Hi ha moltes coses a dir, però aniré poc a poc... Hui us parlaré de la marxa de muntanya que vaig fer el diumenge passat, tal i com ja vaig esmentar en anteriors posts.
El diumenge 24, a les 7 del matí es posava en marxa la X marxa de Muntanya a la Font Roja d'Alcoi, i cóm no, allà estava jo, per cinqué any consecutiu. Enguany anava ben acompanyat, tot s'ha de dir... ja que amb mi venien la meua germana Jésica, i el meu col·lega Miquel.
La primera part de la marxa no va ser massa agradable, ja que, com molts de vosaltres sabreu, el passat mes de setembre es va cremar gran part de la massa forestal que hi ha entre Ontinyent i Alfafara, i nosaltres haviem de passar per eixe lloc precisament. He estat comparant les fotos de l'any passat amb el paratge que m'he trobat enguany i el panorama és angoixant. Pareix que en lloc d'estar a la serra, estigues travessant la Lluna. D'aquesta primera part, des de l'eixida fins a arribar a Alfafara no hi ha res més a dir.
Una vegada en Alfafara, vam esmorzar, com fem tots els anys, amb la picaeta que proporciona l'organització, els nostres bocates, i, per descompat, el timonet calentet d'herbero que no pot faltar...
Després, engegem de nou la marxa i tirem cap amunt en direcció al Càmping de Mariola. En aquest tram, el paisatge dóna gust. Tot verd, natura en estat pur. Com hauria de ser.
En arribar a la font de Mariola, parem i repostem. Els organitzadors trauen peces de fruita i gots d'aquarius de taronja i de llima (eh, que lo blanc tamé és isostar!). Parem uns 15 minuts i seguim la marxa.
En aquest tram, el més destacable és "la costera de la mort", una baixada en pendent, en la qual s'ha d'anar baixant amb molta cura, doncs és ben fàcil perdre l'equilibri. Una vegada superat açò, l'únic tram dur que queda és la pujada al Parc Natural de la Font Roja.
Arribem a l'ultim avitualllament abans d'arribar al nostre destí. Tornem a carregar forces amb un parell de gots d'aquarius i un plàtan. I a més m'agafe unes quantes rosquilletes per menjar-les mentre anem fent camí.
Una vegada deixat enrere el darrer avituallament, tot és pràcticament costera amunt. Una vegada arribes a la carretera que puja al Parc Natural ja està quasi fet. Finalment, després de 27 km i pico, arribem al nostre destí; contents, potser una mica cansats, però satisfets.
Una vegada allà dalt dinem, mentre escoltem les parides dels "montañeros". De les més destacables, la dels tortelinis. Doncs resulta que una quadrilla d'amics portava una bombona de càmping-gas per fer-se uns tortelinis per a dinar. Mentre bolllien l'aigua, van posar rames de pi. I després se'ls van pegar els tortelinis a la cassoleta. Pels comentaris que escoltàvem, sembla que no estaven massa bons...
Després de dinar,vam pegar una volta per les inmediacions del Santuari, i vam veure el paisatge (envidiable) que es pot apreciar des de la Font Roja d'Alcoi. I sobre les 16:30 vam pujar a l'autobús de tornada a Ontinyent.
En el bus, cares de cansament, molts pegàvem cabotades i dormitàvem... Però crec que tots els que vam anar, si no passa res, repetirem l'any que vé, ja que és una activitat que enganxa, i molt...
Pel que fa a la marxa, això és tot. Al proper post us comentaré la gala de l'Esport de la UV, que va tenir lloc ahir, i en la qual vaig ser premiat.
Pd: La foto és de la marxa de 2009, ja que enguany no portava la càmera de fotos, però el paratge (exceptuant la 1a part del trajecte, que està cremada) és el mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada