Torne a ser ací de nou! Aquesta entrada és la continuació de la que vaig escriure el passat divendres, la qual va suposar el meu retorn al blog després de quasi un any sense publicar. Us recorde que en dita entrada vaig explicar els motius pels quals havia deixat abandonat el blog, així com les coses més destacades que m'han passat entre maig i desembre de 2011.
En aquesta segona part de la història acabaré de contar-vos les meues "aventures" transcorregudes entre gener i març de 2012, per tal d'introduir-vos en el present més immediat, on m'esperen reptes moilt interessants... Però be, no us avance més i vaig a entrar en matèria!
L'any 2012 no va començar massa be pel que fa referència al plànol esportiu, ja que vaig haver d'aparcar els entrenaments uns 12 dies perquè havia d'acabar un treball que m'havien manat al Màster a mode d'avaluació i la data d'entrega del mateix finalitzava el 13/01/2012. I a dia 2 de gener no havia escrit ni una sola línia... Per tant, vaig haver de dedicar-me en cos i ànima a fer feina de la universitat.
Quan vaig acabar el treball, sobre el 12 de gener, vaig tornar als entrenaments. Però, per desgràcia, vaig notar notablement la inactivitat d'eixos 12 dies. Al cap i a la fi, en desembre havia aconseguit agafar una miqueta de ritme, especialment després d'haver competit al CT. Intern de Camp a Través de la UV. Tot i això el "paró" em va fer perdre gran part d'eixe "ritme", i pràcticament vaig haver de començar de nou per tal d'agafar "fondo".
Amb l'objectiu del Ct. Autonòmic Universitari de Camp a Través a disputar el 15 de febrer a València en l'horitzó, vaig agafar certa motivació. Els meus entrenaments transcorrien entre València i Ontinyent, amb una freqüencia aproximada de 4 dies a la setmana, per terrenys variats amb rodatges la duració dels quals oscil·lava entre els 45 minuts i l'hora.
D'aquesta manera vaig arribar fins al dia 15 de febrer. Les incògnites sobre el meu estat de forma i sobre les meues possibilitats de cara a optar a acudir al CT. d'Espanya Universitari eren enormes, doncs per una banda no disposava de ritme de competició (l'única competició a què vaig participar havia tingut lloc feia ja quasi 2 mesos...) i d'altra banda no sabia fins a quin punt els entrenaments m'havien fet millorar respecte a desembre.
Una vegada en la linia d'eixida vaig analitzar les meues possibilitats. Per classificar-me, havia d'entrar entre els quatre primers de la meua Universitat (Universitat de València), per tant, la resta de rivals de les altres universitats valencianes no influien massa (si de cas, indirectament) en la meua possible classificació. Respecte a la competició interna, faltava l'atleta que va quedar just davant de mi. Però, per contra, hi havien dos atletes potents que no havien acudit a la competició interna. Per tant, així d'entrada, vaig considerar que tenia per davant pràcticament segur a 4 rivals. Baix el meu punt de vista, el millor al que podia aspirar era a entrar 5é, i que algú dels altres 4 renunciara a la seua participació al CT. d'Espanya per no poder acudir a la cita...
Mentre jo meditava totes aquestes qüestions, va sonar el tret d'eixida, i em vaig posar mans a l'obra. Seriem uns 80 atletes en total, de les 5 universitats públiques valencianes (UV, UPV, UMH, UA, UJI) més una privada (la UCV). El circuit constava de 6 voltes a un traçat que mesurava aproximadament 1500 metres a dintre del Llit Vell del Túria: en total uns 9km aproximadament.
El meu plantejament va ser conservador. No me la vaig jugar als primers quilòmetres, doncs no sabia fins on podrien portar-me les meues cames. Conforme anaven passant els quilòmetres, vaig anar caçant algun que altre "cadàver", la qual cosa em va permetre escalar algunes posicions. Tot i que patint, vaig poder mantindre un ritme més o menys constant al llarg dels 9 km de què constava la prova.
Finalment vaig entrar el 23 en la classificació general, sent el 5é atleta de la Universitat de València. Tal i com jo preveia, però amb un matís: l'atleta que va guanyar el Campionat Intern en desembre en aquesta cursa va "petar", i va entrar el 35a posició. En canvi, el 4t dels atletes de la UV, que va entrar en la 17a posició, per a mi era un desconegut (a l'intern no va participar), i per tant no havia contat amb ell. Dit això, i tenint en compte que els tres primers atletes de la UV van entrar en la 2a, 4a i 8a posició, semblava difícil que jo poguera estar enguany entre els quatre elegits per representar a la UV a La Corunya, però...
El cas és que els miracles existeixen. L'atleta que va entrar en 4a posició va haver de renunciar a la seua participació al Ct. d'Espanya Universitari de Camp a Través perquè el dia en què es disputa (11 de març) ell ha de competir a Donosti, al CT. d'Espanya Júnior de Pista Coberta. Per tant, eixa plaça lliure podia ser per a mi perquè fent el còmput entre els resultats de les dos competicions universitàries, jo eixia com a 1r reserva.
I dit i fet. Un parell de dies després de l'Autonòmic de Camp a Través universitari, vaig rebre un correu de l'entrenador d'Atletisme de la Universitat de València, confirmant-me que havia resultat seleccionat per representar a la Universitat al Ct. d'Espanya Universitari de Camp a Través, a disputar el diumenge 11 de març a La Corunya.
Aquesta classificació em va fer especial il·lusió. Tot i que ja he anat a 3 Campionats d'Espanya Universitaris de Camp a Través, aquest em fa especial il·lusió perquè ho veia llunyà, com una missió impossible. Pràcticament m'havia retirat de l'atletisme de competició, no estava federat, no estava motivat... Ho vaig intentar perquè si, perquè són molts anys en "açò", i perquè ho sentia pràcticament com un deure moral el fet d'intentar-ho, però la intenció era només participar, tornar a sentir-me atleta, però en plan "amateur"...
I res! Ara estic entrenant al màxim de les meues possibilitats per tal de fer un paper digne a la Corunya. Des de la meua classificació al CADU fins al Campionat d'Espanya Universitari només he disposat (dispose, de fet) de tres setmanes per preparar-me. Això si, la classificació ha suposat una motivació "extra". He arribat a entrenar cinc dies a la setmana, he incrementat tant la intensitat com la distància dels entrenaments... Tot això amb un objectiu: no fer el ridícul a La Corunya.
Ara ja us he posat al dia. Ja sabeu quin és l'objectiu que tinc marcat en el meu futur més pròxim... A la propera entrada us detallaré més en profunditat com han sigut estes tres últimes setmanes amb la preparació del Campionat d'Espanya i vos contaré, per una banda les meues sensacions, i d'altra, els objectius que em marque de cara a la cita del proper diumenge 11 de març a La Corunya.
Ens llegim pronte!
*La foto està presa el 15/02/2012, al Campionat Autonòmic Universitari de Camp a Través, disputat al Llit Vell del riu Túria, a València.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada