Res nou que contar. Estic de vacances, fent treballs a destall. Estem en una època d'estar uns dies amb la familia, altres amb els amics, altres fent feina de la universitat, i altres corrent alguna Sant Silvestre. Per cert...la Sant Silvestre d'Ontinyent un caos. Més mal organitzada no va poder estar...Se suposava que ixiriem a les 9, però al final...A les deu menys quart!!!Si es que jo no sé per a què van informatitzar la prova...I més una carrera que no és competitiva, que no hi ha premis als 3 primers ni res per l'estil...Aquest regidor d'Esports que tenim és un incompetent,dimissió JA! Esperem que hajen pres nota, i l'any que ve es munte millor el tinglao,perquè si no...
Demà, si res no falla, aniré a la Sant Silvestre de Gandia. A veure que tal s'ho monten per allà...Pitjor que Ontinyent impossible...A més, la de Gandia si que és competitiva, així que anirem a tope! A veure com funciona el cos després dels nadals...jejeje
En fi...Com fins l'any que ve no pense tornar a escriure...Només em queda desitjar un feliç any nou a tots els lectors i lectores d'aquest blog!Que ho passeu bé i compte amb els excessos!
dilluns, 29 de desembre del 2008
dilluns, 22 de desembre del 2008
Cross de Benicarló
Tal i com us vaig comentar al darrer post, ahir vaig acudir al cross de Benicarló. No estava al 100%, però com que era puntuable, no hi podia fallar. Tan bon punt em vaig posar a calfar ja notava sensacions extranyes. Alguna cosa no anava bé.
Tot i això, una vegada et trobes a l'eixida eixes coses s'obliden...però això no vol dir que desapareguen. Fins al quilòmetre 4 tot anà bé, anava ben situat, en un grupet compacte on es trobaven tots els meus rivals directes, tot anava bé. Després però, el grupet es va fragmentar i jo vaig començar a patir. Sentia les senyals de debilitat al meu cos, el refredat començava a fer efecte...
Del quilòmetre 4 al 10 va ser una lluita contra el refredat. El cos no donava més de si. Hauria d'haver-me retirat potser, però després d'haver fet més de 200 km per anar a Benicarló, no anava a parar-me. I encara que traguera pocs punts, més valia això que res...
Finalment vaig entrar 6é. No està malament del tot. Ara es tracta de recuperar el tó aquestos nadals, entrenar molt, i gaudir del temps lliure(en la mesura d'allò possible). En Gener més...
Tot i això, una vegada et trobes a l'eixida eixes coses s'obliden...però això no vol dir que desapareguen. Fins al quilòmetre 4 tot anà bé, anava ben situat, en un grupet compacte on es trobaven tots els meus rivals directes, tot anava bé. Després però, el grupet es va fragmentar i jo vaig començar a patir. Sentia les senyals de debilitat al meu cos, el refredat començava a fer efecte...
Del quilòmetre 4 al 10 va ser una lluita contra el refredat. El cos no donava més de si. Hauria d'haver-me retirat potser, però després d'haver fet més de 200 km per anar a Benicarló, no anava a parar-me. I encara que traguera pocs punts, més valia això que res...
Finalment vaig entrar 6é. No està malament del tot. Ara es tracta de recuperar el tó aquestos nadals, entrenar molt, i gaudir del temps lliure(en la mesura d'allò possible). En Gener més...
divendres, 19 de desembre del 2008
Vacances d'hivern...
Per fí! Una xicoteta treva...Arriben les vacances de Nadal. Tot i que enguany tocarà pringar, ja que a més d' acabar els treballs de rigor, seria interessant començar a estudiar les diferents assignatures de les qual hauré d'examinar-me a partir del 20 de Gener...
Em sembla que això es quedarà ahi,en la intenció. De fet...no sol dir-se que allò important és la intenció? Doncs jo intenció, en tinc...altra cosa es que done el següent pas, això ja costa més...
Doncs poca cosa més que contar, que en unes hores agafaré el tren que em porte destí a ma casa, a Ontinyent, on passaré aquestes dues setmanes de vacances. I que com tots els hiverns, sempre agafe la grip l'últim dia de classe, no falla...De tota manera ja estic automedicant-me, i espere estar recuperat ben aviat...
Per últim, us diré que este diumenge tinc competició, a Benicarló. Prou lluny, però toca anar...És el que té el sistema de carreres puntuables, que no pots fallar a cap...Espere que per a eixe dia la grip haja remitit, si no...mal assunt...
En fi, que la pròxima volta que escriga, ja estaré a Ontinyent. Seguiré informant-vos en Nadal, doncs no tanquem per vacances...Salutacions a tots i totes!
Em sembla que això es quedarà ahi,en la intenció. De fet...no sol dir-se que allò important és la intenció? Doncs jo intenció, en tinc...altra cosa es que done el següent pas, això ja costa més...
Doncs poca cosa més que contar, que en unes hores agafaré el tren que em porte destí a ma casa, a Ontinyent, on passaré aquestes dues setmanes de vacances. I que com tots els hiverns, sempre agafe la grip l'últim dia de classe, no falla...De tota manera ja estic automedicant-me, i espere estar recuperat ben aviat...
Per últim, us diré que este diumenge tinc competició, a Benicarló. Prou lluny, però toca anar...És el que té el sistema de carreres puntuables, que no pots fallar a cap...Espere que per a eixe dia la grip haja remitit, si no...mal assunt...
En fi, que la pròxima volta que escriga, ja estaré a Ontinyent. Seguiré informant-vos en Nadal, doncs no tanquem per vacances...Salutacions a tots i totes!
dilluns, 15 de desembre del 2008
VICTÒRIA!
Sóc feliç. Tot i que els exàmens estiguen al caure, i que aquest dimecres tinc un control de lectura, al voltant d'un llibre prou fotut d'entendre, anomenat "La crisis del Estado Providencia"...
Quina és la raó doncs, per sentir aquesta felicitat? El saber que puc tornar a ser el d'abans, abans d'eixa maleida operació que em va minar tant físicament com psicològicament. La llum cada vegada és més intensa, el túnel ja ha quedat darrere, sens dubte...
Dissabte passat em vaig llevar una espina que portava clavada des de feia un any quasi...
Es disputava la primera fase universitària de Camp a Través, i que és puntuable per al Campionat d'Espanya Universitari de Camp a Través. L'any passat vaig córrer fatal aquesta prova,entrant el tercer, i jugant-me la classificació al Zonal(he de dir que sols es classifiquen 3 atletes per al Ct d'Espanya). Tot i que no vaig aconseguir classificar-me dirèctament, el fet de ser el 1r reserva, i la renúncia d'un dels classificats em va permetre anar a Toro(Zamora), on l'any passat es va disputar aquest campionat.
Aquest any l'objectiu era entrar pels meus propis mèrits. Els dubtes després de la operació em feien dubtar de les meues possibilitats...Però l'objectiu estava en la meua ment...
Com deia abans, dissabte passat es va disputar la primera fase classificatòria, als jardins del Riu Túria...Pràcticament els mateixos rivals de l'any passat...Però alguna cosa al meu interior era diferent...
Ja des de l'eixida vaig eixir tirant, doncs les meues possibilitats passaven per imprimir un ritme dur a la prova des de l'inici. Era conscient de què si arribava junt amb algun dels meus rivals fins a l'últim quilòmetre, les possibilitats de victòria eren reduides, fins i tot nul·les...
Passat el primer quilòmetre anava al capdavant, i a més havia aconseguit treure una distància considerable als meus adversaris. Això no entrava als meus plans,però...em beneficiava. A partir d'eixe moment sols tenia que dossificar les forçes i mantenir la ventaja obtesa, si més nò ampliar-la lleugerament. Va ser una carrera contra mi mateix, si jo no fallava, la carrera estava guanyada, i a falta de la competició zonal, pràcticament m'assegurava la meua presència al Ct. d'Espanya...
Transcorreguts els 6km de què constava la prova, la victoria era meua...Per fí! Matava dos pardals d'un tir...No només em lleve el mal sabor de boca que em quedà després de disputar aquesta mateixa prova l'any passat, també deixe encarrilada la meua classificació al Ct. d'Espanya Universitari.
Encara no hi ha res decidit, pot passar qualsevol cosa...Però, si no ocorre cap desgràcia, està fet. Així doncs, un dels objectius prioritaris d'aquesta temporada està a l'abast de la mà...Ara, a esperar que fixen el lloc i data del Campionat Zonal de Camp a Través, que hauria de ser un tràmit, fer-ho el millor que es puga i a pensar en millorar el paper realitzat l'any passat a Toro (que va ser desastrós...).
Pd: Com no tinc cap foto del dissabte passat, he posat una de l'any passat, al Ct. d'Espanya Universitari de Camp a Través, disputat a Toro(Zamora)
dijous, 11 de desembre del 2008
Poca cosa que contar...
Doncs be, hui toca actualitzar. Tot i que no estic gens inspirat (serà la proximitat dels exàmens...)vull repasar com van les coses a dia de hui i que és el que m'espera per al que queda de setmana...
Estic contentissim,la veritat. En part perquè s'han solucionat alguns problemes personals que venien perseguint-me des de feia algunes setmanes. Ara ho veig tot des d'altra perspectiva,estic més relaxat. He recuperat el somriure...A pesar que cada vegada queda menys per al període d'examens i que no em lleve la feina de la universitat de les mans...
En altre ordre de coses...Aquest dissabte torne a competir. Serà el dissabte 13 a les 12'30 hores, als jardins del riu Turia, a València. Es tracta d'una competició que organitza la Universitat de València, i que és puntuable per al Campionat d'Espanya Universitari de Camp a Través. Seria important entrar dels 2 primers en eixa carrera, doncs tindria quasi assegurada la plaça a eixe Campionat d'Espanya, tot i que encara queda altra carrera que també és classificatoria. És a dir, no seria definitiu al 100%, però enfilaria la classificació...Anirem a per totes!!!
També han desaparegut les molèsties al bessó dret, que em van impedir entrenar amb normalitat al llarg de la setmana passada i principis d'aquesta. Ahir vaig fer un entrenament prou fort, i no em vaig resentir...Això és positiu...Pinta be la cosa de nou...
Això és tot de moment...Ja us comentaré els resultats de la carrera del pròxim dissabte, i a veure si recupere la inspiració i torne a escriure actualitzacions polèmiques d'eixes que tant m'agraden...Gràcies per seguir el meu blog!
Estic contentissim,la veritat. En part perquè s'han solucionat alguns problemes personals que venien perseguint-me des de feia algunes setmanes. Ara ho veig tot des d'altra perspectiva,estic més relaxat. He recuperat el somriure...A pesar que cada vegada queda menys per al període d'examens i que no em lleve la feina de la universitat de les mans...
En altre ordre de coses...Aquest dissabte torne a competir. Serà el dissabte 13 a les 12'30 hores, als jardins del riu Turia, a València. Es tracta d'una competició que organitza la Universitat de València, i que és puntuable per al Campionat d'Espanya Universitari de Camp a Través. Seria important entrar dels 2 primers en eixa carrera, doncs tindria quasi assegurada la plaça a eixe Campionat d'Espanya, tot i que encara queda altra carrera que també és classificatoria. És a dir, no seria definitiu al 100%, però enfilaria la classificació...Anirem a per totes!!!
També han desaparegut les molèsties al bessó dret, que em van impedir entrenar amb normalitat al llarg de la setmana passada i principis d'aquesta. Ahir vaig fer un entrenament prou fort, i no em vaig resentir...Això és positiu...Pinta be la cosa de nou...
Això és tot de moment...Ja us comentaré els resultats de la carrera del pròxim dissabte, i a veure si recupere la inspiració i torne a escriure actualitzacions polèmiques d'eixes que tant m'agraden...Gràcies per seguir el meu blog!
divendres, 5 de desembre del 2008
Setmana de la Solidaritat i la Cooperació (RESUM)
Tal i com vaig publicar a l'última actualització, des de dimarts passat fins ahir tingué lloc a la Facultat de Ciències Socials de la UVEG la Setmana de la Solidaritat i la Cooperació. En aquesta s'hi van incloure diverses ponències i tallers relacionats amb la temàtica de la mateixa.
Jo vaig tenir la oportunitat d'assistir, tal i com us vaig comentar, a la inauguració, que fou el dimarts, a més de tres conferències que m' agradaria comentar per damunt, i que us les resumiré en un ordre concret, des de la que em va semblar menys interessant, fins a la que em va cridar més l'atenció:
- La xarrada al voltant de Martin Luther-King, que va tenir lloc ahir dijous, va ser la que menys va despertar la meua atenció. Pot ser en part fos perquè al conferenciant se li va tirar el temps damunt, i no va poder explicar-nos tot el que volia sobre aquest personatge, que és tot un referent en la lluita per la igualtat de drets dels afroamericans als EUA. Tot i això va apuntar una série de pinzellades, combinades amb una série d'imatges impactants, que retractaven la discriminació que patiren els negres al llarg dels segles, fins i tot després de l'abolició de l'esclavitud; destacar la importància de la figura de Martin Luther-King, que va ser l'ideòleg de tot aquest moviment que perseguia la igualtat de drets, promovent la desobediència civil davant l' establishment que imposava la majoria blanca. Destacar també que Luther-King fou assassinat l'any 1968 a Memphis,Tenesse, en una manifestació, en la que donava suport als escombraires negres de la ciutat. La seua tasca despertava molts recels entre la població blanca més reaccionaria, i tenia molts enemics, que el volien baix terra. Així doncs, pergué la seua vida fent allò que sempre havia defensat, reclamant la igualtat de drets per als seus. És una figura que cal conéixer, respectar i admirar.
-La xarrada al voltant de la Revolució Bolivariana a Veneçuela certament em va sorprendre. Aquesta tingué lloc el dimarts, dia de la inauguració. El ponent, Pascual Serrano, era un gran coneixedor de la realitat política i social de Veneçuela, i ens va fer una introducció històrica que certament ajudava a comprendre el perquè de la revolució Bolivariana. Ú pot estar a favor o en contra de la personalitat i grandiloquencia d'Hugo Chávez, però cal dir al seu favor que està portant a terme una política social que està reduint la pobresa al seu país, a més d'haver introduit l'Assistència Primària de Salut en àrees on abans no hi havia aquest servei, i està portant una política en educació que està reduint la taxa d'analfabetisme a Veneçuela, a més de afavorir que la població puga optar a accedir a estudis universitaris, entre d'altres. En política econòmica està comprant accions de les companyies nacionals a la borsa, per assegurar-se el control en sectors estratègics, i no dependre d'inversors estrangers, entre d'altres mesures.
En part, per aquesta política en contra dels inversors estrangers i anti-capitalista, Chàvez s'ha guanyat poderosos enemics, que controlen mitjans de comunicació a l'occident, i que s'encarreguen de vendre'ns una imatge una mica distorsionada de tot allò que passa a Veneçuela. També se li poden fer algunse crítiques a la seua política, i queden coses per millorar, però per concloure, cal destacar que hi ha estadístiques que indiquen que Veneçuela és el segon país de llatinoamèrica que millor valora la seua democràcia, despres d'Uruguai...
-En darrer lloc, la xerrada al voltant d'una série d'experiències de cooperació, impartida per dos alumnes de Treball Social em va sorprendre gratament. Va ser un gran encert per part meua acudir a aquesta xerrada, és una d'aquestes experiènces que et fa reflexionar sobre la societat en general, i de la fortuna que tenim nosaltres per la vida que ens ha tocat viure...
En primer lloc Amparo (companya meua a l'assignatura de Cooperació) va parlar de la seua experiència a Xile, on va treballar en un menjador destinat als sense sostre que habiten a un barri desfavorit d'una ciutat xilena. Ens va explicar detalls de la situació que allà es vivia, els projectes que es van dur a terme per millorar en la mesura de lo possible les condicions de vida dels sense sostre, arribant-los a construir uns bungalows, on podien guarir-se del fred i dormir en unes condicions dignes. A més d'això ens va contar anècdotes que li passaren al viatge, algnes d'elles molt dures, però realment la realitat és així. Nosaltres vivim al nostre món i no ens n'adonem, però hi ha gent que ho passa molt malament, no sols a països llunyans, també a una distància relativament propera de nosaltres...Tal i com demostra la cooperació que duu a terme Juan Pedro, l'altre ponent, que ens va relatar la tasca que duu a terme amb els toxicòmans que habiten a la zona de "Les Canyes"en plena ciutat de València. La seua tasca consisteix en proporcionar als toxicòmans jeringues noves, a més de replegar les ja usades, aconsellar-los per tal que no practiquen conductes de risc i portar un seguiment de la seua situació. Aquesta tasca moltes vegades es veu entrebancada per diversos organismes com l'anjuntament, la policia i fins i tot les associacions de veins, que posen multitud d' inconvenients, que dificulten la seua tasca, realment necessaria a una societat tan individualista on cadascú es preocupa de sí mateix sense preocupar-se de què està passant al seu voltant. Aquesta és la realitat. Per sort, hi ha persones com Amparo i Juan Pedro, que s'impliquen, que no busquen cap benefici en la seua tasca que no siga el d'ajudar al pròxim. Les meues més sinceres felicitats des d'aci a aquestes dos persones per les tasques que duen a terme, s'han guanyat el meu respecte més sincer. Si tots fórem una mica més com ells, les coses canviarien...
Pd:Lamente la extensió del text...Però feia temps que no escrivia i tenia ganes...Espere que s'ho llegiu tot...Però sincerament us recomane el final,per si esteu gossos i no teniu massa ganes de calfar-vos el cap...
Salutacions!
Jo vaig tenir la oportunitat d'assistir, tal i com us vaig comentar, a la inauguració, que fou el dimarts, a més de tres conferències que m' agradaria comentar per damunt, i que us les resumiré en un ordre concret, des de la que em va semblar menys interessant, fins a la que em va cridar més l'atenció:
- La xarrada al voltant de Martin Luther-King, que va tenir lloc ahir dijous, va ser la que menys va despertar la meua atenció. Pot ser en part fos perquè al conferenciant se li va tirar el temps damunt, i no va poder explicar-nos tot el que volia sobre aquest personatge, que és tot un referent en la lluita per la igualtat de drets dels afroamericans als EUA. Tot i això va apuntar una série de pinzellades, combinades amb una série d'imatges impactants, que retractaven la discriminació que patiren els negres al llarg dels segles, fins i tot després de l'abolició de l'esclavitud; destacar la importància de la figura de Martin Luther-King, que va ser l'ideòleg de tot aquest moviment que perseguia la igualtat de drets, promovent la desobediència civil davant l' establishment que imposava la majoria blanca. Destacar també que Luther-King fou assassinat l'any 1968 a Memphis,Tenesse, en una manifestació, en la que donava suport als escombraires negres de la ciutat. La seua tasca despertava molts recels entre la població blanca més reaccionaria, i tenia molts enemics, que el volien baix terra. Així doncs, pergué la seua vida fent allò que sempre havia defensat, reclamant la igualtat de drets per als seus. És una figura que cal conéixer, respectar i admirar.
-La xarrada al voltant de la Revolució Bolivariana a Veneçuela certament em va sorprendre. Aquesta tingué lloc el dimarts, dia de la inauguració. El ponent, Pascual Serrano, era un gran coneixedor de la realitat política i social de Veneçuela, i ens va fer una introducció històrica que certament ajudava a comprendre el perquè de la revolució Bolivariana. Ú pot estar a favor o en contra de la personalitat i grandiloquencia d'Hugo Chávez, però cal dir al seu favor que està portant a terme una política social que està reduint la pobresa al seu país, a més d'haver introduit l'Assistència Primària de Salut en àrees on abans no hi havia aquest servei, i està portant una política en educació que està reduint la taxa d'analfabetisme a Veneçuela, a més de afavorir que la població puga optar a accedir a estudis universitaris, entre d'altres. En política econòmica està comprant accions de les companyies nacionals a la borsa, per assegurar-se el control en sectors estratègics, i no dependre d'inversors estrangers, entre d'altres mesures.
En part, per aquesta política en contra dels inversors estrangers i anti-capitalista, Chàvez s'ha guanyat poderosos enemics, que controlen mitjans de comunicació a l'occident, i que s'encarreguen de vendre'ns una imatge una mica distorsionada de tot allò que passa a Veneçuela. També se li poden fer algunse crítiques a la seua política, i queden coses per millorar, però per concloure, cal destacar que hi ha estadístiques que indiquen que Veneçuela és el segon país de llatinoamèrica que millor valora la seua democràcia, despres d'Uruguai...
-En darrer lloc, la xerrada al voltant d'una série d'experiències de cooperació, impartida per dos alumnes de Treball Social em va sorprendre gratament. Va ser un gran encert per part meua acudir a aquesta xerrada, és una d'aquestes experiènces que et fa reflexionar sobre la societat en general, i de la fortuna que tenim nosaltres per la vida que ens ha tocat viure...
En primer lloc Amparo (companya meua a l'assignatura de Cooperació) va parlar de la seua experiència a Xile, on va treballar en un menjador destinat als sense sostre que habiten a un barri desfavorit d'una ciutat xilena. Ens va explicar detalls de la situació que allà es vivia, els projectes que es van dur a terme per millorar en la mesura de lo possible les condicions de vida dels sense sostre, arribant-los a construir uns bungalows, on podien guarir-se del fred i dormir en unes condicions dignes. A més d'això ens va contar anècdotes que li passaren al viatge, algnes d'elles molt dures, però realment la realitat és així. Nosaltres vivim al nostre món i no ens n'adonem, però hi ha gent que ho passa molt malament, no sols a països llunyans, també a una distància relativament propera de nosaltres...Tal i com demostra la cooperació que duu a terme Juan Pedro, l'altre ponent, que ens va relatar la tasca que duu a terme amb els toxicòmans que habiten a la zona de "Les Canyes"en plena ciutat de València. La seua tasca consisteix en proporcionar als toxicòmans jeringues noves, a més de replegar les ja usades, aconsellar-los per tal que no practiquen conductes de risc i portar un seguiment de la seua situació. Aquesta tasca moltes vegades es veu entrebancada per diversos organismes com l'anjuntament, la policia i fins i tot les associacions de veins, que posen multitud d' inconvenients, que dificulten la seua tasca, realment necessaria a una societat tan individualista on cadascú es preocupa de sí mateix sense preocupar-se de què està passant al seu voltant. Aquesta és la realitat. Per sort, hi ha persones com Amparo i Juan Pedro, que s'impliquen, que no busquen cap benefici en la seua tasca que no siga el d'ajudar al pròxim. Les meues més sinceres felicitats des d'aci a aquestes dos persones per les tasques que duen a terme, s'han guanyat el meu respecte més sincer. Si tots fórem una mica més com ells, les coses canviarien...
Pd:Lamente la extensió del text...Però feia temps que no escrivia i tenia ganes...Espere que s'ho llegiu tot...Però sincerament us recomane el final,per si esteu gossos i no teniu massa ganes de calfar-vos el cap...
Salutacions!
dilluns, 1 de desembre del 2008
Setmana de la Solidaritat i la Cooperació
Una setmana despres...Torne a actualitzar! Ho lamente, però ultimament he estat molt ocupat fent una sèrie de treballs, que poc a poc van acumulant-se, i a última hora fan que tingues una acumulació exessiva de feina. Tot i que, per sort o per desgràcia...a mi m'agrada treballar sota pressió! És com millor funcione...(això si,no li ho recomane a ningú). Si podeu,feu les feines i treballs amb antelació...
Una vegada explicat això, m'agradaria parlar-vos de la Setmana de la Solidaritat i la Cooperació, que tindrà lloc del 2 al 4 de desembre a la facultat de Ciències Socials de la Universitat de València. En aquestos tres dies tindran lloc una sèrie d'activitats culturals, enfocades a projectar-nos la situació actual del món, abordant diversos temes d'especial interés.
Pel que a mi respecta, tinc pensat acudir a quatre actes dels que s'organitzaràn des de demà fins al pròxim dijous. Demà mateix tinc pensat acudir a la inauguració d' aquesta "Setmana de la Solidaritat i la Cooperació" que tindrà lloc a les 10'30 hores a la Sala d'Actes de la Facultat de Ciències Socials. Eixa mateixa vesprada, al mateix lloc, a les 4 de la vesprada es realitza una conferència anomenada "La revolución Bolivariana en Venezuela", impartida per Pascual Serrano, Periodista i membre de l'associació València Solidària.
El dimecres 3 de desembre, a les 6 de la vesprada acudiré a unes Video Experiències al voltant del tema de la Cooperació, realitzades per dos estudiants de la Facultat de Ciències Socials: Amparo Calvo (companya meua de classe) i Juan Pedro Rodríguez. Tot això a la Sala d'Actes de la facultat de CCSS.
I el dijous 4 de desembre, a les 4 de la vesprada pense acudir a una conferència sobre Martin Luther King, impartida per Enric Prat Carvajal, membre del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. També a la Sala d'Actes de la facultat de CCSS.
Així doncs...ja veieu que aquesta setmana ja la tinc completa...Tot siga per la cultura! Ja publicaré al voltant de les diverses conferències a les que hi vaja, i us comentaré si han estat interessants. En principi ténen bona pinta totes...
Una vegada explicat això, m'agradaria parlar-vos de la Setmana de la Solidaritat i la Cooperació, que tindrà lloc del 2 al 4 de desembre a la facultat de Ciències Socials de la Universitat de València. En aquestos tres dies tindran lloc una sèrie d'activitats culturals, enfocades a projectar-nos la situació actual del món, abordant diversos temes d'especial interés.
Pel que a mi respecta, tinc pensat acudir a quatre actes dels que s'organitzaràn des de demà fins al pròxim dijous. Demà mateix tinc pensat acudir a la inauguració d' aquesta "Setmana de la Solidaritat i la Cooperació" que tindrà lloc a les 10'30 hores a la Sala d'Actes de la Facultat de Ciències Socials. Eixa mateixa vesprada, al mateix lloc, a les 4 de la vesprada es realitza una conferència anomenada "La revolución Bolivariana en Venezuela", impartida per Pascual Serrano, Periodista i membre de l'associació València Solidària.
El dimecres 3 de desembre, a les 6 de la vesprada acudiré a unes Video Experiències al voltant del tema de la Cooperació, realitzades per dos estudiants de la Facultat de Ciències Socials: Amparo Calvo (companya meua de classe) i Juan Pedro Rodríguez. Tot això a la Sala d'Actes de la facultat de CCSS.
I el dijous 4 de desembre, a les 4 de la vesprada pense acudir a una conferència sobre Martin Luther King, impartida per Enric Prat Carvajal, membre del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. També a la Sala d'Actes de la facultat de CCSS.
Així doncs...ja veieu que aquesta setmana ja la tinc completa...Tot siga per la cultura! Ja publicaré al voltant de les diverses conferències a les que hi vaja, i us comentaré si han estat interessants. En principi ténen bona pinta totes...
diumenge, 23 de novembre del 2008
Campionat Provincial de Cross -Utiel-
Doncs be, hui diumenge 23 de novembre es disputaba el campionat provincial de cross, i prova també puntuable per a la sel·lecció d'atletes que acudiràn al Ct. d'Espanya de Cross.
I cap allà que hem anat...Tot açò es disputava a la "Sierra del Negrete" que es troba al terme municipal d'Utiel, a una altura d'uns 1000 metres, que dificultaven, més si cap, la duresa del circuit.
La distància a recórrer era de 9 quilòmetres, en un circuit replet de pujades i baixades, amb moltes pedres soltes dintre del recorregut, que dificultaven, més si cap, la marxa.
Pel que a mi respecta, la carrera no ha sigut roïn del tot, però es podria haver fet millor. Al principi, quasi em veig afectat per una caiguda que ha tingut lloc justament al meu davant. Per sort, he mantingut l'equilibri i he anat cap avant. He anat de menys a més, caçant rivals (i també companys d'equip que possiblement han eixit massa de pressa). Es podria dir que he fet sol tota la carrera. Al final, als 2 últims quilòmetres les forçes ja anaven justetes, i he perdut alguna posició, però he arribat a meta, que és el que conta. Finalment crec que he entrat el 38 de la general (estimacions de ma mare...), i 7é de la meua categoria (promesa).
Si us sóc sincer...esperava haver entrat 4t o 5é, però despres de veure el nivell que hi ha enguany a la categoria, el fet de ser de 1r any, i que encara estem a principis de temporada, fa que mire les coses des d'una altra perspectiva...Anirem treballant carrera a carrera, a veure si podem millorar alguns llocs, i de passada batir a alguns dels rivals que ara estan per davant de mi, sense oblidar-se'n dels que vénen per darrere...
L'altre aspecte positiu de la cursa, és que havem guanyat per equips en la nostra categoria (promesa) gràcies al 1r lloc d'Ayman, la meua setena posició, el huité lloc de Carlos Montón, i la desena posició d'Álvaro Ginés. Almenys per equips pinta bé la cosa...Classificacions
Ara agafarem un paronet de competicions, que aprofitaré per a entrenar a tope, i veure si per a la pròxima cursa puntuable (Benicarló, 21 de desembre), podem millorar la posició obtinguda en el dia de hui...
L' esperança és l'últim que es perd!
Pd: A la foto, d'esquerra a dreta eixim Álvaro,jo mateix, Carlos i Ayman. Reflexa el moment en què hem pujat a pòdium per recollir el trofeu que ens acreditava com a campions per equips.
dijous, 20 de novembre del 2008
Gala de l'esport local?
Hui toca "rajar" de nou. El motiu? El passat dia 8 de Novembre es va celebrar la Gala de l'Esport d'Ontinyent. Podeu llegir detalls de la mateixa en aquesta noticia.
A mi mai em voreu en eixa gala, que se suposa que fa costat a tots els esportistes locals. Per quin motiu? Doncs perquè no forme part de cap club o associació local. És a dir, pot assistir a la gala de l' ESPORT una cicloturista que fa esport-salut (es a dir,no competix), o un membre de l'associació de colombicultura local, o un membre del club de dards, però un atleta local que competix a un equip de fora no serà mai invitat ( a no ser que siga Joan Carles Ferrero). Possiblement tinga mèrits de sobra, però no hi anirà perquè no pertany a cap entitat del poble. Aixi doncs...Aquesta gala de l'esport representa realment a TOTS els esportistes de la ciutat? Jo diria que NO.
En eixe cas...Per què es fa una gala de l'Esport en la qual no es troben representats vertaderament els esportistes ontinyentins?Si de cas, es troben representats els clubs i associacions ontinyentines al seu complet, però mai tots els esportistes. Amén de les despesses que suposa muntar un tinglao d'aquests...Que si contractar esportistes d'èlit que donen prestigi a la gala, alimentar-los,etc.
Em sembla que seria molt més útil que amb el pressupost de la Gala de l'Esport es confeccionaren una série de beques destinades als esportistes d' ONTINYENT, independentment del club al que pertanyen, ja siga de la ciutat o de fora.
A Torrent hi ha un sistema de beques prou interessant que distingueix els esports olímpics individuals, els esports olímpics colectius, i els esports no olímpics, tant en categoria masculina i femenina. Els esportistes han d'emplenar un formulari i aportar informació sobre els mèrits que han aconseguit al llarg de la temporada, i un comité s'encarrega d'assignar les beques a aquells que millor expedient esportiu presenten. Jo crec que aquesta és una manera de fer bé les coses.
Si el pastís es repartix entre els clubs i associacions, però aquestes no saben administrar aquests recursos per crear bones canteres de xavals que en un futur puguen tenir la sort de despuntar en els seus respectius esports...Les coses no funcionen...
I clar, acaba guanyant el premi de millor esportista local una cicloturista (aquest any), un atleta veterà (l'any passat) o Joan Carles Ferrero ( que l'ha guanyat 3 o 4 vegades)...
Eixe es el model d'esportista a Ontinyent...
Dintre de la noticia hi ha altres "afirmacions discutibles" que hui no pense abordar però que algun dia ho faré, en paraules del regidor d'esport (que és un incompetent). Això un altre dia...
Pd: El diumenge, me'n vaig cap a Utiel a competir en el Campionat Provincial de Cross, ja us publicaré el informe...jejejejeje
A mi mai em voreu en eixa gala, que se suposa que fa costat a tots els esportistes locals. Per quin motiu? Doncs perquè no forme part de cap club o associació local. És a dir, pot assistir a la gala de l' ESPORT una cicloturista que fa esport-salut (es a dir,no competix), o un membre de l'associació de colombicultura local, o un membre del club de dards, però un atleta local que competix a un equip de fora no serà mai invitat ( a no ser que siga Joan Carles Ferrero). Possiblement tinga mèrits de sobra, però no hi anirà perquè no pertany a cap entitat del poble. Aixi doncs...Aquesta gala de l'esport representa realment a TOTS els esportistes de la ciutat? Jo diria que NO.
En eixe cas...Per què es fa una gala de l'Esport en la qual no es troben representats vertaderament els esportistes ontinyentins?Si de cas, es troben representats els clubs i associacions ontinyentines al seu complet, però mai tots els esportistes. Amén de les despesses que suposa muntar un tinglao d'aquests...Que si contractar esportistes d'èlit que donen prestigi a la gala, alimentar-los,etc.
Em sembla que seria molt més útil que amb el pressupost de la Gala de l'Esport es confeccionaren una série de beques destinades als esportistes d' ONTINYENT, independentment del club al que pertanyen, ja siga de la ciutat o de fora.
A Torrent hi ha un sistema de beques prou interessant que distingueix els esports olímpics individuals, els esports olímpics colectius, i els esports no olímpics, tant en categoria masculina i femenina. Els esportistes han d'emplenar un formulari i aportar informació sobre els mèrits que han aconseguit al llarg de la temporada, i un comité s'encarrega d'assignar les beques a aquells que millor expedient esportiu presenten. Jo crec que aquesta és una manera de fer bé les coses.
Si el pastís es repartix entre els clubs i associacions, però aquestes no saben administrar aquests recursos per crear bones canteres de xavals que en un futur puguen tenir la sort de despuntar en els seus respectius esports...Les coses no funcionen...
I clar, acaba guanyant el premi de millor esportista local una cicloturista (aquest any), un atleta veterà (l'any passat) o Joan Carles Ferrero ( que l'ha guanyat 3 o 4 vegades)...
Eixe es el model d'esportista a Ontinyent...
Dintre de la noticia hi ha altres "afirmacions discutibles" que hui no pense abordar però que algun dia ho faré, en paraules del regidor d'esport (que és un incompetent). Això un altre dia...
Pd: El diumenge, me'n vaig cap a Utiel a competir en el Campionat Provincial de Cross, ja us publicaré el informe...jejejejeje
dilluns, 17 de novembre del 2008
El primer Cross de la temporada: QUINTANAR
Ja hi soc aqui altra vegada...Lamente no haver pogut actualitzar abans,però es que anava saturat de treballs i tal...
Doncs be, com ja us vaig comentar, el diumenge passat(a les 7 del matí) va eixir una expedició del C.A. Torrent en direcció a Quintanar de la Orden per disputar el "Cross Internacional Castellano-Manchego del Vino y el Queso". Aixi doncs,es podria dir que m'he passat el cap de setmana viatjant...Divendres de Torrent a Ontinyent, dissabte d'Ontinyent a Torrent, i diumenge de Torrent a Quintanar...Traieu càlculs...Hi ha molt de quilòmetre fet ahi...I per supost, no he vist ni de passada la fira d'Ontinyent, encara que crec que no m'he perdut massa tampoc...
Si parlem estrictament de la carrera, cal dir que es disputava sobre una distància de 9 km, sobre un circuit de terra dura, els claus no hi eren necessaris. Destacar també que hi havia els primers espasses de l'atletisme espanyol amén d'un parell de keniates contractats per la organització.
Ara que ja us haveu fet a la idea,us diré que jo vaig eixir amb tota eixa colla...Aixi doncs, que no us estranye si dic que vaig entrar el 70 i em va eixir una bona carrera...A més...Vaig eixir a la tele!!!Doncs la prova es retransmitia pel Teledeporte i en la eixida em vaig posar davant...Hui els entesos del tema només feien que dir-me que m'havien vist a la tv...jajajaja
En fi...Quan es va donar la sortida ja em trobava inmers en el pelotó, primer vaig haver de trobar el meu ritme, cosa que es important en una prova de fons. Al voltant del quilòmetre i mig m'agafà Carlos, un company d'equip, que és de Petrer i acaba de firmar enguany pel nostre club(el tio és un crack,l'any passat va anar al Campionat d'Espanya Individual de Cross Junior i tot,bon fixatge!!!). Aixi doncs,anarem tota la carrera junts, a ratos tirava ell i a ratos tirava jo. Va haver un moment en torn al Quilòmetre 5 o 6 que em va traure uns quants metres, però li'ls vaig retallar i seguirem junts fins l'última volta, quan vaig intentar una escapada en solitari, que no tingué éxit,doncs quan faltaven uns 500 metres ell m'agafà. Al final s'ho vam jugar en els ultims 200 metres, on vaig clavar un canvi que va fer efecte i li vaig traure un parell de segons finalment. Això si, m'ho posà ben difícil...
En la classificació per equips, destacar que el nostre, el C.A. Torrent entrà quart absolut (una llàstima,perquè d'haver sigut tercers hauriem guanyat diners...) i vam realitzar un paper digne.
Els resultats es poden consultar aci.
El balanç després del primer cross és positiu. Encara no hi sóc al 100%, hi ha marge de millora, però despres d'un estiu diguem "caòtic", m'alegre d'estar ahi altra vegada, barallant-me de tu a tu amb els meus rivals de sempre.
La pròxima etapa,este diumenge a Utiel...Ja us comentaré!
Pd: Ara si, la foto pertany al Cross de Quintanar, i en ella apareixem tots els atletes que ens vam desplaçar a competir a aquesta localitat toledana. D'esquerra a dreta: Miguel (el carnisser), Carla, Carrascosa, Carlos, jo mateix, i Lucia. El que es troba ajupit és Ayman.
divendres, 14 de novembre del 2008
Incompetència
Be, hui he decidit tornar a actualitzar. La veritat es que no he tingut massa temps per fer-ho (massa treballs...). I ho faré amb un video que em va ensenyar ahir el meu cosí. Us recomane que el veieu sencer encara que és llarg...Si no hi teniu temps de veure'l tot,doncs veieu el primer minut i mig...Es brutal...No se com és possible que puga haver gent tan incompetent...
http://es.youtube.com/watch?v=tlqP6TGDKrY
Pd1: Si sou treballadors socials (o estudiants de Treball Social), encara us semblarà més divertit...
Pd2: El diumenge debute en una competició oficial, tal i com ja havia publicat. Aquest diumenge a Quintanar de la Orden (Toledo) es disputa un cross internacional sobre una distància de 9 km. Es retransmitirà el mateix diumenge per teledeporte...Si algú s'avorrix que ho pose i que intente trobar-me entre la multitud...Sempre porte una cinta taronja al cap...
Ja us comentaré que tal la experiència...jejeje
http://es.youtube.com/watch?v=tlqP6TGDKrY
Pd1: Si sou treballadors socials (o estudiants de Treball Social), encara us semblarà més divertit...
Pd2: El diumenge debute en una competició oficial, tal i com ja havia publicat. Aquest diumenge a Quintanar de la Orden (Toledo) es disputa un cross internacional sobre una distància de 9 km. Es retransmitirà el mateix diumenge per teledeporte...Si algú s'avorrix que ho pose i que intente trobar-me entre la multitud...Sempre porte una cinta taronja al cap...
Ja us comentaré que tal la experiència...jejeje
dilluns, 10 de novembre del 2008
El debut: Pujada i Baixada al Preventori (Resum)
Doncs be, hui dilluns toca fer balanç de la carrera en la que vaig participar ahir, que suposava el meu debut aquesta temporada, i la primera carrera "seria" que disputava després de la operació.
La carrera, es va disputar a Alcoi, sobre una distància d' 11 km, i com podeu deduir pel títol, hi havia molta "pujada" i "baixada"...
Entrant en detall, us puc dir que la meua sortida no va ser bona, doncs em vaig quedar una mica despenjat del grup capdavanter, degut a que em vaig posicionar malament a la eixida. Són detalls que caldrà perfeccionar en el futur...Una vegada transcorreguts els primers metres s'hi formà un grup capdavanter amb 10 o 12 unitats, i per darrere hi havia un grupet perseguidor de 3 o 4 corredors,entre els quals em trobava jo. A partir del quilometre 2 vam abandonar el casc urbà i començaren les pujades. En aquest moment el grup de davant començà a perdre unitats i jo vaig anar remuntant posicions. Això si,anava amb compte perquè les pujades eren molt pronunciades, realment dures. Així fins aproximadament el quilòmetre 6 o 7. No era pujada continua, hi havia "falsos llanos" que feien que es poguessin soltar una mica les cames,però aquests no deixaven de picar lleugerament amunt.
Arribats a aquest punt de la carrera em trobava en un grupet amb 2 corredors més, quan començaren les baixades, també molt pronunciades. Anava molt be de cames i em trobava amb forces per tirar cap avant. Per desgràcia,a falta de 2 quilometres de meta em va agafar un "flato"molt intens, que em va obligar a aminorar la marxa,i feu que perdera un parell de posicions o tres. Això si, una vegada arribats al casc urbà, i sabent que ja quedava poc, vaig apretar les dents i vaig fer l'últim esforç. Finalment vaig fer un temps de 39 minuts i 38 segons, i vaig quedar segon de la categoria H1(de 16 a 21 anys). En total vaig entrar el 16é. Les classificacions finals les podeu trobar ací.
Així doncs no podria haver començat millor la temporada per a mi. Primera carrera, primer trofeu. I les sensacions són inmillorables. Se que ahir no ho vaig donar tot i van sorgir alguns problemes que hauré de sol·lucionar en carrera. Així doncs, el marge de millora encara és molt gran...
La pròxima cita,serà aquest diumenge 16, a Quintanar de la Orden (Toledo). En una pròxima actualització us parlaré d'aquesta cursa...Que es retransmitirà per Teledeporte!!!
divendres, 7 de novembre del 2008
Procés de Bolonya (II)
Acabe de llegir un article a la web de la Universitat de València que aclara els 10 punts més confusos respecte al procés de Bolonya. Us deixe l'enllaç per tal que pugueu llegir-lo,perquè em sembla que és molt interessant, i us aclarirà molts dels dubtes al voltant del famós "procés".
Pròximament publicaré a aquest blog la meua "postura oficial" al voltant del "Tema Bolonya", a veure que us pareix...
http://uvalnoti.uv.es/intranet/ficheros/noudise.pdf
Pròximament publicaré a aquest blog la meua "postura oficial" al voltant del "Tema Bolonya", a veure que us pareix...
http://uvalnoti.uv.es/intranet/ficheros/noudise.pdf
dijous, 6 de novembre del 2008
Procés de Bolonya (I)
Ahir va ser un dia important a la Universitat de València. Com ja sabeu, als diferents campus de la nostra universitat hi ha tancades una série de persones que estan lluitant per aturar el Plà de Bolonya. Fins ara, han elaborat assemblees d'estudiants i han signat una série de demandes.
Tal i com us deia, ahir va ser un dia important, perquè el rector els va concedir un debat, per confrontar opinions, dintre del marc plural que defensa la nostra Universitat.
Tot el que va passar ahir ho reflectix molt bé aquest reportatge que apareix hui al diari El País:
Tal i com us deia, ahir va ser un dia important, perquè el rector els va concedir un debat, per confrontar opinions, dintre del marc plural que defensa la nostra Universitat.
Tot el que va passar ahir ho reflectix molt bé aquest reportatge que apareix hui al diari El País:
REPORTAJE
El rector frente a mil alumnos
Tomás rechaza convocar un referéndum sobre el espacio universitario europeo
Después de años aparentemente adormecidos, los alumnos de la Universitat de València despertaron ayer para oponerse al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES). Cientos de universitarios acudieron a ver el cara a cara entre el rector, Francisco Tomás, y los representantes de los estudiantes que llevan dos semanas acampados en las facultades. La asistencia desbordó el aula magna de la Filosofía donde, apretados, sentados por los pasillos, se reunieron cerca de 500. La cola de acceso bloqueó el pasillo y alcanzó la escalera que lleva al primer piso de la antigua facultad de Derecho, en la avenida de Blasco Ibáñez. El debate fue también seguido por televisión, a través de Internet, en otros centros.
Tomás, acompañado por dos vicerrectores, acabó exhausto tras debatir durante casi cuatro horas: primero con los representantes estudiantiles, luego con los asistentes que pidieron la palabra desde el auditorio. El rector dio la razón a los alumnos en algunas críticas; felicitó a un participante; se esforzó por aclarar confusiones (por ejemplo, que el EEES no conllevará la desaparición del Derecho Romano como asignatura troncal en la carrera de Derecho); defendió buena parte de los grandes objetivos del proceso, y se negó, tal y como pretendían los jóvenes, a paralizar la adaptación a Europa en la Universitat de València y a convocar un referéndum sobre la cuestión.
Las críticas de los universitarios resultaron dispares. Algunas sonaron razonables: si, tal y como ha denunciado el equipo rectoral, la Administración autonómica y el Gobierno pretenden que la gran reforma se haga con coste cero, es probable que la única forma de llevarla a cabo sea hacerlo mal. Otras excedían el ámbito del rector y del mundo académico: las censuras al mercado laboral y al sistema capitalista. Y había también errores de interpretación, parte de los cuales parecen haber sido generados, voluntariamente o no, por sectores del profesorado que se oponen de plano a la reforma. Por ejemplo, que los alumnos que ya están estudiando tendrán que dejar sus actuales diplomaturas o licenciaturas e integrarse en los nuevos títulos de grado.
Esos errores y el desconocimiento que reconocían algunos asistentes (por no hablar del alumnado en general) sobre el EEES y el llamado Proceso de Bolonia, dejó clara una cosa: ni las universidades, ni la Generalitat, ni el Gobierno han transmitido suficiente información a los estudiantes sobre un cambio del sistema que se pretende, sin embargo, muy profundo. El rector reconoció el fallo, y se comprometió a poner los medios para subsanarlo.
El EEES fue lanzado en 1999 para armonizar los sistemas universitarios del continente y facilitar el reconocimiento de los títulos académicos entre los países, y se han ido sumando a él más de 40 Estados. En España, la adaptación al espacio europeo, implicará, entre otras cosas, la unificación de todas las modalidades de carreras (licenciaturas, diplomaturas, ingenierías) en una sola categoría, llamada grado. Y la aparición de un segundo nivel educativo llamado máster oficial. Sobre el papel, debería suponer también una gran transformación de la docencia, sustituyendo la lección magistral por formas más participativas de aprendizaje.
Buena parte de quienes ayer acudieron al debate saben todo eso y mucho más. Y lo rechazan. Consideran, por ejemplo, que el nuevo modelo de docencia, que exige una mayor implicación durante todo el curso (estudiando tanto dentro como fuera del aula), obligará a los universitarios a convertirse en "alumnos a tiempo completo". Y que eso acabará excluyendo de las facultades a aquellos que, además de estudiar, trabajan. Consideran también que la nueva estructura de grado más máster (el precio de cuyos créditos es superior) creará dos categorías de universitarios en función de lo que puedan pagar.
Temen que la filosofía del proceso, que aspira a mejorar la competitividad económica de Europa, acabe por llevarse por delante carreras poco rentables desde esa perspectiva, como las de Humanidades (aunque alguno reconociera ayer que muchos de esos titulados trabajan actualmente de camareros). Y hay quien está también convencido de que, para garantizar su futuro como servicio público, la universidad debe permanecer alejada de las empresas.
dimarts, 4 de novembre del 2008
Hui no toca política!
Doncs això, hui he decidit actualitzar el blog, despres d'uns dies sense poder fer-ho, doncs tenia molta feina acumulada...És el que té deixar-se les coses per a última hora...
Per no carregar-vos massa amb temes de tipus polític, i perquè ja tocava...hui actualitze al voltant del meu esport: l'atletisme. Porte practicant aquest esport des dels 14 anys, i us puc assegurar que seguix il·lusionant-me com el primer dia. Per a mi és l'equivalent a una droga, si no puc córrer no hi sóc a gust...Sé que sembla una mica estrany, però realment és així...
Per això, quan aquest estiu vaig tenir que deixar de competir per diversos motius (primer van ser les crisis d'ansietat, i despres fou la operació d'apendicitis) se'm caigué el món als peus. Ho vaig passar malament. Vaig estar quasi dos mesos i mig sense poder córrer (el periode més llarg de temps que he estat sense córrer des que vaig començar als 14 anys).
Per sort, al setembre vaig poder tornar als entrenaments, però no va ser fàcil...Les cames se'm resentien, em costava molt arrancar...Pensava que res tornaria a ser com abans, que l'atletisme de competició s'havia acabat per a mi...
Ara que estem a Novembre us puc dir que ho veig tot des d'altra perspectiva. Tornar a la rutina m'ha ajudat, anar a la universitat, retrobar-se amb els companys d'entrenament de Torrent i alguns sacrificis per la meua banda han fet que recobrara les ganes per lluitar, per intentar tornar a ser el que era abans...
I ara mateix em trobe be físicament, el cap em funciona de nou al 100% i tinc moltes ganes de tornar a la competició. Aquesta temporada promet, estem formant un bon equip de cross al C.A. Torrent que va a donar molta guerra, i la gent es troba molt motivada...
En darrer lloc, dir-vos que aquest diumenge inaugure la meua temporada a Alcoi, on es disputarà la Pujada i Baixada al Preventori, una carrera sobre asfalt amb 11 km de distància i que sembla que és d'un perfil dur...(ja us informaré del resultat)
Sols us diré altra cosa...Que vaig a per totes!!!
dijous, 30 d’octubre del 2008
"Polèmica Real" a la vista..
Si us dic la veritat...no pensava introduïr una nova actualització tan pronte...De fet,tampoc volia que tractara sobre cap tema polític,per no saturar al personal...Però es que he vist unes declaracions una mica "sorprenents", i volia compartir-les amb vosaltres.
Us situaré en context...Sembla que la Reina Sofia d'Espanya va a publicar un llibre. Ella no,clar (no crec que li done per a tant), sinò una periodista anomenada Pilar Urbano.
El llibre en questió es diu "La Reina muy de Cerca", i no és pròpiament una biografia, sinò més be el resultat de més de 100 dies de conversa entre la reina i la periodista.
On està el quid de la questió?Doncs en les valoracions de la Reina, que solta perles com aquestes...
Per a mi la cosa està molt clara. La monarquia com a institució pròpia de l'Estat Espanyol no hauria de fer valoracions de cap tipus. Ni en una direcció ni en altra. Les regles del joc no estan posades per a saltar-se-les. Si se suposa que representen a tots els espanyols i espanyoles, no poden fer declaracions com les que ha fet la Reina. Un altre debat seria si realment és útil la monarquia,però això ho deixarem per a altra ocasió...
Pd1: El llibre ja ha suscitat polèmica abans d'eixir a la venda i va camí de ser un best-seller...La Casa Real traurà molts duros amb la seua venda...Serà que estan preparant-se per si de cas ZP tanca l'aixeta?(Amb allò de la crisi...mai se sap per on poden venir els retalls pressupostaris...).
Pd2:Si voleu aprofundir en la noticia, us deixe alguns links:
http://www.soitu.es/soitu/2008/10/30/actualidad/1225372562_802594.html
http://www.soitu.es/soitu/2008/10/30/vistoenlared/1225350723_867588.html
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Malestar/colectivo/homosexual/palabras/Reina/elpepusoc/20081030elpepusoc_1/Tes
http://www.elpais.com/articulo/espana/nos/queman/trozos/papel/apagaran/elpepiesp/20081030elpepinac_16/Tes
Us situaré en context...Sembla que la Reina Sofia d'Espanya va a publicar un llibre. Ella no,clar (no crec que li done per a tant), sinò una periodista anomenada Pilar Urbano.
El llibre en questió es diu "La Reina muy de Cerca", i no és pròpiament una biografia, sinò més be el resultat de més de 100 dies de conversa entre la reina i la periodista.
On està el quid de la questió?Doncs en les valoracions de la Reina, que solta perles com aquestes...
- Sobre la familia: "La inmensa mayoría de las familias son normales, como ha sido siempre la familia natural: marido, mujer, hijos, nietos [...] No una comuna de gente de aluvión o trozos de familia [...] Por muy potente que sea una moda y por mucha propaganda que le echen, hay cosas que no pueden cambiar".
- Matrimonios gays: "Puedo comprender, aceptar y respetar que haya personas con otra tendencia sexual, ¿pero que se sientan orgullos de ser gays?". Urbano ha afirmado que a Sofía de Grecia "le hace gracia esto del orgullo". Continúa la consorte sobre el derecho de los homosexuales a contraer matrimonio: "Si esas personas quieren vivir juntas, vestirse de novios y casarse, pueden estar en su derecho, o no, según las leyes de su país; pero que a eso no lo llamen 'matrimonio', porque no lo es.
- Libertad religiosa: "Sí, por supuesto. Pero no como estrategia para hacer un... ¿batiburrillo?... batiburrillo de religiones y que al final, ¡allep hop! [...] se disuelva el hecho religioso".
- La religión en el colegio: "Se ha de enseñar religión en los colegios, al menos hasta cierta edad: los niños necesitan una explicación del origen del mundo y de la vida".
- Crucifijos en La Zarzuela: "No creo que aquí vayan a quitarlos. La Zarzuela es la casa del Rey".
- La guerra de Irak: "Por muy horribles y asesinos que fuesen los atentados terroristas del 11-S, no justificaban lo que vino después: Afganistán, Irak... Han creado un infierno sin salida".
- Feminismo: "No soy ni feminista ni machista. No me gustan las cuotas en los cargos de dirección o de gobierno [...] Además, los movimientos revanchistas no son sensatos ni pueden llevar a avances verdaderos". La autora ha confesado esta mañana que a la Reina le "aburre sobremanera" el feminismo.
- Eutanasia: "No soy partidaria. La vida y la muerte no están en nuestras manos. ¿Muerte digna? Totalmente de acuerdo. La persona que agoniza debe estar en las mejores condiciones, es su momento cumbre. [...] Mientras el enfermo aguante, mientras resista en su lucha a vida y muerte, los familiares han de aguantar también y seguir ayudándole. Su respuesta ante el aborto es un "en absoluto".
- Republicanos: "No hay que ser ni republicanos ni monárquicos, sino cons-ti-tu-cio-na-lis-tas. [...] Hasta el sindicalista o el comunista más acérrimo, si está con la Constitución, tiene que estar con la Monarquía". También aborda los episodio de quema de fotografías del Rey protagonizados en Cataluña: "Fue un disgusto para todos. ¿Preocupación? Ninguna".
Per a mi la cosa està molt clara. La monarquia com a institució pròpia de l'Estat Espanyol no hauria de fer valoracions de cap tipus. Ni en una direcció ni en altra. Les regles del joc no estan posades per a saltar-se-les. Si se suposa que representen a tots els espanyols i espanyoles, no poden fer declaracions com les que ha fet la Reina. Un altre debat seria si realment és útil la monarquia,però això ho deixarem per a altra ocasió...
Pd1: El llibre ja ha suscitat polèmica abans d'eixir a la venda i va camí de ser un best-seller...La Casa Real traurà molts duros amb la seua venda...Serà que estan preparant-se per si de cas ZP tanca l'aixeta?(Amb allò de la crisi...mai se sap per on poden venir els retalls pressupostaris...).
Pd2:Si voleu aprofundir en la noticia, us deixe alguns links:
http://www.soitu.es/soitu/2008/10/30/actualidad/1225372562_802594.html
http://www.soitu.es/soitu/2008/10/30/vistoenlared/1225350723_867588.html
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Malestar/colectivo/homosexual/palabras/Reina/elpepusoc/20081030elpepusoc_1/Tes
http://www.elpais.com/articulo/espana/nos/queman/trozos/papel/apagaran/elpepiesp/20081030elpepinac_16/Tes
dimarts, 28 d’octubre del 2008
Be, després d'haver inaugurat el meu blog, m'agradaria mostrar-vos una noticia, que acabe de veure a la web de la Universitat de València (de la qual sóc membre). Fa relació a una série de problemes que mesos enrere únicament es rumorejaven, que pareixia que s'havien sol·lucionat, però que pel que sembla, encara hi estan latents...
La Generalitat té un deute amb la Universitat de València de 224 milions d’euros
El rector qualifica la situació econòmica de la institució de “greu i molt preocupant”
El Govern valencià té un deute amb la Universitat de València que supera els 224 milions d’euros, el 92% dels drets pendents de cobrament a data 15 d’octubre. Així ho reflecteix l’informe sobre la situació econòmica i financera de la Universitat de València presentat en el matí de hui per la Gerència al Consell de Govern de la institució acadèmica. El Ministeri de Ciència i Innovació té un deute amb la Universitat de 7,7 milions d’euros (3,2% del deute total), fonamentalment per projectes d’investigació cofinançats amb fons FEDER i ajudes per a la contractació i formació de personal. El deute de la resta de deutors arriba als 11,9 milions d’euros (4,9%).
El rector, Francisco Tomás, ha assenyalat que aquestes quantitats que no han arribat i haurien d’haver arribat generen unes despeses financeres que poden bloquejar l’activitat de la Universitat. Francisco Tomás ha recordat els acords signats amb la Generalitat el passat mes de maig i ha expressat la seua preocupació i la de la resta de rectors de les universitats valencianes davant les notícies que la quantitat assignada per a les universitats en la proposta de pressupostos per al 2009 és molt inferior a l’establerta en eixos acords. El rector ha qualificat la situació de “greu i molt preocupant”. Francisco Tomás ha assegurat que si es confirmen aquestes notícies, la situació serà absolutament insostenible per a les cinc universitats públiques valencianes i, tal com han assenyalat els seus rectors, significarà “la impossibilitat de gestionar i assumir les despeses associades a les activitats ordinàries de les universitats”.
Així mateix, el rector ha indicat que els rectors de les cinc universitats públiques han demanat una entrevista amb el president de la Generalitat, Francisco Camps, amb caràcter d’urgència per a dissipar qualsevol dubte sobre el compliment dels acords signats amb el Govern valencià i poder tranquil·litzar la comunitat universitària.
Per la meua part,no hi ha res més a dir...Sembla que les partides pressupostàries destinades a la universitat per a 2009 es retallen, i de segur que "altres" partides no sofreixen aquests retalls...En temps de crisi cal apretar-se el cinturó, però hi ha àrees que són prioritàries respecte d'altres.
Encara que això també depén de les prioritats dels governants...Obrint un nou espai virtual
Primer em presentaré. Em diuen David Cañete Martinez, tinc 19 anys i sóc natural d'Ontinyent (València), tot i que ara mateixa residisc a Torrent,per motius d'estudi.
He decidit obrir aquest espai per expressar totes les meues inquietuds, ja siguen de tipus polític, social,cultural,esportiu...Vull fer d'aquest espai un lloc per a la reflexió i el debat. Espere poder dur a terme aquest projecte que tinc en ment ja des de fa un temps, amb les eines que proporciona la xarxa de xarxes.. De moment no hi ha rés més a dir. Aquest és el punt de partida...
He decidit obrir aquest espai per expressar totes les meues inquietuds, ja siguen de tipus polític, social,cultural,esportiu...Vull fer d'aquest espai un lloc per a la reflexió i el debat. Espere poder dur a terme aquest projecte que tinc en ment ja des de fa un temps, amb les eines que proporciona la xarxa de xarxes.. De moment no hi ha rés més a dir. Aquest és el punt de partida...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)