Ho sé. Fa ja quasi un any que no publique res a aquest blog. I de fet, pensava que mai més anava a tornar a publicar. Potser per desgana, potser per manca de motivació, potser per manca de temps lliure... Qui sap?
El cas és que des d'abril de 2011 fins a març de 2012 han passat moltes coses. I m'han passat moltes coses...: he treballat "de lo meu" durant set mesos, he tornat a la universitat, visc a València (sí, a València! i això que jo sempre he dit que odiava València i no viuria mai allà!)...
I entre tantes coses, l'atletisme ha quedat una mica de costat.
Després de la Mitja Marató d'Elx, i de la gran decepció patida, vaig perdre la motivació de competir. Ho vaig aparcar, em vaig centrar en altres qüestions (les eleccions municipals, per exemple) i vaig abandonar una mica els entrenaments. Després sonà la flauta, i en juny vaig començar a treballar a València, a la Direcció Territorial de Benestar Social (DTBS), Secció del Menor. Vaig deixar d'entrenar durant dos o tres setmanes. Pensava que havia arribat la meua fi com a atleta... Però no.
A les tres setmanes de trobar-me "a la gran ciutat", vaig començar a sentir el "mono", i no em va quedar més "remei" que posar-me a rodar altra vegada... No al nivell d'abans, però tampoc en "plan dominguero". L'objectiu era recuperar la forma per estar al peu del canó en estiu, a les carreres popular de la contornà fent un paper digne.
I ho vaig aconseguir. De juliol a setembre vaig estar a la linia d'eixida de Vallés, Vallada, Bolbaite, Moixent, Barx, La Font de la Figuera, Énguera, La Granja de la Costera...
I vaig acabar el meu cicle a Sant Rafel, com no! Amb la millor posició que he aconseguit en ma vida a la categoria absoluta: 4t classificat. Fregant el pòdium amb els dits... Ni en els meus millors somnis! No estava al 100%, ni molt menys, però em vaig conservar bé durant l'estiu, i això, sumat a l'experiència d'anys i anys dedicant-me a recórrer els carrers i avingudes de viles i ciutats van ser dos factors decisius que van contribuïr a la consecució d' aquesta fita personal.
Després de la cursa de Sant Rafel, em vaig agafar unes vacances. Al principi jo pensava que aquestes anaven a ser permanents. Per una banda, no em motivava seguir competint com abans, per altra, tenia massa fronts oberts (el Màster, el treball a la DTBS) i el meu temps lliure més bé escassejava...
Però arribà Novembre, i altra vegada "el mono" tornava a fer de les seues... Vaig començar a tindre alguna que altra vesprada lliure, i la vaig aprofitar per "eixir a rodar un poquet". Em vaig marcar un objectiu: el Campionat Intern de Camp a Través de la Universitat de València. I amb eixa fita en l'horitzó em vaig posar a còrrer de nou.
La intensitat no era la mateixa, els entrenaments eren més bé escassos (entre dos i quatre dies a la setmana; cal recordar que en els "meus millors temps" entrenava 6 dies a la setmana) i les cames no acabaven de respondre del tot, però la il·lusió per tornar a la competició, en plan amateur això sí, estava "a full" per dir-ho de forma col·loquial...
El 17 de desembre, tres mesos després de la darrera competició, tornava a trobar-me en una línia d'eixida. El Campionat intern de Camp a Través de la Universitat de València és una competició un poc light, ja que s'han de recórrer 6 quilòmetres a un circuit improvisat d'un quilòmetre (és a dir, 6 voltes) al Llit del Riu Túria. No seriem més de 30 participants, tirant per dalt. I hi havia gent prou forta, ja que les noves generacions vénen apretant fort...
El meu objectiu, segons jo havia planificat, havia de ser acabar la cursa, i entrar entre la 4a i la 5a posició. Veient el nivell existent i sent conscient del meu estat de forma, sabia que anava a ser difícil. Altres anys, a eixa mateixa competició, vaig guanyar, vaig quedar segón... Però esta vegada no podia demanar més. No hi ha res millor que ser realista.
I la realitat és que vaig complir amb allò que havia pronosticat! Vaig entrar 5é. Ho vaig passar molt malament, vaig resistir com vaig poder i en arribar a meta em vaig llançar a terra, exhaust com estava, perquè no podia amb la meua ànima... Però estava viu, i havia aconseguit l'objectiu!
Després de l'èxit (entre cometes) obtés, arribava el moment de marcar-se nous objectius. I el Campionat d'Espanya Universitari de Camp a Través quedava llunyà, però havia d'intentar classificar-me, tot i que no em veia en condicions d'aconseguir-ho... La part positiva (entre cometes també) és que el meu contracte a la Direcció Territorial de Benestar Social finalitzava en desembre, i a partir de gener tindria més temps lliure... la qual cosa em permetria preparar-me amb més garanties per al Ct. Autonòmic Universitari i tractar així d'aconseguir una de les quatre places que atorga la Universitat de València de cara a acudir al Ct. d'Espanya Universitari de Camp a Través, a disputar en La Corunya en març de 2012.
D'aquesta manera vaig acabar l'any 2011, i amb aquests objectius en ment a nivell esportiu entrava al 2012. Per no fer-ho més llarg, a la propera entrada us comentaré còm va acabar la cosa, i qué és el que m'ha passat entre gener i març de 2012.
Si us ha agradat, quedeu convidats a llegir la segona part de la història, la qual publicaré en breu!
*La fotografia pertany a l'entrada en Meta a la Cursa Popular de la Font de la Figuera, disputada el 3/09/2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada