Sóc feliç. Tot i que els exàmens estiguen al caure, i que aquest dimecres tinc un control de lectura, al voltant d'un llibre prou fotut d'entendre, anomenat "La crisis del Estado Providencia"...
Quina és la raó doncs, per sentir aquesta felicitat? El saber que puc tornar a ser el d'abans, abans d'eixa maleida operació que em va minar tant físicament com psicològicament. La llum cada vegada és més intensa, el túnel ja ha quedat darrere, sens dubte...
Dissabte passat em vaig llevar una espina que portava clavada des de feia un any quasi...
Es disputava la primera fase universitària de Camp a Través, i que és puntuable per al Campionat d'Espanya Universitari de Camp a Través. L'any passat vaig córrer fatal aquesta prova,entrant el tercer, i jugant-me la classificació al Zonal(he de dir que sols es classifiquen 3 atletes per al Ct d'Espanya). Tot i que no vaig aconseguir classificar-me dirèctament, el fet de ser el 1r reserva, i la renúncia d'un dels classificats em va permetre anar a Toro(Zamora), on l'any passat es va disputar aquest campionat.
Aquest any l'objectiu era entrar pels meus propis mèrits. Els dubtes després de la operació em feien dubtar de les meues possibilitats...Però l'objectiu estava en la meua ment...
Com deia abans, dissabte passat es va disputar la primera fase classificatòria, als jardins del Riu Túria...Pràcticament els mateixos rivals de l'any passat...Però alguna cosa al meu interior era diferent...
Ja des de l'eixida vaig eixir tirant, doncs les meues possibilitats passaven per imprimir un ritme dur a la prova des de l'inici. Era conscient de què si arribava junt amb algun dels meus rivals fins a l'últim quilòmetre, les possibilitats de victòria eren reduides, fins i tot nul·les...
Passat el primer quilòmetre anava al capdavant, i a més havia aconseguit treure una distància considerable als meus adversaris. Això no entrava als meus plans,però...em beneficiava. A partir d'eixe moment sols tenia que dossificar les forçes i mantenir la ventaja obtesa, si més nò ampliar-la lleugerament. Va ser una carrera contra mi mateix, si jo no fallava, la carrera estava guanyada, i a falta de la competició zonal, pràcticament m'assegurava la meua presència al Ct. d'Espanya...
Transcorreguts els 6km de què constava la prova, la victoria era meua...Per fí! Matava dos pardals d'un tir...No només em lleve el mal sabor de boca que em quedà després de disputar aquesta mateixa prova l'any passat, també deixe encarrilada la meua classificació al Ct. d'Espanya Universitari.
Encara no hi ha res decidit, pot passar qualsevol cosa...Però, si no ocorre cap desgràcia, està fet. Així doncs, un dels objectius prioritaris d'aquesta temporada està a l'abast de la mà...Ara, a esperar que fixen el lloc i data del Campionat Zonal de Camp a Través, que hauria de ser un tràmit, fer-ho el millor que es puga i a pensar en millorar el paper realitzat l'any passat a Toro (que va ser desastrós...).
Pd: Com no tinc cap foto del dissabte passat, he posat una de l'any passat, al Ct. d'Espanya Universitari de Camp a Través, disputat a Toro(Zamora)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada