M'agradaria escriure amb més freqüència, però últimament m'està sent impossible. No perquè no tinga res que contar. Més bé ocorre tot el contrari: ultimament estic fent tantes coses que ja no tinc gaire temps per dedicar al blog.
Per damunt us comente: les pràctiques segueixen el seu curs; és a dir, van genial. Ara estic prenent part d'una iniciativa que s'anomena Escola d'Acollida (que és un curs per a Immigrants on es dóna història, valencià, questions jurídiques i preguntes i dubtes més frequents que puga tenir una persona nouvinguda al nostre país). Estic fent de professor, i està sent una grata experiència.
Si no fóra per la memòria que em duú de cap, tot seria perfecte...
I be, arriba l'hora d'explicar el títol de l'entrada.
Entre ahir i hui s'ha disputat l'autonòmic universitari d'Atletisme, a la pista de Castelló. A mi em tocava participar hui, en la prova dels 10.000 metres llisos. La distància era nova per a mi, i l'hora de la competició no era massa propícia (les 10:45). Més que res perquè el meu cos no està acostumat a córrer a eixes hores tan matineres, i certament, ho passe malament.
Es per això que lña competició de hui suposava un triple repte per a mi. Per una banda, l'hora. Per altra banda, distància nova (i a més cal considerar que un 10.000 a pista implica donar 25 voltes a la pista, no en và és la prova de major distància que es disputa a l'estadi d'atletisme.
I en tercer lloc, estava el repte d'aconseguir medalla. Als dos anys anteriors, per unes coses o per altres m'he quedat fora del caixò de pòdium. I enguany volia aconseguir el metall a tota costa.
No ha sigut fàcil, però, com podeu deduïr pel títol, ho he aconseguit. I estic satisfet per això.
No vull entrar en massa detalls, però la carrera s'ha disputat baix la pluja, cosa que ha dificultat més si cap la empresa. La meua carrera ha sigut un duel volta a volta amb un atleta de la Universitat Miguel Hernàndez. Ha hagut trams que he anat jo davant (la majoria) i altres en els quals ell ha anat tirant de mi. Però nosaltres no contàvem amb els de darrere. Anàvem tan enfrascats en el nostre duel que hem abaixat el pistò, i per darrere ens ha caçat un atleta de la Politècnica. Al remat, aquest s'ha escapat, jo he tractat de seguir-lo, i el meu rival de la UMH s'ha despenjat una mica. I això s'ha acabat la cursa. Coses que passen...
Però per a ser la primera vegada, jo considere que el fer 35:30 a un 10.000 tampoc està malament...Així doncs, a la pròxima, en una carrera en la qual no estiga present la pressió per aconseguir una medalla, tractaré de millorar aquest registre.
Això si, és una prova complicada, has de ser fort psicològicament per a resistir durant 25 voltes...Tot i això, crec que repetiré!
En fí, per hui ja està tot dit. A veure si puc escriure amb més frequència...
Pd: La foto és de hui, a Castelló. Isc jo amb la medalla de plata obtinguda aquest matí a la prova de 10.000 m.l., al Campionat Autonòmic Universitari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada