El diumenge passat tingué lloc un event que ja s'ha convertit en una tradició per a mi: la Marxa a peu a la Font Roja. Des que per allà pel 2006 vaig anar per primera vegada amb Miquel i Javi, no he fallat a cap edició. Han variat els companys de viatge i les condicions metereològiques any rere any, però allí he estat jo...
Enguany, tocava tornar als inicis. La meua germana, que ha sigut la meua acompanyant a les edicions del 2007 i el 2008, enguany ha renunciat a vindre. En subsitució seua ha estat Miquel, que em va acompanyar en l'edició del 2006 i que els anys seguents no ha pogut vindre per causes diverses. Les condicions metereològiques, semblants a les del 2006, un dia molt agradable i assolejat, que contrastava totalment amb l'oratge que vam tenir que suportar l'any passat al llarg de tota la marxa, on la pluja, el vent i el fred van ser les notes dominants...
Com tots els anys, vam eixir a les 7 en punt des de l'estació del tren, direcció al Torrater. Em sembla que enguany érem menys participants que als anys anteriors. No se la raó, però ho vaig comentar amb altra gent que vingué l'any passat i així m'ho van confirmar.
Una vegada vam deixar enrere el Torrater ens vam dirigir cap a la població d'Alfafara, on vam esmorzar, a base d'entrepà, pastetes i el tradicional "timonet". Amb el mos a la panxa vam tirar Alafafara amunt en direcció al Càmping de Mariola. Allà vam fer altra paradeta per carregar combustible a base de begudes isotòniques i una mica de fruita. Després vam posar rumb a Alcoi. La darrera parada va ser a una casa de camp que hi ha pel cami. Allà vam tornar a repostar benzina a base d'isotòniques i les típiques rosquilletes, que sempre ens les donen al final. Jo com sempre, per seguir amb la tradició, vaig agafar un bon grapat de rosquilletes per fer-me-les pel camí...
I ja finalment vam anar en direcció a la Font Roja, en el tram més complicat de tota la marxa, doncs picava amunt, i de valent. Si a això afegim els quilòmetres que ja portàvem recorreguts...Però nosaltres som tios preparats i vam aguantar de valent fins al final.
En arribar al Santuari de la Font Roja, sobre les 3 de la vesprada, havent-nos "cascat" uns 27 quilòmetres i havent pujata fins a una altura màxima d'uns 1100 metres, ens havíem guanyat el dinar, sens dubte...
Després de dinar, vam estar explorant els voltants del Santuari, i les vistes que des d'allà es poden contemplar, que, per altra banda, són magnífiques...Quina enveja! Me cague'n els alcoians...(eh Maik?jajaja).
Sobre les 4'30 van vindre els autobusos que havien de replegar-nos. Nosaltres vam pujar al que tenia 2 pisos. Això si, baixar amb autobus la carretera que va a la Font Roja acollona i molt...Les corbes que hi ha són molt tancades i els conductors han de fer mil i una maniobres per tal de què el vehicle no se'n vaja avall...
Una vegada passat el "perill", sobre les 5'15 vam arribar a Ontinyent. Després d'això, vaig anar a casa, em vaig dutxar i em vaig canviar ràpidament per tal de marxar en direcció a València en el tren de les 6 i 37. Digam-ne que va ser un dia molt mogudet...
Pronte hi haurà nova actuació, doncs estic convidat a la Gala de l'Esport de la Universitat, que tindrà lloc aquest dijous, i si no m'han enganyat...tindré trofeu i tot!!!Ja vos informaré...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada