Setmana de la Solidaritat i la Cooperació (RESUM)

Tal i com vaig publicar a l'última actualització, des de dimarts passat fins ahir tingué lloc a la Facultat de Ciències Socials de la UVEG la Setmana de la Solidaritat i la Cooperació. En aquesta s'hi van incloure diverses ponències i tallers relacionats amb la temàtica de la mateixa.
Jo vaig tenir la oportunitat d'assistir, tal i com us vaig comentar, a la inauguració, que fou el dimarts, a més de tres conferències que m' agradaria comentar per damunt, i que us les resumiré en un ordre concret, des de la que em va semblar menys interessant, fins a la que em va cridar més l'atenció:

- La xarrada al voltant de Martin Luther-King, que va tenir lloc ahir dijous, va ser la que menys va despertar la meua atenció. Pot ser en part fos perquè al conferenciant se li va tirar el temps damunt, i no va poder explicar-nos tot el que volia sobre aquest personatge, que és tot un referent en la lluita per la igualtat de drets dels afroamericans als EUA. Tot i això va apuntar una série de pinzellades, combinades amb una série d'imatges impactants, que retractaven la discriminació que patiren els negres al llarg dels segles, fins i tot després de l'abolició de l'esclavitud; destacar la importància de la figura de Martin Luther-King, que va ser l'ideòleg de tot aquest moviment que perseguia la igualtat de drets, promovent la desobediència civil davant l' establishment que imposava la majoria blanca. Destacar també que Luther-King fou assassinat l'any 1968 a Memphis,Tenesse, en una manifestació, en la que donava suport als escombraires negres de la ciutat. La seua tasca despertava molts recels entre la població blanca més reaccionaria, i tenia molts enemics, que el volien baix terra. Així doncs, pergué la seua vida fent allò que sempre havia defensat, reclamant la igualtat de drets per als seus. És una figura que cal conéixer, respectar i admirar.

-La xarrada al voltant de la Revolució Bolivariana a Veneçuela certament em va sorprendre. Aquesta tingué lloc el dimarts, dia de la inauguració. El ponent, Pascual Serrano, era un gran coneixedor de la realitat política i social de Veneçuela, i ens va fer una introducció històrica que certament ajudava a comprendre el perquè de la revolució Bolivariana. Ú pot estar a favor o en contra de la personalitat i grandiloquencia d'Hugo Chávez, però cal dir al seu favor que està portant a terme una política social que està reduint la pobresa al seu país, a més d'haver introduit l'Assistència Primària de Salut en àrees on abans no hi havia aquest servei, i està portant una política en educació que està reduint la taxa d'analfabetisme a Veneçuela, a més de afavorir que la població puga optar a accedir a estudis universitaris, entre d'altres. En política econòmica està comprant accions de les companyies nacionals a la borsa, per assegurar-se el control en sectors estratègics, i no dependre d'inversors estrangers, entre d'altres mesures.
En part, per aquesta política en contra dels inversors estrangers i anti-capitalista, Chàvez s'ha guanyat poderosos enemics, que controlen mitjans de comunicació a l'occident, i que s'encarreguen de vendre'ns una imatge una mica distorsionada de tot allò que passa a Veneçuela. També se li poden fer algunse crítiques a la seua política, i queden coses per millorar, però per concloure, cal destacar que hi ha estadístiques que indiquen que Veneçuela és el segon país de llatinoamèrica que millor valora la seua democràcia, despres d'Uruguai...

-En darrer lloc, la xerrada al voltant d'una série d'experiències de cooperació, impartida per dos alumnes de Treball Social em va sorprendre gratament. Va ser un gran encert per part meua acudir a aquesta xerrada, és una d'aquestes experiènces que et fa reflexionar sobre la societat en general, i de la fortuna que tenim nosaltres per la vida que ens ha tocat viure...
En primer lloc Amparo (companya meua a l'assignatura de Cooperació) va parlar de la seua experiència a Xile, on va treballar en un menjador destinat als sense sostre que habiten a un barri desfavorit d'una ciutat xilena. Ens va explicar detalls de la situació que allà es vivia, els projectes que es van dur a terme per millorar en la mesura de lo possible les condicions de vida dels sense sostre, arribant-los a construir uns bungalows, on podien guarir-se del fred i dormir en unes condicions dignes. A més d'això ens va contar anècdotes que li passaren al viatge, algnes d'elles molt dures, però realment la realitat és així. Nosaltres vivim al nostre món i no ens n'adonem, però hi ha gent que ho passa molt malament, no sols a països llunyans, també a una distància relativament propera de nosaltres...Tal i com demostra la cooperació que duu a terme Juan Pedro, l'altre ponent, que ens va relatar la tasca que duu a terme amb els toxicòmans que habiten a la zona de "Les Canyes"en plena ciutat de València. La seua tasca consisteix en proporcionar als toxicòmans jeringues noves, a més de replegar les ja usades, aconsellar-los per tal que no practiquen conductes de risc i portar un seguiment de la seua situació. Aquesta tasca moltes vegades es veu entrebancada per diversos organismes com l'anjuntament, la policia i fins i tot les associacions de veins, que posen multitud d' inconvenients, que dificulten la seua tasca, realment necessaria a una societat tan individualista on cadascú es preocupa de sí mateix sense preocupar-se de què està passant al seu voltant. Aquesta és la realitat. Per sort, hi ha persones com Amparo i Juan Pedro, que s'impliquen, que no busquen cap benefici en la seua tasca que no siga el d'ajudar al pròxim. Les meues més sinceres felicitats des d'aci a aquestes dos persones per les tasques que duen a terme, s'han guanyat el meu respecte més sincer. Si tots fórem una mica més com ells, les coses canviarien...

Pd:Lamente la extensió del text...Però feia temps que no escrivia i tenia ganes...Espere que s'ho llegiu tot...Però sincerament us recomane el final,per si esteu gossos i no teniu massa ganes de calfar-vos el cap...
Salutacions!