Reflexions d'un dia de pluja...

Hi ha dies que, no se per què, em vénen una série de coses al cap. Em plantege qüestions que semblen una parida, però que m'afecten.

Per exemple: per què hi ha assignatures a la carrera que s'oferixen en principi (i així consta a la pàgina web de la Universitat i als diversos fullets que hi ha a l'abast dels estudiants) en Valencià si després descobreixes que el professor no sap parlar la nostra llengua?
Això si, ell o ella dirà "Si yo entiendo"... I a mi què!!! Jo m' he matriculat en Valencià per rebre la docència en Valencià, i no m'agrada que m'enganyen. Si no hi ha cap professor capacitat per donar la docència en Valencià, doncs que ho diguen amb antelació. Així la gent que es matricula per rebre docència en Valencià ja sap el que hi ha prèviament. D'altra banda pense que és impossible que no hi haja cap persona capacitada per donar en valencià les diverses matèries que cursem al llarg de la carrera...

D'altra banda, em fot prou que hi haja professors que impartisquen docència en valencià quan és més que evident que el seu domini del valencià és prou patètic. No els hi dóna ni per a aprovar el grau mitja...(I fins i tot, tinc en ment una professora, la qual tinc seriosos dubtes que estiga capacitada per superar l'elemental...). Després ens diuen que no volen rebre treballs amb faltes d'ortografia...Cóm es pot ser tan hipòcrita? Si és evident que el nivell d'eixe professor o professora està molt per davall del d'alguns alumnes, és impossible que ell o ella estiga capacitat per a corregir possibles errades. Per això mateix és delicat posar a donar classe a un professor o professora que no té suficient competència lingüística.

En fí, aquestes són les reflexions d'un dia de pluja...

Comença la Uni (i cross de Sant Rafel...)

Començem per ordre cronològic,no? Millor si...

El dissabte passat vaig participar, com tots els anys des que tinc memòria fins ara, a la cursa del meu barri: Sant Rafel.
Si ben és cert que encara no estic en un bon moment de forma (de fet, sols portava dos entrenaments quan vaig participar a la cursa), vaig realitzar una bona actuació, millor del que esperava. Pot ser la motivació de córrer a casa (mai millor dit) i tindre a la meua gent pels carrers animant-me em va donar eixe plus psicològic que de cap de les maneres podia demanar-li al meu cos, que ja va fer prou en aguantar els 7 quilòmetres sense sentir cap tipus de molèstia (d 'altra banda una cosa normal si pensem que he estat un mes inactiu, pel que fa a la pràctica de l' atletisme...). Al final cinqué de la general i 4t sénior masculí. No es pot demanar més a estes altures...

D'altra banda, hui ha començat oficialment el curs. Ja tocava...
De moment: presentacions, retrobament amb els companys, i coneixent a la gent que puja de primer, en fí, el que és típic a finals de setembre.

Així mateix, he tornat al grup d'atletisme d'aci de Torrent, ja els trobava a faltar...I és com si no hagueren passat gairebé els mesos. He tornat després de l'estiu i com si això hagues estat la setmana passada. Això sols passa quan et trobes totalment integrat en un grup...

De moment, açò és tot. Però segur que pronte hi ha novetats...

La vida segueix

La vida és estranya. Passes d'estar un dia guai a de sobte trobar-te en una situació més aviat trista, com és la mort d'un ser volgut. Si ben és cert que es veia vindre, doncs el càncer és una malaltia ben fotuda, i era ben trist veure cóm patia la meua iaia en les seues pròpies carns. Al final és preferible el descans etern a una agonia prolongada...

Així doncs, el diumenge, després d'assistir al soterrament, vaig marxar cap a Torrent. La rutina que torna, la vida segueix, i jo havia de fer un curset a València a partir del dilluns i fins al dijous.
I en això estic ara...És un curset certament interessant, tracta al voltant del Valencianisme polític al darrer segle. Però és més que això. Es parla de tot el ventall polític a la nostra Terra des de finals del S.XIX fins a l'actualitat. Jo li'l recomanaria a tota aquella persona que estiguera interessada per la història contemporània, la política i la realitat existent al nostre País.

El problema d'aquest curset és que no és gens dinàmic, doncs no hi ha interacció entre els alumnes. És una exposició teòrica per part del professor i gairebé no intervenim nosaltres, a no ser que tinguem un dubte. Per altra banda, com que el tema és interessant, tampoc tinc la necessitat de parlar amb ningú, ja que el que m'estan explicant és del meu interés.

L'altre curset, el de Eines per a la recerca de Treball era més avorrit en quant al contingut, però era més dinàmic, ja que si que hi havia més interacció entre els alumnes, i això em va permetre el conèixer a gent interessant.

Així doncs, fins al dijous estaré ocupat amb el curset. I a partir del dilluns...comença el 3r curs!

Cursets...

Mai havia fet un curset de lliure elecció dels que organitza la Universitat...fins ara. I la veritat, és que són més profitosos i entretinguts del que jo em pensava...

De fet, jo em pensava que anava a patir aquesta setmana, aguantant rotllos de 4 a 8 de la vesprada, perquè això d' "Enies bàsiques per a la recerca del treball"no sonava massa entretingut, la veritat... Però el dilluns vam començar i em va sorprendre la vessant pràctica del curset, el dinamisme, la participació... Al mateix temps conéixes gent simpàtica, divertida, interessant, que pot ser d'altra manera mai hauries arribat a conèixer. I aprens una série de conceptes que d'altra manera possiblement mai hauries tocat. Així mateix, el fet que aquest curset siga a l'extensió Universitaria d'Ontinyent, encara em facilita més les coses, ja que ho tinc al costat de casa.

Està clar que les quatre hores no són entretingudes, doncs hi ha moments i moments...Però val la pena. Jo recomane a tot aquell que mai s' haja matriculat a un curset de lliure elecció dels que organitza la Nau dels Estudiants, que es matricule. Almenys una vegada. Serà una experiència divertida. Us ho garantitze. Paraula.

Comença la "Pre-temporada"

S'han acabat les vacances. Toca de nou entrenar de valent. Ha sigut quasi un mes d'inactivitat pel que fa a la pràctica de l'atletisme, però m'ha vingut be per a desconnectar, carregar les piles i tornar amb ilusions renovades.

Això si, de moment no vaig a començar a entrenar com de costum. Durant aquestes dues primeres setmanes vaig a potenciar algunes condicions físiques bàsiques que no entrenaré després al llarg de la temporada, i que ara és un bon moment per explotar-les una mica. És per això que m'he tret l'abonament de la piscina coberta, per tal de poder fer una mica de natació i estimular els braços, i bicicleta estàtica per fer cames, a banda de l'us que puga fer del gimnàs...

Crec que aquesta "pre-temporada" em pot ser útil al llarg dels propers mesos. De tota manera, el temps ho dirà...