Feia temps que no escrivia. La veritat és que entre unes coses i altres, no he trobat el moment oportú per actualitzar el blog com cal. I com que l'actualitat mana, vaig a alterar un a mica el ordre dels temes que volia compartir.
La meua idea era començar parlant sobre el meu debut oficial esta temporada, que tindrà lloc el diumenge al Cross de l'Alcudia. Però vista la repercussió de la "Operación Galgo", em sembla més adequat dedicar-li unes linies a aquest tema en primer lloc...
Per començar, he de dir que aquesta "moguda" m'ha sorprés, doncs mai esperes que una persona aparentment tan lluitadora i simpàtica per a l'aficionat d'a peu, estiga implicada en qüestions tan controvertides. Però els fets ahi estan, i la realitat és que la Guàrdia Civil ha desmantellat una xarxa que es dedicava a la distribució i subministrament de productes dopants. I una de les cares visibles d'aquesta sembla ser Marta Domínguez, atleta espanyola de prestigi internacional, campiona del món en 3000 obstacles i plusmarquista espanyola de la especialitat.
Està clar que tothom té dret a la pressumpció d'innocència fins que no es demostre el contrari davant dels jutjats, però les evidències i les informacions que s'estan filtrant a la premsa deixen pocs dubtes...
Davant d'aquesta situació, molta gent comença a dubtar sobre l'atletisme en particular i de l'esport en general. Personalment, he de dir que l'esport professional genera per si mateix aquestes possibilitats. Quan el teu sustent econòmic depén d'una marca, d'una carrera, d'un resultat... caure en aquest tipus de temptacions és més probable, fins i tot es pot arribar a comprendre. Tot i que això siga a costa de la resta de companys que no utilitzen pràctiques dopants, i sense oblidar que les substàncies dopants poden arribar a generar efectes secundaris a tot aquell que les consumeix, posant en risc fins i tot la seua pròpia vida.
L'esport exigeix sacrificis. En particular els esports de resistència com pugen ser l'atletisme i el ciclisme. Però la solució no és buscar formes artificials de millorar el rendiment a costa d'exposar la nostra salut. Cadascú ha d'acceptar els seus límits. Si amb l'entrenament, el sacrifici i el treball dur, l'organisme ens permet arribar fins a cert nivell, hem d'acceptar-ho. Però sembla que quan estas en la voràgine de la competició al més alt nivell, la necessitat d'obtindre resultats, prolongar la carrera esportiva, etc. són factors determinants per deixar l'ètica professional de banda i arriscar-se a obtindre la glòria pel camí més ràpid.
Després de tota aquesta "redada", crec menys en l'esport d'elit. Els ídols cada vegada més s'alcen sobre peus de fang. Espere que totes aquestes actuacions contra el dopatge servisquen per remoure consciències, i potser així recuperem algun dia el camí correcte, l'esperit de l'esport amateur, el de la superació dels límits humans per se, i no d'una manera artificial...
De segur que en els propers dies, la "Operació Galgo" ens depara noves informacions i més sorpreses. I espere que aquesta operació signifique el principi d'una nova forma de practicar l'esport de competició, sense trampes, sense enganys...
I be, per canviar de tema, el que comentava al principi, este diumenge primer cross de la temporada a L'Alcudia, que a més és Campionat Provincial de Cross Individual i per equips. Per tant, a la propera actualització us comentaré la carrera i les sensacions que aquesta em deixe.
Per hui és tot... Fins al proper post!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada