XII Pujada a Sant Pasqual (Ibi) - 18/05/2013

Foto d'equip, amb els meus companys del TPT Xavi Gironés i Alberto Martínez, al esglaó més alt del pòdium de la Pujada a Sant Pasqual d'Ibi.

El passat dissabte 18 de maig em vaig desplaçar fins la localitat alacantina d'Ibi, junt als meus companys del TPT Xavi i Alberto, per disputar la XII edició dela Pujada a Sant Pasqual.

Aquesta cursa és una prova de 4 quilòmetres que es sol celebrar sobre la tercera setmana del mes de maig, coincidint amb la festivitat de Sant Pasqual. L'eixida de la mateixa es realitza des de la plaça de l'Ajuntament d'Ibi, i la meta es troba a l'ermita que dóna nom a la carrera. Durant eixos quatre quilòmetres, es recorre una part del casc urbà d'Ibi fins eixir del mateix, i a través dels camins que envolten el terme municipal, acabem arribant al paratge on es troba l'ermita dedicada al Sant anteriorment citat. El perfil de la prova és relativament "trenca-cames", especialment a l'eixida -on cal pujar d'entrada una costera d'uns 200 metres- i a la meta -destacar que els darrers 500 metres són "cara amunt", amb una pendent molt pronunciada-.

Després d'haver competit l'any passat a aquesta prova, i gaudir del bon ambient que en ella es respira, enguany tenia previst tornar-hi. Per mi, esta prova és especial per diversos elements: en primer lloc, perquè la inscripció és gratuïta, en segon lloc, perquè en creuar la meta l'organització obsequia als corredors amb un entrepà i un refresc -a altres curses pagues i no et donen ni la meitat de coses-, i en tercer lloc perquè és una carrera entretinguda, destacant especialment la rampa del final, i per tant, és una prova en la qual l'estratègia i el fet de córrer "amb el cap" són més importants si cap que a altres competicions.

Enguany arribava a la línia d'eixida amb dos objectius en ment. El primer era superar el temps que el meu company de fatigues Jose Serrano va marcar l'any passat -15 minuts i 25 segons-, i que li va servir per ser 2n en la classificació general de la prova. D'altra banda, la intenció era entrar dels tres primers de la general, agafar bones sensacions de cara a les properes competicions de pista i pujar al pòdium.

Amb el tret de sortida vam eixir disparats, ja que un atleta va començar a marcar un ritme infernal des de l'inici, i la resta el vàrem seguir. Jo em vaig ubicar al grup capdavanter, però amb certa distància prudencial. Per una banda, no volia deixar-me vore des del principi ja que preferia anar "tapat" i ensenyar les meues cartes més avant, d'altra banda el ritme que portava el cap de carrera no era el més recomanable per arribar relativament be al tram final de la cursa.

En passar el 1r quilòmetre la cosa va anar definint-se, i vàrem quedar un grup de 5 atletes, que ja es veia que seriem els que anàvem a jugar-nos els llocs de privilegi en la classificació final. Jo no coneixia cap dels rivals que m'acompanyaven en eixe moment, doncs no estic posat a competir a la zona d'Alacant, però es veia que hi havia nivell entre els qui comandaven el grup junt a mi.

Arribats al km. 2 l'atleta amb la equipació del Apol·lana d'Alacant va fer una arrancada espectacular, emportant-se amb ell a dos corredors més. Jo en eixe moment vaig preferir ser conservador i no jugar-me-la, esperant que uns metres més avant la cosa no acabara de quallar i recuperar posicions. Sabia que l'atleta del Apol·lana no anava de farol, se'l veia curtit, i de fet, abans de l'eixida jo ja imaginava que seria un dels clars candidats a la victòria final sense conèixer-lo de res. Però als altres dos no els veia aguantant el ritme que marcava aquest atleta més de 200 o 300 metres.

I efectivament, abans del km. 3 vaig tornar a adelantar als dos atletes que esmentava abans. L'atleta del Apol·lana el veia a uns 50 metres, una distància curta però suficient en una prova de 4 quilòmetres. Sabia que anava a ser difícil aconseguir la 1a posició, no obstant, anava 2n en solitari i el 3r anava uns quants metres per darrere.

En arribar al km. 3 la carretera va començar a picar més amunt encara, ens apropàvem fins l'ermita. No escoltava a ningun rival que anara acaçant-me, i el primer continuava la seua marxa a uns 60 o 70 metrex davant. Vaig adaptar el meu ritme a la duresa de la rampa final, tirant de patiment per pujar eixe "rampaco" final que estava acabant de rematar-me després d'una carrera intensa des de l'inici. Una vegada vaig pujar fins al final de la rampa que conduïa a l'ermita, ja veia l'arc de meta, a escassos 100 metres, al final d' una espècie de recta per asfaltar. Una vegada arribat a eixe punt "pla", tampoc és que poguera esprintar massa, les cames estaven fatigades per la duresa de la pujada. No obstant, tenia un avantatge més que suficient respecte al 3r classificat, i vaig creuar la meta còmode, assegurant eixa 2a posició a la classificació General de la prova.

Una vegada creuada la meta, observe el crono realitzat, 15 minuts i 3 segons marca el meu rellotge. Objectiu aconseguit: no només rebaixe el temps de Serrano de l'any passat, també el de l'atleta que va aconseguir la victòria l'any passat. Finalment, vaig ser premiat com a primer classificat en categoria Senior Masculina, ja que l'atleta que em va guanyar -per a la meua sorpresa i la dels meus companys TPT que m'acompanyaven- era Veterà B. I no només això, després em vaig enterar de que el "xaval", en la seua joventut va ser professional en ciclisme amb el Kelme, vamos, el que ve a ser un super-classe. Un exemple a seguir, en definitiva.

Respecte a la resta de companys del TPT que em van acompanyar fins a Ibi, destacar la gran actuació de Xavi Gironés, que a falta de contrastar la classificació General definitiva que encara no està penjada al web dels organitzadors de la cursa, va entrar dins del TOP-10 i estimem que en 5a posició en categoria Senior Masculina, amb un crono de 16 minuts i 12 segons, superant en mig minut el registre que vaig marcar jo mateix l'any passat a aquesta mateixa cursa. Alberto Martínez també va complir amb les seues expectatives, entrant per davall dels 21 minuts i retrobant-se amb les bones sensacions després d'haver estat arrastrant problemes de salut durant aquesta última setmana que li han impedit entrenar amb normalitat.

La meua propera cursa serà ja en pista, per fí. El dissabte 25 de maig tinc previst córrer un 3000 m.ll. en la pista d'atletisme de Xàtiva. La intenció és pulveritzar el meu rècord actual en 3000 metres, que està en 9 minuts i 23 segons, i agafar confiança de cara al 5000 m.ll., que és la prova que estic preparant a consciència de cara a l'Autonòmic Absolut de Pista que es disputarà en juliol.

De moment, sembla que la preparació va pel bon camí, i el resultat de Ibi no fa més que confirmar les bones sensacions que ja percibia durant els darrers entrenaments. Això si, cal no adormir-se i seguir treballant per afinar l'estat de forma el màxim que es puga.

De moment, això és tot. La setmana que ve, més! 

Salut i quilòmetres!