Desastre Monumental

Sé que encara no he parlat de la experiència del dissabte a la ràdio. Eixa me la deixe per a un altre dia en què jo estiga més inspirat...

Hui, el que faré és parlar del que possiblement haja sigut el pitjor cross de la meua carrera esportiva: el Cross de Vinaròs.

No sabria ben bé explicar el per què. Potser haja influit el viatge de 3 hores per arribar al llindar entre Castelló i Tarragona, potser haja estat determinant el constipat que he anat arrossegant al llarg de la setmana...No se. El cas és que la carrera ha sigut un desastre i ha acabat abans d'hora. Si.
És la primera vegada que em retire a una competició oficial. Sempre he tractat de finalitzar una carrera, encara que les cames no anaren més. Però aquesta vegada era tal la impotència, que, quan quedava una volta, he decidit parar-me. Era més fort el patiment psicològic que anava arrosegant que l'ogull d'acabar.

Respecte a Vinaròs, no hi ha res més a dir.

Ara el que em queda és el consol de què els entrenaments (tot i la desfeta de hui) estàn sent bons, i, per tant, és questió de temps el enganxar una bona carrera. A la ment ja està el dia 2...
Esperem que eixe dia tot vaja bé.

Ah!I la propera actualització anirà sobre l'entrevista a la ràdio...No falla!