dijous, 26 de març del 2009

Granada (2a part)

M'hauria agradat haver actualitzat ahir o despús-ahir, però he estat massa ocupat últimament. A més estava esperant a veure si em passaven alguna foto de la visita al centre de Granada, però , per problemes tècnics, no ha pogut ser. Així doncs, tal i com vaig prometre (i amb una mica de retràs, tot siga dit...) vaig a parlar de la part extra-esportiva del viatge a Granada.

Estàvem citats per a marxar cap a Granada a la Facultat d'Educació Física i Esport, a les 8'15. Tot i això, sempre hi ha gent que es retrassa, i fins les 8'30 no vam eixir...El primer "incident" es donà tan bon punt vam eixir de València, doncs Valero (el responsable de la Universitat que ens acompanyava) ens va preguntar si portàvem una foto de carnet i el dni per a poder confeccionar l'acreditació. Jo que ja tinc experiència en aquest tipus de campionats, si que la portava, però "les novates" no ho sabien...I sense foto de carnet no es pot fer l'acreditació...Aquest problema el solventàrem una vegada a Granada, però no per això va deixar de ser una odissea la questió...

Deixant de banda el tema foto, cal dir que el viatge se'm feu curt, tardàrem al voltant de 6 hores més les parades reglamentàries en arribar a Granada. Pel camí vam veure una pel·li, que es deia "Abajo el amor". Era rollo romàntica, ambientada en els EUA dels anys 60. El guió previsible, però tot i això tenia alguns tocs d'humor i moments que feren que la pel·li fós entretinguda. Ens vam quedar tots enganxats mirant-la...
Dinàrem de camí a Granada, a un parador que es trobava a Guadix. El menjar estigué prou bé, un primer plat amb macarrons, el segón plat amb peix i creilles i després postre. Això si, per agafar dos trossos de pà em cobràren suplement (quina colla de rates!!!). Per sort, Valero es va portar i va pagar el suplement.

Després d'açò, arribàrem a l'hotel. Serien en torn a les 16:30. Donà la casualitat que al nostre hotel s'hospedava també un equip de la lliga ACB de bàsquet, el CAI Zaragoza. Va ser curiós...jejeje. No havia vist mai tanta gent junta que superés els 2'oom d'alçada...
Una vegada fet el repartiment d'habitacions, vaig sortir amb les xiques a fer una mica de carrera contínua, per estirar les cames. No vam fer més de 20 minuts. Després d'açò, vingué el tema de les fotos de carnet...
Resulta que la reunió tècnica era a les 6, i les fotos eren necessàries. Les meues companyes trobàren un fotomatón, però aquest no funcionava. I diguem que van improvisar una sol·lució...Però aquesta no va funcionar tampoc i tingueren que anar al altre fotomatón del costat, al qual no havien intentat fer-se les fotos (tot i que mira que els hi vaig dir que provaren...)pero bueno...Coses de dones...Al final acabaren fent-se les fotos. Al final es fa tot, però a presses i corregudes...Espere que hajen aprés la lliçò per a la pròxima...jejeje

Després de l'escalfament, les xiques i jo acordàrem anar a pegar una volta pel centre de Granada, fins que es fés l'hora de sopar. Així que vam agafar l'autobus i ens vam aventurar per Granada. Baixàrem a una parada a la qual no hi havia rés d'interés, i tinguérem que caminar uns 20 minuts per trobar el centre històric. Per sort portàvem a Andrea, experta en centres en general, i en centres històrics en particular...La questió és que vam arribar, vam veure els carrers més cèntrics, on es troba tota la activitat econòmica i turística. Hi havia molt de tràfec de gent, es notava que era dissabte. Ens férem unes quantes fotos a la catedral i continuàrem el nostre camí fins arribar al mirador de l'Alhambra. L'ambient que es respirava als carrers era acollidor, si per mi haguera sigut, m'hauria quedat allí un parell de setmanes, però...Sols anàvem per a un cap de setmana i a competir. En fí, altra vegada serà...

Al voltant de les 20:40 arribàrem a la parada del bus, i ens retrobàrem amb Maria, una de les nostres companyes, que havia aprofitat el viatge per visitar dues amigues seues que viuen a Granada. Quan arribà el bus, pujàrem i arribarem al hotel al voltant de les 21:10.
Una vegada a la taula per sopar, l'entrenador de la Universitat ens repartí els dorsals i acreditacións, a més de descriure'ns per damunt el circuit, i fer-nos una série d'indicacións de tot allò que s'havia parlat a la reunió tècnica. Després de la xerrada sopàrem, i pronte anàrem cap a les habitacions. Jo em vaig gitar sobre les 11 de la nit, si no recorde malament.

El dia següent, em vaig alçar sobre les 9 del matí, i vaig baixar a desdejunar juntament amb el meu company d'habitació. Una vegada al menjador ens trobàrem amb els jugadors de bàsquet, que també estaven desdejunant.
A les 9:45 sortírem de l'hotel en direció a la Zubia, on poblet als afores de Granada, on es trobava el circuit on es disputava la cursa.
Els detalls de la cursa, com ja sabeu, els vaig contar a la primera part...
Una vegada va acabar la nostra pròva, sortírem ràpidament cap a l'hotel, on ens esperava el dinar. No ens donàren temps ni per a descalfar...Va ser acabar la carrera, posar-nos el xandall i pujar al microbús.
Hi havia fam, i per tant, el dinar va volar ràpidament. Del dinar destacar les preguntes de Valero a les estudiants de 1r de FCAFE, al voltant de questions jurídiques relacionades amb la pràctica esportiva. Està clar que el tio sap molt del tema, però em semblà una mica prepotent maxacar d'eixa manera amb preguntes que difícilment puga saber un estudiant de 1r de carrera ( i això que jo no estudie IVEF...), això no em va donar bona impressió. Cal dir que Valero és una mica estrany, doncs sap molt i té molts coneixements, però moltes vegades crec que li agrada vacil·lar al personal. Personalment, l'altre responsable d'esports de la Universitat, Miguel Ángel, em cau millor. Espere que demà a Cartagena vinga ell...

Ah si...I a la tornada...Més cine...Però aquesta vegada tocàven pelis de dibuixos. Un poc patètic però...Al final li pillaves el gust i tot! En primer lloc veierem la de Kung-Fu Panda, després la de Madagascar, i per finalitzar el cicle, veierem Ratatouille. Pràcticament sense adonar-nos, i contra tot pronòstic, arribàrem a València sobre les 10 de la nit.
Menys mal, perquè metros per a anar a Torren el diumenge a eixes hores...és difícil trobar-ne. De fet, vaig agafar el penúltim metro de la nit que anava a Torrent Avinguda, tota una sort.

I això és tot el que va donar de sí Granada, que no és poc!

Demà altra aventura. En esta ocasió el destí és Cartagena. I la competició que allí es disputa és el Campionat Zonal Universitari de Pista, al qual poden participar tots els atletes de les universitats de València, Alacant, Castelló, Castella-La Manxa i Múrcia. En aquesa ocasió vaig a fer un 5000, a veure que tal, després del cross. Si no passen coses estranyes, pot sortir-me una bona carrera, doncs l'hoa és ideal i la pista va ser inaugurada l'any passat. Així doncs, es donen molts factors a favor...ja veurem que passa...

Seguirem informant!