Primera competició de la temporada: "Gran Fons de Muntanya Ciutat d'Ontinyent" - 24/11/2013

Pòdium local masculí de la I edició del "Gran fons de Muntanya Ciutat d'Ontinyent": 1r classificat local Gilberto Vicedo; 2n classificat local Juan Martínez; 3r classificat local David Cañete (jo).

Després d'haver parat completament durant el mes d'octubre, i amb només 4 setmanes d'entrenament, ahir (24/11/2013) vaig disputar la meua primera competició de la Temporada 2013/2014: el "I Gran Fons de Muntanya Ciutat d'Ontinyent"

Res millor que començar la temporada a "casa", malgrat que ni estic habituat a córrer per muntanya ni estic posat a realitzar carreres que sobrepassen els 10 km de distància. Així que esta carrera suposava un doble repte per a mi: pel tipus de terreny sobre el qual es disputava i per la distància total a recórrer (21500 metres en total).

La cursa, magníficament organitzada pel Club d'Atletisme Vall d'Albaida - CAVA (als quals vull reconèixer i agraïr el seu esforç i dedicació per tractar de potenciar l'Atletisme en les seues diferents vessants a la ciutat d'Ontinyent), constava d'un total de 21'5 km, amb eixida des de la pista d'atletisme, per posteriorment pujar fins al cementeri i des d'allà enfilar la serra del Torrater, per on transcorria la major part de la prova. Finalment, tocava tornar baixant per on havíem vingut al principi de la carrera i arribar de nou fins la pista d'Atletisme, on es trobava la línia de meta.

Personalment, els meus objectius en esta cursa -tenint en compte que encara vaig curt de preparació i que mai havia realitzat una cursa per la muntanya- eren, per una banda, tractar de finalitzar entre els 15/20 primers; d'altra banda volia intentar creuar la meta en menys d'1 hora i 45 minuts; i finalment aspirava a pujar al pòdium local (ja que es premiava als tres primers atletes ontinyentins en creuar la línia de meta).

I ara, una vegada finalitzada la competició, puc dir que vaig complir amb solvència tots tres objectius. Per una banda, vaig arribar a meta com a 6é classificat de la General (5é Sènior Masculí), d'altra banda vaig marcar un crono en meta d'1h 40 min i 21 seg, i finalment vaig aconseguir pujar al pòdium local ja que vaig ser el 3r ontinyentí en creuar la línia de meta. Els resultats complets es poden consultar ací.

Respecte a la cursa en si, destacar la seua duresa, especialment les dues pujades fins a les antenes, on fins i tot arribàvem a caminar degut a la pronunciada pendent que aquest tram presentava. Personalment, em va agradar el circuit, potser preferiria que la carrera fóra més curta (els tres últims km em van sobrar...), però també reconec que amb una mica més de preparació la distància no és excessiva. Vaig patir en les baixades, sobretot en la primera més tècnica (vaig perdre unes 10 posicions en qüestió de 300 metres, però és que els "montanyeros" es tiren en plan kamikaze, i jo no em veia en condicions de baixar així, preferia no jugar-me-la ja que el risc de realitzar una mala xafada, pillar una pedra i caure era prou elevat baix el meu punt de vista). No obstant en els trams més "plans" i en les pujades vaig retallar (i ampliar) molt les diferències. Com a curiositat, destacar també que a falta d'un quilòmetre per a meta - i ja en l'asfalt- em vaig girar el peu, en clavar-lo en un forat i fer un mal "apoyo". Vaig haver d'aminorar la marxa, però vaig poder arribar a meta, amb dolor això si, però vaig arribar a meta sense perdre la posició. Hui encara note molèsties, però per sort només ha sigut una xicoteta torcedura, tinc uns turmells a prova de bombes...

I no voldria acabar aquest escrit sense abans felicitar a Gilberto Vicedo, jove atleta d'ací d'Ontinyent pertanyent al CAVA -club organitzador de la prova-, que va realitzar una carrera espectacular. Va eixir junt a mi durant els primers quilòmetres, però poc a poc va anar progressant, adelantant rivals, i finalment va obtenir la 2a posició de la General, sent així el primer atleta local i demostrant el seu excel·lent estat de forma. Enhorabona Gilberto, a seguir així!! 

Ara toca continuar preparant-se poc a poc per a poder afrontar amb garanties esta temporada que tot just acaba d'encetar-se. Possiblement, la propera competició que dispute, si tot va com cal, serà el Cross de Iecla (Múrcia), programat per al diumenge 15 de desembre. Així que ja aniré informant-vos...

Salut i quilòmetres!!

V Volta a Peu a Agullent (i comiat de la Temporada 2012/2013) - 05/10/2013

Pòdium de la categoria Sènior masculí a Agullent: 1r classificat Mohamed Boufzouz; 2n classificat Ivan Tormo (company de fatigues i amic d'Ontinyent); 3r classificat David Cañete (servidor).

El passat dissabte 5 d’octubre a la veïna població d’Agullent es va disputar la novena prova puntuable del “V Circuit de Carreres Populars de la Vall d’Albaida”: la “V Volta a Peu a la Vila d’Agullent”.

Aquesta prova, que constava de 8 quilòmetres i mantenia el mateix recorregut de l’any passat, recorria gairebé tots els racons del poble. Cal destacar especialment la primera pujada que es trobava 300 metres després d’haver donat l’eixida i la seua posterior baixada, d’uns 500 metres aproximadament –per la zona del cementeri-, així com la pujada a l’Ermita –el tram més dur de tot el circuit- ubicat sobre el km 4. A partir d’ací, només calia superar un petit tram de “cross /camp a través” ubicat sobre el km. 6 als afores del municipi (junt a les Escoles, a l’entrada del poble venint pel Camí Vell d’Ontinyent) i apretar les dents fins arribar a les immediacions del parc de la Font Jordana, on ens esperava l’arc de meta.

En quant al resultat obtingut, assenyalar que vaig aconseguir creuar la meta en 3a posició de la Classificació General, sent així mateix 3r en la categoria Sènior amb un crono de 28 minuts i 31 segons (millorant en més d'un minut el registre que vaig realitzar a aquest mateix circuit l'any passat). Per tant, ja puc dir que he acomiadat esta llarga i intensa temporada des del pòdium.

  

Preparant "l'estratègia de carrera" abans de l'eixida amb el meu company del TPT i amic Xavi Gironés.

I ara, una vegada encetades les vacances atlètiques arriba el moment de fer balanç. Han estat 35 competicions en 11 mesos, amb les 14 últimes realitzades en catorze setmanes consecutives (des del 6 de juliol fins ahir mateix, totes les setmanes ha caigut una "carrereta"). Vist en perspectiva potser és una "burrada", però enguany havia decidit gaudir de l'atletisme, competir on, com i quan em donara la gana sense cap tipus d'obligació, i sempre i quan "el motor" em respectara...

I la cosa ha funcionat millor del que jo mateix em podia imaginar. He millorat marques personals en 3000, 5000, i 10000 metres en pista. Vaig participar al Ct. d'Espanya de Cross per Equips amb el C.A. L'Alcúdia. Vaig ser subcampió provincial i 4t autonòmic en 5000 metres llisos en pista. He pujat al pòdium en nombroses curses populars (cosa impensable en anys anteriors). I sóc -a falta de dos carreres per disputar- virtualment 2n classificat del Circuit de Carreres Populars de la Vall d'Albaida en la categoria Sènior, una vegada realitzades el mínim de 8 carreres necessàries per optar a dita classificació; millorant així el 3r lloc que vaig aconseguir la temporada passada.

Però encara més que els resultats tangibles, valore els moments inoblidables compartits al llarg de la temporada amb gent que sent i viu açò del córrer com una passió, com una forma de vida: la gent del meu club d'Atletisme (L'Alcúdia), els meus companys i col·legues del grup de corredors TPT, els companys d'entrenament a la Pista d'Atletisme d'Ontinyent, els corredors i corredores populars que he conegut al llarg de l'any i que m'han animat i encoratjat a seguir endavant... Gràcies a tots vosaltres per estar ahi!!

Ara toca descansar per complet tres setmanes. Carregar les piles. Deixar que ment i cos es regeneren. Planificar nous objectius i metes per a la temporada 13/14 que gairebé és troba ja a punt de començar. I anar poc a poc, sense pressa però sense pausa. Les coses acaben arribant si ú se les treballa i és perseverant...

Salut i fins prompte!!

XIV Gran Fons Mònica Pont (Albaida) - 28/09/2013

Al XIV Gran Fons Mònica Pont d'Albaida, tractant de retallar distàncies amb els atletes que marxaven en les primeres posicions.

El passat dissabte 28 de setembre, a les 17:30 hores, es donava eixida a la huitena prova puntuable del "V Circuit de Carreres Populars de la Vall d'Albaida": el "XIV Gran Fons Mònica Pont" d'Albaida. 

Aquesta prova, que constava d'una distància total a recórrer de 10900 metres transcorria en els seus inicis pel casc urbà de la població per a, a partir del km. 4, enfilar el carril bici que uneix Albaida amb Benissoda, creuar aquestat petita però acollidora població i seguir cara amunt fins al km. 7'5 aproximadament -on es trobava el punt més alt del circuit-. Una vegada arribats a aquest punt, retornàvem en baixada contínua fins a Benissoda. I pel mateix camí pel qual havíem anat, ara tornàvem a Albaida, això si ara ja buscant la meta.

En esta ocasió les coses no pintaven massa be a nivell personal. El darrer dimarts després de les sèries sembla que em vaig gelar, i el dimecres i dijous portava damunt un constipat bastant important. El divendres van remitir una mica els símptomes tot i que en el rodatge previ al dia de la competició no acabava d'agafar bones sensacions. Per tant, arribava a la línia d'eixida amb molts dubtes sobre el meu estat físic, i vaig decidir realitzar esta cursa amb precaució, eixint una mica més espai del que sol ser en mi habitual per no forçar massa l'organisme. I en qualsevol cas, si el cos responia ja aniria incrementant progressivament el ritme.

Així ho vaig fer, i la veritat és que tot va anar millor del que esperava. Vaig deixar anar als favorits i em vaig quedar comandant un segon grup de perseguidors. Vam aguantar compactes fins al km. 6 aproximadament. A partir d'eixe instant jo vaig incrementar la marxa i vaig escapar en solitari, en busca dels tres atletes que marxaven inmediatament davant de mi (a uns 50-100 metres). Vaig tirar de valent i els vaig retallar distància, però en la baixada vaig perdre una mica de terreny. Al arribar de nou al pla vaig tornar a apropar-me, però caçar-los ja no va estar possible. Potser amb un quilòmetre més...

Al final, vaig ser 6é en la classificació General i 4t Sènior Masculí, amb un temps de 37 minuts i 54 segons (l'any passat, a aquest mateix circuit vaig fer 39 minuts i 35 segons, així que es fa evident que la millora d'un any a altre ha sigut espectacular). Content a pesar de no haver pujat al pòdium, ja que no arribava al 100% i he sumat 3 valiosos punts per a la classificació general per categories del circuit, que a falta d'una prova per completar-lo, m'asseguren pràcticament la 2a posició en la categoria Sènior.

Així doncs, després d'esta cursa a Albaida ja només em queda una carrera per sumar el mínim de 8 que són necessàries per optar a la General del Circuit per categories. I eixa prova que em falta la realitzaré la setmana que ve a Agullent. Una vegada finalitzada dita cursa, donaré per tancada la temporada i m'agafaré unes vacances atlètiques amb una durada aproximada de tres setmanes, que em serviran per carregar les piles de cara a preparar una nova temporada amb nous i ambiciosos objectius a la vista... Però tot això ja arribarà. Ara, a acabar de rematar la feina en Agullent!!

35é Cross Popular Barri Sant Rafel (Ontinyent) - 21/09/2013

Pòdium Absolut de la 35a edició del Cross Popular del Barri de Sant Rafel: Octavio Sanchis, Ivan Tormo i jo mateix.

El passat dissabte 21 de setembre vaig participar a la prova que, per a mi, és la més especial dintre del calendari atlètic popular: el 35é Cross del Barri de Sant Rafel.

Personalment, considere esta prova important per diversos motius, alguns són obvis com per exemple el fet de córrer al meu poble (Ontinyent) i més concretament al barri on vaig nàixer i vaig viure durant els 14 primers anys de la meua vida (Sant Rafel).

D'altra banda, el Cross de Sant Rafel és una prova on he participat des de ben menut; de fet quan vaig començar a participar ni tant sols practicava atletisme.

Així mateix, ara fa 10 anys justament -concretament el 20/09/2003- vaig iniciar-me competint seriosament en el món de l'atletisme amb el ja desaparegut C.A. Automáticos Valls a aquesta mateixa carrera.

És per tot això que any rere any repetisc, doncs és la prova que m'ha vist debutar, progressar, afluixar i evolucionar en açò del "running".

Enguany, pel que fa al resultat, destacar que per primera vegada en la meua vida he aconseguit pujar al Pòdium Absolut de la cursa de Sant Rafel -fins ara sempre m'havia quedat a les portes, entrant 4t, 5é, 6é...-, creuant la línia de meta en 2a posició de la mà d' Ivan Tormo (un company de tota la vida, tant a l'escola com a la pràctica de l'atletisme). Finalment l'organització de la cursa va prendre la decisió d'adjudicar-me a mi la 3a posició, ja que no està previst ni sol ser massa habitual això de que dos corredors creuen junts la meta en la mateixa posició amb el mateix temps. Però al final això és el de menys, ja que el premi era igual per als 3 primers -un senyor pernil- i jo me'n vaig amb la satisfacció d'haver arribat a meta amb una persona a qui aprecie molt, i que enguany estic segur de que va a realitzar una gran temporada.

Per aquesta setmana això és tot. Destacar que les meues vacances atlètiques cada vegada es troben més pròximes, ja que només em falten per disputar dues proves del Circuit de la Vall per tancar la temporada. El dissabte que ve, doncs, toca disputar la penúltima cursa de la temporada a Albaida: el Gran Fons Mònica Pont ens espera!!

XX Volta a Peu a Quatretonda - 14/09/2013

Pòdium de la categoria Sènior Masculina a Quatretonda. En esta ocasió vaig aconseguir de nou la 3a posició.

El passat dissabte 14 de setembre a la població de Quatretonda es va celebrar la sisena prova puntuable del "V Circuit de Carreres Populars de la Vall d'Albaida": la XX Volta a Peu a Quatretonda.

En aquesta ocasió calia afrontar un circuit de poc més de 9000 metres, que en els seus primers compassos transcorria per dintre del casc urbà de la localitat per a, a partir del km. 2, enfilar camins rurals que ens van conduir per les contrades del municipi. A partir del km. 8 tornàvem a vislumbrar de nou el casc urbà, i els darrers 500 metres de la cursa transcorrien per una llarga avinguda al final de la qual es trobava situada la línia de meta.

La dificultat d'aquesta cursa es trobava situada entre els kms 2'5 i 7'5, doncs calia pujar i baixar vorejant barrancs. Era un circuit que no invitava a soltar les cames precisament, més bé requeria tirar de força bruta per resistir a les pujades i estirar la gambada a les baixades. Després de la darrera pujada -la més pronunciada de totes- que es trobava sobre el km. 7, la resta del circuit ja era relativament plana -per sort, afegiria jo-.

A títol individual, destacar que les sensacions no van ser les millors, però el resultat final no va estar gens malament: 4t de la General i 3r classificat a la categoria Sènior amb un temps de 32 minuts i 7 segons (resultats ací). Vaig patir de valent, doncs a partir del km. 4 vaig començar a notar com em sortia una ampolla a la planta del peu esquerre. Aquesta molèstia em va donar guerra fins al final de la cursa; de fet, em va obligar a aminorar la marxa als darrers dos quilòmetres perquè el dolor començava ja a ser insuportable. No obstant, vaig aconseguir resistir i només vaig perdre una posició als instants finals.

Davant situacions inesperades com aquesta, poc més es pot demanar. Destacar que, a falta de dos proves per poder completar la classificació General del circuit per categories, vaig 2n en Sèniors -i tot apunta a que si continue com fins ara, esta 2a plaça està assegurada-, per tant cal estar satisfet. Es pot fer millor, és clar, però tampoc cal martiritzar-se si en una cursa les coses no acaben d'eixir a la perfecció.

Esta setmana es disputa a Llutxent la 7a prova del Circuit de la Vall, però en esta ocasió no hi acudiré a la cita. Tinc una carrera més especial en l'horitzó: la cursa que he disputat des que era un xiquet fins a l'actualitat, la cursa del meu barri: el 35é Cross de Sant Rafel.

Esperem que les molèsties desapareguen per tal de poder fer una carrera digna a "casa". En esta prova no valen les excuses: cal donar-ho tot!!

Salut i quilòmetres!

Viatge a BCN + "XVIII Cursa Atlètica Festa Major de Poblenou" - Del 6 al 9/09/2013

Pòdium Absolut de la "XVIII Cursa Festa Major de Poblenou" (Barcelona). En aquesta ocasió vaig aconseguir signar la 3a posició de la classificació General.

Per fí sóc de nou a Ontinyent, després de passar 4 dies genials a Barcelona visitant l'amic i company del TPT Dani Ibàñez.

Entre el divendres 6 i el dilluns 9 de setembre vaig tenir l'ocasió de perdre'm per les Rambles, el Gòtic i el Raval; patejar la Gran Via de les Corts Catalanes i Plaça Espanya; trotar pels voltants del Castell de Montjuic; visitar l'estudi d'informatius de la TV3 a Sant Joan Despí; de seure'm a la Plaça del Sortidor i creuar el Carrer Blai, camuflant-me en el tràfec de la vida quotidiana dels habitants del barri de Poble Sec...

I, com no podia ser d'altra manera, també vaig tindre l'ocasió de traure les "voladores" a passejar aprofitant la celebració de la "XVIII Cursa Atlètica Festa Major de Poblenou", un dels barris més populars de Barcelona i nucli de l'activitat industrial a la ciutat comtal durant el S.XIX i principis del S. XX.

La prova -que es va disputar el diumenge 8 a les 9'30 del matí-, constava de 10 quilòmetres (10200 metres segons la medició del Garmin d'alguns corredors populars...) i travessava vies importants de la ciutat com la Diagonal o la Gran Via de les Corts Catalanes. Destacar que els 4 primers quilòmetres d'esta curs coincideixen amb els kms del 23 al 27 de la Marató de Barcelona.

Pel que fa al resultat final, destacar que vaig aconseguir obtenir la 3a posició de la Classificació General, amb un temps de 33 minuts i 59 segons i molt bones sensacions. La victòria va ser per a Thomas Sandavll, un corredor findlandés que es trobava de vacances a Barcelona i amb el qual vaig poder compartir conversa al finalitzar la cursa. Un crack el tio! Les classificacions completes es poden consultar ací: http://resultats.championchip.cat/resultats/10k-poble-nou-barcelona-2013

En definitiva, que torne a casa amb les piles carregades i disposat a afrontar nous reptes. Aquesta setmana, sense anar més lluny, toca reprendre el "Circuit de la Vall" amb la cursa de Quatretonda. I en un parell de setmanes, la que per a mi és la carrera popular més especial de totes: el Cross del Barri de Sant Rafel. 

Anem allà!

X "Pujada a la Font Freda" d'Atzeneta d'Albaida - 01/09/2013

Pòdium de la categoria Sènior Masculina a la "X Pujada a la Font Freda". En esta ocasió vaig aconseguir pujar fins al segón calaix del pòdium, acompanyat pel meu company del TPT Xavi Gironés, que va ser 3r.

El passat diumenge dia 1 de setembre a les 9:30 hores tocava reprendre de nou el "V Circuit de Carreres Populars de la Vall d'Albaida" amb una de les curses més dures del mateix: la X Pujada a la Font Freda d'Atzeneta d'Albiada.

 

Aquesta prova, que constava d'una distància a recórrer d'uns 11600 metres, transcorria pràcticament en la seua totalitat per pistes forestals. Llevat del primer quilòmetre -que transcorria pel poble-, a partir del km. 2 enfilàvem la serra, tenint que pujar sense parar durant uns 6-7 quilòmetres i comptant amb els darrers 3-4 km. finals en baixada constant fins creuar la meta.

 

En quant als resultats finals, millor impossible, la veritat. Tenint en compte que jo no domine les carreres de muntanya i que baixant sóc poc hàbil, entrar 3r de la classificació General en esta cursa -amb un temps de 45 minuts i 14 segons- suposa per a mi una enorme satisfacció. A més, la satisfacció és encara més gran tenint en compte que el meu amic, company d'entrenaments i d'equip al "TPT - La Gerreria" Xavi Gironés ha signat una magnífica 5a posició en la General, realitzant un crono de 45 minuts i 42 segons. Tot això ens ha servit a més, per compartir pòdium de nou, ja que hem sigut 2n i 3r classificats de la categoria Sènior (de 18 a 34 anys). Millor impossible!!

 

La setmana vinent no hi haurà cursa del circuit de la Vall. No obstant això, i aprofitant que vaig a passar uns dies a Barcelona visitant l' amic i company del TPT Dani Ibáñez, correré el diumenge 8 la "XVIII Cursa Atlètica Festa Major de Poble Nou", una prova de 10 quilòmetres que es disputa a la ciutat comtal. Esperem que l'experiència siga positiva!

X Volta a Peu a la Pobla del Duc - 16/08/13

Pòdium de la categoria Sènior masculí a La Pobla del Duc. En esta ocasió, vaig aconseguir pujar fins el 3r esglaó.

El passat divendres 16 d'agost es va celebrar a La Pobla del Duc la quarta prova del "Circuit de Carreres Populars de la Vall d'Albaida". En esta ocasió tocava fer front a un circuit urbà de 3'5 km aprox. al qual calia fer dues voltes fins completar els 7000 metres, i que transcorria per dins del casc urbà de la població en tot moment. Un circuit que invitava a córrer, ja que, si be hi havia alguna que altra costereta, aquestes no eren gens dures (res a veure amb l' "accident atlètic" de la setmana passada a Bèlgida). L'hora de la cursa -les 20'30 hores- també invitava a fer esport, ja que el sol s'amagava en eixos moments i això va fer que els corredors no haguérem de patir massa calor malgrat trobar-nos en ple mes d'agost.

En el plànol personal, destacar que en esta cursa em vaig poder llevar de damunt l'espineta de la mala actuació realitzada la setmana passada a Bèlgida. Vaig aconseguir creuar la línia de meta en 4a posició amb un temps de 23 minuts i 8 segons, sent 3r Sènior Masculí (de 18 a 34 anys) i repetint de nou al tercer esglaó del pòdium.

Si ben és cert que la setmana passada també vaig quedar tercer sènior, les sensacions en esta ocasió van ser totalment distintes. Per una banda, em vaig trobar en cap de carrera en tot moment -de fet, el 1r classificat va entrar a "només" 20 segons de mi-, i vaig aconseguir guanyar a un parell de rivals que l'altre dia em van traure vora mig minut. També cal destacar que el nivell dels atletes capdavanters a La Pobla era més elevat que a Bèlgida -baix el meu punt de vista-, i això encara li dóna més valor al resultat obtingut.

Esta setmana no hi ha cursa del circuit de la Vall, tindrem que esperar fins l'1 de setembre per afrontar la cinquena prova, la mítica "Pujada a la Font Freda" d'Atzeneta d'Albaida. Una cursa que transcorre per muntanya en la seua pràctica totalitat i que consta d'11 km de distància. Per tant, hi ha temps per preparar-se adequadament practicant pujades i baixades...

I Volta a Peu a Bèlgida - 10/08/2013

Pòdium de la categoria Sènior Masculí a la "I Volta a Peu a Bèlgida" disputada el passat 10 d'agost. En esta ocasió vaig haver de "conformar-me" amb la 3a posició.

El passat dissabte 10 d'Agost es va disputar a Bèlgida la tercera prova puntuable del "V Circuit de Carreres Populars de la Vall d'Albaida". En esta ocasió tocava afrontar una volta a peu de 7000 metres de distància, que transcorria pels voltants del tèrme municipal de Bèlgida exceptuant l'inici i el final de la cursa, que passaven per dintre del casc urbà. Cal destacar l' enorme duresa de la prova, amb constants pujades i baixades, així com l'hora de celebració de la mateixa - a les 7 de la vesprada- que no era gens propícia per a realitzar esforços estant com estem en ple mes d'agost i amb temperatures superiors als 30 graus...

Personalment no vaig acabar massa satisfet de la meua actuació. Vaig aconseguir finalitzar en la 5a posició de la Classifiació General i 3r en la categoria Sènior masculí (de 18 a 34 anys). És clar, venint d'obtindre millors resultats, aquest em sap a poc. Ben és cert que les característiques de la prova no em beneficiaven (especialment el tema de les baixades tan prolongades, que em passen factura). Al final, la millor conclusió que puc traure és que he supera esta cursa "mata-persones", no m'he lesionat -si bé vaig finalitzar amb els quàdriceps bastant carregats, però amb el pas dels dies la veritat és que ha remitit la inflamació-, i he salvat la papereta pujant al pòdium.

De cara al futur, ho tinc clar: no pense tornar a aquesta cursa. I no és pel fet que el resultat no m'haja acompanyat massa. La veritat és que m'agrada córrer i estime la meua salut; no m'agrada córrer a una hora on les altes temperatures desaconsellen qualsevol tipus d'esforç físic intens, això unit al fet de tindre que realitzar baixades com si fóra una cabra montesa desbocada i jugant-me la funcionalitat dels meus genolls i quàdriceps. Crec que estes qüestions deurien plantejar-se-les molt seriosament els organitzadors d'algunes de les curses del circuit de la Vall...

XVIII Volta a Peu a Castelló de Rugat - 02/08/2013

Instantània de la XVIII Volta a Peu a Castelló de Rugat, disputada el passat divendres 2 d'agost. Al passar per l'equador de la cursa, anava liderant el grup capdavanter. Finalment vaig creuar en 3a posició la línia de meta.

El passat divendres 2 d'agost es va disputar a Castelló de Rugat la segona prova del Circuit de Carreres Populars de la Vall d'Albaida. En esta ocasió, la distància a recórrer era de 7300 metres, que constava de dues voltes a un circuit urbà relativament ràpid, si bé comptava amb nombrosos girs que dificultaven marcar un ritme constant. També cal destacar l'elevada humitat, que va tornar a fer acte de presència com ja ve sent habitual en la majoria de curses en les quals he participat al llarg d'aquest estiu...

Personalment, la carrera em va anar genial, ja que vaig aconseguir entrar 3r en línia de meta, sent 2n en la categoria Sènior (de 18 a 34 anys). Les classificacions es poden consultar ací. 

 

En estos moments, sóc primer a la general del Circuit en categoria Sènior i 2n en la classificació General Absoluta. Esperem poder mantindre eixe bon estat de forma a la propera cursa del circuit, que es disputarà demà mateix -dissabte dia 10 d'agost- a Bèlgida, doncs la competència ve apretant fort per darrere...

XXIV Volta a Peu a Simat - 25/07/2013

Pòdium Sènior Masculí de la cursa de Simat. Esta vegada vaig tornar a aconseguir la 1a posició de la categoria, tot i que vaig entrar en la 2a posició de la Classificació General.

Esta setmana passada no hi va haver cursa del Circuit de Carreres Poulars de la Vall d'Albaida. No obstant, per tal de mantindre "el motor a punt" de cara a la cursa de Castelló de Rugat que es disputarà el proper divendres 2 d'agost, el darrer dijous 25 de juliol vaig participar a la XXIV Volta a Peu a Simat de la Valldigna. Un test ideal, amb quasi 7 quilòmetres de distància, pràcticament plana en la seua totalitat, perfecta per a posar a prova les cames. Com a única pega, destacar l'elevada humitat que havia en l'ambient, la qual cosa feia que la suor anara disparada...

El resultat final va ser bo de nou, obtenint la 2a posició en la classificació General i 1r classificat a la categoria Sènior Masculí (de 18 a 34 anys): http://www.mychip.es/resultado/126. Últimament sembla que estic abonat al pòdium, sembla fàcil aconseguir-ho inclús; però arribar fins aquest punt m'ha costat molt d'entrenament i sacrificis... Per tant, ara que toca recollir els fruïts del treball dur, cal disfrutar-ho!! 

 

Aquest divendres a Castelló de Rugat més i millor, espere... Salut i quilòmetres!!

IX Volta a Peu a Montaverner - 20/07/2013

Pòdium categoria Sènior Masculí a la IX Volta a Peu a Montaverner.

El passat dissabte 20 de juliol, a Montaverner, vaig participar a la primera de les curses que formen part del "V Circuit de Carreres Populars Vall d'Albaida". Una cursa amb una distància a recórrer d'uns 7500 metres, i de la qual cal destacar l'elevada humitat que rondava en l'ambient a les 8 de la vesprada, hora a la qual es va donar el tret d'eixida de la mateixa.

Malgrat que el temps no convidava a córrer precisament, el resultat a nivell individual va ser genial: 2n en la classificació General i 1r Sènior Masculí, amb un temps de 25 minuts i 26 segons -a 3'22 el quilòmetre-, tenint molt bones sensacions al llarg de la prova. 

A més a més, a nivell col·lectiu, el nostre equip, el "TPT - La Gerreria" va aconseguir col·locar tres atletes entre els 10 primers classificats de la General (Adrià Calatayud 6é i 3r sènior i Xavi Gironés 9é i 4t sènior). I la resta de companys també ho van donar tot en un dia que no invitava a córrer precisament, amb una elevada humitat que dificultava notablement el poder rendir al 100%... 

Ara toca preparar la pròxima prova del circuit, que es disputarà el proper 2 d'agost a Castelló de Rugat! Salut i quilòmetres!

Campionat Autonòmic Absolut de Pista al Aire Lliure (Gandia) - 13/07/2013

Instantània de la prova dels 5000 m.ll. del Campionat Autonòmic Absolut de Pista a l'Aire Lliure disputat el passat dissabte 13 de juliol a Gandia.

El passat dissabte 13 de juliol, a les 21'45 hores, vaig participar a la prova dels 5000 metres llisos del Campionat Autonòmic Absolut de Pista a l'Aire Lliure, disputat a Gandia. 

Finalment, vaig aconseguir finalitzar en la 4a posició, a escassos 6 segons d'obtenir la medalla de bronze, amb un crono de 16:15.75, que suposa nova millor marca personal -millorant de nou el meu rècord en la prova en quasi 3 segons, obtingut la setmana passada a Algemesí amb 16 minuts i 18 segons-. 

Amb esta prova done per tancada la temporada de pista, en la qual he aconseguit els objectius que em plantejava a l'inici de temporada, millorant les meues marques personals en les proves de 3.000, 5.000 i 10.000 metres llisos.
 
A partir d'ara "relax" i a competir sense pressió amb els col·legues del TPT en les proves del "Circuit de Carreres Populars de la Vall d'Albaida"...

Salut i quilòmetres!

II Jornada Ct. Provincial Absolut en Pista a Algemesí - 06/07/2013

Enfilant la recta de meta del 5000 m.ll. amb el Subcampionat Provincial Absolut a la butxaca.

El passat dissabte 6 de juliol es va celebrar a Algemesí (La Ribera Alta) la II Jornada del Campionat Provincial Absolut de Pista a l'Aire Lliure. En aquesta ocasió, vaig optar per participar a la prova dels 5000 metres llisos, que és la distància que porte preparant a consciència des del mes de maig.

L'objectiu en aquesta cursa era doble. Per una banda, volia millorar la meua millor marca personal en la distància, aconseguida fa a penes un mes a Alfàs del Pi. D'altra banda, tenia entre cella i cella la intenció de classificar-me per al Campionat Autonòmic Absolut de Pista a disputar este dissabte 13 a la Pista de Gandia. Per aconseguir dita classificació tenia dues opcions: bé aconseguir un registre inferior als 16 minuts i 10 segons al 5000 m.ll., bé ser dels tres primers atletes classificats en el Provincial, independentment de la marca que realitzara.

Tenint en compte que la meua millor marca era 16:20.08, vaig decidir els dies abans de la carrera que marcaria un ritme en torn a 3'14 el quilòmetre -la qual cosa equival a 16'10 en 5000 metres-. No obstant, si l'opció de fer pòdium era factible, barallava l'opció de córrer tàcticament els 3 primers quilòmetres, i apretar el pas en l'últim 2000 per assegurar "la xapa" i de pas, la classificació per al autonòmic.

Es va donar l'eixida de la cursa puntualment, a les 19:30 hores tal i com estava programat, en una vesprada relativament calorosa. Per davant de mi van eixir uns 3/4 atletes, sent aquesta una eixida neta en la qual no vaig tindre problemes per col·locar-me on jo volia. Comandant la cursa anava Octavio, l'atleta albaidí del Càrnicas Serrano, que enguany està fent una temporada espectacular guanyant nombroses carreres de renom en l'àmbit popular. Per darrere d'ell un xaval del Safor Cafemax que tenia una marca acreditada de 16'06 en 5000, i un parell d'atletes més que van eixir probablement per damunt de les seues possibilitats.

En passar el 1r quilòmetre,  ja havia caçat un dels atletes que havien eixit davant de mi, i l'altre es retiraria en arribar al km. 2, aproximadament. Per contra, vaig ser adelantat per dos atletes que van eixir marcant un ritme de 3'15 el mil. Vaig decidir posar-me a roda d'ells per evitar desgastar-me en solitari. Se que podria haver anat més ràpid, de fet anant darrere d'ells anava molt còmode -fins i tot "frenat", diria jo-, no obstant tenint en compte que l'alternativa era fer una aventura en solitari -doncs els dos primers atletes m'havien tret un avantatge considerable, sobretot Octavio que marxava en 1a posició-, vaig optar per anar a "rebufo"fins al km. 3, on tenia previst atacar i marxar en solitari fins al final.

I així va ser. A falta de 1800 metres vaig agafar la 3a posició de la cursa i vaig tirar de valent. Justament en eixe moment, jo encara no ho sabia, però Octavio s'acabava de retirar; desconec els motius però el ben cert és que es va parar, amb la qual cosa passava a ocupar la 2a posició de la prova.

Els darrers mil metres se'm van fer eterns. Vaig apretar les dents, per aconseguir rascar algun segonet a la meua marca personal i acabar en progressió, de menys a més. El pòdium estava en la butxaca, havia despenjat als meus rivals més inmediats i, independentment de la marca que fera, estava classificat per a l'Autonòmic. Finalment, vaig encarar la recta final esprintant tot el que vaig poder, parant el crono en 16 minuts, 18 segons i 15 centèsimes: una nova millor marca personal en la distància.

Finalment, només puc dir que "objectiu aconseguit". Segon classificat del provincial amb millor marca personal i classificat per a l'Autonòmic Absolut a disputar este dissabte a Gandia... Millor impossible!

Ara toca acabar de rematar la feina. En Gandia l'objectiu serà rebaixar el meu crono en 5000 m.ll. de nou, a ser possible trencant la barrera dels 16 minuts i 10 segons, cosa que crec que està al meu abast. Només falta que les cames em responguen i demostrar-ho on toca, que és a la pista...

Salut i quilòmetres!

7a Cursa del Foc a Olesa de Montserrat (Barcelona) - 23/06/2013

5é classificat Absolut a la 7a Cursa del Foc d'Olesa de Montserrat (Barcelona).

Des del passat dijous 20 de juny, i fins ahir mateix, diumenge 23 de juny, vaig estar passant uns dies a Barcelona juntament amb el meu amic i company d'entrenaments Xavi Gironés. Aprofitant que el nostre company del TPT Ontinyent Dani Ibàñez es troba estudiant a la ciutat comtal, vam acudir a fer-li la visita "de rigor" i a conèixer de prop aquesta gran ciutat.

I com que som atletes, i el que ens agrada és entrenar i competir, no podiem deixar passar aquesta meravellosa oportunitat de córrer en un ambient diferent al nostre. Gràcies a aquest viatge he tingut la sort de conèixer la muntanya de Montjuic amb les seues magnífiques instal·lacions esportives en les quals es van disputar els JJ.OO. de Barcelona '92, així com la zona del Castell, que compta amb un circuit de cross fantàstic per a fer rodatges de qualitat. També he pogut trotar per la zona de Nou Barris, i he vist de prop la pista d'atletisme de Can Dragó. I finalment, com no podia ser d'altra manera, també vaig tindre l'oportunitat de medir-me front a atletes catalans en una cursa popular a Olesa de Montserrat, una població propera a la ciutat de Barcelona ubicada a la comarca del Baix Llobregat.

La 7a edició de la Cursa del Foc d'Olesa de Montserrat es va iniciar passades les 10 hores del diumenge 23 de juny. En un matí calorós, els atletes van sortir disparats des del principi. Jo vaig ser relativament prudent i em vaig col·locar davant, però no al grup que comandava la carrera -format per 4 corredors- sinó que em vaig col·locar al grup més immediat de perseguidors amb dos atletes més.

El primer quilòmetre, que picava cara avall i transcorria per un polígon el vam passar en 2'52'', segons m'indicava el cronòmetre. Certament, vam eixir desbocats. Malgrat tot, les sensacions eren bones i la meua intenció era anar progressant quilòmetre a quilòmetre.

A partir del km. 2 la carretera va començar a picar amunt. En eixe moment em vaig adonar que la cursa anava a ser un "puja i baixa" continu, un perfil que no és massa òptim per fer "marques" però que a mi m'encanta. Vam tornar a entrar al casc urbà d'Olesa entre els kms. 3 i 6. Un dels atletes que venia en el meu grup era d'Olesa i la gent no parava d'animar-lo. Per a mi era una bona referència, ja que el circuit no estava marcat al terra i el cotxe que anava obrint la cursa es trobava massa lluny, doncs els primers anaven molt ràpid. 

En arribar al quilòmetre 5 vaig aconseguir despenjar a un dels dos atletes que venien amb mi. L'atleta d'Olesa i jo ens vam quedar sols i vam prosseguir la marxa, en 5a i 6a posició de la general, a uns 100 metres aproximadament del 4t calssificat, amb el qual manteníem contacte visual. 

A partir del km. 6 vaig anar incrementant el ritme poc a poc, amb l'objectiu de caçar al atleta que portàvem al davant nostre. Però no va ser fins al km. 8 quan vaig soltar l'atac definitiu. Ens trobàvem a una zona de polígons on no hi havia massa gent, i el terreny era relativament pla. Tan bon punt vam arribar al km. 8, vaig decidir que si volia intentar caçar al 4t, devia d'incrementar notablement el ritme. I així ho vaig fer. L'atleta d'Olesa que anava amb mi va resistir fins al km 9 amb dificultats, ja que, quan vam arribar a eixe punt quilomètric vaig soltar de nou altre atac encara més fort que ja em va servir per obrir distàncies amb ell.

Els darrers 500 metres aproximadament transcorrien per una llarga avinguda. A aquesta avinguda veia l'atleta que anava davant de mi. Veia com li retallava la diferència metre a metre i també veia com ell es girava, perquè sabia que li anava al darrere i que venia amb molta força. La gent em va animar moltíssim, i a falta de 200 metres em veia molt a prop d'ell. Per desgràcia, l'atac va arribar tard, i em vaig quedar a escassos 4 segons d'atrapar-lo.

Finalment vaig acabar 5é en línia de meta amb un temps de 34:20 sobre una distància total de 10.000 metres. Bones sensacions, acabant la carrera sencer i esprintant a pesar d'haver passat 4 dies patejant Barcelona, entrenant més bé poc i content per haver pujat al pòdium, ja que hi havia premis per als 5 primers classificats de la General.

Foto de grup amb els amics i companys del TPT Ontinyent, Xavi Gironés i Dani Ibàñez.

D'altra banda, els meus companys Xavi Gironés i Dani Ibáñez també van participar amb sort desigual. Xavi va obtenir una gran 12a posició en la classificació General, obtenint la primera posició en Categoria Promesa i per tant, pujant al pòdium. Dani, per contra, va acabar amb dificultats, ja que estos darrers mesos ha estat ocupat amb l'estudi i pràcticament havia deixat de banda els entrenaments. Finalment va poder finalitzar la prova amb molt de patiment en la 6a posició de la categoria Promesa i 99a de la classificació General amb un crono de 42 minuts i 53 segons.

Les classificacions de la prova es poden consultar ací.

En definitiva, un gran viatge, una experiència inoblidable. I ara, si que si, toca afinar per als 5000 m.ll. El proper 6 de juliol es disputarà el Provincial Absolut en Algemesí i vull aconseguir un bon crono que em permeta estar en el Campionat Autonòmic Absolut de 5000 m.ll. que es disputarà el 13 de juliol a Gandia. Per tant, tocarà entrenar "a tope" per arribar en les millors condicions possibles!

Salut i quilòmetres!

5000 m.ll. Autonòmic Promesa i Veterà + Control Absolut a Alfàs del Pi - 1/06/2013

Instantània del 5000 m.ll. disputat el passat dissabte 1 de juny a Alfàs del Pi. Just en eixe moment estàvem avançant al primer dels nombrosos atletes que vam acabar doblant durant la cursa.

El passat dissabte 1 de juny es va disputar a la localitat alacantina d'Alfàs del Pi el Campionat Autonòmic de les categories Promesa i Veterà, organitzat per la Federació Valenciana d'Atletisme.

La competició estava orientada a les dues categories anteriorment citades, no obstant, també podíem participar atletes de les restants categories existents, això si, fora de concurs sense optar a medalla.

En eixe sentit, voldria destacar que em van confirmar que podia participar el dia abans de la competició -divendres- i gràcies a les gestions efectuades pel meu club, el C.A. L'Alcúdia. Cal explicar que les inscripcions a competicions de pista les efectuen els clubs fins el dilluns abans de la competició. El dimarts, la FACV publica les llistes d'atletes admesos per participar, fixant com a criteris el donar prioritat a les categories promesa i veterans en aquest cas, i en darrer lloc a la resta d'atletes d'altres categories per ordre de marques aconseguides a la prova inscrita durant la temporada.

El meu "problema" va ser que, al no disposar de marca en 5000 m.ll. en esta campanya -doncs només he fet 3000 m.ll. i 10000 m.ll., doncs estava en la llista de reserves. Finalment però, tot es va sol·lucionar per sort, ja que estava desitjant debutar en la distància dels 5000 m.ll. i per diversos motius, fins ara no havia pogut participar en cap control on es programara aquesta prova.

La carrera va anar regular, tot s'ha de dir. Per una banda, destacar, una vegada més, el retard en donar l'eixida. En esta ocasió, els organitzadors van acumular un retard d' una hora i 15 minuts, la qual cosa va fer que el 5000, que estava previst que es disputara a les 20'05h, finalment es celebrara a les 21'15h passades... Això no és gens seriós, i la FACV deixa molt que desitjar en l'organització de proves. No és una situació nova d'ara, però sembla que cada any açò va a pitjor, per desgràcia.

D'altra banda i ja centrant-me en la carrera en si, destacar positivament l'eixida, on vaig saber col·locar-me be i no rebre massa colzades, tot i ser una sèrie bastant multitudinària. Vam passar el primer 1000 a 3'13, la qual cosa no està gens malament. Jo volia intentar acostar-me al 16'00 i aquest era un bon pas. Em vaig decidir a tirar del pelotó de 6 persones que circulàvem a eixe ritme i vam passar el 2000 en 6'25. La cosa anava be, però de sobte, aproximadament al km. 3, se'm van esgotar les forces. Havia arriscat molt, m'havia deixat vore massa i anava al límit de les meues possibilitats. De sobte, els meus rivals van assestar un canvi de ritme que em va deixar fulminat i em vaig quedar. Els darrers 1200 metres van ser una lluita contra mi mateix, patint molt i resistint fins creuar la línia del meta.

Al final, un resultat relativament decent, entrant 7é de la sèrie amb un crono de 16:20.08, que suposa la meua millor marca personal en la distància -rebaixant el meu anterior rècord, que estava en 16:20.89, vigent des de l'any 2009-. Però les sensacions no van ser bones. Sé que puc oferir millors prestacions, i potser el ritme que vaig marcar al inici era massa elevat per a mi. De cara a propers intents en esta distància, potser em centre en ajustar millor el ritme als primers 3 km, per tractar d'arribar amb forces al tram final de la cursa.

De moment això és tot. Esta setmana no tinc previst competir, ja que he d'assistir a una boda i per tant em serà impossible. De cara a la setmana següent sí que tinc en ment competir, però encara no sé ni on ni en quina distància. Així que ja aniré comentant.

Salut i quilòmetres.

3000 m.ll. Campionat Provincial Juvenil + V Control Absolut (Xàtiva) - 25/05/2013

El passat dissabte 25 de maig, a les 10'30 hores aproximadament, i en la pista d'atletisme de Xàtiva, vaig tornar a competir en pista de nou. La darrera vegada que vaig xafar una pista va ser farà vora un mes, al Ct. Autonòmic Universitari de Pista. En aquella ocasió vaig disputar el 10.000 m.ll., però en esta ocasió, la prova en la qual m'havia inscrit era la del 3000 m.ll.

Aquesta participació en la prova dels 3000 m.ll. es trobava emmarcada en la meua preparació de cara a aconseguir la classificació per a l'Autonòmic Absolut de Pista, en la prova dels 5000 m.ll. Com que encara no havia tingut l'oportunitat de competir en proves de distàncies inferiors als 10.000 m. a l' aire lliure, era una gran oportunitat per testejar el meu estat de forma i conèixer quins aspectes cal millorar de cara als mesos de juny i juliol.

En la llista d'inscrits a la prova, hi havia dos atletes amb marques millors que la meua -Ivan, company de fatigues a la pista d'Ontinyent, i un atleta del Atlético San Sebastián que fa obstacles-, la resta d'atletes inscrits es trobaven prou per davall de les meues prestacions. No obstant, jo esperava que la carrera es desenvolupara ràpida almenys durant el primer tram. 

Una vegada donat el tret de sortida, vaig haver de controlar l'ímpetu d'alguns atletes juvenils que van eixir disparats. Ho vaig aconseguir a mitges, ja que entre el segon atleta -Ivan- i jo, es van colocar dos juvenils que em van fer pantalla durant tot el 1r quilòmetre. En primer lloc destacat es va posar l'atleta del Atlético San Sebastián, que va eixir a ritme de baixar de 9 minuts el 3000.

Així que al pas pel km. 1 vaig arribar en la 5a posició, passant el 1000 en 3'04. Era un bon ritme per fer 9'15 en 3000 m., no obstant calia desfer-se dels dos juvenils perquè m'estaven frenant. De seguida em vaig llevar de damunt al juvenil que portava just davant, i em vaig pegar a l'esquena de l'altre juvenil. Al pas pel 1600 aproximadament vaig decidir jugar-me-la i adelantar tant al juvenil com a Ivan, ja que semblava que el ritme estava decaiguent. Així que em vaig col·locar 2n, i vaig tractar de tirar.

Una vegada em vaig posar davant, vaig veure que cada vegada teníem més a prop al atleta que anava primer, i que caçar-lo era qüestió de metres. Però en arribar al km. 2, l'atleta que anava primer es va parar en sec, i es va retirar. I en arribar jo al km 2. -en un temps de 6'12-, vaig sentir com Ivan, que anava darrere de mi, també parava i es retirava.

Així que a falta d'un quilòmetre em vaig trobar tot sol, en primera posició. Això va provocar que, en certa manera, em relaxara. Per una banda, vaig començar a notar-me fatigat amb les cames prou pesades, i d'altra, al veure que no tenia ningú amb qui "picar-me", inconscientment vaig disminuir el ritme que portava.

Finalment vaig doblar algun que altre atleta a l'última volta, i vaig acabar entrant en meta amb un temps de 9:22.92. Aquest crono suposa rebaixar en mig segon aproximadament la meua millor marca personal, que datava de l'any 2008. No obstant, me'n vaig amb la sensació de que podria haver fet millor registre. 

Va haver alguns aspectes tàctics que no vaig aplicar be, i reconec també que em vaig relaxar al final quan vaig començar a patir, la qual cosa no ajuda quan es tracta d'aranyar segons al rellotge. També és cert que va ser una carrera "rara", on les dos persones amb marques superiors a la meua van abandonar, i em vaig quedar sol a falta d'un quilòmetre sense esperar-ho. Potser en una carrera amb més gent d'un nivell superior al meu m'hauria obligat més, no ho sé. De tota manera, em quede amb la part positiva, doncs vaig fer marca personal a pesar de no haver corregut de la millor forma possible.

Ara, a continuar afinant durant aquesta setmana, amb la intenció de debutar este dissabte per fi en la prova dels 5000 m.ll. Serà la primera presa de contacte amb la distància esta temporada, i espere complir amb escreix. Per ser la primera, jo crec que baixar de 16'10 estaria bé, i si baixara de 16'00 a la primera ja seria fantàstic. No obstant, intuisc que no va a ser gens fàcil. Per tant, caldrà tindre paciència i anar poc a poc.

Per ara això és tot. Continuarem afinant la preparació de cara al dissabte i esperem oferir un bon 5000 a Alfàs del Pi.

Salut i quilòmetres!

XII Pujada a Sant Pasqual (Ibi) - 18/05/2013

Foto d'equip, amb els meus companys del TPT Xavi Gironés i Alberto Martínez, al esglaó més alt del pòdium de la Pujada a Sant Pasqual d'Ibi.

El passat dissabte 18 de maig em vaig desplaçar fins la localitat alacantina d'Ibi, junt als meus companys del TPT Xavi i Alberto, per disputar la XII edició dela Pujada a Sant Pasqual.

Aquesta cursa és una prova de 4 quilòmetres que es sol celebrar sobre la tercera setmana del mes de maig, coincidint amb la festivitat de Sant Pasqual. L'eixida de la mateixa es realitza des de la plaça de l'Ajuntament d'Ibi, i la meta es troba a l'ermita que dóna nom a la carrera. Durant eixos quatre quilòmetres, es recorre una part del casc urbà d'Ibi fins eixir del mateix, i a través dels camins que envolten el terme municipal, acabem arribant al paratge on es troba l'ermita dedicada al Sant anteriorment citat. El perfil de la prova és relativament "trenca-cames", especialment a l'eixida -on cal pujar d'entrada una costera d'uns 200 metres- i a la meta -destacar que els darrers 500 metres són "cara amunt", amb una pendent molt pronunciada-.

Després d'haver competit l'any passat a aquesta prova, i gaudir del bon ambient que en ella es respira, enguany tenia previst tornar-hi. Per mi, esta prova és especial per diversos elements: en primer lloc, perquè la inscripció és gratuïta, en segon lloc, perquè en creuar la meta l'organització obsequia als corredors amb un entrepà i un refresc -a altres curses pagues i no et donen ni la meitat de coses-, i en tercer lloc perquè és una carrera entretinguda, destacant especialment la rampa del final, i per tant, és una prova en la qual l'estratègia i el fet de córrer "amb el cap" són més importants si cap que a altres competicions.

Enguany arribava a la línia d'eixida amb dos objectius en ment. El primer era superar el temps que el meu company de fatigues Jose Serrano va marcar l'any passat -15 minuts i 25 segons-, i que li va servir per ser 2n en la classificació general de la prova. D'altra banda, la intenció era entrar dels tres primers de la general, agafar bones sensacions de cara a les properes competicions de pista i pujar al pòdium.

Amb el tret de sortida vam eixir disparats, ja que un atleta va començar a marcar un ritme infernal des de l'inici, i la resta el vàrem seguir. Jo em vaig ubicar al grup capdavanter, però amb certa distància prudencial. Per una banda, no volia deixar-me vore des del principi ja que preferia anar "tapat" i ensenyar les meues cartes més avant, d'altra banda el ritme que portava el cap de carrera no era el més recomanable per arribar relativament be al tram final de la cursa.

En passar el 1r quilòmetre la cosa va anar definint-se, i vàrem quedar un grup de 5 atletes, que ja es veia que seriem els que anàvem a jugar-nos els llocs de privilegi en la classificació final. Jo no coneixia cap dels rivals que m'acompanyaven en eixe moment, doncs no estic posat a competir a la zona d'Alacant, però es veia que hi havia nivell entre els qui comandaven el grup junt a mi.

Arribats al km. 2 l'atleta amb la equipació del Apol·lana d'Alacant va fer una arrancada espectacular, emportant-se amb ell a dos corredors més. Jo en eixe moment vaig preferir ser conservador i no jugar-me-la, esperant que uns metres més avant la cosa no acabara de quallar i recuperar posicions. Sabia que l'atleta del Apol·lana no anava de farol, se'l veia curtit, i de fet, abans de l'eixida jo ja imaginava que seria un dels clars candidats a la victòria final sense conèixer-lo de res. Però als altres dos no els veia aguantant el ritme que marcava aquest atleta més de 200 o 300 metres.

I efectivament, abans del km. 3 vaig tornar a adelantar als dos atletes que esmentava abans. L'atleta del Apol·lana el veia a uns 50 metres, una distància curta però suficient en una prova de 4 quilòmetres. Sabia que anava a ser difícil aconseguir la 1a posició, no obstant, anava 2n en solitari i el 3r anava uns quants metres per darrere.

En arribar al km. 3 la carretera va començar a picar més amunt encara, ens apropàvem fins l'ermita. No escoltava a ningun rival que anara acaçant-me, i el primer continuava la seua marxa a uns 60 o 70 metrex davant. Vaig adaptar el meu ritme a la duresa de la rampa final, tirant de patiment per pujar eixe "rampaco" final que estava acabant de rematar-me després d'una carrera intensa des de l'inici. Una vegada vaig pujar fins al final de la rampa que conduïa a l'ermita, ja veia l'arc de meta, a escassos 100 metres, al final d' una espècie de recta per asfaltar. Una vegada arribat a eixe punt "pla", tampoc és que poguera esprintar massa, les cames estaven fatigades per la duresa de la pujada. No obstant, tenia un avantatge més que suficient respecte al 3r classificat, i vaig creuar la meta còmode, assegurant eixa 2a posició a la classificació General de la prova.

Una vegada creuada la meta, observe el crono realitzat, 15 minuts i 3 segons marca el meu rellotge. Objectiu aconseguit: no només rebaixe el temps de Serrano de l'any passat, també el de l'atleta que va aconseguir la victòria l'any passat. Finalment, vaig ser premiat com a primer classificat en categoria Senior Masculina, ja que l'atleta que em va guanyar -per a la meua sorpresa i la dels meus companys TPT que m'acompanyaven- era Veterà B. I no només això, després em vaig enterar de que el "xaval", en la seua joventut va ser professional en ciclisme amb el Kelme, vamos, el que ve a ser un super-classe. Un exemple a seguir, en definitiva.

Respecte a la resta de companys del TPT que em van acompanyar fins a Ibi, destacar la gran actuació de Xavi Gironés, que a falta de contrastar la classificació General definitiva que encara no està penjada al web dels organitzadors de la cursa, va entrar dins del TOP-10 i estimem que en 5a posició en categoria Senior Masculina, amb un crono de 16 minuts i 12 segons, superant en mig minut el registre que vaig marcar jo mateix l'any passat a aquesta mateixa cursa. Alberto Martínez també va complir amb les seues expectatives, entrant per davall dels 21 minuts i retrobant-se amb les bones sensacions després d'haver estat arrastrant problemes de salut durant aquesta última setmana que li han impedit entrenar amb normalitat.

La meua propera cursa serà ja en pista, per fí. El dissabte 25 de maig tinc previst córrer un 3000 m.ll. en la pista d'atletisme de Xàtiva. La intenció és pulveritzar el meu rècord actual en 3000 metres, que està en 9 minuts i 23 segons, i agafar confiança de cara al 5000 m.ll., que és la prova que estic preparant a consciència de cara a l'Autonòmic Absolut de Pista que es disputarà en juliol.

De moment, sembla que la preparació va pel bon camí, i el resultat de Ibi no fa més que confirmar les bones sensacions que ja percibia durant els darrers entrenaments. Això si, cal no adormir-se i seguir treballant per afinar l'estat de forma el màxim que es puga.

De moment, això és tot. La setmana que ve, més! 

Salut i quilòmetres!

XXV Volta a Peu a L'Alcúdia - 04/05/2013

El passat dissabte 4 de maig amb el meu company de fatigues Xavi Gironés (TPT Ontinyent) després de completar els 10.000 metres de què constava la XXV Volta a Peu a L'Alcúdia.

El darrer cap de setmana vaig realitzar un petit incís en la meua preparació de cara al 5000 m.ll. en pista... Una mica per compromís, una mica perquè també tenia ganes de deixar-me veure, el passat dissabte vaig disputar la XXV Volta a Peu a L'Alcúdia: una prova popular organitzada pel meu Club d'Atletisme -el C.A. L'Alcúdia- que constava de 10 quilòmetres per asfalt amb un perfil pla, relativament assequible per al corredor.

No tenia previst fer cap cursa de distància superior als 5000 metres després de la disputa del 10.000 metres en pista de fa dues setmanes a Castelló. De fet, els meus entrenaments han variat notablement, ja que he disminuit el volum en rodatges i series, per contra he augmentat la intensitat de les mateixes, buscant ajustar-les al que ha de ser el meu pas del 5k, que jo estime en torn als 16 minuts justos. No obstant això, per les raons abans comentades, el passat dissabte 4 de maig a les 19 hores em trobava en la línia d'eixida ubicada a l'Avinguda Antoni Almela de L'Alcúdia. 

Vaig plantejar els 10 quilòmetres de la cursa com un entrenament més, doncs tant dimarts com dijous vaig realitzar sèries curtes a la pista, i la veritat és que arribava amb les cames notablement carregades. Assumint que això anava a lastrar-me un poc, em vaig marcar com a objectiu pujar al pòdium en categoria Sènior Masculina, sense importar-me ni el registre a realitzar ni la posició final en meta.

Una vegada donat el tret de sortida, el meu company d'entrenaments Xavi Gironés -que em va acompanyar fins l'Alcúdia des d'Ontinyent- va protagonitzar l'escapada inicial de la carrera, marxant en solitari fins gairebé el Km. 2. Per darrere, un grup nombrós i compacte en el qual em trobava jo mateix, anava reduïnt les distàncies, fins que el vàrem neutralitzar. 

A partir del Km 3, es va formar un grup capdavanter amb quatre corredors -entre els quals es trobaven els meus companys d'equip al C.A.L'Alcúdia Ximo Mollà i Jesús Descals-. Per darrere, un segon grup, amb unes 8 unitats aproximadament, anava avançant a una distància prudencial respecte al grup capdavanter. En eixe grup em vaig ubicar, tirant del mateix per contribuïr a reduir les distàncies respecte al cap de la prova.

Al voltant del km. 5 vam neutralitzar a un dels corredors que s'havia escapat, i vàrem continuar la marxa pels camins rurals plens de tarongers que conformaven el paisatge. 

En torn al km. 7, el grup en el qual em trobava va començar a trencar-se, ja que alguns dels atletes vàren atacar. Jo vaig respondre amb dificultat a dits atacs. Per una banda, perquè em notava una mica carregat de cames -intuisc que per les sèries realitzades al llarg de la setmana-, d'altra banda, un problema inesperat en el calçat feu que em sorgira una incòmoda ampolla a la planta del peu dret, cosa que em va provocar una sensació de malestar i em va fer baixar una miqueta el ritme que portava. 

En arribar al Km. 9 ja només quedava enfilar la llarga avinguda on al final es trobava ubicada la meta. Vaig resistir tot el que vaig poder, vaig gestionar el dolor de la planta del peu i, finalment, vaig aconseguir mantindre la 8a posició de la classificació General i 2a posició en categoria Sènior* amb un registre de 34 minuts i 32 segons. Per consultar la classificació final de la prova, punxeu ací.

Les sensacions no van ser del tot bones. Les cames van respondre relativament be, però em preocupa el fet que em sorgisquen ampolles a les plantes dels peus durant la competició. El calçat és força nou, no obstant ja l'havia utilitzat en alguns entrenaments i en el 10.000 m.ll. en pista. Crec que eixe no pot ser el motiu de la molèstia. Potser siga convenient canviar els calcetins de competició, doncs ja ténen un any, i vaig notar com els peus m'abrasaven pel contacte amb l'asfalt calent pel sol radiant que va fer durant tot el dia. Cap la possibilitat de que el desgast dels calcetins haja provocat eixa sensació d'abrassió als peus, i derivat d'això, l'aparició d'ampolles. De tota manera, aquesta setmana provaré de nou les "voladores de competició" durant les sèries, per veure si em tornen a donar problemes.

I bé, de moment això és tot. Aquesta setmana continuaré aprofundint en la preparació del 5000 m.ll., i espere poder tornar a competir de nou en un parell de setmanes aproximadament, en una distància inferior als 5km. Més endavant aniré desvelant nous detalls sobre aquesta qüestió...

Salut i quilòmetres!

* En aquest punt vull aclarir que, en un principi, vaig ser 1r Sénior; i de fet, amb el reglament en la mà ho hauria sigut, però el meu company d'equip Jesus Descals va reclamar ja que, tot i ser de l'any 1978 -any en que es preveu l'inici de la categoria de Veterans A- encara li falta un mes per complir els 35 anys -edat que estableix la RFEA per entrar en la categoria de Veterans- i ell considerava que no havia d'entrar en la categoria de Veterans A, sinó en la Sènior; l'organització -és a dir, el nostre club-, li va donar la raó, i punt i final a la història...

Campionat Autonòmic Universitari de 10.000 m.ll. - 20/04/2013

Instantània del 10.000 m.ll. disputat el passat dissabte a la pista de la Universitat Jaume I de Castelló. Pegat a mi, el meu company del TPT Ontinyent Adrià Calatayud, representant a la Universitat de València.

Com ja vaig avançar a la darrera entrada del blog, el passat dissabte vaig afrontar de nou el repte de donar 25 voltes a una pista d'atletisme. Va ser a Castelló -a les pistes de la Universitat Jaume I- en el marc del Campionat Autonòmic Universitari d'Atletisme, on jo, malgrat no ser ja universitari, vaig poder participar "fora de concurs" al estar federat.

El 10.000 m.ll. es disputava el dissabte 20 d'abril a les 10'45, la qual cosa va fer que hagués de matinar, ja que d'Ontinyent a Castelló hi ha vora 2 hores de viatge amb cotxe, i a més calia estar una hora abans de l'inici de la prova per confirmar la participació i recollir el dorsal.

A l'hora estipulada vam ser citats els atletes inscrits a la prova en la línia d'eixida. Contant-me jo mateix, erem 5 persones. Tres dels atletes presents eren universitaris -entre ells es trobava Adrià, company de fatigues del TPT i ontinyentí com jo- i els dos atletes restants anàvem fora de concurs.

La carrera es va iniciar i un dels atletes es va escapar en solitari, marcant un ritme elevat. Jo, que ja em suposava que això anava a passar, perquè coneixia al corredor i sabia que te molta qualitat, vaig optar per col·locar-me en segona posició, marcant el ritme que jo pensava que el meu cos podia assimilar (entre 3'21 i 3'24 el quilòmetre, aproximadament). El primer mil el vàrem passar en 3'23, segons el que jo més o menys tenia previst. Just darrere de mi, anava el meu company Adrià, que encapçalava la classificació dels universitaris. Per darrere i ja un poc despenjats, venien els altres dos corredors universitaris.

Fins al km 5 em vaig trobar be, passant els 400 metres en ritmes en torn al 1'20/1'21 aproximadament. I Adrià, venia pegat a mi, aguantant a la perfecció el ritme que jo marcava.

En arribar al km. 5 van passar vàries coses. En primer lloc, destacar que vaig passar el 5000 en un temps de 16 minuts i 54 segons, la qual cosa indicava que si continuava amb eixe ritme podria trencar la barrera dels 34 minuts. En segon lloc, comentar que el 1r classificat de la prova ens va doblar tot just en eixe moment, tant a Adrià com a mi. Jo vaig aprofitar l'avinentesa per pegar-me a ell i tindre una referència mentre em fós possible aguantar-lo. I en tercer lloc, assenyalar que en eixe moment vaig començar a posar terra de pel mig amb Adrià, que va començar a perdre metres respecte a mi.

Fins al quilòmetre 7 i pico vaig aguantar amb el 1r classificat. Primer, a roda seua, i finalment em vaig veure obligat a adelantar-lo, donat que semblava que havia punxat i estava fent-me baixar el ritme, raó per la qual vaig haver de desdoblar-me i tornar a iniciar una aventura en solitari. Però, sorprenentment, el meu rival es va recuperar i em va recuperar els 30 metres que li havia clavat quan a mi em faltava quilòmetre i mig per arribar a meta. No només això, a més encara em va treure uns 100 i pico metres addicionals.

A tot això, cal afegir que a mi els 2 darrers quilòmetres se'm van fer eterns. La gasolina va començar a fallar-me i vaig afluixar el ritme. Els darrers 400 metres vaig esprintar com vaig poder amb les poques forces que em quedaven i finalment vaig creuar la meta en un temps de 34 minuts, 4 segons i 29 centèsimes.

Finalment, em vaig quedar a tant sols 4 segons de trencar la barrera dels 34 minuts. No obstant, me'n vaig anar amb bon sabor de boca ja que aquest registre és marca personal, superant en més de 50 segons el meu anterior rècord, fet fa a penes un mes a Alcúdia (el dia que vaig "punxar" al Autonòmic Absolut de 10.000 en pista). Em quede amb la sensació de que puc baixar de 34 minuts, però necessite tindre referències que circulen més o menys al meu ritme, ja que tirar sol pràcticament tota la carrera en els instants finals et passa factura. A més, sempre motiva tindre als rivals al costat, anant a un ritme similar al teu. Espere que si l'any que ve tinc l'ocasió de poder intentar-ho de nou, em toque una carrera on hi haja molta participació i cert nivell, ja que entenc que així puc continuar millorant la meua marca personal.

Així mateix, destacar que done per tancat el 10.000 en pista per a enguany. Es una prova que desgasta molt psicològicament i, certament, necessite plantejar-me nous reptes. Així que a partir de ja inicie la preparació per a fer un bon 5.000 en pista.

Respecte a la cursa de 10.000 en pista de l'Autonòmic Universitari a Castelló, i ja per concloure, m'agradaria fer menció del gran resultat obtingut pel meu company Adrià. Com he dit abans, va resistir darrere de mi fins al 5000 i es va mantindre fins aconseguir un brillant registre de 34 minuts i 23 segons, que li va valdre per ser medalla d'or, traent-li més de 2 minuts al 2n classificat. Enhorabona, Adrià!

Ara, esta setmana toca refer-se de les "ferides" i recuperar-se muscularment, per començar a introduïr les primeres sèries ja centrades en distàncies inferiors. I a partir de maig reprendré de nou les competicions en pista, en proves de 3000 i 5000 metres.

Salut i quilòmetres!

Iª Volta a Peu Solidària a Bufali - 06/04/2013

Foto d'equip a Bufali, pocs minuts abans d'iniciar l'escalfament. Amb Alberto Martínez (dorsal 371), Abel Jiménez (dorsal 348) i Xavi Gironés (dorsal 436).

El passat dissabte 6 d'abril em vaig desplaçar fins a Bufali - petit municipi de la comarca de la Vall, pròxim a Albaida- junt a alguns membres del TPT per participar a la Volta a Peu Solidària organitzada a dita localitat per recollir fons destinats a la lluita contra el càncer.

En un principi no tenia previst competir aquesta setmana, ja que me l'havia agafada "de relax". Després d'una llarga temporada hivernal necessitava baixar una miqueta el pistó un parell de setmanes. I als darrers dies m'he dedicat a agafar la mountain bike, a fer exercicis de condicionament físic, tècnica de carrera... Però mira, al veure que alguns col·legues anaven a disputar-la i tenint en compte que Bufali es troba a 15 minuts de ma casa en cotxe, doncs finalment vaig pensar que no hi ha millor manera de passar una vesprada de dissabte: fent una mica d'esport amb els companys.

La cursa constava de 9'4 km i un perfil trenca-cames (com la gran majoria de proves que es disputen a la Vall d'Albaida, ja que l'orografia del terreny a la comarca és la que és...). El primer quilòmetre es cobria realitzant una petita volta pels carrers del poble, i a partir del km. 2 ja ens treien pels camins dels voltants per acabar finalitzant al mateix poble.

Els dos primers quilòmetres van ser molt còmodes. Ningú es va decidir a trencar la carrera, i tots anàvem mirant-nos de reüll els uns als altres. Finalment, el meu company Xavi, del TPT, va fer una arrancada en arribar la primera costera del circuit que vàrem haver de superar i em vaig pegar a ell. Vaig vore que anava obrint metres amb la resta de perseguidors i vaig decidir emprendre l'aventura en solitari, ja que per darrere hi havia un parell d'atletes perillosos amb els quals si podia ficar terra de pel mig, millor que millor.

La meua aventura en solitari va durar des del km 2 fins al km 7 aproximadament, ja que per darrere va enllaçar amb mi Octavio Sanchis, atleta albaidí del Cárnicas Serrano, un dels millors fondistes valencians en l'actualitat. Ell va eixir retrassat perquè el dia següent havia de disputar una mitja marató a Moncada, i se suposava que venia a Bufali "a rodar", però té classe de sobra i sabia que si tenia ganes d'acaçar-me, ho acabaria aconseguint. Vaig apretar les dents i vaig lluitar primer perquè no em passara, aguantant en 1a posició tot el trajecte que vàrem fer per dins del circuit de motos de velocitat d'Albaida -uns 500 o 700 metres-. Però en eixir del circuit Octavio va marcar un canvi de ritme que jo no vaig poder respondre i em va traure uns 30 metres. Just en eixe moment l'oratge va fer de les seues ja que, sumat al fort vent que ens va acompanyar durant la prova, es va sumar la pluja. 

Els dos últims quilòmetres van ser per resistir, ja que el 3r atleta, Sergi Tomàs -un jove atleta especialista en 1500 m.ll. de Montaverner que fa poc va disputar el Ct. d'Espanya Junior de Pista Coberta en categoria Júnior- havia punxat una mica. Ell i Octavio venien darrere de mi des del km 4, però probablement les dures costeres li van passar factura una vegada transcorreguts els quilòmetres. Amb uns 200 metres d'avantatge aproximadament, i ja dins de Bufali, vaig vore que el 2n lloc el tenia a tir. Els darrers 400 metres vaig gaudir del calor del públic i vaig entrar a meta amb un crono de 35 minuts i 35 segons, a només 4 segons d'Octavio. Sergi, que finalment va ser 3r, va entrar uns 40 segons després de mi. Podeu consultar la classificació completa de la cursa ací.

Pòdium Sènior Masculí a Bufali. 1r Octavio Sanchis (Cárnicas Serrano); 2n David Cañete (TPT Ontinyent); 3r Sergi Tomàs (Playas de Castellón).

Resultat bo, i sensacions millors de les que m'esperava. No tenia previst forçar massa i diguem-ne que vaig fer la cursa al 80% de les meues possibilitats. I amb això va ser suficient per fer un gran paper.

La resta de companys del TPT que m'acompanyaren fins Bufali també varen fer molt bona cursa. Xavi Gironés -el meu col·lega duatleta- va entrar 7 de la General i 5é Senior amb un crono de 37 minuts i 40 segons. Alberto Martínez i Abel Francés van entrar al sprint, entrant en la 133a i 134a posició de la General respectivament, marcant un crono de 47 minuts i 51 segons en línia de meta.

Destacar molt positivament l'organització de la prova, ja que, a més de la camiseta-obsequi típica, en acabar la cursa vàren oferir als corredors tota classe de coques i pastissos, fruita i beguda en abundància. Sense dubte, vàrem amortitzar els 5 euros que ens va costar la inscripció!

I passat Bufali, ara si que si, toca preparar de nou la revantxa en el 10.000 en pista. La meua intenció és competir fora de concurs al Autonòmic Universitari de pista en aquesta prova, que es disputarà el dissabte 20 d'abril a Castelló. Tinc una espineta clavada des de la cursa a L'Alcúdia, i sé i estic segur de que puc llevar-me-la, és per això que vaig a tornar a repetir en el 10.000. Després d'eixa cursa, ja si que si, començaré a centrar-me definitivament en el 5000 en pista, amb la intenció d'aconseguir la mínima fixada per poder disputar el Ct. Autonòmic de Pista a l'Aire Lliure en dita prova.

Salut i quilòmetres!