Ahir diumenge es va iniciar per a mi la temporada oficial d'atletisme. Hauria d'haver debutat en novembre, però les seqüeles d'un virus estomacal m'ho van impedir. Per tant, ahir va arribar l'hora de la veritat.
Des que vaig començar la pretemporada, allà pel setembre, fins ara, han passat moltes coses, i el meu rendiment ha anat augmentant cada mes que passava. Tot i això, al no haver competit fins ara, no tenia referències reals sobre les meues prestacions en competició. Era optimista, ja que enguany estic rodant molt, agafant molt de fons, i això per a la temporada de Camp a Través va molt be. Però també és de veres que els ritmes que es porten als rodatges són ben diferents als que exigeix la competició...
Així que ahir, dia 12 de desembre era el dia. El lloc, L'Alcudia. I la competició, ni més ni menys que el Provincial de Camp a Través Individual i per Equips. L'objectiu, d'entrada era aconseguir medalla. Tenint en compte que els millors especialistes de cross de la meua categoria són en la seua majoria alacantins, només havia de fer un bon paper per assegurar la medalla.
La carrera en si va ser dura. El circuit constava de 9 quilòmetres (tot i que pense que al final hi havien alguns metres de més). L'eixida, complicada, ja que hi havia molta gent (nosaltres els promeses eixim juntament amb la categoria Senior masculí) tot i que vaig aconseguir colocar-me be, i no vaig tindre cap problema en eixe sentit. Els primers quilòmetres van ser de tantejament de la situació. Em vaig dedicar a comandar un xicotet grup d'atletes que anava a la caça d'un pelotó que teníem una mica més avant. Les cames responien be, tot i que tampoc volia forçar, no fóra cas que això em passara factura als quilòmetres finals. Tenint en compte que era el primer cross de la temporada, tampoc no volia arriscar massa (ja tindrem oportunitats per fer això). Arribats a la meitat de la prova tot seguia igual, alguns dels atletes que venien en el meu pelotó se'n van anar cap avant, i altres van seguir darrere de mi. Jo anava notant el pas dels quilòmetres i la irregularitat del terreny a les cames, però la meua estratègia conservadora estava eixint tal i com tenia previst, per tant podia resistir els primers símptomes de fatiga. A falta de 3 quilòmetres aproximadament per arribar a meta, un atleta promesa dels que sol guanyar-me estava a tir de pedra. Semblava que als primers quilòmetres havia arriscat massa, i ara estava pagant les conseqüències. Vaig anar a per ell i el vaig adelantar amb facilitat. Això em va fer guanyar una posició en la meua categoria.
Finalment, a l'última volta, dos atletes seniors que anaven just darrere de mi van intentar avançar-me. Durant més o menys mig quilòmetre vam mantenir una gran lluita per defendre les nostres posicions. Finalment, només un d'estos dos atletes va aconseguir entrar davant de mi en línia de meta, i jugant-se-la al sprint.
Una vegada entrat en meta, segons vaig poder intuir, jo era el campió provincial de Camp a Través en categoria Promesa, ja que no havia entrat cap altre atleta promesa de València a meta abans que jo. Pel que fa a la classificació general del cross en categoria promesa, segons els meus càlculs, vaig entrar cinquè. Segons vaig poder veure al entrar a meta, davant de mi van entrar tres atletes promesa d'Alacant i un de Castelló. Però això fins que no isquen els resultats oficials no ho podré confirmar...
D'entrada, personalment he de dir que aquesta carrera ha sigut tot un èxit. Encara no estic ni de lluny al 100%, però vaig fer una carrera molt digna, aconseguint la medalla d'or com a Campió Provincial, i aconseguint uns punts molt valuosos de cara al circuit autonòmic de Camp a Través. No esperava ser cinqué, de fet, la temporada passada aquest va ser el meu millor resultat en un cross, i va ser a Castelló, a un circuit que se'm dóna be. L'Alcudia, fins ara havia sigut un circuit en el qual no havia tingut molt bones actuacions ja que, de les dues vegades que l'havia fet, en una vaig fer un paper desastrós, entrant dels últims, i l'última vegada, que va ser l'any passat en l'Autonòmic de Camp a Través, em vaig haver de retirar perquè les cames no m'anaven...
En resum, sóc optimista de cara a esta temporada que acaba de començar, i espere aconseguir nous èxits (no vaig a aconformar-me només amb un campionat provincial...jejejeje). La pròxima parada, aquest diumenge a Benicarló. En el proper post donaré més detalls al respecte!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada