Granada (1a part)

Doncs si, hui toca parlar de Granada...i com que el tema dona per a molt, he decidit fer dues entregues. Hui vaig a escriure la primera part, que abordarà tot el tema esportiu, i demà o despús-demà escriuré una segona part, on comentaré tot allò a destacar dels temes extra-esportius relatius al viatge...

Així doncs, pel que fa estrictament a la competició, he de dir que va anar bé la cosa. Segurament podria haver anat millor si hagués sigut més ambiciós les dues primeres voltes, però per altra banda he de destacar que no em va adelantar ningú en carrera. Això és senyal de que les coses van anar més o menys be, del contrari m'hagués passat hasta l'apuntador.
El circuit es trobava a La Zubia, que és un poble que es troba als afores de Granada, a 800 metres d'alçada. El traçat discorria entre els pins d'un bosc que es trobava als afores del poble, doncs des del circuit es podien vore les cases. El terreny tal i com podreu suposar, era boscós, la qual cosa implica que el sòl siga dur i plé de pedres. A més, disposava dd'un parell de pujadetes "matadores" que feien d'aquest un autèntic circuit trenca-cames.
A la duresa del traçat cal afegir la distància, doncs vam fer 12 quilòmetres (6 voltes completes al circuit), mentre que les xiques feren 6 quilòmetres. Tot i això, he de dir-vos que a mi, eixe tipus de circuit m'encanta. Preferisc un circuit amb sòl dur, no apte per a claus, i amb pujades i baixades contínues que un circuit plà d'herba, on va a parar...Els durs són més entretinguts...jejeje
Així doncs, a l'eixida vaig ser conservador, tal i com ja he comentat abans, i volta a volta, motivat pel calor de l'afició* vaig anar escalant posicions fins arribar a meta en la posició 109. Sé que vaig dir que l'objectiu era baixar del 100, però analitzant la classificació fredament, i sabent còm ha anat enguany la temporada de cross, la veritat és que no és un mal resultat. Enguany hi havia més nivell que l'any passat de llarg, i també hi havia més participants. Això es va notar especialment a l'eixida, on em vaig veure atrapat a l'embús que es va formular, doncs els 100 primers metres vas per un camí ample, però al entrar al circuit, s' estretix el camí i es monta un embús impressionant. I jo em vaig veure implicat en el mateix. Vaig anar frenat al llarg dels primers 500 metres. Després s' estirà la cosa i ja vaig poder imprimir un ritme adequat. Però segurament vaig perdre vora mig minut en eixe embús. De tota manera, estes coses són positives, ja que és així com ú agafa experiència, en competició. Segur que això a la pròxima no em torna a passar...
En resum, tal i deia, me'n vaig satisfet amb la meua actuació al Campionat d'Espanya de Cross Universitari, tant a nivell individual (doncs l'any passat vaig entrar el 118, i les sensacions en carrera foren horribles) com a nivell d'equips (l'any passat forem els 32 de 33 universitats si no recorde mal, i enguany hem quedat quarts per la cua, els 31 de 34 universitats). Tot el que siga millorar, encara que siga poquet, és positiu...Per cert, les clacificacions les podeu vore clicant ací.

Ara si, la temporada de cross s'ha acabat...ara toca focalitzar les energies a la pista. Començem ja mateix, doncs en aquest esport no hi ha ni un segon de treva. Aquest divendres a Cartagena faré el primer 5000 de la temporada (finalment m'he decantat pel 5000 perquè veig possibilitats de fer un bon registre en eixa distància, tot i que serà difícil pillar xapa, segurament al 10000 no hagués tingut rival, però en açò de l'atletisme de vegades és millor quedar el 6é amb un bon registre que entrar 1r amb una marca patètica).

Vaja...Al final ha quedat bíblica aquesta primera part...I això que sols he contat una part del viatge...Pròximament, quan tinga altre ratet d'inspiració publicaré la segona entrega...

*Quan faig referència a l'afició estic parlant de les integrants de l' equip de cross femení (Cristina Maria i Andrea). Sense els seus crits de suport hagués sigut difícil finalitzar la prova (s'agarixen especialment els crits a la costera de la mort...)jajaja

Pd:La foto és de la carrera, al circuit de La Zubia (Granada). A la imatge es poden apreciar les característiques del circuit, i el meu sofriment intern...