6é Cross de L'Alcúdia (Campionat Autonòmic Individual de Cross) - 16/02/14

Patint al Cross de L'Alcúdia.

Al llarg de la temporada, sempre hi ha un dia de competició "tonto" en el qual, sense saber ben be per què, i a pesar d'haver estat entrenant amb normalitat durant la setmana, les cames no van...

Doncs be, ahir, al Cross de L'Alcúdia, va sorgir eixe "dia".

Em sap mal pel meu club -que era l'encarregat d'organitzar la prova- i per la gent que va estar animant-me al llarg del circuit, ja que m'hauria agradat rendir a un nivell més d'acord al que se que puc oferir. Ho vaig intentar des del tret d'eixida, vaig posar totes les meues ganes, però el "motor" ahir no va funcionar. Vaig acabar el més dignament que vaig poder els 11 quilòmetres de què constava la cursa i ja està...

Potser, després de 2 mesos KO, competir 3 setmanes seguides no era el més recomanable i ahir ho vaig pagar. Així que ara toca aprendre dels errors comesos i perseverar en els entrenaments. En dit aspecte està la clau.
 

En estos moments tot sembla més gris, i no sols per l'oratge que fa. Però tirar la tovalla no va amb la meua personalitat. Així que, més tard o més prompte...

#tornarem

XXXV Cross Ciutat de Castelló - 09/02/2014

Ahir, diumenge 9 de febrer, competint al Cross Llarg promesa-sènior de l'Autonòmic de Camp a Través, disputat al circuit del Pinar del Grau de Castelló.

Ahir, diumenge 9 de febrer, es va disputar una nova edició -i ja en van 35- del "Cross Ciutat de Castelló", la prova referent en quant a Camp a Través al territori valencià, sense cap mena de dubte. El circuit, que transcorre al llarg i ample del paratge del Pinar, es troba ubicat al Grau de Castelló, a escassos 200 metres de la costa.

La matinal atlètica es va iniciar poc abans de les 10 del matí, amb les categories per a xiquets, i a mesura que va anar avançant el matí es disputaren les diverses curses segons edat i sexe fins arribar a la darrera prova programada, el Cross Llarg promesa-senior masculí, a la qual se li va donar el tret d'eixida al voltant de les 2 de la vesprada.

Cal destacar a més que juntament a aquest cross es disputava el Campionat Autonòmic per equips en la mdoalitat de cross/camp a través, i amb els resultats del mateix, es decidirien quins serien els equips que representaran a la Comunitat Valenciana en el Campionat d'Espanya de Cross per equips que es celebrarà de nou a Orpesa del Mar (Castelló), el dia 2 de març de 2014.

Per tant, prova d'alt nivell la que es va disputar ahir a Castelló, amb nombrosa participació, tal i com sol ocórrer en els campionats de cross per equips.

Pel que fa a la meua actuació, destacar que vaig prendre part a la prova del Cross Llarg (9400 metres) en categoria Sènior, representant al meu equip, el C.A. L'Alcúdia. A pesar de la falta de ritme, i d'arrastrar un constipat des de dissabte que va mermar notablement les meues forces, finalment vaig aconseguir finalitzar en la 42a posició a la categoria Sènior masculina, amb un temps de 34 minuts i 22 segons, sent el 2n atleta del meu equip en traspassar la línia de meta. Vaig notar la falta de ritme de competició, i l'última de les quatre voltes al circuit gran de 2 quilòmetres se me va fer eterna; però al final el més important és que vaig aconseguir finalitzar dignament, i que sume una nova competició a les meues cames, la qual cosa per a mi és motiu d'orgull i satisfacció després de tot el que he hagut de viure durant els darrers dos mesos.

La veritat és que, per a portar només tres setmanes d'entrenament "serio", i sent aquesta la segona competició de la temporada -quan la resta de rivals porten més de 4 mesos de preparacions i vàries competicions a les esquenes-, certament el resultat està molt be. Encara estic lluny del meu millor estat de forma, i queden molts aspectes per pulir, però amb les dificultats que he tingut durant esta temporada, la veritat és que ja pareix que, poc a poc, comencen a vindre les coses de cara altra vegada...

 

Ara toca seguir entrenant i preparant-se durant la setmana, ja que aquest mateix diumenge es disputa a L'Alcúdia el Campionat Autonòmic Individual de Camp a Través, la competició de cross més important i de més prestigi de tot el calendari crossístic valencià. A més, enguany es torna a disputar de nou "a casa", per tant, espere poder oferir un bon rendiment davant dels meus companys i companyes d'equip! 

Salut i fins la propera entrada, companys i companyes!

Cross Ciutat d'Ontinyent (Homenatge a Xavi) - 02/02/2014

Ahir, diumenge 2 de febrer de 2014, va ser un dia especial per a mi. Per diversos motius, la carrera d’ahir no va ser una carrera més. Segurament el Cross d’Ontinyent no passarà a la història com una de les meues millors actuacions com a atleta; però més enllà de resultats, hi ha moments en esta vida que queden gravats a foc en la memòria. I la carrera d’ahir serà, de segur, un d’eixos moments. El motiu? Primer caldria tirar un parell de mesos enrere en el temps...

El 24 de novembre de 2013 vaig disputar la meua primera carrera de la temporada, el “I Gran Fons de Muntanya Ciutat d’Ontinyent”. Córrer a casa sempre és un al·licient, i provar sort en les carreres de muntanya era un repte atractiu. Amb només un mes d’entrenament, em vaig fer l’ànim, em vaig arriscar... I la cosa, en quant a resultat, va anar be. 6é classificat Absolut, vaig pujar al pòdium com a 3r atleta local classificat... Però...

Quan faltava menys d’un quilòmetre per arribar a la fi, ja per l’asfalt, i divisant el Poliesportiu (on es trobava la línia de meta), em vaig girar el peu esquerre. Un clot en l’asfalt, vaig baixar la guàrdia... I pam! A pesar del dolor, en eixos instants anant en calent, me la vaig jugar i vaig tirar avant. La meta estava ja prop, no podia fallar després de 20 quilòmetres, no era el moment...

Dos dies després de la cursa, vaig tornar als entrenaments. Pareixia que el giró al peu no havia sigut per a tant. O almenys això volia creure jo... 10 minuts trotant a ritme suau van ser suficients per a acabar convencent-me de què, realment, la lesió era més greu del que em pensava...

Després d’anar al metge, al fisio, de parar per complet durant dos llargues setmanes... Pareixia que la cosa anava millorant poc a poc. Vaig iniciar de nou l’activitat amb esports complementaris que no generaren gaire impacte al peu lesionat. Vaig descobrir la piscina coberta. Li vaig treure la pols a la bicicleta de muntanya. Poc a poc, vaig anar introduïnt la carrera a peu, a ritmes suaus...

A finals de desembre, estava completament recuperat. Vaig poder participar al Triatló dels Pingüins (una prova lúdico-esportiva que es celebra al meu poble), a la Sant Silvestre no competitiva d’Ontinyent... I quan ja pensava en les sèries que anava a clavar-me la setmana següent... Pam! El dissabte 4 de gener, mentre rodava, vaig notar molèsties al peu dret (“el bo”). Quan vaig arribar a casa, vaig estirar. I vaig notar que la cosa no anava be. Les mateixes sensacions de dolor, però ara al peu “sa”.

De nou els dubtes, de nou la frustració de tenir que postposar la meua reaparició, de no poder fer el que més m’agrada...

I mentre tot això passava pel meu cap, va arribar el dia 6 de gener de 2014. El dia abans, el meu company d’entrenaments i amic Xavi Gironés em demanava un favor: si el podia acompanyar el dia següent a un polígon d’ Agullent, on ell i Edgar (un company nostre d’Agullent), anaven a provar les bicicletes i a assatjar transicions de duatló. La meua missió havia de ser vigilar les bicis mentre ells trotaven pel polígon.

Eixe dia 6 de gener, quedarà també gravat a foc en la meua memòria.

Vam arribar al polígon desert, vam aparcar el cotxe i ells van iniciar les seues transicions. Tot anava be fins que, de sobte, el meu company Xavi –que en eixos moments circulava amb la bicicleta- i un cotxe van creuar les seues trajectòries. Al col·lisionar, Xavi va eixir disparat per l’aire i va caure a terra. Jo estava a no més de 50 metres, i ho vaig presenciar tot.

A partir d’eixe moment nervis, actuar ràpid, policia, ambulància, hospital... Un cúmul d’emocions i sentiments es creuaven al meu cap. Van ser moments complicats. Per sort, finalment tot va quedar en un gran “susto” i Xavi es troba entre nosaltres amb unes ganes enormes de recuperar-se i de tornar a fer el que més li agrada: l’esport.

Després d’un succés així, sense dubte, et planteges la vida d’un altra manera. Li restes importància a coses que realment no la tenen, i aprens a valorar eixos xicotets moments que va donant-te la vida. Una vida que donem per sentada, però que és tan fràgil que, en qüestió de segons i sense previ avís, pot pegar-te un gir de 360 graus.

En ocórrer tot això, la meua lesió realment passava a un segon plànol. Era qüestió de temps que em recuperara, i sabia que més tard o més prompte acabaria tornant a córrer. Amb paciència, poc a poc, tot ha anat tornant al seu lloc. Vaig fer els primers rodatges de qualitat, les primeres sèries...

I per fi va arribar el moment de reaparèixer. Va ser ahir, diumenge 2 de febrer, a la mateixa ciutat on vaig competir per última vegada, a la ciutat on em vaig lesionar, a la ciutat on visc i on entrene: Ontinyent.

Aprofitant que la competició es celebrava “a casa”, entre els companys d’entrenament i amics de Xavi vam decidir que eixe dia 2 de febrer anava a ser especial, i vam organitzar un xicotet homenatge al nostre company lesionat. Un homenatge fent una de les coses que tant a ell com a nosaltres més ens agrada: córrer.

Finalment, ahir Xavi va poder estar físicament amb nosaltres. Va millorant dia a dia d’una forma espectacular, superant inclús les previsions més optimistes, gràcies en part a que està fet d’una altra pasta: la pasta de la que estan fets els campions.

Ahir, amics i amigues, companys d’entrenament i familiars vam estar presents al Cross d’Ontinyent. Uns competint, els altres animant. Però tots amb un propòsit comú: recolzar a Xavi en estos moments, demostrant-li que no està sol. Que la seua lluita és la nostra, que el seu dolor és el nostre, que la seua recuperació serà la nostra, i que els seus futurs èxits en la vida seran també els nostres.

Per això vos deia al principi que -independentment del resultat final-, per a mi, finalitzar la cursa d’ahir després de dos mesos tan complicats, envoltat de la gent a la que aprecie i estime va ser un moment molt emotiu i especial.

ÀNIM XAVI! TOTES I TOTS ESTEM AMB TU! ;)