XXV Volta a Peu a L'Alcúdia - 04/05/2013

El passat dissabte 4 de maig amb el meu company de fatigues Xavi Gironés (TPT Ontinyent) després de completar els 10.000 metres de què constava la XXV Volta a Peu a L'Alcúdia.

El darrer cap de setmana vaig realitzar un petit incís en la meua preparació de cara al 5000 m.ll. en pista... Una mica per compromís, una mica perquè també tenia ganes de deixar-me veure, el passat dissabte vaig disputar la XXV Volta a Peu a L'Alcúdia: una prova popular organitzada pel meu Club d'Atletisme -el C.A. L'Alcúdia- que constava de 10 quilòmetres per asfalt amb un perfil pla, relativament assequible per al corredor.

No tenia previst fer cap cursa de distància superior als 5000 metres després de la disputa del 10.000 metres en pista de fa dues setmanes a Castelló. De fet, els meus entrenaments han variat notablement, ja que he disminuit el volum en rodatges i series, per contra he augmentat la intensitat de les mateixes, buscant ajustar-les al que ha de ser el meu pas del 5k, que jo estime en torn als 16 minuts justos. No obstant això, per les raons abans comentades, el passat dissabte 4 de maig a les 19 hores em trobava en la línia d'eixida ubicada a l'Avinguda Antoni Almela de L'Alcúdia. 

Vaig plantejar els 10 quilòmetres de la cursa com un entrenament més, doncs tant dimarts com dijous vaig realitzar sèries curtes a la pista, i la veritat és que arribava amb les cames notablement carregades. Assumint que això anava a lastrar-me un poc, em vaig marcar com a objectiu pujar al pòdium en categoria Sènior Masculina, sense importar-me ni el registre a realitzar ni la posició final en meta.

Una vegada donat el tret de sortida, el meu company d'entrenaments Xavi Gironés -que em va acompanyar fins l'Alcúdia des d'Ontinyent- va protagonitzar l'escapada inicial de la carrera, marxant en solitari fins gairebé el Km. 2. Per darrere, un grup nombrós i compacte en el qual em trobava jo mateix, anava reduïnt les distàncies, fins que el vàrem neutralitzar. 

A partir del Km 3, es va formar un grup capdavanter amb quatre corredors -entre els quals es trobaven els meus companys d'equip al C.A.L'Alcúdia Ximo Mollà i Jesús Descals-. Per darrere, un segon grup, amb unes 8 unitats aproximadament, anava avançant a una distància prudencial respecte al grup capdavanter. En eixe grup em vaig ubicar, tirant del mateix per contribuïr a reduir les distàncies respecte al cap de la prova.

Al voltant del km. 5 vam neutralitzar a un dels corredors que s'havia escapat, i vàrem continuar la marxa pels camins rurals plens de tarongers que conformaven el paisatge. 

En torn al km. 7, el grup en el qual em trobava va començar a trencar-se, ja que alguns dels atletes vàren atacar. Jo vaig respondre amb dificultat a dits atacs. Per una banda, perquè em notava una mica carregat de cames -intuisc que per les sèries realitzades al llarg de la setmana-, d'altra banda, un problema inesperat en el calçat feu que em sorgira una incòmoda ampolla a la planta del peu dret, cosa que em va provocar una sensació de malestar i em va fer baixar una miqueta el ritme que portava. 

En arribar al Km. 9 ja només quedava enfilar la llarga avinguda on al final es trobava ubicada la meta. Vaig resistir tot el que vaig poder, vaig gestionar el dolor de la planta del peu i, finalment, vaig aconseguir mantindre la 8a posició de la classificació General i 2a posició en categoria Sènior* amb un registre de 34 minuts i 32 segons. Per consultar la classificació final de la prova, punxeu ací.

Les sensacions no van ser del tot bones. Les cames van respondre relativament be, però em preocupa el fet que em sorgisquen ampolles a les plantes dels peus durant la competició. El calçat és força nou, no obstant ja l'havia utilitzat en alguns entrenaments i en el 10.000 m.ll. en pista. Crec que eixe no pot ser el motiu de la molèstia. Potser siga convenient canviar els calcetins de competició, doncs ja ténen un any, i vaig notar com els peus m'abrasaven pel contacte amb l'asfalt calent pel sol radiant que va fer durant tot el dia. Cap la possibilitat de que el desgast dels calcetins haja provocat eixa sensació d'abrassió als peus, i derivat d'això, l'aparició d'ampolles. De tota manera, aquesta setmana provaré de nou les "voladores de competició" durant les sèries, per veure si em tornen a donar problemes.

I bé, de moment això és tot. Aquesta setmana continuaré aprofundint en la preparació del 5000 m.ll., i espere poder tornar a competir de nou en un parell de setmanes aproximadament, en una distància inferior als 5km. Més endavant aniré desvelant nous detalls sobre aquesta qüestió...

Salut i quilòmetres!

* En aquest punt vull aclarir que, en un principi, vaig ser 1r Sénior; i de fet, amb el reglament en la mà ho hauria sigut, però el meu company d'equip Jesus Descals va reclamar ja que, tot i ser de l'any 1978 -any en que es preveu l'inici de la categoria de Veterans A- encara li falta un mes per complir els 35 anys -edat que estableix la RFEA per entrar en la categoria de Veterans- i ell considerava que no havia d'entrar en la categoria de Veterans A, sinó en la Sènior; l'organització -és a dir, el nostre club-, li va donar la raó, i punt i final a la història...