Cross de Villena: Un desastre

El passat diumenge 23 de gener es va disputar el Cross de Villena, penúltima prova puntuable del Circuit Autonòmic de Camp a Través de la FACV. I allà estava jo, disposat a donar-ho tot, amb l'objectiu de sumar punts per millorar la meua situació a la taula classificatòria.

Per desgràcia, no va ser el dia. De fet, no em va eixir res mitjanament be: l'oratge no va acompanyar (temperatura a l'hora de l'eixida de 0 graus aprox.), no anava ben equipat (hauria d'haver-me posat malles curtes i camisa tècnica de mànega llarga en lloc d'anar amb pantalons curts, tècnica curta i tirants), vaig patir fred, les cames no em funcionaven, i per acabar-ho de rematar, hi havia un tram del circuit que era completament de terra de platja (la superfície que pitjor se'm dóna).

Res més a dir. A la primera volta ja em trobava malament, i a partir de la segona vaig caure en picat. Vaig deambular la resta de voltes que quedaven al circuit (10 km en total) i vaig entrar com vaig poder, aconseguint la 7a posició en categoria promesa (que no està del tot malament, però que tenint en compte els rivals que es van desplaçar a Villena, hauria d'haver entrat entre la 4a i la 5a posició). I esta és la història de la pitjor carrera del que portem de temporada.

Ara ja a pensar en el proper cross, que tindrà lloc aquest diumenge al grau de Castelló, sent a més el Campionat Autonòmic Individual (és a dir, el cross més important de la temporada a nivell autonòmic). Espere poder donar la talla, cremar les poques opcions que tinc de classificar-me per al Ct. d'Espanya Individual de Camp a Través, i tractar de mantindre la 6a posició al Circuit Autonòmic de Camp a Través...

L'única lectura positiva que he extret d'aquesta darrera cursa és que, posats a punxar, millor fer-ho a una carrera poc rellevant (com pot ser el cross de Villena) que fer-ho a una realment important (com és l'autonòmic de cross). Espere haver aprés la lliçò...

Ja us contaré!!

7é classificat al Cross d'Elda

Torne a estar ací, i hui l'objecte del post és parlar sobre el Cross d'Elda, que va tindre lloc el passat diumenge, 16 de gener. Com ja he comentat en anteriors entrades, este mes ve carregat de competicions (4 concretament, i en diumenges consecutius). I aquest era el segon assalt, després del Cross d'Alzira.

I no va anar del tot malament, la veritat. En un principi me'n vaig anar amb un regust amarg (ja us explique més avall per què) però he de dir que el resultat és lògic vist el nivell que hi havia en categoria promesa a aquest cross (pràcticament estaven tots els "galls" de la categoria). No vaig guanyar a cap dels rivals que són teòricament superiors a mi, però tampoc em va guanyar cap dels que teòricament, es troben per davall de mi. Així que en eixe sentit, satisfet.

La carrera constava de 9'5 km, tot i que, en la meua opinió, no arribava als 9. El circuit, modificat respecte a edicions anteriors, ja que amb la construcció d'una pista d'atletisme a les inmediacions del circuit, enguany s'ha modificat el punt d'eixida i arribada, fixant-lo a dita pista.

El circuit no és massa bo, ja que disposa d'alguns trams de ciment, i en un tram hi ha moltes curves seguides, la qual cosa dificulta considerablement el mantenir un ritme constant.

Esta vegada vaig canviar d'estratègia, i vaig eixir de menys a més. En part perquè volia provar, en part perquè al haver 4 competicions en quatre setmanes no volia castigar-me en excés, i vaig regular el ritme. El resultat final va ser positiu. Només lamentar no haver pogut caçar al 6é classificat, que va entrar 2 segons abans que jo (el tema va ser que no el vaig veure fins que no vaig arribar a la recta de meta, ja que pareix ser que aquest rival va eixir molt avant i va anar punxant considerablement). Quan el vaig veure anava mort, però a ell li quedaven uns 40 metres per arribar a meta i jo encara estava a 100 metres de la mateixa. Al final no em va traure més que un parell de metres com a molt. I així mateix, destacar que el 5é classificat va entrar només a 15 segons de mi (això en un cross no és res). Per tant, sóc optimista ja que, tot i no haver guanyat estes posicions, he tingut a tir a dos rivals que creia inaccessibles.

Ara, a preparar el 3r assalt, el Cross de Villena. Aquesta carrera pot deparar sorpreses...
Ja us contaré!

Pd: Foto de l'eixida al Cross d'Elda. Jo estic entre la multitud...

El C.A. Petrer, classificat per al Ct. d'Espanya de Cross per equips en categoria Promesa

Be, hui toca parlar d'atletisme de nou. I és que últimament aquesta és l'única ocupació de la meua vida actual que em dóna satisfaccions. I això no és bò ni dolent, sinó tot el contrari...

Anem al grà. Ahir, diumenge 9 de gener es disputava el Campionat Autonòmic de Camp a Través per Equips, a la ciutat d'Alzira. I el meu equip, el C.A. Petrer Nepalia, tenia moltes esperances posades en aquesta cita, classificatòria per al Ct. d'Espanya per equips de l'especialitat, i en la qual teníem opcions reals de classificar-nos en categoria Promesa masculina.

Per tant, ahir allà estàvem els quatre integrants de l'equip (justos, ja que per formar equip un club ha de contar mínim amb 4 atletes de la mateixa categoria). Uns en millors condicions que altres, pèrò tots disposats a deixar-se la pell per aconseguir l'objectiu comú: classificar-nos per al Ct. d'Espanya de Clubs de la especialitat, a disputar a mitjan febrer en Punta Umbría (Huelva).

La carrera constava de 10 km, en un circuit nou, ja que es tractava de la primera edició d'aquesta cursa. El circuit era aparentment ràpid, de terrra dura, tot i que quan bufava el vent, s'alçava la pols i dificultava la visió, ja que per inèrcia se't tancaven els ulls. Per sort, a meitat de la carrera el vent va parar de bufar, i ja no vam tindre que suportar eixe problema. L'altra dificultat afegida del circuit eren tres rampes aïllades que es situàven pràcticament seguides en un mateix tram d'uns 300 metres (la volta al circuit constava de 2 km i en total vam donar 4 voltes grans i una més curta). Al principi de la cursa no afectaven massa, però a mesura que passàven els quilòmetres anava fent-se més difícil pujar les maleïdes rampes...

Pel que respecta a la carrera en si, he de dir que em va eixir bé (millor que el Cross de Benicarló on vaig ser 3r i probablement millor que el Cross d'Alcúdia on vaig ser 5é i Campió Provincial) si ben és cert que vaig entrar en la 7a posició en categoria promesa. També és de veres que aquesta vegada el nivell va estar més alt respecte als rivals. Tot i això, cal destacar també que entre el 3r classificat i jo, la diferència va ser inferior al minut, i això en 10 km no és una distància insalvable. Per tant, crec que estic fent bé els deures, i cada vegada estic més a prop dels rivals que teòricament són superiors a mi.

La única llàstima és no haver pogut quedar un parell de posicions més avant, ja que hauria pogut contribuir per una banda a que el C.A. Petrer haguera quedat més prop del 2n calaix del pòdium, i per altra hauria obtingut més punts de cara a la classificació del circuit autonòmic de Camp a Través. Però be, ara ja està, i el proper diumenge tinc una nova oportunitat per recollir punts al Cross d'Elda.

Pel que respecta a la classificació general per equips en categoria promesa, destacar que el pòdium el vam ocupar nosaltres (C.A. Petrer) com a 3s classificats amb 35 punts, els 2s van ser els integrants del C.A. Crevillent amb 25 punts, i va guanyar l' Autonòmic el C.A. Playas de Castelló amb 20 punts. Per als no iniciats en açò de l'atletisme, destacar que les puntuacions dels equips s'obtenen de la següent manera: s'han de contabilitzar les posicions dels 4 millors atletes de cada equip, i l'equip que menys punts sume, és el que guanya, i així successivament (per exemple, nosaltres vam quedar de la seguent manera: Dani 3r, jo 7é, Verdú 12é i Carlos 13é, i la suma de les nostres posicions dóna 35, és a dir, 35 punts).

En darrer lloc i per acabar, felicitar als meus companys d'equip, Dani, Verdú i Carlos Montón, ja que gràcies a l'esforç comú dels quatre hem aconseguit fer pujar per primera vegada en la seua història a un equip del C.A. Petrer al pòdium d'un Autonòmic per Equips. I des d'ací també felicitar al C.A. Crevillent i al C.A. Platges de Castelló, que són els equips que, juntament amb nosaltres, han aconseguit la classificació per al Ct. d'Espanya de Cross per Equips, que tindrà lloc a mitjan Febrer a Punta Umbría (Huelva).

Per hui això és tot. Només dir que al proper diumenge 16 torne de nou a l'acció, en el Cross d'Elda... Ja us informaré!

Pd: La foto és del pòdium promesa del Ct. Autonòmic de Cross per Equips, disputat ahir, dia 9 de gener, a Alzira. El meu club (C.A. Petrer) va quedar en 3a posició.

Acaba 2010 i comença 2011...

Ja estem a 2011. Aquest any ha de ser important, ha de ser un any clau a la meua vida. Sé que van a haver canvis, no se en quin sentit, ni si aquestos seran a millor o a pitjor, però estic segur de què enguany van a passar moltes coses.

Dit això, destacar el dia 30 de desembre, quan va tenir lloc la tradicional Sant Silvestre d'Ontinyent. Enguany vaig optar per disfressar-me de revolucionari, i vaig obtenir el títol honorífic de ser el primer atleta disfressat en entrar a meta (si ben és cert que aquesta cursa no és competitiva, i realment dóna igual entrar l' ú o el cinquanta-ú).

Després de la cursa, tocava el sopar baix braç, com marca la tradició. Enguany es celebrava al Centre Comercial "El Teler". Els embotits que va portar Samuel, de la carnisseria Berenguer van complementar a la perfecció l'entrepà i la beguda que facilitava l'organització...
I després, al sorteig, més regals i obsequis que en anys anteriors. Però, per desgràcia, enguany tampoc no em va tocar res...

I el dia 31, a València a passar el Cap d'Any. El sopar, al pis dels meus col·legues, boníssim. I només ens vam gastar 5 euros per càpita. I menjar en abundància. I no va sobrar res... Amb això queda tot dit.

I després de les campanades, tots de gala i cap al port, a la Discoteca "Les Ànimes", on vam cel·lebrar per tot lo alt l'arribada de l'any nou.

Així doncs, entre amb forces renovades i amb pas valent en aquest 2011, que no se que em depara, però que estic segur de que promet...

Per hui és tot, però de segur que pronte hi haurà novetats... Em despedisc fins que arribe eixe moment!

Pd: La foto és de la Sant Silvestre d'Ontinyent, disfressat de Revolucionari...