dimecres, 4 de març del 2009

Moltes coses a dir, anem per parts...


En primer lloc, dir que estic contentissim. No tots els dies l'Athletic es classifica per a una final de Copa. I jo portava ja 19 anys esperant una alegria d'aquest tipus per part del "meu"equip.
No és fàcil ser d'un equip que en les darreres dècades ha passat d'estar entre els millors a lluitar per evitar el descens. És més còmode sens dubte ser d'un dels "grans" (Reial Madrid, Futbol Club Barcelona...). Les alegries són més constants i duradores en el temps, ténen bones plantilles i la lluita pels títols està garantida. En certa mesura pel potencial econòmic que ténen aquests equips, que paguen cantitats astronòmiques per fitxar a un jugador, i els salaris dels mateixos són desorbitats.
És per això que la "filosofia" de l'Athletic, alhora que li dóna un encant especial al equip, fa que les seues possibilitats de lluitar per un títol en una lliga tan globalitzada i mercantilitzada siguen escasses. Tot i ser un equip amb una tradició, amb diverses lligues i copes en les seues vitrines, als darrers 20 anys (salvant alguna temporada excepcional) el fet de jugar amb futbolistes de la seua cantera i, com a molt fitxar jugadors de la seua zona (País Basc, Navarra, País Basc-Francés i una part de la Rioja) ha limitat ostensiblement el seu potencial.
Per això, el que s'ha aconseguit hui té molt de mèrit. Arribar a una final de Copa amb tots aquests hàndicaps afegits és tot un luxe. La final es pot guanyar o es pot perdre, però ser en ella ja és un gran premi.
Per cert...La final és al Mestalla el 13 de Maig. Faré tot el possible per estar. Seria impressionant el poder estar allà, vivint eixe dia històric per a la història de l'Athletic. Que passe el seguent...que anem a per totes!!!!

Per altra banda, ahir hauria d'haver competit a les pistes del Riu Turia, però l'oratge ho va impedir. Així doncs em vaig quedar amb les ganes...En fi, el pròxim dimarts per la vesprada, a les Pistes de la Universitat Politècnica, es celebra el segon control universitari, al qual també tinc pensat acudir. Esperem que no ploga...