Per fi! Ja sóc lliure... Vaig acabar els exàmens el dijous de la setmana passada, i per fi puc deixar de banda els llibres. La veritat és que han sigut unes 3 setmanes bastant intenses, doncs tractant-se dels darrers exàmens de la carrera volia fer-los be, per traure la màxima nota possible, i de pas, tractar de pujar una mitja que no està gens malament...
Aquesta feina m'ha costat un gran esforç, sobretot pel que fa a la concentració, doncs és ben fàcil baixar la guàrdia. Tot i això, crec que la motivació per acabar la carrera m'ha ajudat i crec que el balanç és satisfactori. De moment només se la meitat de les notes, i be, no puc queixar-me... Tinc un 6 i dos 9. Una llàstima el 6, perquè la veritat és que m'ho sabia prou be, però el tipus test que va posar la professora la veritat és que no ajudava gens, i de fet, gran part de la classe va suspendre, i les notes més altes no van passar del 7. Vist així, puc dir que sóc un privilegiat... De tota manera, supose que una vegada compute les notes dels treballs pràctics, eixa nota pot pujar al 7, cosa que maquillaria notablement el resultat una mica decepcionant del maleït exàmen.
Així doncs, ara em trobe esperant notícies. D'una banda estic esperant a que apareguen la resta de notes que em falten per saber. D'altra estic esperant notícies de la Universitat, doncs encara no ens han avista ni quin dia comencen les pràctiques, ni quins seran els nostres tutors, ni res de res... L'únic que se és que jo faré les pràctiques a l'Ajuntament d'Ontinyent, a l'àrea de Serveis Socials, i poc més...
Així mateix, he de dir-vos que el passat dissabte 6 de febrer tingué lloc l'Autonòmic Promesa-Veterà de pista coberta al Velòdrom Lluis Puig. Em vaig decantar per fer els 3000 m.l., doncs ja que estic preparant el cross i tal, em veia capacitat per fer una bona marca en eixa distància. Per desgràcia, les sensacions abans de competir no eren massa bones. Això unit al retràs que va patir la prova (que estava programada per a les 17'15 i no va tenir lloc fins a les 18'00) van acabar de descentrar-me. La cursa en si mateixa va ser estranya, doncs hi havia gent molt forta, i el ritme va ser vertiginós. Jo creia que havia eixit a un ritme relativament còmode i no vaig parar atenció al cronòmetre. La realitat és que vaig passar massa ràpid el primer 1000 i això va marcar la resta de la meua carrera. Tota la cursa vaig anar primer de la meua categoria (promesa), tot apuntava a que m'emportaria la medalla d'or, però als darrers 50 metres vaig baixar la guàrdia i em va adelantar altre promesa. Al final vaig tenir que conformar-me amb la plata. Coses que passen... A la pròxima hauré de parar més atenció i no confiar-me tant... Crec que açò ha sigut una lliçó, i he d'aprendre d'estos errors per a millorar.
Del Campionat d'Espanya de Cross Curt per equips encara no sé res. Quan tinga informacions en un sentit o en altre us ho faré saber. Així doncs, ara sols em queda gaudir d'aquestes vacances temporals i a veure si van arribant les notícies. I conforme vagen arribant ja us aniré informant...
Pd: La foto és del dissabte al Lluis Puig, i eixim jo i Jose Serrano, ambdós ontinyentins i subcampions autonòmics en 3000 m.l. (jo en promesa i ell en veterà).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada