II Jornada Ct. Provincial Absolut en Pista a Algemesí - 06/07/2013

Enfilant la recta de meta del 5000 m.ll. amb el Subcampionat Provincial Absolut a la butxaca.

El passat dissabte 6 de juliol es va celebrar a Algemesí (La Ribera Alta) la II Jornada del Campionat Provincial Absolut de Pista a l'Aire Lliure. En aquesta ocasió, vaig optar per participar a la prova dels 5000 metres llisos, que és la distància que porte preparant a consciència des del mes de maig.

L'objectiu en aquesta cursa era doble. Per una banda, volia millorar la meua millor marca personal en la distància, aconseguida fa a penes un mes a Alfàs del Pi. D'altra banda, tenia entre cella i cella la intenció de classificar-me per al Campionat Autonòmic Absolut de Pista a disputar este dissabte 13 a la Pista de Gandia. Per aconseguir dita classificació tenia dues opcions: bé aconseguir un registre inferior als 16 minuts i 10 segons al 5000 m.ll., bé ser dels tres primers atletes classificats en el Provincial, independentment de la marca que realitzara.

Tenint en compte que la meua millor marca era 16:20.08, vaig decidir els dies abans de la carrera que marcaria un ritme en torn a 3'14 el quilòmetre -la qual cosa equival a 16'10 en 5000 metres-. No obstant, si l'opció de fer pòdium era factible, barallava l'opció de córrer tàcticament els 3 primers quilòmetres, i apretar el pas en l'últim 2000 per assegurar "la xapa" i de pas, la classificació per al autonòmic.

Es va donar l'eixida de la cursa puntualment, a les 19:30 hores tal i com estava programat, en una vesprada relativament calorosa. Per davant de mi van eixir uns 3/4 atletes, sent aquesta una eixida neta en la qual no vaig tindre problemes per col·locar-me on jo volia. Comandant la cursa anava Octavio, l'atleta albaidí del Càrnicas Serrano, que enguany està fent una temporada espectacular guanyant nombroses carreres de renom en l'àmbit popular. Per darrere d'ell un xaval del Safor Cafemax que tenia una marca acreditada de 16'06 en 5000, i un parell d'atletes més que van eixir probablement per damunt de les seues possibilitats.

En passar el 1r quilòmetre,  ja havia caçat un dels atletes que havien eixit davant de mi, i l'altre es retiraria en arribar al km. 2, aproximadament. Per contra, vaig ser adelantat per dos atletes que van eixir marcant un ritme de 3'15 el mil. Vaig decidir posar-me a roda d'ells per evitar desgastar-me en solitari. Se que podria haver anat més ràpid, de fet anant darrere d'ells anava molt còmode -fins i tot "frenat", diria jo-, no obstant tenint en compte que l'alternativa era fer una aventura en solitari -doncs els dos primers atletes m'havien tret un avantatge considerable, sobretot Octavio que marxava en 1a posició-, vaig optar per anar a "rebufo"fins al km. 3, on tenia previst atacar i marxar en solitari fins al final.

I així va ser. A falta de 1800 metres vaig agafar la 3a posició de la cursa i vaig tirar de valent. Justament en eixe moment, jo encara no ho sabia, però Octavio s'acabava de retirar; desconec els motius però el ben cert és que es va parar, amb la qual cosa passava a ocupar la 2a posició de la prova.

Els darrers mil metres se'm van fer eterns. Vaig apretar les dents, per aconseguir rascar algun segonet a la meua marca personal i acabar en progressió, de menys a més. El pòdium estava en la butxaca, havia despenjat als meus rivals més inmediats i, independentment de la marca que fera, estava classificat per a l'Autonòmic. Finalment, vaig encarar la recta final esprintant tot el que vaig poder, parant el crono en 16 minuts, 18 segons i 15 centèsimes: una nova millor marca personal en la distància.

Finalment, només puc dir que "objectiu aconseguit". Segon classificat del provincial amb millor marca personal i classificat per a l'Autonòmic Absolut a disputar este dissabte a Gandia... Millor impossible!

Ara toca acabar de rematar la feina. En Gandia l'objectiu serà rebaixar el meu crono en 5000 m.ll. de nou, a ser possible trencant la barrera dels 16 minuts i 10 segons, cosa que crec que està al meu abast. Només falta que les cames em responguen i demostrar-ho on toca, que és a la pista...

Salut i quilòmetres!