dimecres, 21 de març del 2012

Ct. d'Espanya Universitari de Camp a Través a La Corunya (11-03-12): La crònica


He tardat més d'una setmana en tornar a publicar: ho sé. La veritat és que han influït un parell de factors. En primer lloc, el fet que la competició no m'anara massa bé ha condicionat la meua tardança en escriure. Així mateix, el darrer pont de Falles he estat a Madrid visitant un amic, i he estat desconnectat del món digital, certament...

Però be, torne a ser ací de nou, i tal i com vaig prometre al darrer post, allà va la meua crònica!

El viatge fins La Corunya no va ser excessivament pesat. L'única pega que es podria posar és que vam eixir de València en direcció a l'aeroport del Prat (Barcelona) a les 6'15 del matí. I el ben cert és que vam arribar allà sobre les 10 del matí, i fins a les 12'30 no havíem d'embarcar.... Amb la qual vam passar dues hores mortes a la terminal de l'aeroport totalment innecessàries.

El viatge amb avió va transcórrer sense majors incidències, i vam arribar a La Corunya sobre les 3 de la vesprada. Acte seguit vam agafar un bus que va posar l'organització a la nostra disposició per tal d'arribar al hotel des de l'aeroport.

Vam dinar, i despres vam passar a ocupar les nostres habitacions. Per supost, va caure una migdiada, doncs ens trobàvem una mica cansats després del llarg viatge, el fet de matinar...

Sobre les 6 de la vesprada vaig eixir amb un company de l'equip de la UV a donar una volta per La Corunya. Vam arribar fins la platja de Riazor i les seues inmediacions. El paisatge, molt idíl·lic, la veritat. No té res a veure amb el que podem trobar ací a València...

En tornar vam baixar a sopar al menjador de l'hotel, i ràpidament ens vam gitar, ja que al dia següent tocava matinar, donat que el bus que arribava al circuit eixia a les 8 del matí des del nostre hotel.

Al dia següent, després d'esmorzar, vam carregar els "trastos" i vam pujar al bus que ens va deixar a la Torre d'Hèrcules. El paisatge, com no, impressionant... Les vistes eren increïbles!

Una vegada instal·lats al circuit, vam anar a donar una volta de reconeixement al voltant del mateix, per veure què era allò que ens esperava. La gespa no estava excessivament banyada, perquè sembla que enguany ha sigut un any poc plujós a Galícia, però tot i això semblava recomanable la utilització de sabatilles de claus. Això si, amb claus no excessivament llargs, ja que no eren necessaris...

Conforme anava avançant el matí, anava fent més calor. La veritat és que feia més calor a La Corunya que a València, sens dubte! Vaig arribar a veure termòmetres marcant els 24 graus... O siga que pintava bon dia per a eixir a fer esport...

L'hora de l'eixida de la cursa dels Universitaris masculins estava fixada per a les 11'10 hores. I sense un minut de retràs es va posar en marxa la prova.

L'eixida per mi no va ser massa bona. Em vaig doblar el turmell, ja que el circuit era una mica irregular, i potser vaig eixir més ràpit del que hauria estat recomanable tenint en compte el meu estat de forma actual... La primera volta al circuit (cal destacar que el circuit constava de 6 voltes a un recorregut d'aproximadament 2 km, és a dir, 12 km en total) vaig resistir com vaig poder. Però a partir de la segona volta, vaig començar a trobar-me buit. La herba se'm feia molt pesada, no em trobava a gust, i els claus estaven destrossant-me les plantes dels peus. Des de la tercera volta fins al final de la cursa vaig perdre moltes posicions. Va haver instants en què vaig pensar fins i tot en retirar-me. Però ja que havia aconseguit classificar-me, i arribar fins allí, no anava a tirar la tovalla a les primeres de canvi. Així doncs, vaig apretar les dents i vaig aconseguir acabar la prova, això si, amb molts problemes.

Finalment vaig entrar en la posició número 100. 127 atletes van acabar la cursa. Cal dir que aquesta és la millor posició que he aconseguit a un Ct. d'Espanya Universitari. Però no és menys cert que enguany s'ha registrat la participació més baixa dels quatre campionats als quals jo he acudit... Per tant, el resultat de la competició em deixa un sabor més bé amarg. Especialment pel fet d'haver sigut l'últim dels 4 components de l'equip de la Universitat de València en entrar a meta. Més tenint en compte que tenia serioses opcions de ser el tercer, ja que a un dels integrants del meu equip l'havia superat tant al Campionat Intern de la UV com al Autonòmic Universitari de Camp a Través...

Però be, això ja és passat. I em quede amb l'experiència d'haver viatjat per primera vegada a Galícia. També és cert que enguany no esperava acudir al Ct. d'Espanya Universitari, i allà que vaig estar... Potser és que sóc molt autocrític amb mi mateix i m'autoexigisc massa... Però què hi farem, sóc així!

Ara toca refer-se de les "ferides de guerra". Aquesta setmana passada no vaig entrenar, ja que dilluns i dimarts passsats vaig tindre classe, i dimecres pel matí vaig marxar a primera hora en direcció a Madrid, per passar allí 5 dies amb un col·lega que es troba allà estudiant. He aprofitat per desconnectar, fer turisme... I ara torne a ser ací de nou. Poc a poc tornaré a eixir a rodar, i poc a poc aniré marcant-me xicotets objectius, per anar motivant-me...

Poc a poc! De moment, això és tot... Ens llegim pròximament!!

*Foto presa a La Corunya el 11/03/12, Campionat d'Espanya Universitari de Camp a Través.