la Font Roja d'Alcoi, i cóm no, allà estava jo, per cinqué any consecutiu. Enguany anava ben acompanyat, tot s'ha de dir... ja que amb mi venien la meua germana Jésica, i el meu col·lega Miquel.
La primera part de la marxa no va ser massa agradable, ja que, com molts de vosaltres sabreu, el passat mes de setembre es va cremar gran part de la massa forestal que hi ha entre Ontinyent i Alfafara, i nosaltres haviem de passar per eixe lloc precisament. He estat comparant les fotos de l'any passat amb el paratge que m'he trobat enguany i el panorama és angoixant. Pareix que en lloc d'estar a la serra, estigues travessant la Lluna. D'aquesta primera part, des de l'eixida fins a arribar a Alfafara no hi ha res més a dir.
Una vegada en Alfafara, vam esmorzar, com fem tots els anys, amb la picaeta que proporciona l'organització, els nostres bocates, i, per descompat, el timonet calentet d'herbero que no pot faltar...
Després, engegem de nou la marxa i tirem cap amunt en direcció al Càmping de Mariola. En aquest tram, el paisatge dóna gust. Tot verd, natura en estat pur. Com hauria de ser.
En arribar a la font de Mariola, parem i repostem. Els organitzadors trauen peces de fruita i gots d'aquarius de taronja i de llima (eh, que lo blanc tamé és isostar!). Parem uns 15 minuts i seguim la marxa.
En aquest tram, el més destacable és "la costera de la mort", una baixada en pendent, en la qual s'ha d'anar baixant amb molta cura, doncs és ben fàcil perdre l'equilibri. Una vegada superat açò, l'únic tram dur que queda és la pujada al Parc Natural de la Font Roja.
Arribem a l'ultim avitualllament abans d'arribar al nostre destí. Tornem a carregar forces amb un parell de gots d'aquarius i un plàtan. I a més m'agafe unes quantes rosquilletes per menjar-les mentre anem fent camí.
Una vegada deixat enrere el darrer avituallament, tot és pràcticament costera amunt. Una vegada arribes a la carretera que puja al Parc Natural ja està quasi fet. Finalment, després de 27 km i pico, arribem al nostre destí; contents, potser una mica cansats, però satisfets.
Una vegada allà dalt dinem, mentre escoltem les parides dels "montañeros". De les més destacables, la dels tortelinis. Doncs resulta que una quadrilla d'amics portava una bombona de càmping-gas per fer-se uns tortelinis per a dinar. Mentre bolllien l'aigua, van posar rames de pi. I després se'ls van pegar els tortelinis a la cassoleta. Pels comentaris que escoltàvem, sembla que no estaven massa bons...
Després de dinar,vam pegar una volta per les inmediacions del Santuari, i vam veure el paisatge (envidiable) que es pot apreciar des de la Font Roja d'Alcoi. I sobre les 16:30 vam pujar a l'autobús de tornada a Ontinyent.
En el bus, cares de cansament, molts pegàvem cabotades i dormitàvem... Però crec que tots els que vam anar, si no passa res, repetirem l'any que vé, ja que és una activitat que enganxa, i molt...
Pel que fa a la marxa, això és tot. Al proper post us comentaré la gala de l'Esport de la UV, que va tenir lloc ahir, i en la qual vaig ser premiat.
Pd: La foto és de la marxa de 2009, ja que enguany no portava la càmera de fotos, però el paratge (exceptuant la 1a part del trajecte, que està cremada) és el mateix.
divendres, 22 d’octubre del 2010
Novetats
Torne a escriure de nou, per explicar-vos les coses més rellevants que m'estan passant estos dies.
En primer lloc, destacar que al proper diumenge 24 d'octubre tindrà lloc la marxa a peu a la Font Roja, que es celebra anualment. Aquesta consta de 27 km, l'eixida té lloc a les 7 del matí des de l'estació de tren d'Ontinyent, i acaba al Santuari de la Font Roja, a Alcoi.
Des de fa 4 anys sóc un assidu a aquesta marxa, i enguany, a més m'acompanyen dues persones més: la meua germana Jésica (que em va acompanyar a les edicions de 2008 i 2007) i el meu col·lega Miquel (que va vindre amb mi la primera vegada en 2006 i va repetir experiència en l'edició de 2009).
Ja us comentaré per ací mateix les anècdotes de la jornada.
I per altra banda, he de comunicar-vos que he sigut premiat de nou a la gal·la de l'esport universitari, que organitza la Universitat de València, per haver quedat 2n al campionat intern de Camp a Través de la UV. Potser alguns ho recordareu, però per als que no ho sàpiguen, dir que aquesta no serà la primera vegada que acudisca a dita gal·la, ja que l'any passat vaig ser guardonat pel mateix motiu (amb la diferència de què al curs 08-09 vaig ser el campió del intern de Camp a Través, i al curs 09-10 "només" vaig poder ser 2n).
La gal·la tindrà lloc al pavelló d'esports de la UV, situat al C/ Menendez Pelayo, a València Capital, el proper dia 25 d'octubre. I si no passa res estrany, allí estaré jo.
Per acabar, comentar per damunt que hui me'n vaig a fitxar per el meu nou club d'atletisme. En breu desvetllaré aquest misteri...
De moment això és tot. Però tornanré amb novetats ben prompte!
Pd: La foto està presa al Parc Natural de la Font Roja d'Alcoi. Es la façana del museu que hi ha a dit paratge, i que és al costat del Santuari. La vaig fer a la darrera marxa, que va tenir lloc el 25-10-09.
diumenge, 17 d’octubre del 2010
Volta a Peu al Barri "La Vila" d'Ontinyent i altres qüestions...
Torne a escriure. He tardat una mica més del que esperava, probablement perquè he tingut més activitat durant la setmana de la que realment jo preveia en un principi.
El pont del 9 d'Octubre? Be, tranquilet. A destacar el passat diumenge 10 d'octubre, ja que vaig participar a la Volta a Peu al Barri "La Vila" d'Ontinyent.
Pel que fa a la cursa en si, destacar que em vaig trobar prou millor que a la carrera disputada a Sant Rafel, però encara em trobe lluny de ser competitiu. S'ha d'anar poc a poc i no donar massa importància als resultats a estes altures de la temporada. Estem començant la preparació, i és normal que els resultats no siguen els que m'agradarien, però s'ha de tenir paciència...
La resta del pont ha sigut tranquil·la, eixint a sopar, anant al cinema...
Dimecres vaig anar a València. A dia de hui estic ja oficialment col·legiat com a treballador social (en tràmit, això si). I a més vaig aprofitar per inscriure'm a un curs de formació organitzat pel col·legi, doncs, a falta de feina, està bé anar ampliant el currículum.
Després vaig anar a l'Acadèmia Luis Vives, a comprar el temari d'oposicions de Treballador Social per a l'ajuntament de València.
Dijous i divendres vaig estar revisant el temari, per adaptar-lo a les exigències de l'ajuntament d'Almussafes (ja que molts temes varien en funció de l'ajuntament que convoca les oposicions). Una vegada fets els ajustos oportuns, ja estic en condicions de començar a estudiar. Poc a poc, a veure si vaig agafant-me...
Ahir dissabte va ser dia de retrobaments. El meu col·lega Miquel acaba de tornar de Newcastle i tenia moltes ganes de tornar a veure'l. Vam quedar per veure el partit Barça-València, i ens vam posar al dia mútuament. Posterirment va arribar Bodí, i se'n vam anar al Jauja a cel·lebrar la tornada del nostre amic amb un soparot, com es mereixia l'ocasió.
Hui ha sigut un dia tranquil·let. Pel matí he anat a veure el debut oficial de la meua germana en el món del voleibol (l'equip ha començat amb derrota, però crec que necessiten temps per agafar el ritme, doncs moltes de les jugadores de l'equip són noves en aquest esport i encara estan un poc verdes). Les coses, poc a poc, van eixint.
Demà comença una nova setmana, que té bona pinta. Per una banda, esta serà la setmana en què fitxe per el meu nou club d'atletisme per a esta temporada, d'altra banda, hi ha la caminata a la Font Roja (de la qual sóc assidu des de fa 4 anys, i enguany no pense fallar tampoc) i de segur que alguna que altra cosa inesperada succeeix.
En fí, ja aniré comentant les novetats!
divendres, 8 d’octubre del 2010
Reflexions d'un aturat...
Torne a ser ací. Hui fa una setmana que vaig acabar la meua tasca a l'ajuntament d'Ontinyent. Per tant, es podria dir que hui fa una setmana que estic totalment "aturat".
Pose la paraula aturat entre cometes, perquè la realitat és que si he estat fent gestions. No sé si tot el que he fet servirà d'alguna cosa o no, però al meu interior alguna cosa (potser siga la raó, la consciència, l'esperit o com vulgueu dir-li) em deia que això era el que s'havia de fer.
I qué és això que estat fent estos dies? Doncs bé, primer que res, m'he elaborat el meu propi currículum. Eixe és el primer pas previ a trobar feina. Fent-lo m'he adonat que, llevat del títol universitari de diplomat en Treball Social i el certificat de grau superior de Valencià de la JQCV, la resta de la meua formació complementària és molt pobra. Per tant, un dels objectius a curt-mig termini, si no trobe feina, serà millorar aquest currículum amb cursos que ajuden a complementar la meua formació.
En segon lloc, i una vegada elaborat el meu CV, he estat rastrejant empreses privades que es dediquen als Serveis de caire social. He enviat el meu currículum a diverses empreses, amb l'esperança que en algun moment alguna d'aquestes puga necessitar un treballador social, i potser, em criden per fer una entrevista.
De tota manera, no només estic treballant en aquesta via, ja que sóc conscient que el mercat laboral a dia de hui està complicat, i a més, el sector privat en el meu àmbit sol tenir molt mala fama (salaris més baixos, pitjors condicions laborals...). O almenys això és el que diu la gent amb que he tingut l'oportunitat de conversar, ja que jo, fins ara, no he tingut la possibilitat de treballar en una empresa del sector privat.
Per ara, he mencionat dues vies per a seguir el meu camí una vegada finalitzada la carrera. Per una part, la formació complementaria, i per altra, la recerca activa d'ocupació. Però també hi ha una tercera via, amb la qual també hi pense treballar. I aquesta és ni més ni menys que la preparació d'oposicions. De fet, dimecres passat vaig estar a València per tal d'encomanar un temari, per tal de començar a endinsar-me en aquesta nova aventura. Pròximament tindré el material, i a partir de la setmana que vé tinc pensat començar ja a estudiar per a les "opos".
A més de preocupar-me pel meu futur, esta setmana he fet altres coses també. Per una banda, entrenar. Estic començant la preparació de la nova temporada. Esta setmana he deixat de banda la preparació física, i estic començant a agafar volum. Les primeres séries, a ritmes suas i amb molta carrega pel que fa al volum, estan sent més complicades del que a priori haurien de ser-ho. Pero també és de veres que quan ú no es troba ejn les seues millors condicions físiques ha d'anar poc a poc, i la casa s'ha d'escomençar pels fonaments i no pel terrat, ja que del contrari, et trobes abocat al fracàs més estrepitós.
I, a banda de córrer, també he començat a llegir un llibre. Es diu "El món de Sofia", i és una novel·la de caire filosòfic. M'està resultant interessant, ja que amb ell estic refrescant els meus coneixements sobre filosofia, aquells que fa 3-4 anys vaig aprendre a la meua època a l'institut, i que ja creia esborrats... Però no! Simplement estaven en un raconet de la meua ment, esperant l'oportunitat idònia per reaparèixer. He de confessar que estic enganxadissim a aquesta novel·la, ja que tracta temes que m'interessen i a més la narració no deixa de sorprendre'm...
I de moment això és tot. Però tinc el pressentiment de què pronte tornaré a tindre noves coses que aportar... Aixi que és d'esperar que la propera entrada al blog siga escrita aviat...
Pose la paraula aturat entre cometes, perquè la realitat és que si he estat fent gestions. No sé si tot el que he fet servirà d'alguna cosa o no, però al meu interior alguna cosa (potser siga la raó, la consciència, l'esperit o com vulgueu dir-li) em deia que això era el que s'havia de fer.
I qué és això que estat fent estos dies? Doncs bé, primer que res, m'he elaborat el meu propi currículum. Eixe és el primer pas previ a trobar feina. Fent-lo m'he adonat que, llevat del títol universitari de diplomat en Treball Social i el certificat de grau superior de Valencià de la JQCV, la resta de la meua formació complementària és molt pobra. Per tant, un dels objectius a curt-mig termini, si no trobe feina, serà millorar aquest currículum amb cursos que ajuden a complementar la meua formació.
En segon lloc, i una vegada elaborat el meu CV, he estat rastrejant empreses privades que es dediquen als Serveis de caire social. He enviat el meu currículum a diverses empreses, amb l'esperança que en algun moment alguna d'aquestes puga necessitar un treballador social, i potser, em criden per fer una entrevista.
De tota manera, no només estic treballant en aquesta via, ja que sóc conscient que el mercat laboral a dia de hui està complicat, i a més, el sector privat en el meu àmbit sol tenir molt mala fama (salaris més baixos, pitjors condicions laborals...). O almenys això és el que diu la gent amb que he tingut l'oportunitat de conversar, ja que jo, fins ara, no he tingut la possibilitat de treballar en una empresa del sector privat.
Per ara, he mencionat dues vies per a seguir el meu camí una vegada finalitzada la carrera. Per una part, la formació complementaria, i per altra, la recerca activa d'ocupació. Però també hi ha una tercera via, amb la qual també hi pense treballar. I aquesta és ni més ni menys que la preparació d'oposicions. De fet, dimecres passat vaig estar a València per tal d'encomanar un temari, per tal de començar a endinsar-me en aquesta nova aventura. Pròximament tindré el material, i a partir de la setmana que vé tinc pensat començar ja a estudiar per a les "opos".
A més de preocupar-me pel meu futur, esta setmana he fet altres coses també. Per una banda, entrenar. Estic començant la preparació de la nova temporada. Esta setmana he deixat de banda la preparació física, i estic començant a agafar volum. Les primeres séries, a ritmes suas i amb molta carrega pel que fa al volum, estan sent més complicades del que a priori haurien de ser-ho. Pero també és de veres que quan ú no es troba ejn les seues millors condicions físiques ha d'anar poc a poc, i la casa s'ha d'escomençar pels fonaments i no pel terrat, ja que del contrari, et trobes abocat al fracàs més estrepitós.
I, a banda de córrer, també he començat a llegir un llibre. Es diu "El món de Sofia", i és una novel·la de caire filosòfic. M'està resultant interessant, ja que amb ell estic refrescant els meus coneixements sobre filosofia, aquells que fa 3-4 anys vaig aprendre a la meua època a l'institut, i que ja creia esborrats... Però no! Simplement estaven en un raconet de la meua ment, esperant l'oportunitat idònia per reaparèixer. He de confessar que estic enganxadissim a aquesta novel·la, ja que tracta temes que m'interessen i a més la narració no deixa de sorprendre'm...
I de moment això és tot. Però tinc el pressentiment de què pronte tornaré a tindre noves coses que aportar... Aixi que és d'esperar que la propera entrada al blog siga escrita aviat...
dilluns, 4 d’octubre del 2010
Dia 1 d.a. (després de l'ajuntament)
He tornant a escriure. Si. La darrera vegada que ho vaig fer va ser ja farà uns mesos. Des d'aquell moment fins ara han passat moltes coses. Probablement si tractara de rememorar-les totes me'n deixaria alguna en el tinter... Per tant, no vaig a començar aquesta nova etapa rememorant el passat. Més bé, començaré per el present actual, que ja de per si és prou complex...
El títol de l'entrada ho deixa clar. Per a mi, hui, dilluns 3 d'octubre de 2010 comença una nova etapa. Després d'haver passat els darrers 7 mesos de la meua vida als serveis Socials de l'Ajuntament d'Ontinyent, dijous passat va acabar la beca que m'unïa amb aquesta institució. Han estat set mesos en els quals he aprés molt, m'han sigut útils i pense que estic totalment capacitat per iniciar el camí en direcció al mercat laboral.
Durant aquestos 7 mesos han hagut moments bons i moments dolents, persones que m'han recolzat, orientat i de les quals sempre guaradré un bon record, i persones que han tractat de torpedejar la meua tasca. Però bé, al cap i a la fí, eixes coses també passen al món real, i és bo enfrontar situacions d'aquest tipus, doncs això també et dóna experiència.
Però be, com he dit abans, eixe període de la meua vida va finalitzar dijous passat. Divendres, dissabte i diumenge van ser dies de relax, de transició. Però hui, dilluns, comença una nova etapa en la meua vida. Ara mateixa estic aturat, però l'objectiu d'aquesta nova etapa va a ser obrir-me pas en el mercat laboral, i a això pense dirigir tots els meus esforços.
Per a aquesta nova etapa, he decidit recuperar el blog, una eina de comunicació que tenia abandonada, bé per falta de temps per a actualitzar-lo, be per falta de ganes d'escriure... Això ara és indiferent. El cas és que torne a ser ací, amb nou disseny (tota nova etapa ha de vindre acompanyada de canvis, fins i tot en aquells aspectes més superficials...) i espere no defraudar als escassos seguidros d'aquest blog. Per la meua part, només dir que tracatré de posar el millor de mi mateix per a que aquesta eina de comunicació torne a funcionar, si cap, millor que abans...
Per hui això és tot. Però de segur que tornaré en breu amb més novetats...
PD: La foto que vaig a posar és de la meua visita al Estadi de l'Hèrcules d'Alacant, on vaig vore el partit Hèrcules - Athletic Club
diumenge, 25 d’abril del 2010
Ahir a Faura, i hui...ja en tinc 21!
Doncs si, hui és el dia del meu aniversari, el què són les coses... Ja a 25 d'abril, i encara me'n recorde de 25s d'abril d'altres anys. Com quan era menut i portava ma mare un pastís a l'escola, doncs era el costum. I a l'hora del pati ens el menjàvem, i tots tan feliços...
Els anys passen, però hem d'assumir-ho. La vida és un cicle, i ara estic en una nova època del mateix. Amb la carrera quasi finalitzada, és hora d'anar plantejant-se el futur. El món laboral està cada vegada més a prop... Però no tinc por, m'agraden els reptes, i estic preparat per fer front a aquest nou període, ara que tinc 21 anys...
I be, també volia parlar-vos de la meua experiència com a presentador ahir a Faura. El cas és que m'ho van proposar i no m'ho vaig pensar dues vegades... L'altre dia em van passar un esbós de guió, i el divendres vaig estar adaptant-lo una miqueta al meu gust, per tal que quedara adequat segons el meu criteri...
El acte va consistir en una gala de ball que havia contractat l'ajuntament de Faura a una Escola de Ball d'ací d'Ontinyent, en la qual balla la meua germana. Jo el que havia de fer era presentar totes i cada una de les 13 actuacions que van representar.
Al principi, quan vaig pujar al escenari, la veritat és que em van atacar una miqueta els nervis, però a mesura que vaig començar a presentar, vaig anar trobant-me més còmode. I així fins a la fi de la gala. La experiència va ser molt gratificant, doncs no ho havia fet jo mai això de presentar per a gent desconeguda. I he de confessar que em va agradar i que tornaria a repetir-ho, sens dubte.
Be doncs, de moment és tot! Quan tinga altre moment d'inspiració, seguiré contant-vos més coses...
Pd: La foto és a l'escenari de Faura (una mica cutre, un entarimat a un pavellò d'esports, però per ahi s'escomença...jejejeje)
dissabte, 17 d’abril del 2010
Subcampió Autonòmic Universitari en 10.000 m.l.
M'agradaria escriure amb més freqüència, però últimament m'està sent impossible. No perquè no tinga res que contar. Més bé ocorre tot el contrari: ultimament estic fent tantes coses que ja no tinc gaire temps per dedicar al blog.
Per damunt us comente: les pràctiques segueixen el seu curs; és a dir, van genial. Ara estic prenent part d'una iniciativa que s'anomena Escola d'Acollida (que és un curs per a Immigrants on es dóna història, valencià, questions jurídiques i preguntes i dubtes més frequents que puga tenir una persona nouvinguda al nostre país). Estic fent de professor, i està sent una grata experiència.
Si no fóra per la memòria que em duú de cap, tot seria perfecte...
I be, arriba l'hora d'explicar el títol de l'entrada.
Entre ahir i hui s'ha disputat l'autonòmic universitari d'Atletisme, a la pista de Castelló. A mi em tocava participar hui, en la prova dels 10.000 metres llisos. La distància era nova per a mi, i l'hora de la competició no era massa propícia (les 10:45). Més que res perquè el meu cos no està acostumat a córrer a eixes hores tan matineres, i certament, ho passe malament.
Es per això que lña competició de hui suposava un triple repte per a mi. Per una banda, l'hora. Per altra banda, distància nova (i a més cal considerar que un 10.000 a pista implica donar 25 voltes a la pista, no en và és la prova de major distància que es disputa a l'estadi d'atletisme.
I en tercer lloc, estava el repte d'aconseguir medalla. Als dos anys anteriors, per unes coses o per altres m'he quedat fora del caixò de pòdium. I enguany volia aconseguir el metall a tota costa.
No ha sigut fàcil, però, com podeu deduïr pel títol, ho he aconseguit. I estic satisfet per això.
No vull entrar en massa detalls, però la carrera s'ha disputat baix la pluja, cosa que ha dificultat més si cap la empresa. La meua carrera ha sigut un duel volta a volta amb un atleta de la Universitat Miguel Hernàndez. Ha hagut trams que he anat jo davant (la majoria) i altres en els quals ell ha anat tirant de mi. Però nosaltres no contàvem amb els de darrere. Anàvem tan enfrascats en el nostre duel que hem abaixat el pistò, i per darrere ens ha caçat un atleta de la Politècnica. Al remat, aquest s'ha escapat, jo he tractat de seguir-lo, i el meu rival de la UMH s'ha despenjat una mica. I això s'ha acabat la cursa. Coses que passen...
Però per a ser la primera vegada, jo considere que el fer 35:30 a un 10.000 tampoc està malament...Així doncs, a la pròxima, en una carrera en la qual no estiga present la pressió per aconseguir una medalla, tractaré de millorar aquest registre.
Això si, és una prova complicada, has de ser fort psicològicament per a resistir durant 25 voltes...Tot i això, crec que repetiré!
En fí, per hui ja està tot dit. A veure si puc escriure amb més frequència...
Pd: La foto és de hui, a Castelló. Isc jo amb la medalla de plata obtinguda aquest matí a la prova de 10.000 m.l., al Campionat Autonòmic Universitari.
divendres, 2 d’abril del 2010
Ct. Espanya Universitari Camp a Través 2010 (Albacete)
M'agradaria haver actualitzat abans, però des que estic fent les pràctiques a l'Ajuntament la veritat és que no tinc massa temps lliure. Sense anar més lluny, tots els matins de 8 a 3 estic allà clavat. I per les vesprades el que faig és descansar una miqueta, escriure al diari de pràctiques o avançar la memòria. I a partir de les 19'30, a entrenar. De ahi a sopar, i posteriorment a dormir.
Així doncs, no he trobat fins a hui l'oportunitat d'escriure una miqueta, en part perquè estic de vacances de pasqua i no tinc l'agenda tan apretada com de costum...
Albacete? Va estar genial. En quant al resultat de la carrera, considere que ho podria haver fet una miqueta millor, però he de dir que no em trobava al 100% físicament, i així és difícil rendir al máxim de les possibilitats que té cadascú. Tot i això, el resultat va seguir la tònica de resultats d'esta temporada de cross, ni millor ni pitjor. I això també està be, mantenir una regularitat. I més si tenim en compte que a l'últim cross on vaig participar (l'Autonòmic de l'Alcúdia), vaig haver de retirar-me...
Les classificacions les podreu trobar ací. Jo vaig entrar el 108 de la general, millorant una posició respecte a l'any passat. Això si, enguany ha hagut més nivell i participació, segurament degut a que aquest campionat era classificatori per a disputar el Mundial Universitari de Camp a Través, a disputar a Canadà. Per universitats, també vam fer un bon paper, tenint en compte l'equip que portàvem. Jo vaig ser el segón atleta de la UV en entrar a meta, i per universitats vam ser els 32 de 41, millorant la nostra actuació respecte a anys anteriors...
El viatge també va estar genial. Vam arribar a Albacete sobre les 14 hores. Una vegada a l'hotel vam dinar, i després vam eixir a fer la visita de rigor per la ciutat.
Sobre les 18 hores vam tornar a l'hotel per fer la "rodaeta" de costum. Me'n vaig anar amb les integrants de l'equip femení de la UV (Miriam, Benita i Andrea). En principi anàvem a rodar només mitja horeta, ja que ens havíen dit que el circuit de cross estava a uns 15 minuts de l'hotel. Així quev vam anar a vore si el trobàvem. Com que no hi havia manera d'arribar, i semblava estar més lluny del que pareixia, Miriam i Benita van decidir tornar cap a l'hotel, però Andrea i jo vam seguir fins arribar al circuit de la Pulgosa.
Al final ho vam aconseguir, però vam eixir per un camí diferent al que vam entrar. Jo em vaig fiar d'Andrea, perquè ella havia anat a competir a este mateix circuit (ja que l'any passat aquest va ser l'escenari del Ct. d'Espanya de Camp a Través Federat). Però al final tot era córrer i córrer i no hi havia manera de trobar l'hotel... Total que ens vam perdre.
Vam estar donant pals de cec durant més d'una hora (va ser una situació totalment surrealista), però al final ho vam aconseguir i després de preguntar a diverses persones vam aconseguir trobar el camí que ens va conduïr al hotel.
Després vam sopar (a les 9 de la nit, gràcies a Valero, el responsable de la UV que va tindre la "genial idea") i a les 10 i poquet ja estàvem a les habitacions. Vaig canviar l'hora per aclimatar-me, i se'n vam anar a dormir.
Al dia següent vaig esmorzar a les 8:30, mentre veia el GP de Fòrmula 1. Vam arribar al circuit sobre les 11, i la meua carrera era a les 13 hores.
El circuit semblava ràpid, però a mesura que nàven passant els quilòmetres les suaus costeretes que tenia anàven passant factura. A això cal afegir que no se me dóna massa bé competir en circuits d'herba...
Però bé, jo diria que l balanç del viatge ha estat positiu. Ha tingut de tot un poc, no m'he avorrit en cap mement i considere que he acomplit.
És una llàstima que l'any que vé deixe de ser universitari, ja que no podré repetir experiència...
En fí, ara a preparar els propers reptes que ja estan en ment!
A vore si puc anar escrivint més a sovint, que ultimament tinc el blog abandonat...
Pd: Ah si, se'm oblidava... He eixit a diverses publicacions de la premsa digital local i comarcal, us deixe els enllaços:
Notícia 1 Notícia 2
Pd 2: La foto és del diumenge passat a Albacete. Apareixem els quatre integrants de l'equip de cross de la UV. D'esquerra a dreta: David Molina, Charly, Jo i Rafel
dissabte, 20 de març del 2010
Encara estic viu!
Lamente no haver actualitzat abans, però la veritat és que no tenia massa ganes i he estat atrafegat amb el tema de les pràctiques, i algun que altre treballet que portava entre mans...
Però ací estic de nou. De moment, us dic que estic molt bé. Les pràctiques estan sent genials, em trobe molt integrat allà a l'ajuntament i no tinc cap queixa. Millor no podrien tractar-me.ç
Pel que fa al contingut de les pràctiques, tampoc puc queixar-me, doncs estic tocant de tot un poc. Cada dia és un nou repte, i mai saps a què vas a enfrontar-te...
Pel que fa a les pràctiques, res més puc dir, doncs entrar en detalls ací seria vulnerar el secret professional, regulat al codi professional del diplomat en Treball Social / Assistent Social (com podeu veure, estic ben aplicat...jajaja).
I be, estar ací a casa, a Ontinyent és el millor que em podia haver passat! Trobava molt a faltar la ciutat, la gent d'ací, ma casa... i és que com a casa no s'està enlloc! Està clar que hi ha algunes coses de Torrent i de la Universitat que trobe a faltar una miqueta, és normal, ja que he passat dos anys i mig de la meua vida allà. Però era el moment de tancar el cicle. I per a tancar un cicle i obrir-ne un de nou, res millor que fer-ho a casa!
D'ací sis mesos no se on estarè ni què estarè fent, i això, en certa mesura, m'agrada. Ara, a gaudir de les pràctiques, i a partir de Juliol...ja vorem!
Pel que fa a l'atletisme, he de dir que després del fracàs a l' autonòmic de cross he estat prou desmotivat. Però supose que també ha influit el adaptar-me a la nova dinàmica que porte ací, a Ontinyent. Necessitava un petit respir, per poder reubicar-me. Això si, ara ja torne a la càrrega. Però amb uns entrenaments diferents als que feia a Torrent. Estic rodant molt, i fent poques séries. No em trobe motivat encara per a fer moltes séries. Supose que amb el temps recuperaré el costum. Però de tota manera, ara mateix estic preparant llargues distàncies. Tinc diversos objectius en ment, i el fet de rodar molt a ritmes vius pot ser-me beneficiós per poder afrontar-los amb garanties.
Sense anar més lluny, el proper cap de setmana me'n vaig a Albacete, al Ct. d'Espanya Universitari de Camp a Través. Imagine que hauré de fer uns 12 km. Així que em vindran bé els quilòmetres d'estos dies... Però be, per hui crec que ja us he saturat massa. A vore si trobe un ratet i li dedique una entrada com es mereix al previ d'Albacete...
Tornaré aviat!
Però ací estic de nou. De moment, us dic que estic molt bé. Les pràctiques estan sent genials, em trobe molt integrat allà a l'ajuntament i no tinc cap queixa. Millor no podrien tractar-me.ç
Pel que fa al contingut de les pràctiques, tampoc puc queixar-me, doncs estic tocant de tot un poc. Cada dia és un nou repte, i mai saps a què vas a enfrontar-te...
Pel que fa a les pràctiques, res més puc dir, doncs entrar en detalls ací seria vulnerar el secret professional, regulat al codi professional del diplomat en Treball Social / Assistent Social (com podeu veure, estic ben aplicat...jajaja).
I be, estar ací a casa, a Ontinyent és el millor que em podia haver passat! Trobava molt a faltar la ciutat, la gent d'ací, ma casa... i és que com a casa no s'està enlloc! Està clar que hi ha algunes coses de Torrent i de la Universitat que trobe a faltar una miqueta, és normal, ja que he passat dos anys i mig de la meua vida allà. Però era el moment de tancar el cicle. I per a tancar un cicle i obrir-ne un de nou, res millor que fer-ho a casa!
D'ací sis mesos no se on estarè ni què estarè fent, i això, en certa mesura, m'agrada. Ara, a gaudir de les pràctiques, i a partir de Juliol...ja vorem!
Pel que fa a l'atletisme, he de dir que després del fracàs a l' autonòmic de cross he estat prou desmotivat. Però supose que també ha influit el adaptar-me a la nova dinàmica que porte ací, a Ontinyent. Necessitava un petit respir, per poder reubicar-me. Això si, ara ja torne a la càrrega. Però amb uns entrenaments diferents als que feia a Torrent. Estic rodant molt, i fent poques séries. No em trobe motivat encara per a fer moltes séries. Supose que amb el temps recuperaré el costum. Però de tota manera, ara mateix estic preparant llargues distàncies. Tinc diversos objectius en ment, i el fet de rodar molt a ritmes vius pot ser-me beneficiós per poder afrontar-los amb garanties.
Sense anar més lluny, el proper cap de setmana me'n vaig a Albacete, al Ct. d'Espanya Universitari de Camp a Través. Imagine que hauré de fer uns 12 km. Així que em vindran bé els quilòmetres d'estos dies... Però be, per hui crec que ja us he saturat massa. A vore si trobe un ratet i li dedique una entrada com es mereix al previ d'Albacete...
Tornaré aviat!
diumenge, 28 de febrer del 2010
Demà?A l'Ajuntament!
Per fí! S'han acabat les mini-vacances de febrer... Toca tornar al tall, i torne amb moltes ganes.
Demà comença el meu primer contacte de debò amb el món del Treball Social. A les 8 del matí estic citat a Serveis Socials per començar a aprendre els misteris de la professió... Ja aniré poc a poc comentant-vos les meues sensacions, quina és la tasca que duré a terme allà i totes eixes coses. De moment se per damunt que vaig a dedicar-me a un parell d'àrees específiques. Però de moment no m'atrevisc a dir moltes coses més...
D'altra banda, hui he participat a l'autonòmic de Camp a Través, disputat a l'Alcudia. El resultat, decepcionant. He hagut de retirar-me quan encara em faltaven uns 4 km per acabar la carrera (d'una distància total d'11 km...) perquè no em trobava en condicions de seguir.
Les sensacions, semblants a les de Vinaròs, on també vaig haver de retirar-me. Les cames no tenien força, no em trobava clavat en carrera, i la motivació era escassa. Per acabar de rematar-ho, em va agafar "flato" i, entre això, i que el dimarts he d'anar a competir en un control universitari de pista (faré el 1500 m.l.), he tret la calculadora i m'he adonat que era inútil continuar deixant-se les forces en carrera quan ja no tenia res a fer, només caure en picat.
Crec que la decisió de retirar-me ha sigut encertada, tot i que no m'agrada massa la idea d'abandonar, però en les circumstàncies en què em trobava era el millor que es podia fer...
En fi!A l'altra serà... Un mal resultat (com aquest) s'oblida aconseguint un bon resultat. A veure si el dimarts hi ha sort!
Pd: La foto és de hui, a L'Alcudia.
dimecres, 24 de febrer del 2010
Seguisc de vacances! (Però ja queda ben poc...)
Sembla que la tornada a la rutina està al caure. Demà mateix tinc la reunió amb el meu tutor de pràctiques. Es diu Jesús i dóna la matèria de Política Social. De moment no sé res més. He preguntat a gent que l'ha tingut com a professor al darrer quatrimestre i m'han parlat bé d'ell. Això si, jo sóc una mica especial en els meus gustos, així que ja vorem si m'acaba o què..
D'altra banda, ja tinc totes les notes. El balanç, més que positiu. Això si, encara podria ser millor, doncs estic preparant un treball per a l'assignatura d'Intervenció Comunitaria que, si la professora estima adeqüat, pot comportar que m'assignen una Matrícula d'Honor. Això ja seria genial...
De moment, com que no tinc res més millor a fer, m'he proposat aquest treball com un repte personal. El tema està poc explorat, doncs gira al voltant de la utilització de l'art com a teràpia en la intervenció social. En primera instància va ser difícil trobar informació sobre el tema. Per sort, no hi vaig dessistir i finalment he trobat una quantitat de material més que acceptable per poder realitzar un bon treball. Ara falta treballar-lo, anar resumint i sintetitzant, i deixar-lo enllestit en el menor temps possible. El termini conclou la setmana de falles però jo espere tindre'l abans.
Per acabar, destacar que aquest diumnge és l'Autonòmic de Cross a l'Alcudia. La distància, 11.500 metres, no està gens malament...Així que el millor serà agafar's-ho amb calma i anar en progressió ascendent per obtenir una posició que puga resultar-me satisfactòria.
De moment, això és tot. Quan tinga noves notícies tornaré a actualitzar...
D'altra banda, ja tinc totes les notes. El balanç, més que positiu. Això si, encara podria ser millor, doncs estic preparant un treball per a l'assignatura d'Intervenció Comunitaria que, si la professora estima adeqüat, pot comportar que m'assignen una Matrícula d'Honor. Això ja seria genial...
De moment, com que no tinc res més millor a fer, m'he proposat aquest treball com un repte personal. El tema està poc explorat, doncs gira al voltant de la utilització de l'art com a teràpia en la intervenció social. En primera instància va ser difícil trobar informació sobre el tema. Per sort, no hi vaig dessistir i finalment he trobat una quantitat de material més que acceptable per poder realitzar un bon treball. Ara falta treballar-lo, anar resumint i sintetitzant, i deixar-lo enllestit en el menor temps possible. El termini conclou la setmana de falles però jo espere tindre'l abans.
Per acabar, destacar que aquest diumnge és l'Autonòmic de Cross a l'Alcudia. La distància, 11.500 metres, no està gens malament...Així que el millor serà agafar's-ho amb calma i anar en progressió ascendent per obtenir una posició que puga resultar-me satisfactòria.
De moment, això és tot. Quan tinga noves notícies tornaré a actualitzar...
dimecres, 17 de febrer del 2010
Les possibilitats d'anar al Ct. d'Espanya de cross curt s'esvaeixen...
Així és. I tot apunta a que ens l'han jugada. I grossa.
Tenim constància de què s'han agafat equips que estaven per darrere de nosaltres a la classificació de reserves. És per això que tenim la sospita de què ens l'han jugada. És més que probable que ens oferiren la plaça vacant per anar-hi a dit Campionat, i el nostre "president" hi renunciés. De fet, la idea de què nosltres hi poguérem anar al Campionat d'Espanya de Cross Curt per equips no li entusiasmava el més mínim. Més aviat tot el contrari. Estic segur que estava desitjant que no ens agafessin.
I a mi hi ha coses en tot aquest afer que no em quadren gaire. De tota manera ara això ja és passat. Les llistes definitives estan publicades i nosaltres no hi estem. Punt i final.
Això si, estic en condicions d'afirmar que aquesta serà la meua última temporada al C.A. Torrent. Ja n'estic fart. Els atletes de mig-fons i fons a eixe club estem totalment desemparats. Així que a partir de l'any que vé, si volen traure equip per a provincials i/o autonòmics de pista que posen als velocistes a fer el 3000. I com jo, opinen alguns dels meus companys.
S'ho han buscat ells, sincerament...
En altre ordre de coses, destacar que, a falta d'una nota, ja se els resultats dels exàmens a aquest darrer quatrimestre. Llevat del maleït 6 que em va posar la de Tècniques de Comunicació Social, les altres quatre notes oscil·len entre el 9 i el 9'5. Per tant, més satisfet no puc estar en eixe apartat...
Ara només queda esperar. A veure si aparéixen notícies al voltant de les pràctiques, doncs açò de tenir vacances indefinides al principi està be, però arriba un punt que ja t'hi acostumes a la bona vida, i no és plan...Necessite tornar a l'acció JA!
Tenim constància de què s'han agafat equips que estaven per darrere de nosaltres a la classificació de reserves. És per això que tenim la sospita de què ens l'han jugada. És més que probable que ens oferiren la plaça vacant per anar-hi a dit Campionat, i el nostre "president" hi renunciés. De fet, la idea de què nosltres hi poguérem anar al Campionat d'Espanya de Cross Curt per equips no li entusiasmava el més mínim. Més aviat tot el contrari. Estic segur que estava desitjant que no ens agafessin.
I a mi hi ha coses en tot aquest afer que no em quadren gaire. De tota manera ara això ja és passat. Les llistes definitives estan publicades i nosaltres no hi estem. Punt i final.
Això si, estic en condicions d'afirmar que aquesta serà la meua última temporada al C.A. Torrent. Ja n'estic fart. Els atletes de mig-fons i fons a eixe club estem totalment desemparats. Així que a partir de l'any que vé, si volen traure equip per a provincials i/o autonòmics de pista que posen als velocistes a fer el 3000. I com jo, opinen alguns dels meus companys.
S'ho han buscat ells, sincerament...
En altre ordre de coses, destacar que, a falta d'una nota, ja se els resultats dels exàmens a aquest darrer quatrimestre. Llevat del maleït 6 que em va posar la de Tècniques de Comunicació Social, les altres quatre notes oscil·len entre el 9 i el 9'5. Per tant, més satisfet no puc estar en eixe apartat...
Ara només queda esperar. A veure si aparéixen notícies al voltant de les pràctiques, doncs açò de tenir vacances indefinides al principi està be, però arriba un punt que ja t'hi acostumes a la bona vida, i no és plan...Necessite tornar a l'acció JA!
dilluns, 15 de febrer del 2010
Primera setmana de "vacances" consumida...
Torne a ser per ací! La veritat és que ja ha passat gairebé una setmana des de la darrera vegada que vaig actualitzar, i em sembla que ja anava tocant...
Pel que fa a aquesta primera setmana de descans post-examinal (doncs seguisc a l'espera de què em diguen alguna cosa sobre com i quan comence les pràctiques...)podriem dir que ha estat relativament entretinguda. Tot i que sóc jo l'única persona que a estes altures del curs es troba de vacances, i, a priori sembla que em tinga que avorrir a la força, la veritat és que he trobat passatemps que em fan oblidar eixe petit detall.
Per una banda, he vist algunes pel·lis, des de gènere clàssic (si si, d'eixes en blanc i negre) passant per altres de més actuals. Així mateix, he tornat a llegir-me novel·les per plaer, doncs ja feia temps que no me'n llegia cap. Ja sabeu, en període examinal és difícil portar-ho tot al tall, i algunes aficions han de ser una mica aparcades per a millor ocasió... M'he decantat per llegir novel·la negra (que és el meu gènere literari favorit) en valencià. Pel que fa a autors, vaig estar dubtant si seguir llegint més obres de Ferran Torrent, però a la fi em vaig declinar per explorar nous autors en la nostra llengüa, i aquesta vegada he escollit llibres de la Isabel-Clara Simó.
Si us sóc sincers, crec que aquesta decisió ha estat l'encertada, doncs les dues novel·les que m'he llegit fins ara ("La veïna", i "La innocent") han resultat entretingudes de principi a fi. Intrigues, assasinats, misteris aparentment difícils de resoldre...En definitiva, tots els ingredients que ha de contenir una bona novel·la negra. Ara estic a punt d'acabar-me "El mas del Diable", la trama de la trama de la qual està ambientada a Alcoi. Em falten unes 50 pàgines, si fa no fa...Hui supose que conclouré aquesta lectura, i aniré a agafar-me un parell de llibres més a la biblioteca. I no descarte repetir autora...
Pel que fa a l'atletisme, dues questions. D'una banda, ahir es va disputar el Cross de Castelló. El resultat va ser positiu, doncs tot i que vaig entrar 9é a meta, vaig entrar 5é pel que fa a atletes de la nostra Comunitat Autònoma. Per tant he tret alguns puntets que em serviran per a eixir del pou de la classificació per punts (fins ara només tenia un punt, ja que sols he anat a un Cross puntuable, a Guadassuar, i el resultat no va ser massa satisfactori). Així doncs, sempre hi ha coses a millorar, però estic satisfet pel resultat obtingut. Per cert, les classificacions es poden consultar ací.
D'altra banda, anar al Campionat d'Espanya de Cross Curt per equips pinta malament, doncs a la primera llista no apareixem. I la definitiva eixirà demà. Tot i que demà resultem sel·leccionats, sembla complicat que el nostre club (especialment el president del mateix) ens vulga portar a Haro. Per una banda, l'hotel i l'autocar ja estan contractats, i per l'altra, diuen que ja no hi ha places hoteleres disponibles... Al meu parer, des d'un principi no els hi va agradar la idea de què nosaltres poguérem anar a eixe campionat, per una banda pel tema econòmic, i per l'altra perquè els atletes de mig-fons i fons no pintem res al C.A. Torrent. Si haguérem sigut velocistes o saltadors, altre gall hauria cantat...N'estic segur!
En fi, tal i com vagen vinguent les novetats aniré actualitzant...Per ara, això és tot!
Pd: La foto és de dissabte passat, quan va nevar (crec que per tercera o quarta vegada este hivern) aci a Ontinyent. Jo estava entrenant mentre queien les primeres volves de neu. No va ser fins a la vesprada quan finalment va quallar. Això si, si us fixeu en la vestimenta que porte, podeu deduir la temperatura que feia...
dimarts, 9 de febrer del 2010
De vacances fins a nova ordre!
Per fi! Ja sóc lliure... Vaig acabar els exàmens el dijous de la setmana passada, i per fi puc deixar de banda els llibres. La veritat és que han sigut unes 3 setmanes bastant intenses, doncs tractant-se dels darrers exàmens de la carrera volia fer-los be, per traure la màxima nota possible, i de pas, tractar de pujar una mitja que no està gens malament...
Aquesta feina m'ha costat un gran esforç, sobretot pel que fa a la concentració, doncs és ben fàcil baixar la guàrdia. Tot i això, crec que la motivació per acabar la carrera m'ha ajudat i crec que el balanç és satisfactori. De moment només se la meitat de les notes, i be, no puc queixar-me... Tinc un 6 i dos 9. Una llàstima el 6, perquè la veritat és que m'ho sabia prou be, però el tipus test que va posar la professora la veritat és que no ajudava gens, i de fet, gran part de la classe va suspendre, i les notes més altes no van passar del 7. Vist així, puc dir que sóc un privilegiat... De tota manera, supose que una vegada compute les notes dels treballs pràctics, eixa nota pot pujar al 7, cosa que maquillaria notablement el resultat una mica decepcionant del maleït exàmen.
Així doncs, ara em trobe esperant notícies. D'una banda estic esperant a que apareguen la resta de notes que em falten per saber. D'altra estic esperant notícies de la Universitat, doncs encara no ens han avista ni quin dia comencen les pràctiques, ni quins seran els nostres tutors, ni res de res... L'únic que se és que jo faré les pràctiques a l'Ajuntament d'Ontinyent, a l'àrea de Serveis Socials, i poc més...
Així mateix, he de dir-vos que el passat dissabte 6 de febrer tingué lloc l'Autonòmic Promesa-Veterà de pista coberta al Velòdrom Lluis Puig. Em vaig decantar per fer els 3000 m.l., doncs ja que estic preparant el cross i tal, em veia capacitat per fer una bona marca en eixa distància. Per desgràcia, les sensacions abans de competir no eren massa bones. Això unit al retràs que va patir la prova (que estava programada per a les 17'15 i no va tenir lloc fins a les 18'00) van acabar de descentrar-me. La cursa en si mateixa va ser estranya, doncs hi havia gent molt forta, i el ritme va ser vertiginós. Jo creia que havia eixit a un ritme relativament còmode i no vaig parar atenció al cronòmetre. La realitat és que vaig passar massa ràpid el primer 1000 i això va marcar la resta de la meua carrera. Tota la cursa vaig anar primer de la meua categoria (promesa), tot apuntava a que m'emportaria la medalla d'or, però als darrers 50 metres vaig baixar la guàrdia i em va adelantar altre promesa. Al final vaig tenir que conformar-me amb la plata. Coses que passen... A la pròxima hauré de parar més atenció i no confiar-me tant... Crec que açò ha sigut una lliçó, i he d'aprendre d'estos errors per a millorar.
Del Campionat d'Espanya de Cross Curt per equips encara no sé res. Quan tinga informacions en un sentit o en altre us ho faré saber. Així doncs, ara sols em queda gaudir d'aquestes vacances temporals i a veure si van arribant les notícies. I conforme vagen arribant ja us aniré informant...
Pd: La foto és del dissabte al Lluis Puig, i eixim jo i Jose Serrano, ambdós ontinyentins i subcampions autonòmics en 3000 m.l. (jo en promesa i ell en veterà).
dimecres, 3 de febrer del 2010
Un blog participatiu!
Doncs si! Aquest blog acaba de donar un pas més enllà amb la novetat que acabe d'incorporar-li. Ara vosaltres, els lectors, aneu a jugar un paper més dinàmic i participatiu. Com? A través de l'enquesta que, com podeu veure, apareix a l'esquerra de la pantalla.
I què és el que aneu a decidir amb aquesta enquesta, fidels lectors? Doncs ni més ni menys que el look que lluiré a partir de l'1 de març.
Així que espere que si algú vota, ho faça des del cor, i no amb ànim de putejar...jejeje
Bromes apart, si aquesta experiència pilot funciona i té bona acollida, seguiré aplicant-la sobre la marxa, amb coses que se'm vagen acudint...
Si, és possible que açò siga una xorrada i la ocurrència siga fruit de l'avorriment i de la tensa espera que acompanya a l'últim exàmen del quatrimestre (i possiblement de la carrera). Però com m'ha semblat una idea original, he decidit plasmar-la. Ja vorem què passa...
Pd: D'altra banda, assenyalar que, oficialment, ja som reserves per a anar al Ct. d'Espanya de cross curt per equips, doncs ha prosperat la reclamació sobre la que us vaig parlar al post anterior. Ara només queda esperar una setmaneta, a veure si hi ha baixes d'ultima hora i sona la flauta....Esperem que així siga!
I què és el que aneu a decidir amb aquesta enquesta, fidels lectors? Doncs ni més ni menys que el look que lluiré a partir de l'1 de març.
Així que espere que si algú vota, ho faça des del cor, i no amb ànim de putejar...jejeje
Bromes apart, si aquesta experiència pilot funciona i té bona acollida, seguiré aplicant-la sobre la marxa, amb coses que se'm vagen acudint...
Si, és possible que açò siga una xorrada i la ocurrència siga fruit de l'avorriment i de la tensa espera que acompanya a l'últim exàmen del quatrimestre (i possiblement de la carrera). Però com m'ha semblat una idea original, he decidit plasmar-la. Ja vorem què passa...
Pd: D'altra banda, assenyalar que, oficialment, ja som reserves per a anar al Ct. d'Espanya de cross curt per equips, doncs ha prosperat la reclamació sobre la que us vaig parlar al post anterior. Ara només queda esperar una setmaneta, a veure si hi ha baixes d'ultima hora i sona la flauta....Esperem que així siga!
dimarts, 26 de gener del 2010
Les carreres també poden guanyar-se als despatxos?
Ei!Torne a escriure!
Aquestos darrers dies he estat prou atrafegat, anant d'ací cap allà, estudiant sense parar...Però després del exàmen de hui tot sembla més clar. Únicament em queda un exàmen oral per al dijous de la setmana que ve, i entregar un treballet que gairebé ja el tinc fet (sols falta passar-ho a ordinador...).
Així doncs, toca posar el blog al corrent!
Pel que fa als exàmens, de moment be. Tinc bones sensacions. Només se una nota, del exàmen que crec que pitjor em va eixir, i tinc un 6. La nota és baixa, però "visto lo visto", encara puc donar gràcies i tot... Sembla que la professora ha fet una "matança col·lectiva", i n'han aprovat ben poquets. La nota més alta era un 7, en això us ho dic tot... Espere que quan passe les notes a l'acta pugen un poquet, contant les pràctiques i demés a vore si al final se me pogués quedar un 7, que això ja seria una nota decent...
Les altres notes, encara no han eixit, però espere que no tarden massa...A vore què tal ha anat la cosa. Com ja he dit abans, sols em queda un exàmen, el de Dret Penitenciari, però com que encara queda més d'una setmana, tinc temps per a mirar-ho, així que començaré a finals d'esta setmana a pegar-li una llegideta...
Pel que fa a l'Atletisme, dir que el diumenge passat va ser l'Autonòmic de Cross per equips. La carrera va anar prou be, doncs vam presentar equip per fer el Cross Curt (3.800 metres), i les sensacions van ser bones, malgrat que he fallat a alguns entrenaments a causa dels exàmens. Tot i això no puc comentar molt més de la competició, doncs els resultats són provisionals. Per què? Us ho explicaré per damunt...
El cas és que un dels equips que va quedar davant de nosaltres va fer competir a dos atletes amb dos dorsals d'altres atletes que no van competir. ës a dir, van competir amb la identitat d'altra persona, cosa que no està permesa pel reglament disciplinari de la RFEA. Per tant, es va posar una reclamació i està estudiant-se la situació, doncs l'equip en questió s'havia classificat per al Ct. d'Espanya de Cross Curt. Però si es demostra que han comés una irregularitat (i proves n'hi han), els resultats d'aquest club quedarien anul·lats, i passaria a anar el següent equip en la classificació (que per desgràcia no és el meu). Però...
En cas que la reclamació prospere nosaltres passariem a ocupar plaça de reserva per a anar al Ct. d'Espanya de Clubs de Cross Curt, i seriem els 2s reserves a nivell estatal, per tant, si hi hagués dues baixes (cosa factible, i més en els temps que corren...) estariem classificats també per a anar a dit Campionat d'Espanya.
Ara només queda esperar a que aquesta situació es resolga com cal als despatxos...
Ja us contaré més coses!
Pd: La foto és del Cross de Torrevieja, disputat diumenge passat.
dimecres, 20 de gener del 2010
Voràgine examinal
Ja esta ací!Ja ha arribat! La voràgine examinal ataca de nou...
El dia 18 de gener va començar oficialment el període d'exàmens del 1r quatrimestre a la Universitat de València. Això si, jo vaig debutar abans, el 14, doncs la professora de Polítiques Actives d'Ocupació va estimar convenient avançar el seu exàmen. I a mi això no m'ha vingut malament del tot, per a què us vaig a enganyar...
A dia de hui, ja he fet 3 exàmens (PAO, Tècniques de Comunicació Social, i Serveis Socials), i me'n queden 2 (o 3, segons el que passe amb Intervenció Comunitària, on tenim una moguda important que no sé jo com es sol·lucionarà i que ja explicaré pròximament en altra entrada, perquè el tema s'ho mereix...).
El proper exàmen serà el dimarts de la setmana que ve, i per això estic aprofitant ara per escriure un poc, doncs no sé quan tornaré a tindre temps per fer-ho...
Estos darrers dies m'he dedicat en cos i ànima a l'estudi. Ni tant sols he tingut temps per a eixir a entrenar... La veritat és que tenir 3 exàmens gairebé seguits exigia un sacrifici d'aquest tipus, doncs, al cap i a la fi el que em donarà de menjar en un futur ben pròxim és la carrera i no l'atletisme. De tota manera, si les coses ixen tal i com jo espere, aquestos hauran sigut els darrers exàmens d'aquesta diplomatura. Toquem fusta...
Hui, com que no em corre pressa l'estudi, tornaré a reprendre els entrenaments. De fet, és convenient, perquè m'han dit que el diumenge he de competir a Torrevella. Anem a presentar equip de cross curt amb els promeses i veterans. No anem a rascar res, però be....Em tocarà anar. A vore què tal ix la cosa...
En fí!Per hui és tot. Quan tinga altra estoneta seguiré comentant coses...
El dia 18 de gener va començar oficialment el període d'exàmens del 1r quatrimestre a la Universitat de València. Això si, jo vaig debutar abans, el 14, doncs la professora de Polítiques Actives d'Ocupació va estimar convenient avançar el seu exàmen. I a mi això no m'ha vingut malament del tot, per a què us vaig a enganyar...
A dia de hui, ja he fet 3 exàmens (PAO, Tècniques de Comunicació Social, i Serveis Socials), i me'n queden 2 (o 3, segons el que passe amb Intervenció Comunitària, on tenim una moguda important que no sé jo com es sol·lucionarà i que ja explicaré pròximament en altra entrada, perquè el tema s'ho mereix...).
El proper exàmen serà el dimarts de la setmana que ve, i per això estic aprofitant ara per escriure un poc, doncs no sé quan tornaré a tindre temps per fer-ho...
Estos darrers dies m'he dedicat en cos i ànima a l'estudi. Ni tant sols he tingut temps per a eixir a entrenar... La veritat és que tenir 3 exàmens gairebé seguits exigia un sacrifici d'aquest tipus, doncs, al cap i a la fi el que em donarà de menjar en un futur ben pròxim és la carrera i no l'atletisme. De tota manera, si les coses ixen tal i com jo espere, aquestos hauran sigut els darrers exàmens d'aquesta diplomatura. Toquem fusta...
Hui, com que no em corre pressa l'estudi, tornaré a reprendre els entrenaments. De fet, és convenient, perquè m'han dit que el diumenge he de competir a Torrevella. Anem a presentar equip de cross curt amb els promeses i veterans. No anem a rascar res, però be....Em tocarà anar. A vore què tal ix la cosa...
En fí!Per hui és tot. Quan tinga altra estoneta seguiré comentant coses...
diumenge, 10 de gener del 2010
Cross de la Garrofera
Estic ací de nou! S'acosten els exàmens (el primer el tinc dijous) i no se quant de temps tardaré en tornar a escriure, per tant, vaig a aprofitar per fer-ho ara.
I què hi ha de nou per a contar? Doncs be, poca cosa. El més destacable és la meua participació este matí al Cross de la Garrofera, a Guadassuar.
El fred ha marcat la disputa d'aquesta cursa. Això i el retràs que s'ha anat acumulant des de primera hora del matí. Se suposava que la meua carrera anava a disputar-se a la 1 del migdia, però fins a les 2 no ens han donat l'eixida. En fi, coses que passen...
Una vegada hem eixit, la carrera ha transcorregut tranquil·lament. Jo em trovaba en un grupet d'unes 5 persones, tirant del mateix. Anava a la meua marxa, fent la meua carrera. Així fins a la tercera volta. A partir de la quarta les coses s'han posat difícils i el grup s'ha desmuntat. Jo he apretat els dents i he tirat tot el que he pogut. A la cinquena i última volta he aguantat com he pogut. Al final solament he perdut 2 posicions, i he acabat mort, però amb bones sensacions.
Al final no se com he quedat de la meua categoria, supose que el 8é o per ahi, de tata manera quan isquen les classificacions ja ho averiguaré.
Els 11 km s'han fet durs, i més tenint en compte que era la primera carrera després de les vacances. Però estic content. Encara cal millorar molt per pujar en la classificació, però pense que hui he donat la talla.
A la pròxima (que encara no sé on serà...)més!
Ara toca estudiar...
I què hi ha de nou per a contar? Doncs be, poca cosa. El més destacable és la meua participació este matí al Cross de la Garrofera, a Guadassuar.
El fred ha marcat la disputa d'aquesta cursa. Això i el retràs que s'ha anat acumulant des de primera hora del matí. Se suposava que la meua carrera anava a disputar-se a la 1 del migdia, però fins a les 2 no ens han donat l'eixida. En fi, coses que passen...
Una vegada hem eixit, la carrera ha transcorregut tranquil·lament. Jo em trovaba en un grupet d'unes 5 persones, tirant del mateix. Anava a la meua marxa, fent la meua carrera. Així fins a la tercera volta. A partir de la quarta les coses s'han posat difícils i el grup s'ha desmuntat. Jo he apretat els dents i he tirat tot el que he pogut. A la cinquena i última volta he aguantat com he pogut. Al final solament he perdut 2 posicions, i he acabat mort, però amb bones sensacions.
Al final no se com he quedat de la meua categoria, supose que el 8é o per ahi, de tata manera quan isquen les classificacions ja ho averiguaré.
Els 11 km s'han fet durs, i més tenint en compte que era la primera carrera després de les vacances. Però estic content. Encara cal millorar molt per pujar en la classificació, però pense que hui he donat la talla.
A la pròxima (que encara no sé on serà...)més!
Ara toca estudiar...
dimecres, 6 de gener del 2010
1r post del 2010
Torne a escriure! La veritat és que en estes vacances no he tingut gaire temps per entrar ací i actualitzar. S'ha anat acumulant la feina i no trobava ni el moment oportú ni la inspiració.
Això si, ara que sóc a Torrent de nou, i que torna la rutina, torne de nou a estar al peu del canó...
Les vacances de Nadal? Doncs si, han estat be. He acomplit tots els objectius que m'havia proposat per a aquestes vacances. De fet, crec que enguany ha sigut l'any que més he treballat en Nadals. I mira que a mi sol agafar-me la gosera...Però aquesta vegada (i no se si serà perquè ja veig la llum al final del túnel...) he arribat al dia 6 de Gener amb tots els treballs finiquitats. Això jo crec que és tot un rècord en la meua trajectòria! Així doncs, ja no tinc preocupacions en eixe sentit, i, per tant, puc començar a estudiar tranquilament...
D'altra banda, com que no vaig poder fer cap actualització estes vacances fent balanç de l'any que ens ha deixat, aprofitaré per fer-ho ara. En linies generals, s'ha de dir que ha sigut un gran any. Va començar una mica dubitatiu, però a mesura que han anat els mesos ha anat millorant el panorama, dun mode in-crescendo fins arribar al mes de desembre. Així doncs, vaig despedir l'any 2009 amb bon sabor de boca, i entre amb bon peu a aquest 2010.
El 2010 és un any que es presenta incert i interessant alhora. Si tot va com cal, acabaré la diplomatura. Així mateix, hi ha altres projectes entre mans que ténen bona pinta. Sols cal deixar que transcórreguen els mesos i a veure qué passa...
Això si, el esdeveniment més proper que vé ara és el període d'exàmens, on hauré de posar els 5 sentits per no endur-me sorpreses desagradables d'última hora...Confiarem en què tot surta be. Jo, pel que a mi em toca, ho posaré tot de la meua part...
Ara, el que toca és rutineta. Demà, a classe. El diumenge? A competir, a Guadassuar. La setmana que ve?Comença l'espectacle (exàmens)...
Com podeu veure açò és un no parar...Això si, tractaré de seguir informant-vos sobre la marxa!
Pd: La foto és a Gandia, el dia 29 de desembre. Eixe dia vaig córrer allà la Sant Silvestre (competitiva, no com en Ontinyent...) i vaig entrar 5é. No va estar malament, doncs el nivell era més elevat que l'any passat, i les meues cames van respondre. Així doncs, bona cursa! Això si, encara cal afinar més per als propers compromissos, que van a ser complicats...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)