divendres, 8 d’octubre del 2010

Reflexions d'un aturat...

Torne a ser ací. Hui fa una setmana que vaig acabar la meua tasca a l'ajuntament d'Ontinyent. Per tant, es podria dir que hui fa una setmana que estic totalment "aturat".
Pose la paraula aturat entre cometes, perquè la realitat és que si he estat fent gestions. No sé si tot el que he fet servirà d'alguna cosa o no, però al meu interior alguna cosa (potser siga la raó, la consciència, l'esperit o com vulgueu dir-li) em deia que això era el que s'havia de fer.

I qué és això que estat fent estos dies? Doncs bé, primer que res, m'he elaborat el meu propi currículum. Eixe és el primer pas previ a trobar feina. Fent-lo m'he adonat que, llevat del títol universitari de diplomat en Treball Social i el certificat de grau superior de Valencià de la JQCV, la resta de la meua formació complementària és molt pobra. Per tant, un dels objectius a curt-mig termini, si no trobe feina, serà millorar aquest currículum amb cursos que ajuden a complementar la meua formació.

En segon lloc, i una vegada elaborat el meu CV, he estat rastrejant empreses privades que es dediquen als Serveis de caire social. He enviat el meu currículum a diverses empreses, amb l'esperança que en algun moment alguna d'aquestes puga necessitar un treballador social, i potser, em criden per fer una entrevista.

De tota manera, no només estic treballant en aquesta via, ja que sóc conscient que el mercat laboral a dia de hui està complicat, i a més, el sector privat en el meu àmbit sol tenir molt mala fama (salaris més baixos, pitjors condicions laborals...). O almenys això és el que diu la gent amb que he tingut l'oportunitat de conversar, ja que jo, fins ara, no he tingut la possibilitat de treballar en una empresa del sector privat.

Per ara, he mencionat dues vies per a seguir el meu camí una vegada finalitzada la carrera. Per una part, la formació complementaria, i per altra, la recerca activa d'ocupació. Però també hi ha una tercera via, amb la qual també hi pense treballar. I aquesta és ni més ni menys que la preparació d'oposicions. De fet, dimecres passat vaig estar a València per tal d'encomanar un temari, per tal de començar a endinsar-me en aquesta nova aventura. Pròximament tindré el material, i a partir de la setmana que vé tinc pensat començar ja a estudiar per a les "opos".

A més de preocupar-me pel meu futur, esta setmana he fet altres coses també. Per una banda, entrenar. Estic començant la preparació de la nova temporada. Esta setmana he deixat de banda la preparació física, i estic començant a agafar volum. Les primeres séries, a ritmes suas i amb molta carrega pel que fa al volum, estan sent més complicades del que a priori haurien de ser-ho. Pero també és de veres que quan ú no es troba ejn les seues millors condicions físiques ha d'anar poc a poc, i la casa s'ha d'escomençar pels fonaments i no pel terrat, ja que del contrari, et trobes abocat al fracàs més estrepitós.

I, a banda de córrer, també he començat a llegir un llibre. Es diu "El món de Sofia", i és una novel·la de caire filosòfic. M'està resultant interessant, ja que amb ell estic refrescant els meus coneixements sobre filosofia, aquells que fa 3-4 anys vaig aprendre a la meua època a l'institut, i que ja creia esborrats... Però no! Simplement estaven en un raconet de la meua ment, esperant l'oportunitat idònia per reaparèixer. He de confessar que estic enganxadissim a aquesta novel·la, ja que tracta temes que m'interessen i a més la narració no deixa de sorprendre'm...

I de moment això és tot. Però tinc el pressentiment de què pronte tornaré a tindre noves coses que aportar... Aixi que és d'esperar que la propera entrada al blog siga escrita aviat...